 |
| De Ferreres al Periódico. |
L’intent de cop d’estat de Turquia de fa uns dies contra el regim legal d’Erdogan està donant molt que parlar.
Passades les primeres hores i que ja se va saber que el cop havia fracassat, van començar a planar els primers dubtes sobre si realment havia estat un intent de cop d’estat o es tractava d’un autocop, es a dir, un cop d’estat promogut pel propi règim per a enfortir el seu poder. Els dubtes sé van anar fent més grossos a mesura que va transcendir les purgues internes contra magistrats, funcionaris, metges, mestres, etc.
A la Sexta li vaig poder escolar a un analista polític en referència als llistats de les persones depurades:
-Sembla que ho tenien preparat en antelació per la rapidesa que s’estan produït els fets.
I si realment va ser així? Si abans del cop el govern de Turquia ja tenia fetes les llistes d’aquelles persones contràries al règim Erdogan?
Segons el Periódico de Catalunya del passat divendres dia 22, l’actual situació de Turquia sembla abocada al autoritarisme. I quina diferència hi ha entre autoritarisme y dictadura? Me sembla que cap.
Per desgràcia, molts de governs amb majoria absoluta tendeixen a anar cap a l’autoritarisme. Quan l’oposició els critica per aquest fet, sempre esgrimeixen el mateix argument:
-Si tenim majoria absoluta és perquè el poble ens ha votat i si ho ha fet, per alguna cosa serà...
Efectivament és així, però caldria analitzar tots els detalls, com per exemple quin és el percentatge d’abstenció o què ha passat per a que l’electorat hagi acabat donant un suport majoritari al partit guanyador.
Turquia està molt lluny i pràcticament no conec res d’aquell país del Bòsfor, en canvi tinc vivències d’altres autoritarismes molt més a prop de casa.
Mireu, a Amposta CiU va governar amb majoria absoluta durant 24 anys (1991-2015) més els primers 4 anys sense majoria, la qual cosa sumen 28 anys de domini, 20 amb Roig com alcalde i els darrers 8 amb Ferré. I quan dic domini me refereixo a control absolut sobre el que passava a la nostra ciutat.
Recordo que una vegada l'amiga de Roig i Regidora de Cultura durant molts anys Marga Magí, va respondre a una d’aquelles cartes que durant molt de tems li vaig adreçar a Roig precisament amb termes semblants als que he apuntat més amunt. I jo li vaig respondre:
-Sap qui té a Amposta la majoria absoluta? L’abstenció.
Tot i disposar de dades concretes, efectivament l’abstenció a Amposta sumava pràcticament el mateix que els vots que rebia Roig. No me’n havia anat de molt...
Entre l’oposició sempre s’apuntava a l’amiguisme i als favors concedits els bons resultats electorals de Roig primer i Ferré més tard. És sabut que CiU sempre va emprar aquestes tàctiques per a fidelitzar els vots. Així, famílies senceres que anys abans havien votat als socialistes o fins i tot al PSUC (vull recordar que el primer alcalde d’Amposta es va presentar en la llista d’aquest partit) sé van convertir ràpidament a la fe convenient...
Me consta que llistes també n’existien. Potser no per a depurar a ningú (tot i que individualment és possible que pogués passar), però si a l’hora de vetar a aquells que sé sabia que no eren de CiU tant a l’hora de buscar un lloc de treball o fer alguna feina per a l’Ajuntament.
Un exemple (de molts que podria donar)? L’edició de la Revista Amposta. Després de molts anys de fer-se a les impremtes d’Amposta, es va donar a una de la Ràpita.
Un altre? On sé compraven els mobles d’oficina? Si penseu que al de Roig, us equivoqueu (hauria estat massa evident) Es compraven a una botiga de Tortosa propietat del germà d’una amiga de Roig. I així sinó en tots els contractes, amb la majoria.
Un més? Qui tenia la concessió del manteniment de la platja d’Eucaliptus? Manolo Macià, etern president de la Comunitat de Regants de la Dreta i un dels màxims partidaris de vendre l’aigua de l’Ebre... Bé, no a ell directament, l’empresa anava a nom de la seva dona.
A qui hauries votat tu si haguessis estat agraciat amb un lloc de treball o amb contractes de serveis?
Pos això...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada