Mentre el front de guerra va estar a l’Ebre, l’exèrcit
franquista va habilitar llocs prou allunyats per a fer a que els seus soldats
fessin la instrucció.
A la rereguarda, els soldats es preparaven per
a suplir les baixes que es produïen o acudir si se’ls necessitava per a
reforçar un determinat punt.
Un d’aquests llocs habilitats per a fer la
instrucció va ser al barranc de la Galera, allà on acaba el camí del Terrer i
per on diumenge passava una quantitat d’aigua impressionant.
Una mica més amunt, més o menys per on està el
camp de futbol, una granada de ma, qui sap si posada expressament o potser
perduda, va causa la mort a 5 xiquets de la Galera que havien anat a veure
fer la instrucció als soldats. Un d’aquests xiquets es deia Miquel i era cosí
germà de mon pare, fill de ma tia Paca, germanastra de ma iaia Cinta i mon
oncle Miquel. Devia de tenir entre 10 i 12 anys. La resta dels xiquetes també
tenien edats paregudes. L’únic que es va salvar va ser José Arasa, qui durant
molts anys va ser jutge de pau de la Galera. Encara viu.
Fa uns 3 anys vaig escriure un microrelat explicant els fets.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada