NO M’HO PUC CREURE!!!

Avui ha començat el judici a Mas, Ortega i Rigau per posar les urnes el 9-N de 2014. Un judici que portarà cua i del que ja en parlaré, segurament, els proper dies.

Avui, tot i que fa referència al judici, vull parlar-vos de la compareixença dels tres (ja hi ha qui els anomena els Màrtirs de Catalunya) que va tenir lloc ahir pel matí.

Com no podia ser d’una altra manera, Mas va acaparar la major part del protagonisme i es va erigir el portaveu de tots tres. Algunes de les coses que va dir tenien molta càrrega simbòlica i patriòtica, d’altres en canvi van anar dirigides cap a un Estat central i centralista que no escolta ni aporta solucions. Mas va qualificar l’Estat central de antidemocràtic, poc dialogant i autoritari, entre d’altres coses... Raó no li va faltar a Mas, no. Tot i que, com ja sabeu, no és ni sant ni màrtir de la meva devoció, de vegades (molt poques, la veritat sigui dita) tenim punts de coincidència.

Però mentre escoltava a Mas pronunciar aquestes paraules m’anaven passant pel cap les imatges d’alguns plens de l’època en que vaig estar a l’Ajuntament d’Amposta. D’aquelles actituds arrogants dels seus alcaldes, d’aquella prepotència innata, d’aquell autoritarisme exagerat...

Mas, Ortega i Rigau tenen la mateixa ideologia política que Roig i Ferré, per la qual cosa m’estranya molt que mentre per algunes coses tinguin un nivell tan elevat, per a d’altres el posen arran de terra.

Els conceptes democràcia, diàleg, autoritarisme, etc, són exactament idèntics tan si ens referim a les relacions entre Catalunya i Espanya com als membres d’un mateix consistori.

Però aquesta situació no era exclusivament de l’Ajuntament d’Amposta. Tinc constància de que casos similars es patien i sé segueixen patint a aquelles institucions que van ser durant molts anys feus convergents, com per exemple els ajuntaments Tivissa, l’Ampolla, el Perelló, Arnes, etc.

Però de totes, Amposta s’emportava la palma. Sempre vaig pensar que Roig va ser el fill avantatjat de Pujol i que sinó va arribar a ocupar càrrecs de més rellevància va ser, precisament perquè les maneres xulesques el superaven sovint. No per mèrits, perquè si tenim en compte el paper que els hi va fer a les Terres de l’Ebre, en reunia més que suficients.

I què dir de Ferré? Tot i formar-se al costat del seu mestre Roig, va ser una còpia dolenta. El pretenia imitar en molts aspectes, però mai va aconseguir superar-lo en res.

Us explicaré una anècdota. Quan era regidor de Governació teníem una comissió informativa a la saleta de juntes que hi ha al costat de la sala de plens. Com era habitual, Ferré va arribar tard. El secretari de la comissió (funcionari), en broma li va dir:

-A veure si arribem puntuals...

L’esbroncada que li va pegar va ser d’aquelles que fan història:

-I tu què t’has cregut...? A veure si t’obriré un expedient...

Amb els regidors de l’oposició era pitjor, sobre tot amb els portaveus que eren els interlocutors dels grups als Plenaris. Els menyspreu que de vegades ens mostrava sobrepassaven de llarg els límits de la tolerància. Però al púlpit, l’alcalde sempre té la darrera paraula i, per tant, ens deixava amb la paraula a la boca, sense poder expressar-li el que pensàvem en aquell moment.  

Però quan els hi pica a ells, bé que se rasquen... Me ve una expressió: Quina cara que tenen!!  

DE COVARDS

Per desgràcia, la corrupció al nostre país ha estat enquistada durant moltes dècades i res me permet pensar que encara no sigui així. Quan parlo de país us dono a escollir: Espanya o Catalunya (me és ben bé igual)

Els casos de corrupció a Espanya han estat més nombrosos i més ramificats, segurament perquè la seva superfície i la densitat de població també és més gran. Però quan parlem de Catalunya (el nostre petit país) no ens podem oblidar del cas del 3% que va esquitxar a tot un partit fins el punt de tenir embargades la majoria de les seves seus o el cas Palau o el Mercuri...  

Ni qui va ser president de Catalunya durant 23 anys, el Molt Poc Honorable Jordi Pujol se’n escapa. La seva fortuna i la de la seva família tenen un més que dubtós origen i per això estan tots encausats.

A Espanya amb casos com la Gürtel, la Púnica o la Malaia, a part dels innumerables casos de corrupció del País Valencià (i a qui noi li agradi la denominació que es foti) he escoltat o llegit per algun lloc que hi ha en total més de 8.000 imputats (o investigats com volen que es digui ara perquè sembla que sona una mica més lleu), un centenar dels quals es podríem qualificar com a polítics de primera línia.

Rita Barbarà ha estat la darrera política en sortir als mitjans de comunicació, pel fet de que ahir va declarar davant el Tribunal Suprem per presumpte blanqueig de capitals, un cas que deriva de l’operació Taula.

I quina va ser l’estratègia de la un altre temps tota poderosa Rita Barberà? Tal com ha passat en tots i cada uns dels polítics implicats (exceptuant uns quants que han decidit col·laborar amb la justícia), és la de negar-ho tot.

A mi me crida molt l’atenció l’arrogància i valentia que mostren quan ocupen càrrecs importants (fins i tot fanfarroneria) amb la covardia a l’hora d’acceptar que són responsables del que ha estat passant al seu costat. El contrast entre l’abans i el després es tan gran que semblen dues persones diferents.

Què se’n ha fet de la valentia, de la qual fins i tot en van fer ostentació, quan gaudien del poder que els hi donava el càrrec? Per què no són ara també valents i afronten el que hagi de ser donant la cara i acceptant que van abusar de la seva condició per a treure’n una rendibilitat econòmica?    

Durant els 8 anys de regidor a l’Ajuntament d’Amposta vaig haver d’aguantar sortides de to i tics autoritaris dels dos ancaldes que hi van haver: Rojo y Gualdo i el Dr. Ferré, més conegut com Manolito.  

El primer, tot i els casos que li van sortir al llarg del seu mandat (ús d’informació privilegiada en els cas de la urbanització de Valletes, pel que va ser jutjat i absolt per haver prescrit el presumpte delicte i els cas dels Merinos de Málaga, del que mai se’n ha sabut res més...)

En canvi al Dr. Ferré sembla que si que l’han enxampat en diverses irregularitats (tant a l’ajuntament com a l’Hospital Comarcal on era el president), però també, com tots, ha perdut aquella valentia que tenia durant els 8 anys que va ser alcalde i també nega tots els fets que sé l’imputen.

Això sí, sé solen omplir la boca dient que tot el que van fer va ser en benefici dels ciutadans que representen o bé del seu partit.

Per ordre meva i per bé de l'Estat, ha fet el portador de la present el que ha fet. Recordeu aquesta frase? És el text del salconduit que li va fer el cardenal Richelieu a Milady de Winter als Tres Mosqueters.

Quants covards hauran somiat amb alguna cosa semblant?

  

http://www.europapress.es/nacional/noticia-mas-300-politicos-espanoles-estan-imputados-presuntos-casos-corrupcion-baleares-valencia-cabeza-20130101114437.html

https://es.wikipedia.org/wiki/Corrupci%C3%B3n_en_Espa%C3%B1a

DE LA TURQUIA D’ERDOGAN A L’AMPOSTA DE ROIG I FERRÉ (O VICEVERSA)

De Ferreres al Periódico. 

L’intent de cop d’estat de Turquia de fa uns dies contra el regim legal d’Erdogan està donant molt que parlar.

Passades les primeres hores i que ja se va saber que el cop havia fracassat, van començar a planar els primers dubtes sobre si realment havia estat un intent de cop d’estat o es tractava d’un autocop, es a dir, un cop d’estat promogut pel propi règim per a enfortir el seu poder. Els dubtes sé van anar fent més grossos a mesura que va transcendir les purgues internes contra magistrats, funcionaris, metges, mestres, etc.

A la Sexta li vaig poder escolar a un analista polític en referència als llistats de les persones depurades:

-Sembla que ho tenien preparat en antelació per la rapidesa que s’estan produït els fets.

I si realment va ser així? Si abans del cop el govern de Turquia ja tenia fetes les llistes d’aquelles persones contràries al règim Erdogan?

Segons el Periódico de Catalunya del passat divendres dia 22, l’actual situació de Turquia sembla abocada al autoritarisme. I quina diferència hi ha entre autoritarisme y dictadura? Me sembla que cap.

Per desgràcia, molts de governs amb majoria absoluta tendeixen a anar cap a l’autoritarisme. Quan l’oposició els critica per aquest fet, sempre esgrimeixen el mateix argument:

-Si tenim majoria absoluta és perquè el poble ens ha votat i si ho ha fet, per alguna cosa serà...

Efectivament és així, però caldria analitzar tots els detalls, com per exemple quin és el percentatge d’abstenció o què ha passat per a que l’electorat hagi acabat donant un suport majoritari al partit guanyador.

Turquia està molt lluny i pràcticament no conec res d’aquell país del Bòsfor, en canvi tinc vivències d’altres autoritarismes molt més a prop de casa.

Mireu, a Amposta CiU va governar amb majoria absoluta durant 24 anys (1991-2015) més els primers 4 anys sense majoria, la qual cosa sumen 28 anys de domini, 20 amb Roig com alcalde i els darrers 8 amb Ferré. I quan dic domini me refereixo a control absolut sobre el que passava a la nostra ciutat.

Recordo que una vegada l'amiga de Roig i Regidora de Cultura durant molts anys Marga Magí, va respondre a una d’aquelles cartes que durant molt de tems li vaig adreçar a Roig precisament amb termes semblants als que he apuntat més amunt. I jo li vaig respondre: 

-Sap qui té a Amposta la majoria absoluta? L’abstenció. 

Tot i disposar de dades concretes, efectivament l’abstenció a Amposta sumava pràcticament el mateix que els vots que rebia Roig. No me’n havia anat de molt...

Entre l’oposició sempre s’apuntava a l’amiguisme i als favors concedits els bons resultats electorals de Roig primer i Ferré més tard. És sabut que CiU sempre va emprar aquestes tàctiques per a fidelitzar els vots. Així, famílies senceres que anys abans havien votat als socialistes o fins i tot al PSUC (vull recordar que el primer alcalde d’Amposta es va presentar en la llista d’aquest partit) sé van convertir ràpidament a la fe convenient...  

Me consta que llistes també n’existien. Potser no per a depurar a ningú (tot i que individualment és possible que pogués passar), però si a l’hora de vetar a aquells que sé sabia que no eren de CiU tant a l’hora de buscar un lloc de treball o fer alguna feina per a l’Ajuntament.

Un exemple (de molts que podria donar)? L’edició de la Revista Amposta. Després de molts anys de fer-se a les impremtes d’Amposta, es va donar a una de la Ràpita.

