EL POBLE VELL DE CORBERA D'EBRE 1

EXPOSICIÓ 'CORBERA D'EBRE, EL PAISATGE FERIT' (fotos 3)

EXPOSICIÓ 'CORBERA D'EBRE, EL PAISATGE FERIT' (fotos 2)

 

SETÈ I ÚLTIM MICRORRELAT: EL TERCER ENCUENTRO

http://laviaaugusta.blogspot.com/2011/07/el-tercer-encuentro.html

MEMÒRIES D’UN SOLDAT QUE NO HO VOLIA SER (Segona part)

(... Continuació)

Aquell matí, com tots els altres matins, també van passar llista. L’única diferència va ser que no només van cridar els que havien arribat el dia anterior, sinó que també ho van fer a tota la resta. Quan van acabar encara ne quedaven uns pocs, entre ells, el que li havia aconsellat silenci el dia que va entrar a D. Manuel. Llavors, el comandament, visiblement emprenyat, els hi va preguntar qui eren i, acte seguit els van enviar al front de la batalla de l’Ebre.

Però en arribar a l’Ebre, D. Manuel  tampoc va voler lluitar. Així que va poder es va amagar a una petita cova que hi havia al fons d’un barranc i suficientment coberta de vegetació per a que no el poguessin descobrir. Anava sol i s’hi va estar allí moltes hores. De repent va veure com per l’altre costat de barranc passaven uns soldats. Va comprendre que era franquistes. Així, va lligar un mocador blanc a la punta del canó del seu fusell i el va aixecar entre la vegetació movent-lo de costat a costat.

Els grup de soldats li van donar l’alt i tan prompte com va sortir el van arrestar. A part del seu fusell i els estris personals portava tres o quatre llibres lligats amb un cinturó.

Nil castellà vestit de soldat republicà. 

Va ser una deserció? Sí... Però no ho va fer per a combatre amb aquells que eren els seus enemics. El que volia D. Manuel era no haver d’entrar en combat.

Els nacionals el van acabar tancant a un camp de concentració de presoners de guerra i altres afectes a la República.

-Els d’un bàndol me van tancar a la presó i els de l’altre a un camp de concentració –sola dir D. Manuel-.

També deia una altra frase carregada de veritat: D’heroi a traïdor només hi ha un pas: guanyar o perdre una guerra.

I jo encara us en afegiré una altra: La història la escriuen els vencedors (al menys durant els primers anys)    

SISÈ RELAT: EL ÚLTIMO CIGARRILLO

http://laviaaugusta.blogspot.com/2011/07/el-ultimo-cigarillo.html

CINQUÈ MICRORRELAT: EL MULO

http://laviaaugusta.blogspot.com/2011/07/el-mulo-el-relat-finalista.html

QUART MICORRELAT: LA PRIMERA TRINCHERA

http://laviaaugusta.blogspot.com/2011/07/la-primera-trinchera.html

SOBRE 'L'ERROR MÉS GRAN' DE LA BATALLA DE L’EBRE

Joan Sambró. 

Aquests darrers dies està en boca de tothom la commemoració del 80è aniversari de la batalla de l’Ebre.

La majoria dels entesos parlen del gran error que va cometre l’Exèrcit republicà que, en creuar el riu, va deixar al seu darrere un obstacle pràcticament impossible de salvar.

No sóc ningú per a contradir els experts en la matèria, però és veritat que els republicans van voler construir una gran línia defensiva per a poder aturar l’escomesa dels colpistes.

Aquesta tasca se li va encarregar al tinent coronel Manuel Tagüeña, comandant en cap del XVè Cos de l’Exèrcit i un dels militars republicans més ben preparats tant en estratègia com culturalment parlant, ja que era llicenciat en ciències físiques.

Pràcticament per casualitat, allà per l’any 2005 (per tant no fa tants anys) van arribar a les mans dels membres de l’Associació lo Riu de la Fatarella unes fotografies aèries fetes per l’aviació italiana on se podien veure en detall una línia de búnquers, trinxeres i refugis a la part de dalt del poble.

Quan el 16 de novembre de 1936, l’exèrcit republicà creua l’Ebre per Ascó, hi havia construïts 14 búnquers, a part de la línia de trinxeres entre els termes municipals de Riba-roja, Flix, Ascó i la Fatarella. En total més de 20 quilòmetres de línia fortificada.

