diumenge, 15 de novembre del 2015

MANOLITO DESPERTA PASSIONS (Segona part)

(...Continuació) 

Dijous de la setmana passada, un d’aquests incondicionals va trucar a Amposta Ràdio i va dir més o menys això:

-L’alcalde d’Amposta ha fet fora de la Clínica a Manel Ferré en el seu afany de voler fer net... Ja n’hi ha prou!!
  
Segurament aquest senyor (que no dubto que anés de bona fe), desconeixia els fets i la raó per la qual Manel Ferré ja no treballa a l’hospital, encara que segueix mantenint la seva consulta privada.
Evidentment aquest fet em va donar que pensar i el vaig comparar amb un altre que es va donar a l’agrupació local del PSC. Resulta que mes d’una vegada, quan s’apropaven les eleccions municipals, sortia el nom de Júlia Idiarte per a formar part de la llista socialista, fins i tot, d’encapçalar-la. Però Júlia tenia un contratemps: era treballadora d’una empresa municipal, concretament de l’Escola d’Art i Disseny (ESARDI) De sortir elegida regidora hauria hagut de decidir-se si deixar la feina a l’escola o renunciar al càrrec. Suposo que a Manolito li hauria de passar un fet semblant, ja que, com sabeu, l’Hospital Comarcal és de propietat municipal.  
Però pel motiu que sigui (potser perquè ningú s’ho havia plantejat fins ara i perquè el fet de que Manolito fes de metge es veia com un fet normal) no s’havia reparat en la irregularitat fins que Germán Ciscar se’n va assabentar i ho va comunicar a la direcció del centre que, ràpidament, va posar fil a l’agulla i va haver de prendre la decisió de comunicar-ho a l’afectat i explicar-li sobre el que feia el cas.
Sembla ser que, actualment, al Dr. Ferré només li queda la seva consulta privada. Divendres per exemple el van veure baixar i pujar per les immediacions de la plaça de Cecilia Carvallo, segurament anant i venint de la seva consulta. Per no tenir, crec que ni té el Ranger Rover que el Consorci de Salut i Social de Catalunya que presidia havia posat a la seva disposició.
Si com deia l’alterat oient d’Amposta Ràdio, Adam Tomàs pretengués fer net, possiblement també hauria fet fora a la seva dona que és treballadora municipal.
Sobre això, em crida poderosament l’atenció de que de regentar una petita empresa de distribució d’enviaments (de fet només la recordo repartit la Revista Amposta), passés a fer la mateixa feina com a empleada municipal. És l’únic cas que conec que en lloc de privatitzar un servei el municipalitzen.
Ara bé, tampoc és que es dediqués massa temps en fer aquesta feina de repartir la revista (excepte quan venien les eleccions municipals i ho aprofitava per a fer campanya a favor del seu maridet)
Potser algun dia s’hauria d’esbrinar de quina forma sé la va contractar i com va passar a formar part de la plantilla de treballadors fixos de l’ajuntament.

Hi ho deixo aquí...  (per avui...)