Dissabte passat, el Periódico de Catalunya publicava una carta signada per Jerónimo da Silva Matz de Barcelona amb el títol de No tots hi vam anar. Aquest és el text íntegre publicat:
Un sector molt concret de Catalunya es va manifestar a favor de la independència; la resta, consumits per l’atipament, fa temps que no votem o que ens inclinem per formacions simbòliques o marginals. Encara falta que cinc milions de catalans més manifestin les seves intencions. La premsa, còmplice d’aquests mateixos partits sumits en la demagògia, publica afirmacions com Catalunya es manifesta per la independència. No, no tots els catalans vam estar presents a la manifestació. Un bon pessic dels manifestants procedien de comarques: es van necessitar més de mil autobusos –que deuen d’haver tingut el seu cost- per mobilitzar la marabunta sobiranista. És curiós: es retalla en educació, sanitat i sous però si que hi va haver diners per això. És la història de sempre.
Perdoneu, però des del meu punt de vista el senyor da Silva té la realitat alterada. Quan parla de que tria partits simbòlics o marginals, imagino que està molt més prop de Ciutadans o de PxC que no de les CUP, posem per cas. Afortunadament per als desenganyats de la política hi ha diverses opcions tan per la dreta com per l’esquerra dels partits representats al Parlament, però de les seves paraules, dedueixo que està una mica ancorat cap a la dreta.
Una manifestació d’un milió i mig de persones és per a prendre-se-la seriosament. O és que el senyor da Silva té constància de manifestacions més grans? Quan es fa una manifestació, no sempre hi van tots els que tenen un mateix sentiment. Jo per exemple, dissabte passat hauria volgut estar present a Madrid per a manifestar-me junt amb els altres companys sindicalistes en contra d’un govern que pretén acabar amb tots els nostres drets. I com jo, segur que d’altres molts companys i companyes. O és que aquells treballadors i treballadores que no hi van ser presents –a part de mi-, estan d’acord amb les polítiques que apliquen els nostres governs?
Sobre el tema de la premsa, cal dir que,
certament, la majoria de diaris segueixen la línia política que els marca
l’editorial. És difícil trobar un diari neutre i independent, entre d’altres
coses perquè els diaris viuen gràcies a la publicitat (sobre tot), a les
subscripcions i als ajuts institucionals. Per tant, van dirigits a un públic
molt concret i les notícies se’ls hi expliquen de la forma que les volen
llegir els lectors. Quan un diari titula Catalunya es manifesta per
la independència, per ami, el títol és del tot encertat, encara
que cinc milions de catalans optessin per no fer-ho. Perquè amb aquests
5 milions (o 6) n’hi haguessin molts que, evidentment, estan en desacord
amb la secessió catalans, també n’hi ha que hi estan totalment a favor.
I, insisteixo, mai a Catalunya hi havia hagut una manifestació més multitudinària.
Després critica que molt catalans que
van acudir a Barcelona para assistir a la manifestació procedissin de comarques.
A veure, aquest és un dels punts més foscos del seu escrit. Els
qui vivim a comarques ja sabem que a Barcelona gaudeixen d’uns privilegis
que la resta de catalans no tenim, però, aquests, també tenen un cost prou
elevat. I potser sí, hi ha catalans de primera i de segona, però tant els
catalans del Nord, com els del Sud, gaudim dels mateixos drets i deures.
Si de comarques hi van acudir uns 1.000 autocars, això vol dir unes 55.000
persones. La majoria, com era previsible, van ser ciutadans de Barcelona
i de la seva àrea d’influència. I no, els autocars no van ser gratis.
Em consta que els que van optar per desplaçar-se amb els autocars que van
organitzar l’Assemblea Nacional Catalana o els ajuntaments respectius
de cada població, van haver de pagar. I els qui varem optar per altres
mitjans de transport, evidentment, també.
No es pot parlar de demagògia i fer-la servir per a desqualificar un èxit sense precedents de la societat catalana.
Per cert, he buscat referències d'aquest persona per Internet i un lector de la Vanguarida també pensa com jo que és un demagog. Casualitat?
http://www.lavanguardia.com/participacion/cartas/20120910/54348775652/espana-no-es-alemania.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada