REALITAT ALTERADA

Dissabte passat, el Periódico de Catalunya publicava una carta signada per Jerónimo da Silva Matz de Barcelona amb el títol de No tots hi vam anar. Aquest és el text íntegre publicat:
Un sector molt concret de Catalunya es va manifestar a favor de la independència; la resta, consumits per l’atipament, fa temps que no votem o que ens inclinem per formacions simbòliques o marginals. Encara falta que cinc milions de catalans més manifestin les seves intencions. La premsa, còmplice d’aquests mateixos partits sumits en la demagògia, publica afirmacions com Catalunya es manifesta per la independència. No, no tots els catalans vam estar presents a la manifestació. Un bon pessic dels manifestants procedien de comarques: es van necessitar més de mil autobusos –que deuen d’haver tingut el seu cost- per mobilitzar la marabunta sobiranista. És curiós: es retalla en educació, sanitat i sous però si que hi va haver diners per això. És la història de sempre.
Perdoneu, però des del meu punt de vista el senyor da Silva té la realitat alterada. Quan parla de que tria partits simbòlics o marginals, imagino que està molt més prop de Ciutadans o de PxC que no de les CUP, posem per cas. Afortunadament per als desenganyats de la política hi ha diverses opcions tan per la dreta com per l’esquerra dels partits representats al Parlament, però de les seves paraules, dedueixo que està una mica ancorat cap a la dreta.
Una manifestació d’un milió i mig de persones és per a prendre-se-la seriosament. O és que el senyor da Silva té constància de manifestacions més grans? Quan es fa una manifestació, no sempre hi van tots els que tenen un mateix sentiment. Jo per exemple, dissabte passat hauria volgut estar present a Madrid per a manifestar-me junt amb els altres companys sindicalistes en contra d’un govern que pretén acabar amb tots els nostres drets. I com jo, segur que d’altres molts companys i companyes. O és que aquells treballadors i treballadores que no hi van ser presents –a part de mi-, estan d’acord amb les polítiques que apliquen els nostres governs?

Sobre el tema de la premsa, cal dir que, certament, la majoria de diaris segueixen la línia política que els marca l’editorial. És difícil trobar un diari neutre i independent, entre d’altres coses perquè els diaris viuen gràcies a la publicitat (sobre tot), a les subscripcions i als ajuts institucionals. Per tant, van dirigits a un públic molt concret i les notícies se’ls hi expliquen de la forma que les volen llegir els lectors. Quan un diari titula Catalunya es manifesta per la independència, per ami, el títol és del tot encertat, encara que cinc milions de catalans optessin per no fer-ho. Perquè amb aquests 5 milions (o 6) n’hi haguessin molts que, evidentment, estan en desacord amb la secessió catalans, també n’hi ha que hi estan totalment a favor. I, insisteixo, mai a Catalunya hi havia hagut una manifestació més multitudinària.

Després critica que molt catalans que van acudir a Barcelona para assistir a la manifestació procedissin de comarques. A veure, aquest és un dels punts més foscos del seu escrit. Els qui vivim a comarques ja sabem que a Barcelona gaudeixen d’uns privilegis que la resta de catalans no tenim, però, aquests, també tenen un cost prou elevat. I potser sí, hi ha catalans de primera i de segona, però tant els catalans del Nord, com els del Sud, gaudim dels mateixos drets i deures. Si de comarques hi van acudir uns 1.000 autocars, això vol dir unes 55.000 persones. La majoria, com era previsible, van ser ciutadans de Barcelona i de la seva àrea d’influència. I no, els autocars no van ser gratis. Em consta que els que van optar per desplaçar-se amb els autocars que van organitzar l’Assemblea Nacional Catalana o els ajuntaments respectius de cada població, van haver de pagar. I els qui varem optar per altres mitjans de transport, evidentment, també.
No es pot parlar de demagògia i fer-la servir per a desqualificar un èxit sense precedents de la societat catalana. 
Per cert, he buscat referències d'aquest persona per Internet i un lector de la Vanguarida també pensa com jo que és un demagog. Casualitat?     
http://www.lavanguardia.com/participacion/cartas/20120910/54348775652/espana-no-es-alemania.html 

I A SOBRE, ELS HI HAUREM D’AGRAIR (CARTA ENVIADA ALS PRINCIPALS DIARIS)

Dimecres, el Ministre d’Hisenda Cristóbal Montoro va anunciar que no retallaria el sou als funcionaris. Bé pel ministre! Gràcies, govern de Rajoy!!

El mateix dia es va aprovar a Catalunya el copagament sanitari, la creació de la taxa turística i apujar el cànon de l’aigua; mentre, el Tribunal Suprem va fallar a favor de les empreses elèctriques i va ordenar a l’Estat que apugi el rebut de la llum amb efectes retroactius. Els carburants s’apugen cada dia, la qual cosa fa que s’incrementin els preus dels productes que depenen d’una manera o d’un altra de l’energia i que són la majoria.

En arribar a final de mes, sense haver tingut cap despesa extraordinària, el saldo del meu compte bancari és sensiblement inferior al que tenia dos anys enrere. Per a què m’han de rebaixar el sou si ja me’l estan “abaixant” d’una altra manera?

I una darrera pregunta: Apujar l’IRPF no és també una forma d’abaixar-nos el sou?     

CARTA QUE HE ENVIAT AL PERIÓDICO DE CATALUNYA: AMB EL PEU CANVIAT

Primer que res voldria felicitar al Periódico per la seva innovació constant. La darrera l’haver introduït el codi QR a la seva edició en paper par a poder veure vídeos des de els mòbils que tinguin l’aplicació adequada.

Dit això, i aprofitant que a Barcelona s’està fent el Congrés Mundial del Mòbil (perdó el Mobile World Congress), trobo que les noves tecnologies, que cada cop més, s’estan introduint a la nostra vida quotidiana res tenen que veure amb el funcionament de les companyies telefòniques que ens permeten la connectivitat. Els uns i els altres porten el pas canviat.  

Sense citar noms, la majoria d’elles (per no dir totes) acaben per no donar el servei que has contractat o, simplement se les enginyen per a pujar-te les tarifes (com per exemple treure’t les bonificacions pactades)  

Encara no fa un any que em vaig canviar i, des de fa mesos, ja tinc decidit tornar a canviar quan s’acabi el període de permanència per que m’he sentit enganyat des del principi.  

CARTA AL DIRECTOR "DEL PERIÓDICO DE CATALUNYA"

ERRORS DEL TRADUCTOR

A l’edició en català del Periódico de dissabte 7 de gener, vaig poder observar diversos errors, degut, m’imagino, al programa que tradueix els texts del castellà al català.
A la pàgina 53, dintre de l’apartat d’Esports, en llegir el titular “Monfils impedeix Nadal meterse a la final de Doha”, me’n vaig adonar que alguna cosa no m’acabava de quadrar i evidentment, era que apareixia la paraula meterse en lloc d’accedir. Però és que a la mateixa pàgina, a la notícia “Espanya s’exhibeix davant Argentina”, dos paraules més havien estat mal traduïdes i una d’elles corresponia al nom propi d’una persona: Domingo (Barcenas) que es va traduir per Diumenge en lloc de Domènec i l’altra era barrieron que apareix en lloc de l’expressió van escombrar.  
Imagino que l’error ha estat puntual i que les persones encarregades de supervisar-ho, ja se’n van adonat.
Queda molt lleig llegir en català i observar paraules incorrectes o mal traduïdes. 

Tal vegada el Periódico no em publicarà aquest escrit, però avui he rebut una resposta curta però concisa:

Te vostè raó i li demanem disculpes.

 

Secció d’OPINIÓ.

 

CARTES AL DIRECTOR

He d'agrair un cop més als responsables de la secció "el lector escriu" del diari el Punt Avui per la seva deferència, no només en publicar-me una carta, sinó per fer-ho com la carta destacada del dia.
Per cert, hi ha un comentari d'un tal Miquel Altimires i Ros on em ve a dir que ja li sembla bé això de les retallades i que tenim que estrènyer-nos més el cinturó. 
He tingut la curiositat de saber alguna cosa d'aquest senyor i resulta que és un habitual a l'hora de respondre als lectors del Punt Avui (jo també sóc un habitual en escriure cartes, ves per on, el què passa és que és molt més complicat i laboriós donar opinions com jo faig que limitar-se a donar la raó als de CiU) A més he vist que va ser president de l'agrupació sardanista de Granollers, amb la qual cosa encara ho tinc molt més clar que es deu de tractar d'un "convergent de la ceba".
Al pateix apartat també publica la carta d'una funcionaria de l'administració local sota el títol de "Sobre els privilegis dels funcionaris", en la qual es mostra penedida d'haver votat al partit del Sr. Mas i també té un comentari. Sabeu de qui? Efectivament, del Sr. Miquel Altimires i Ros. I encara hi ha més cartes amb opinions del citat. 
Evidentment no li respondré (per a què?) No cal perdre el temps en respondre a cada un dels comentaris que et deixen (a sobre ell deu de tenir més temps que jo, ja que per les dates en que va ser president, el faig jubilat) En canvi hi ha gent a qui els agrada anar a veure si has contestat al seu comentari per a, ràpidament, deixar-te'n un altre. És igual que parlis del temps que fa, d'un tema d'actualitat o donis la teva opinió sobre un determinat fet.

CARTA AL DIRECTOR PUBLICADA

Per la Vanguardia. 


Pel Diari de Tarragona.

AL SR. MAS, PRESIDENT DE LA GENERALITAT

Ahir, vostè, només dos dies després de les eleccions generals, va anunciar una sèrie de mesures per a reduir la despesa pública, entre elles els increment de les taxes universitàries i les del transport públic.

Tenim un fill que està estudiant a Barcelona el tercer any de carrera. La mare i jo som funcionaris de l’administració de l’Estat dels grups C i D respectivament. Com a funcionaris tenim el sou retallat i, suposadament, dintre de poc dies, una vegada sigui elegit el Sr. Rajoy president del govern espanyol, ens el tornarà a retallar. Com treballadors assalariats que som, no podem “amagar” res del nostre sou i per aquest motiu, el nostre fill no pot disposar de cap tipus de beca.

A part de les taxes universitàries, li hem de costejar el transport i la residència a Barcelona, a part de les altres despeses que comporta una carrera universitària.
Per tant, si ens retallen els sous i ens incrementen les despeses, augmentaran les nostres dificultats per a pagar-li els estudis.
Què em de fer, Sr. Mas? Ha pensat amb els casos com els nostres o només pensa amb els qui van a les universitats privades?

CARTA AL DIRECTOR

El Punt Avui publica la carta al director que vaig escriure dijous.

 http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/23-lectorescriu/471672-solucions-per-combatre-latur.html

L'economista a qui em refereixo sense esmentar-los és Antonio Argandoña (aquí podeu llegir el seu blog)  

CARTA AL DIRECTOR

Avui, al menys tres diaris em publiquen la carta que vaig enviar dijous sobre el final d'ETA.

El Punt/Avui.

El Periódico de Catalunya.
Diari de Tarragona. 

(L'acudit és de FER i el publica "El Punt/Avui")

IN MEMORIAM

Avui, el dia històric en el que la banda terrorista ETA ha anunciat que deixa l’activitat armada, vull recordar-me’n de totes les víctimes personificades en una sola, la que més vaig sentir: la del company Ernest Lluc.

Ernest, allà on siguis, segurament avui no t’has assabentat de la notícia, com tampoc te’n assabentaràs d’aquest escrit, és igual. L’important és que ETA ha anunciat que no tornarà a matar.

Finalment, les més de 800 morts no han servit per a res. Bé, potser sí, per a què la societat civil estigués cada cop més unida en espera del comunicat final.

Avui, a pesar de tots vosaltres, estem molt feliços.  

ELS RENDIMENTS AGRARIS A L’IRPF (enviada a diversos diaris)

El BOE del passat 27 d’abril va publicar les reduccions que s’aplicaran a determinats productes agraris i ramaders a l’hora de fer la declaració de la renda del 2010 (la que s’està fent ara)

Per a la majoria de ciutadans aquest detall els passarà totalment desapercebut i només els experts valoraran la discriminació que pateixen els pagesos de les Terres de l’Ebre (un cop més) respecte al d’altres comarques agràries de Catalunya i, sobre tot, de la resta de l’Estat Espanyol.

Evidentment no em posaré a analitzar en detall aquesta situació ja que, aquell que ho vulgui comprovar, només li cal entrar a Internet i donar-li una ullada. Em limitaré a donar uns exemples. A la comarca veïna del Baix Maestrat el rendiment dels cítrics és del 0,09 %, o el que és el mateix, de cada 100 euros de producció el rendiment net o benefici  només serà de 9 cèntims d’euro.  En canvi, a les nostres comarques, el rendiment és 26 cèntims d’euro.  En quan al rendiment de les olives, mentre allí és d’un 0,22, el aquí d’un 0,32 i el de les ametlles d’un 0,05 a la comarca valenciana i d’un 0,26 a les nostres.

Quina diferència hi ha entre un camp de tarongers del terme d’Alcanar amb un de situat uns metres més enllà, dintre del de Vinaròs? Des del meu punt de vista, cap!

Evidentment estic parlant de productes agraris d’àmplia implantació al nostre territori i dels que viuen  (o ajuden a viure) a moltes famílies del territori.

I qui en té la culpa de tot plegat? No vull buscar culpables, però des del meu punt de vista, penso,  que el departament d’Agricultura de la Generalitat, els sindicats i les associacions de productors agraris (en igual mesura) podrien preocupar-se més de l’economia dels nostres pagesos.