MEMÒRIES D’UN SOLDAT QUE NO HO VOLIA SER (Primera part)

Nil Castellà vestit de sodat republicà. 

PREÀMBUL

Quan se parla de les guerres, se sol parlar dels herois, de les batalles, d’estratègies, d’armament, etc., però no se parla mai des insubmisos, dels desertors o dels covards que, evidentment també els hi ha.

Manuel Piqué, D. Manuel (nom fictici) va ser un d’aquests sodats que mai va voler disparar un tret. Tot i que no sabria dir si per conviccions personals o per por.

Els fets que vaig a narrar són els records que guardo de les explicacions que ens feia. Intentaré ser el més precís possible, tot i que hi ha fets que poden diferir una mica de les seves narracions i per tant ser inexactes. Penseu D. Manuel m’ho va explicar ja fa més de 40 anys i que, per tant, puc cometre errades.

FETS

Abans de començar la guerra, D. Manuel, com a soldat de lleva, estava destinat al Regiment d’Infanteria número 19 de Caçadors de Muntanya de Jaca (Osca) Però el dia que les forces anomenades nacionalistes van donar el cop d’estat (18 de juliol de 1936) D. Manuel estava de permís a Igualada, al seu poble natal.

Sovint els fets són capriciosos i el destí va voler que, en trobar-se en terres catalanes fos mobilitzat per l’Exèrcit republicà. D’haver estat a Jaca ho hauria segut pels revoltats que la van controlar des d’un bon començament.

Com que D. Manuel va negar-se a empunyar una arma de foc, els comandaments militars de la II República Espanyola van ordenar tancar-lo a una presó militar.

Només arribar-hi, un presoner que portava més dies, li va dir:

-Cada matí passen llista i tots aquells nouvinguts són destinats immediatament al front. Demà quan ho facin, tu no responguis...

D. Manuel mai va saber perquè entre tots els que van ingressar aquell dia, ell va ser un dels escollits per l’altre pres per a fer-li aquella confidència.

Però al dia següent, quan van passar llista i van cridar: Manuel Piqué! D. Manuel no va contestar.

Cada matí, durant un temps, encara el van cridar, però va arribar un moment que van deixar de fer-ho.

Va passar-se a la presó molt de temps, fins que un dia, davant la manca d’efectius, la República ja va mobilitzar a tothom que tenia capacitat per a disparar un fusell.

(Continuarà...)