Un altre? On sé compraven els mobles d’oficina? Si penseu que al de Roig, us equivoqueu (hauria estat massa evident) Es compraven a una botiga de Tortosa propietat del germà d’una amiga de Roig. I així sinó en tots els contractes, amb la majoria.

Un més? Qui tenia la concessió del manteniment de la platja d’Eucaliptus? Manolo Macià, etern president de la Comunitat de Regants de la Dreta i un dels màxims partidaris de vendre l’aigua de l’Ebre... Bé, no a ell directament, l’empresa anava a nom de la seva dona.  

A qui hauries votat tu si haguessis estat agraciat amb un lloc de treball o amb contractes de serveis?

Pos això...

LA 'HUMILITAT' DE MANEL FERRÉ

Humilitat és una paraula que no existeix al diccionari de Manel Ferré, exalcalde d’Amposta i president del Consorci de Salut i Social de Catalunya.
Ahir dijous va convocar els mitjans de comunicació per a fer una roda de premsa i donar explicacions sobre la investigació que té oberta arran de un presumpte cobrament irregular de dietes per desplaçament a Barcelona.
La compareixença la va fer quan ja feia una setmana de l’anunci de la seva investigació, per tant, temps suficient per a preparar una bona estratègia de defensa. Anunciar que quan feia servir el Range Rover que li va posar a disposició el Consorci per a temes particulars ho declarava a Hisenda vol dir que abans va ser assessorat per un expert en fiscalitat. No crec que sortís d’un polític que és metge de professió dir que tributava com a rendiment en espècie la part corresponent a l’ús particular del vehicle. Però no només hauria d’haver tributat per aquest concepte, sinó també per l’excés de despesa en dietes, ja que hi ha un límit màxim establert per l’administració i el consum de pernil de Jabugo i llamàntol (bogavante), pel seu cost, no crec que estigui dintre d’aquest límit. Per cert, no he llegit res que parlés d’aquests sumptuosos àpats compartits, al menys un d’ells amb la regidora Laia Subirats. És molt trist menjar sol productes delicatessen...
Tot i no es va mostrar gens humil, us he de dir que les seves declaracions me van sorprendre. Insisteixo, va tenir una setmana de temps per a preparar la roda de premsa on segurament va ser assessorat per algun expert, fins i tot en comunicació, a part del seu advocat, evidentment. Ho dic perquè va deixar la porta oberta per a retornar els diners en el cas de que el jutge trobés alguna responsabilitat... Això vol dir que no recorrerà si la sentència és desfavorable als seus interessos. Permeteu-me que ho dubti...
Tot i que alguns mitjans de comunicació no ho recullen, he llegit que també sé li va preguntar sobre la imputació per la caseta que es va fer fa uns anys a la zona dels ullals de Baltasar. Evidentment va dir que era legal ja que no hi havia separacions interiors, etc., etc. Mireu que dono voltes pel delta i mai l’he pogut veure. Pel que sembla està a un lloc ben amagat i lluny de les mirades dels curiosos.
Quan el grup municipal del PSC va denunciar el tema, Manolito, en la seva defensa va dir que era un magatzem agrícola i que volia fer de pagès durant les estones lliures...
Els fets provats són els següents. Manel Ferré, quan encara no era alcalde, va demanar permís per a fer un magatzem agrícola a aquella zona. Ell diu que quan ho va fer encara no estava qualificada com a PEIN i SEPRONA, la unitat de la Guardia Civil especialitzada en delectes mediambientals diu el contrari. Per cert, a la roda de premsa d'ahir evita parlar de magatzem i només diu que no és una segona residència...
És una zona humida plena d’aiguamolls. Per tant, és un capritx per algú que no sigui pagès de professió fer allí un magatzem... Per a tancar què?
Abans de començar a construir es va d’haver d’assegurar el terreny amb estaques per a evitar que es mogués. El formigó s’havia d’entrar en carretons, ja que els camions no hi podien entrar.  
Una de les persones que hi va treballar (i que per tant va poder veure la construcció) me va dir:

-No és tracta d’un magatzem; és una caseta on s’hi pot viure perfectament.

A Internet hi ha penjat un vídeo electoral on una periodista fa una entrevista a Manolito per alguns dels llocs que més tenien que veure amb ell. La visita acaba a aquell indret. Només hi surt una gran vegetació i un petit llac (no gosaria dir si natural –ullal- o artificial), uns bancs des d’on es va fer part de l’entrevista i els camis per a passar. No surt la caseta en qüestió, però tampoc l’hort que segons ell conreava.
D’humilitat no en té gens, però de prepotència li sobra (sempre li ha sobrat i ho diu un que va conviure 8 anys amb ell, 4 com alcalde) Va anunciar possibles accions legals contra aquells que l’han difamat. Un polític hauria de saber que aquestes coses van amb el sou. Què ara ja no té un sou públic? Per a quan el tenia... I a part d’això, el càrrec de president del CSSC, no és polític? A mi em sembla que sí.

https://www.youtube.com/watch?v=r8adWcEaKl0 (a partir del minut 21)

http://www.aguaita.cat/noticia/6552/exalcalde/amposta/defensa/legalitat/dietes/va/percebre

http://marfanta.com/noticia/Manel_Ferre_soste_que_mai_ha_malversat_diners_publics_i_denuncia_%E2%80%9Cinteressos_politics%E2%80%9D/5091

BOGAVANTE Y (PRESUNTO) MANGANTE

Una vegada li van preguntar a un a què es dedicava i va contestar:

-Ambulante mangante. 

Va ser una manera d’explicar amb ironia la seva professió. És veritat que els venedors ambulants intenten sempre que poden ensarronar els clients. El límit el sol posar el mateix client, sobre tot quan se’n adona que l’intenten enganyar.
A diferència dels ambulantes, la classe política també intenta ensarronar-nos així que poden, sobre tot quan estan en companya què és quan prometen moltes coses que saben que no podran complir, per mirar de quedar bé amb els seus hipotètics votants. Però dels enganys i de les murrieries dels polítics sovint te’n sols assabentar passat molt de temps, segurament perquè amb el polític has confiat o, al menys, t’esperes que sigui honrat. Però desgraciadament els darrers anys se’ns ha demostrat massa sovint que hi ha molt de polític corrupte i això, es vulgui o no, acaba esquitxant fins i tot als honestos. Qui se’n refia ara dels polítics? Desgraciadament hi ha cada vegada més ciutadans que desconfien dels polítics (en general), sobre tot després de veure com han robat a mans plenes.
Ahir es va saber de la imputació (perdó, investigació) de qui va ser alcalde d’Amposta de 2007 a 2015 Manel Ferré conegut popularment com Manolito i des de fa una mica més d’un any pel sobre nom de Bogavante. Segons l’informe dels Mossos (un dels meus informants que me va dir que hi va tenir accés me’l va qualificar de brutal) Manolito hauria cobrat dietes i despeses de desplaçaments de forma irregular per un muntant proper a 24.000€ entre 2010 i 2014. Per alguns dels viatges que va fer a Barcelona va arribar a passar el càrrec fins a 3 vegades! (sempre segons l’informe dels Mossos)
A part d’alcalde d’Amposta, Manolito era el president del Consorci de Salut i Social, la patronal sanitària de Catalunya controlada per Convergència, membre de diversos consells d’administració del sector sanitari (entre ells president del de l’Hospital d’Amposta) i d’altres ocupacions menors.
Les CUP d’Amposta van estar anys preguntant quins sous tenia Manolito... Però mai van obtenir la més mínima resposta. A la web de l’Ajuntament es va obrir un portal de la transparència, però jo el qualificaria (al menys en els seus inicis) de la poca transparència ja que les coses importants (els sous que percebien els regidors) no constava en lloc.

Al poc de conèixer-se la notícia de la imputació, vaig rebre 4 missatges al mòbil de 4 persones diferents per a informar-me de la notícia. A tots els hi vaig fer la mateixa pregunta (amb sarcasme): Investigat vol dir imputat? Un d’ells em va contestar: Imputat vol dir lladre!
La prudència i l’ètica fan que fins a que hi hagi una sentència en fer per part dels jutjats i tribunals es parli de presumpte (d’aquí que ho hagi posat al títol), però com deia l’altre dia, érem molts els que intuíem que a Amposta s’hi van estar fent moltes irregularitats durant massa temps.
Si ho recordeu, els mesos anteriors a les eleccions municipals del 24 de maig de l’any passat, hi va haver una frenètica campanya a les xarxes socials per a posar en evidència la mala praxi de CiU a l’Ajuntament d’Amposta. La campanya va tenir diversos fronts i moltes mans executores. Una de les coses que va tenir més repercussió van ser els memes de Manolo Bogavante (ja que per aquell tems ja es coneixia que Manolito acompanyat d’una regidora del seu equip de govern havia passat l’Ajuntament el càrrec d’un dinar on havien degustat aquest crustaci (llamàntol en català)
Fa anys (jo diria que 13), després de l’enèsima majoria absoluta de CiU a Amposta, un votant d’ERC va dir-me que si ell fos de CiU aniria pel carrer escopint a la gent:

-A Aquest poble, facin el que facin, la gent els vota igual –va sentenciar-.

Sembla ser que les tornes s’han girat i aquells que no escopien perquè no els hi va donar la gana fer-ho, potser a partir d’ara s’hauran d’acostumar a que quan vagit pel carrer la gent els hi digui:

-Lladre! (o mangante!)

Lladre és aquell que roba, però encara és més lladre aquell que roba diners dels ciutadans per gastar-se’ls en àpats ostentosos i tota mena de capritxos i potser algun vici (fixeu-vos en el sumari de la Púnica)  

http://www.aguaita.cat/noticia/6483/exalcalde/amposta/manel/ferr/investigat/cobrament/fraudulent/prop/24000/euros/dietes

http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/informatius-catalunya-radio/lexalcalde-damposta-manel-ferre-hauria-cobrat-24-000-euros-en-dietes-de-forma-fraudulenta/audio/923725/

http://www.vilaweb.cat/noticies/lexalcalde-damposta-manel-ferre-investigat-pel-cobrament-fraudulent-de-prop-de-24-000-euros-en-dietes-2/

http://www.aguaita.cat/noticia/6500/ajuntament/amposta/es/personara/cas/dietes/manel/ferr

7 DE FEBRER: DESTINACIÓ AMPOSTA

El dia 7 de febrer els ciutadans de Catalunya tenen (tenim una cita a Amposta) Però també poden venir tots aquells ciutadans d’altres punts que vulguin ser solidaris amb el riu i el delta.

Aquesta serà la tercera gran manifestació que es farà a Amposta. La primera va ser el dia 28-10-2000 i la segona el 18-05-2008.

La primera va reunir unes 20.000 persones i es considera la primera gran manifestació de totes les que va convocar la PDE en contra del PHN d’Aznar i companyia. Aquella vegada vaig tenir l’honor d’escriure el manifest que va llegir el professor Toni Costes baix l’atenta mirada del pont penjant.