Per a Joan Sambró, de l’Associació lo Riu, la construcció d’aquesta línia fortificada demostra que l’Exèrcit Popular s’hi pensava estar durant molt de temps. Fins i tot, segons les explicacions del propi Sambró, s’hi va construir un poblat amb el sòl encimentat i diferents serveis, com per exemple un forn de pa. Amb el pas dels anys, tant la línia fortificada com el poblat se van anar cobrint de pins i malesa i la gent del poble se’n va oblidar.

Tot i que no va acabar de tenir l’ús per al que s’havia pensat, si que va jugar un paper fonamental per a salvaguardar les vides dels pocs soldats republicans que després de quasi 4 mesos de batalla, quedaven vius.

El tinent coronel Tagüeña va ordenar una retirada organitzada que va tenir èxit gràcies als voluntaris que s’havien quedat a la línia fortificada per aturar l’atac dels revoltats.

Un d’aquests darrers valents va ser el soldat a qui els arqueòlegs van anomenar Charli. Però aquesta ja és una altra història.

Joan Sambró.

PER A SABER MÉS: 

http://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/110043/1/TFG_Nuñez%20Parra_Claudia.pdf

https://www.sapiens.cat/epoca-historica/historia-contemporania/guerra-civil-i-franquisme/fotogaleria-la-retirada-de-l-exercit-republica-de-la-batalla-de-l-ebre_200298_102.html

http://www.ascoturisme.cat/batalla-de-lebre

http://www.turismeriberaebre.org/proposta/espais-de-la-batalla-de-lebre/

http://www.diarideguerra.com/fitxa-3-24-72-44-f21/guerra-civil-a-catalunya/batalla-de-lebre/ribera-debre/asco/el-campament-militar-del-xv-cos-exercit-de-lebre.html#.W1r6G0UVTIU

http://www.mesebre.cat/noticies/4377_entrevista-francesc-barbero-escriva-1r-tinent-alcalde-lajuntament-flix.php

https://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/42308/clr1de1.pdf?sequence=1

80è ANIVERSARI DEL COMENÇAMENT DE LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA

Trinxeres davant el pantà de Mequinença. 

Aquesta nit se commemora el 80è aniversari del començament de la batalla de l'Ebre, la més cruenta de la guerra Civil Espanyola. 

Mentre al tram final de l’Ebre (Camp-redó i Ampost) s’hi feia una incursió de distracció, el gruix de l’exèrcit republicà el travessava per les localitats aragoneses de Faiò i Mequinença.

A partir d’avui mateix i durant 7 dies us aniré publicant els 7 microrrelats que vaig escriure l’any 2011 quan va fer 75 anys del començament de la guerra.

Vull fer així un petit i particular homenatge a tots els que van lluitar en defensa de la democràcia i les llibertats.  

https://www.publico.es/politica/batalla-ebro-80-anos-batalla-ebro-ultima-gran-ofensiva-republicana.html

http://www.aguaita.cat/noticia/12691/80/anys/batalla/ebre/epopeia/poble/contra/feixisme

http://www.aguaita.cat/noticia/12691/80/anys/batalla/ebre/epopeia/poble/contra/feixisme

CORBERA D’EBRE AL CENTRE DE L’OBJECTIU 1938-2018

Normalment no rebo encàrrecs per a escriure sobre temes concrets. Aquesta setmana però, l’amic Joan Antonio Montaña, president de l’Associació del Poble Vell de Corbera d’Ebre me’n va fer un de molt concret: escriure un post sobre les jornades commemoratives del 80è aniversari de la Batalla de l’Ebre que se celebraran els dies 6 i 7 d’abril.

La Batalla de l’Ebre va ser la més cruenta de la guerra Civil Espanyola i va transcórrer entre la matinada del 25 de juliol i el 16 de novembre del mateix any. O sigui, un total de 115 dies que és el nom que porta precisament el Centre d’Interpretació de Corbera d’Ebre.

Va començar quan l’Exèrcit Republicà va creuar el riu la nit del 25 de juliol entre les poblacions de Faió (Saragossa) i Amposta mirant d’agafar desprevingut l’exèrcit feixista. Segons el testimoni directa de mon tio Leonardo Martí, un combatent republicà de l’anomenada lleva del Biberó, aquella nit van arribar fins el cementiri de Gandesa des d’on sentien el ball que s’estava fent en motiu de la revetlla de Sant Jaume.

Tal com diu el títol de les jornades, Corbera d’Ebre (el que ara coneixem com el Poble Vell) va ser intensament bombardejat per la Legió Còndor alemanya entre el 25 i el 28 de juliol (o sigui els primers dia de la batalla) A partir d’aquí hi van haver diferents atacs de l’artilleria franquista per a intentar trencar el front republicà. El resultat va ser la devastació pràcticament absoluta del poble, fins al punt de que van creure que seria millor construir-ne un altre a baix al pla. El Poble Vell de Corbera d’Ebre és conegut com el Belchite català, un poble de la província de Saragossa  que va patir una devastació semblant.

El programa d’actes és el següent:

Divendres 6 d’abril a les 20:00, al Casal municipal, xerrada col·loqui Seguint les passes del batalló Lincoln-Washington a càrrec d’Anna Martí.

També se farà la presentació del documental  Els darrers dies de Robert Hale Merriman.

Dissabte 7 d’abril a les 12:30, al pàrquing superior del Poble Vell, inauguració d’un monument en memòria de Robert Hale Merriman i dels combatents del batalló Lincoln-Washington.

Fins el novembre s'hi aniran programant tot un seguit d'actes. S'anirà informant. 

QUÈ PODEU VISITAR A CORBERA D’EBRE?

-El Poble Vell que està obert de dimarts a diumenges entre les 10:00 i les 14:00 hores. Si el voleu visitar en dilluns o bé per la tarda, cal trucar al telèfon 608863616.

-El Centre d’Interpretació 115 dies. Horari d'estiu: de dimarts a dissabtes entre les 11.00 i les  14:00 i de 16:00 a 19:00 hores; diumenges d'11:00 a 14:00 hores.

Horari d'hivern: de dimarts a dissabtes d'11:00 a 14.00 i de 16:00 a 19.00 hores; diumenges d'11:00 a 14:00 hores.

ON PODEU MENJAR?

Restaurant del Casal Municipal. Tel. 977420470

ALTRES RECOMANACIONS:

A la Fatarella podeu visitar:

-Lo Riu, Associació per a l'Estudi del Patrimoni Arqueològic i Històric de les Terres de l'Ebre. Visites guiades: Tels. 646925114 i 639991749

-El Memorial de les Camposines

-L'Espai Històric de les Devees

-Les Trinxeres de Riumats

-La Linia fortificada

Per a menjar a la Fatarella: 

-La Casa Ecològia. Tel.977413605

-Restaurant i Hostal Can Rius. Tel. 977413620

A Gandesa podeu visitar:

-El Museu Memorial de la Batalla de l’Ebre. Horari: Dimecres de 16:00 a 18:30 hores; de dijous a dissabtes de 10:00 a 13:30 i de 16:00 a 18:30; i els diumenges de 10:00 a 14:00.

- El Celler Cooperatiu obra de César Martinell. Horari: de dilluns a dissabtes entre les 9:00 i les 14:00 hores i diumenges entre les 10:00 i les 14:00. Agrobotiga.

- El casc antic de la població.

Per a menjar a Gandesa:

-Restaurant Sibarites. Tel. 977420515

-Restaurant Ginebrals. Tel. 977421658

-Restaurant-bar Gran Plaça: Tel. 977420027

-Restaurant Oniria. Tel. 977421073

-Hotel-Restaurant Piqué. Tel. 977420086

-Restaurant el Chef. Tel. 634567803
-Braseria Can Manolo. Tel. 977421177

LA GALERA: ESPAIS DE LA GUERRA CIVIL. EL CAMP D’INSTRUCCIÓ

Mentre el front de guerra va estar a l’Ebre, l’exèrcit franquista va habilitar llocs prou allunyats per a fer a que els seus soldats fessin la instrucció.

A la rereguarda, els soldats es preparaven per a suplir les baixes que es produïen o acudir si se’ls necessitava per a reforçar un determinat punt.

Un d’aquests llocs habilitats per a fer la instrucció va ser al barranc de la Galera, allà on acaba el camí del Terrer i per on diumenge passava una quantitat d’aigua impressionant.

Una mica més amunt, més o menys per on està el camp de futbol, una granada de ma, qui sap si posada expressament o potser perduda, va causa la mort a 5 xiquets de la Galera que havien anat a veure fer la instrucció als soldats. Un d’aquests xiquets es deia Miquel i era cosí germà de mon pare, fill de ma tia Paca, germanastra de ma iaia Cinta i mon oncle Miquel. Devia de tenir entre 10 i 12 anys. La resta dels xiquetes també tenien edats paregudes. L’únic que es va salvar va ser José Arasa, qui durant molts anys va ser jutge de pau de la Galera. Encara viu. 

    

Fa uns 3 anys vaig escriure un microrelat explicant els fets.