Aquella vegada els afiliats i simpatitzants de CiU, majoritàriament no van acudir a la manifestació, encara que molts, de ben segur, moralment donaven suport. Amb tota seguretat, des de Barcelona es van donar instruccions per a que no assistissin i, com no podia ser d’una altra manera, els dirigents i membres de CiU d’Amposta van vigilar per a que la manifestació tingués el menor impacte possible. Tot i això vaig calcular que la meitat dels manifestants eren ampostines i ampostins de tots tipus de ideologies polítiques.  

Una vegada derogat pel govern de Zapatero del PHN, el govern del Tripartit volia fer una cosa molt estranya: interconnectar les xarxes del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) amb la d’Aigües del Ter-Llobregat (ATLL) L’objectiu era assegurar l’aigua a l’Àrea Metropolitana de Barcelona després d’un període de sequera. Davant el rebuig de la gent de l’Ebre representats per la PDE, el govern català va justificar-ho dient que seria una interconnexió  reversible (sé li podrà donar la volta com un mitjó, van arribar a dir...)

Tot i que el meu partit formava part del govern i que la majoria dels meus companys que ocupaven càrrecs van decidir no acudir, jo sí que ho vaig fer. I no només això, hi havia gent que estava pendent de mi.

Abans de començar la manifestació van venir els de Vilaweb (del grup el Punt) per a fer-me unes preguntes. No va ser casualitat, ja que es van dirigir a mi pel meu nom. No vaig mossegar la llengua a l’hora de dir que pensava dels meus companys de partit.

També una periodista em va preguntar si dimitiria com a regidor. Li vaig dir que no, que tenia clar que aquella seria la meva darrera legislatura a l’ajuntament i que la pensava acabar. Tret d’aquest punt no tenia discrepàncies importants amb els meus companys de grup i no eren ells els responsables de que es volgués fer la interconnexió.

http://www.vilaweb.tv/resum-de-la-manifestacio-contra-el-transvasament-a-amposta

Mentre, els de CiU ja havien aprés dels seus errors i van decidir donar suport a la Plataforma. No obstant, l’actitud de l’Ajuntament d’Amposta ni de lluny, va ser la que està mostrant el consistori actual. És cert que es van poder veure regidors de CiU perdutsentre els manifestants, però ni l’exalcalde Roig ni Ferré, que era alcalde en aquell moment, hi van estar presents. L’assistència va ser molt similar a la de la manifestació de l’any 2000.

Segons les previsions, més per res pel que s’està veient a les xarxes socials, la manifestació del dia 7 es preveu multitudinària. Amb el lema de Vatros pugeu sempre, ara baixem natros, des de diferents punts de Catalunya s’estan organitzant autocars per aquell dia amb destinació Amposta. La implicació de l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural està sent la clau de l’èxit.  

Però qui segur que no hi seran (ni falta que fa!) seran Roig, Ferré i el seu cercle més íntim d'amistats perilloses.    

Per si voleu aprofundir en la informació. 

http://bibliotecatarragona.gencat.cat/web/.content/bp_tarragona/documents/arxiu/webs_guies_tematiques/autors_i_temes/pla2.pdf

http://www.ebre.net/bloc/

http://www.ub.edu/cres/catala/recursos_i_bbdd/ebre.htm

RESSENTIMENT I DEMAGÒGIA

Campanya de l'Ajuntament de Tarragona per a que no es vagi en cotxe. 

Es trist haver d’opinar d’un acte com el que va fer l’equip de govern d’Amposta la passada setmana posant el punt de mira entre el públic.

L’alcalde d’Amposta Adam Tomàs va voler fer tot un exercici de transparència democràtica al convocar un acte públic per a passar comptes dels escassament 5 mesos des de la presa de possessió. Mai a Amposta s’havia fet una assemblea oberta on la ciutadania pogués expressar les seves inquietuds i preguntar dubtes directament a l’alcalde.

No vaig assistir-hi perquè em trobava de viatge, però gràcies a un amic que em va advertir que ho feien pel canal Terres de l’Ebre, vaig poder seguir quasi bé tota la intervenció d’Adam Tomàs, així com les posteriors intervencions dels assistents.

Pel que sembla, els punts que més preocupen a la ciutadania són aquells que des de fa uns mesos venim denunciant a la pàgina de Facebook Amposta som tots:  la circulació, l’incivisme, sobre tot el relacionat amb les deixalles domèstiques i els excrements dels gossos i les barreres arquitectòniques, sovint causades per conductors desaprensius que no pensen més que amb ells mateixos.

L’alcalde va anunciar una nova campanya de sensibilització per a que es recullin els excrements dels gossos, similar a la que va fer l’anterior equip de govern ja fa un parell d’anys i que pel que es veu, no va tenir cap mena de repercussió. Quan s’arriba a aquest punt només queda la solució de sancionar. També va parlar de la manca de papereres, un mal endèmic de la nostra ciutat. Encara recordo quan durant el govern de Roig es van treure, entre 'altres les poques que hi havia a l'avinguda de Catalunya (un carrer pel que sembla de tercera perquè mai se'n recorden de posar-li llum nadalenca) per perilloses (un nen -crec que de Sevilla- s'hi va ofegar al posar-hi el cap dins); però el problema és que no les van reposar. Per cer, més papereres també vol dir més feina. 

Quan l’alcalde va donar la paraula al públic, sorprenentment, el primer en demanar el micro va ser l’exregidor de governació Josep Garriga. Tot i que no hagués repetit de regidor encara que CiU hagués governat, Garriga segueix fent de gos de presa d’aquells que durant 28 anys van estar governant Amposta. Pel que sembla, encara els hi deu favors, com l’haver-li donat un Leader per a fer-se el magatzem de fruita i verdura. La seva intervenció va ser lamentable i en acabar, la resposta de l’alcalde va ser tant contundent com brillant: entenc que ha expressat la seva opinió i o ha fet cap pregunta, per tant, no cal respondre-li res.

Un dels temes que va explicar Adam Tomàs a la seva intervenció, va ser la posada en marxa de la nova residència d’avis a la zona del Lligallo de Sant Cristòfol. Sobre aquest punt l’alcalde va informar que les places residencials encara no estaven concertades i que, a part d’això, Endesa encara no l’havia connectat a la xarxa elèctrica.

Un altre tema que va sortir va ser l’excedència del Dr. Ferré. Un dels assistents (que no feia falta saber de quin partit era...) va reclamar el dret que, segons ell, tenia com a soci de l’Hospital comarcal d’escollir els metges. Ni que el Dr. Ferré fos una eminència dintre del camp de la medicina!

Al final (les càmeres no el mostraven però devia d’esta botant), l’exalcalde va intervenir per al·lusions. Imagino que les intervencions anteriors de persones del seu entorn tenien precisament aquest objectiu.

Ferré va començar la seva intervenció nerviós. Com si mai hagués tingut un micròfon al davant... Potser perquè sabia que, ara, jugava en camp contrari. Va començar la seva intervenció culpant a l’actual equip de govern de que encara no funcionés la residència d’avis. És més, fa afirmar que si haguessin governat ells, ja estaria en funcionament. El problema de manca de subministrament elèctric també és culpa de l’actual govern.

Explicat tot això, jo també vull dir la meva, encara que algunes de les coses que diré ja s’han dit per les xarxes socials.

Durant la primera legislatura en que vaig ser regidor d’Amposta (2003-2007), recordo que no es podia inaugurar (crec que el Casal), també per manca de subministrament elèctric. Com que jo tinc un amic que treballa d’enginyer a  Endesa (abans Fecsa), em vaig oferir de fer de mitjancer. Finalment no va caler. Ara bé, si en lloc de ser la primera legislatura, hagué estat la segona, després de conèixer bé com eren la majoria dels regidors de CiU, segurament no els hi hauria dit res.

El balanç dels anteriors equips de govern respecte a determinats equipaments, no pot ser més negatiu (aquest punt és el que es recordava a les xarxes): la zona lúdica de Tosses (un fracàs total!), la zona comercial Futuro Ciudad Amposta (un fracàs total!), el nou escorxador (un fracàs total!) I encara un altre: ¿On està el nou CAP que es va anunciar durant la campanya electoral de 2011 i que la Junta electoral de zona va fer retirar el cartell que es va posar al carrer Sebastià Juan I Arbó, a tocar de la plaça de la Castellania d’Amposta? Van tenir 4 anys per a fer-lo i van acabar la legislatura sense haver col·locat ni tan sols la primera pedra.

A Ferré sé li va veure ressentiment en veure com sé li està ensorrant el seu imperi i li va sobrar demagògia que és una ama que es fa servir quan no es tenen arguments per a defensar una posició. 

Tal com diria Josep Pedrerol: Van quedar retratats! 

POCA TRANSPARÈNCIA

Fa alguns anys, les CUP d’Amposta van iniciar una campanya per a denunciar irregularitats dintre del món sanitari. La campanya va continuar amb uns cartells on destacava una pregunta: Quans sous té l’alcalde d’Amposta? Evidentment feia referència a Manel Ferré, alcalde entre el 2007 i el 2015.

Segons aquell cartell, Manel Ferré ocupava càrrecs directius a diversos consells d’administració, alguns d’ells força inversemblants, ja que res tenien que veure amb les Terres de l’Ebre.

Entre aquests càrrecs cap destacar la presidència del Consorci de Salut i Social de Catalunya, de facto la patronal dels centres hospitalaris de Catalunya, la presidència del consell d’administració de l’Hospital Comarcal d’Amposta i una vicepresidència del grup SAGESSA que, com sabeu, està al punt de mira de la justícia amb diversos càrrecs, excàrrecs i propietaris d’empreses de serveis contractades imputats, entre els quals no figura l’exalcalde d’Amposta.

Fa un temps, va sortir una normativa a nivell nacional que obligava a les diferents administracions a obrir portals de transparència on hi constés tot allò que la ciutadania devia saber sobre els càrrecs públics.

Quan el curiós ciutadà recerca alguna d’aquestes pàgines (suposo), espera trobar tota mena de informació relacionada amb la part pública del personatge en qüestió. Per exemple, de Manolito un s’esperaria trobar el que cobrava com alcalde i, a part, tota la resta de càrrecs que ocupava i les remuneracions que cobrava en el cas de que fos així, fins i tot si no tenia un sou però cobrava per assistències, desplaçaments, etc. Res més lluny...

Fixeu-vos que hi posa a la pàgina de l’Ajuntament d’Amposta sobre l’exalcalde Manel Ferré:    

Currículum de Manel Ferré Montañés (Alcalde 2007-2015)

Manel Ferré i Montañés, va néixer el dia 16 d’agost de 1958 a Amposta. Està casat i té dos fills.

Llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat Central de Barcelona, Hospital Clínic Provincial. (1982)

Diplomat en gestió gerencial hospitalària per EADA de Barcelona. (1988-89)

Regidor de sanitat i serveis socials de l’Ajuntament d’Amposta des de juny 1987 fins l’any 2007.

President de la Junta Comarcal del Montsià del Col·legi de Metges de Tarragona  de 1988 fins 1996.

President del Consell Administració de l’Hospital Comarcal d’Amposta SAM des del mes de novembre de l’any 1989 fins l’actualitat.

Primer tinent d’Alcalde de l’Ajuntament d’Amposta des de juny de 1991 fins juny 2007.

Membre de la Comissió Executiva de l’ACM. 2007

President de la Comissió de Salut de l’ACM. 2007

Alcalde d’Amposta entre el 2007 i el 2015.

I punt! No hi diu res més.

Tornant als cartells que van editar les CUP (i que com veieu reprodueixo), hi consten molts més càrrecs i, en alguns casos fins i tot el sou... Però no a tots.

Si s’ocupen càrrecs públics, escollits i pagats pels ciutadans, no seria més lògic i normal (si realment és un portal de transparència) que també hi figuressin les retribucions que es cobren?

I sinó, quina transparència és? De fet, del que es diu de l’exalcalde, com es diu vulgarment, m’importa un rave. De fet, la informació que es dóna d’ell bé podria trobar-se a la Viquipèdia o qualsevol altra pàgina semblant.

Tot aquell que no ho diu tot sobre la seva activitat pública és perquè alguna coses que amagar...

No ho veieu així?    

MANOLITO DESPERTA PASSIONS (Segona part)

(...Continuació) 

Dijous de la setmana passada, un d’aquests incondicionals va trucar a Amposta Ràdio i va dir més o menys això:

-L’alcalde d’Amposta ha fet fora de la Clínica a Manel Ferré en el seu afany de voler fer net... Ja n’hi ha prou!!

  

Segurament aquest senyor (que no dubto que anés de bona fe), desconeixia els fets i la raó per la qual Manel Ferré ja no treballa a l’hospital, encara que segueix mantenint la seva consulta privada.

Evidentment aquest fet em va donar que pensar i el vaig comparar amb un altre que es va donar a l’agrupació local del PSC. Resulta que mes d’una vegada, quan s’apropaven les eleccions municipals, sortia el nom de Júlia Idiarte per a formar part de la llista socialista, fins i tot, d’encapçalar-la. Però Júlia tenia un contratemps: era treballadora d’una empresa municipal, concretament de l’Escola d’Art i Disseny (ESARDI) De sortir elegida regidora hauria hagut de decidir-se si deixar la feina a l’escola o renunciar al càrrec. Suposo que a Manolito li hauria de passar un fet semblant, ja que, com sabeu, l’Hospital Comarcal és de propietat municipal.  

Però pel motiu que sigui (potser perquè ningú s’ho havia plantejat fins ara i perquè el fet de que Manolito fes de metge es veia com un fet normal) no s’havia reparat en la irregularitat fins que Germán Ciscar se’n va assabentar i ho va comunicar a la direcció del centre que, ràpidament, va posar fil a l’agulla i va haver de prendre la decisió de comunicar-ho a l’afectat i explicar-li sobre el que feia el cas.

Sembla ser que, actualment, al Dr. Ferré només li queda la seva consulta privada. Divendres per exemple el van veure baixar i pujar per les immediacions de la plaça de Cecilia Carvallo, segurament anant i venint de la seva consulta. Per no tenir, crec que ni té el Ranger Rover que el Consorci de Salut i Social de Catalunya que presidia havia posat a la seva disposició.

Si com deia l’alterat oient d’Amposta Ràdio, Adam Tomàs pretengués fer net, possiblement també hauria fet fora a la seva dona que és treballadora municipal.

Sobre això, em crida poderosament l’atenció de que de regentar una petita empresa de distribució d’enviaments (de fet només la recordo repartit la Revista Amposta), passés a fer la mateixa feina com a empleada municipal. És l’únic cas que conec que en lloc de privatitzar un servei el municipalitzen.

Ara bé, tampoc és que es dediqués massa temps en fer aquesta feina de repartir la revista (excepte quan venien les eleccions municipals i ho aprofitava per a fer campanya a favor del seu maridet)

Potser algun dia s’hauria d’esbrinar de quina forma sé la va contractar i com va passar a formar part de la plantilla de treballadors fixos de l’ajuntament.

Hi ho deixo aquí...  (per avui...)

MANOLITO DESPERTA PASSIONS... (Primera part)

Si bé de signe contraposat. Mentre té detractors, també hi ha qui el defensa i el seguirà defensant mentre el cos aguanti... Ja ho diuen: no hi ha més cec que aquell que no vol veure. I efectivament, qui no vulgui veure que Manolito és un mangante del tres al quatre, no ho veurà per moltes proves que hi hagi que indiquin que ho és.

Fa unes setmanes es va conèixer una denúncia que li van fer els de SEPRONA (Medi Natural de la Guardia Civil) per haver fet una construcció il·legal dintre d’una zona PEIN (d’especial interès natural)

Aquest cas m’indigna especialment. Tan a mi com els meus companys de grup municipal, ja que varem ser nosaltres els que ho varem denunciar fa 10 anys. La primera excusa va ser que no s’estava fent un xalet, que només era un magatzem agrícola, ja que de sobte sé li havia obert la vocació de fer de pagès... Després, com que el setmanari l’Ebre va treure en portada la foto de la caseta d’un veí en lloc de la que s’havia construït ell, es va aferrar a l’error per a seguir tirant merda contra nosaltres.

I la darrera excusa, sabeu quina ha segut? Sembla ser que per a seguir escampant dubtes sobre la il·legalitat del seu niuet, va dir que quan es va construir, la zona encara no havia estat qualificada com a PEIN. La qual cosa, segons les informacions que tinc, també és mentida, ja que feia més d’un any que sé li havia donat la màxima protecció natural.

La setmana passada, Manolito, encara va patir un altre revés. Tal i com ja us vaig informar, va deixar de treballar a l’Hospital Comarcal d’Amposta. Ara bé, mentre hi ha qui diu que ho fa ver per pròpia voluntat, d’altres informacions (des del meu punt de vista molt més fiables), diuen que se’l va fer fora directament.

Quan l’exalcalde va entrar a treballar a l’hospital (per aquell temps es coneixia com la Clínica encara que, oficialment crec que es deia Servicio Médico Cooperativo), ja es v adir que sé li havia creat un lloc de treball a la seva mida. Tot i que alguns companys de partit diguin el contrari, Manel Ferré no té el MIR, la qual cosa l’impedeix treballar als centres sanitaris públics, al menys que es faci alguna magarrufa com sé li va fer Amposta.

Mentre, l’any 1987, va ser regidor per primera vegada. La seva condició de metge va fer que Roig li donés la responsabilitat de la sanitat local, a part de ser el president del consell d’administració de SAMGISS que, posteriorment, passaria a ser del Grup SAGESA, una de les empreses del grup INNOVA de Reus.

Des d’aquesta situació, com us podeu imaginar, feia, desfeia i tornava a fer i desfer les vegades que calgués. Hi ha qui diu que treballava sense contracte i que s’emportava el que volia (o sigui, cobrava en negre) En canvi, els seus fidels, afirmen que treballava de franc (o sigui, per amor a l’art)  

(Continuarà...) 

CANVIS ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ D’AMPOSTA

La meva dona estava canviant les emissores de la ràdio del cotxe fins trobar-ne alguna que li fos del seu grat. Es va sorprendre quan va trobar una emissora (Amposta Ràdio) on es donava en directe el ple de l’Ajuntament d’Amposta. Aquesta ha estat una de les novetats positives de l’actual equip de govern d’EA presidit per Adam Tomàs. Però l’única.

L’emissió en directe dels plens municipals va ser, durant molts d’anys, una reivindicació de l’oposició quan governava CiU amb majoria absoluta. En 8 anys que vaig estar de regidor, no recordo que mai, quan es tocava aquest tema, l’equip de govern s’hi mostrés en contra. Això sí, hi trobaven tot tipus d’excuses. Durant un temps, quan a Amposta hi havia canal municipal de televisió, també es demanava que pogués ser televisat, però una de les làmpades del saló de plens dificultava una perfecta emissió.

No sé si ho recordareu, però a Amposta es va desenvolupar entre el 2004 i el 2007 (darrera etapa de Roig con alcalde) un projecte anomenat Ciutat Digital. El regidor de Noves Tecnologies d’aquella època era Sisco Fosch. Dic això perquè Sisco Fosch ens va parlar de la possibilitat de que una vegada desenvolupat el sistema informàtic que comportava el programa Ciutat Digital, tal vegada es podria emetre via Internet. Tampoc! Ni per televisió, ni per Internet, ni per la ràdio... Quan no hi ha voluntat de fer una cosa, no es fa i punt. No cal pegar-li més voltes.

Durant els 8 anys, al ple vaig haver de veure (i aguantar) tot tipus d’actituds autoritàries i també despectives cap a l’oposició, sobre tot, cap al portaveu del nostre grup Antoni Espanya. Us imagineu que els ciutadans d’Amposta se’n haguessin assabentat de la veritable cara dels alcaldes Roig i Ferré? No seria aquest motiu suficient per a no retransmetre els plens?  

Però s’ha pogut veure no era tan complicat. Només cal voluntat i ganes de canviar les coses i fer-ho bé.

També a la Revista Amposta he notat un canvi. Vagi per davant que tot i que tradicionalment el director de la revista hagi estat l’alcalde, penso que el director hauria de ser algú d’altre. És evident que l’alcalde no pot estar al plat i les tallades i que en realitat no exerceix de director de la revista municipal. Per tant, per a ostentar un càrrec purament honorífic, millor que l’ocupés una altra persona, per exemple qui fa de cap de redacció.

Però bé, com he dit s’ha notat un canvi que, amb el pas del temps, espero i desitjo que encara s’accentuï més. A part de que l’alcalde no surt a tantes fotografies com ho feien Roig, però sobre tot Ferré (al número de febrer va establir un rècord que fins i tot deu de ser mundial: 36 fotos en 36 pàgines), també s’ha donat més protagonisme als regidors, tant els de l’equip de govern com els de l’oposició publicant entrevistes en cada un dels números.

Fa anys, un regidor que va ser de dos governs consecutius de Roig amb responsabilitats en dues àrees prou importants com són governació i hisenda, en sortir, es lamentava de que durant tot aquest temps, la Revista Amposta no li hagués fet ni una entrevista; ni quan s’havien d’aprovar els pressupostos municipals...

I és que tot el protagonisme l’acaparaven els alcaldes. Igual Roig com Ferré van ser alcaldes-dictadors o cacics si voleu... Per cert, una paraula que no els agradava gens ni mica... Però el temps ha demostrar que, al menys en Ferré (l’època de Roig sembla com a més oblidada o potser perquè tenia més carisma que el seu successor) es va saltar-se diverses vegades la línia que separa la legalitat de la injustícia.