Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris corrupció. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris corrupció. Mostrar tots els missatges

dimecres, 10 de maig del 2017

AVE MARIA PURÍSSIMA...

Si Déu ens ha d’agafar confessats, ja ha fet tard... No hi ha dia que no surti un nou cas de corrupció o s’imputi a algun polític per alguna cosa... I segons sembla, n’aniran sortint, al menys durant una llarga temporada més...
Només cal llegir la premsa o escoltar la tele per adonar-te’n de que, sense cap dubte, serà així. Fiscals que van negar el que ja se sabia, polítics que van maniobrar per a que no sortís a la llum... 
Dimitir!!! Ja sabeu, tot i que ho sembli no és un cognom rus. És una acció que, si molts tinguessin una mica (només una mica de vergonya) ja faria temps que ho haguessin fet. He dit vergonya? Ni ne tenen ni sé l’espera...

Dilluns va sortir a la llum aquell paper atribuït a la Marta Ferrusola on es podia llegir literalment:

-Reverend Mosen, soc la mare superiora de la Congregació, desitjaria que traspases dos misals de la meva biblioteca a la biblioteca del capella de la parroquia, ell ja li dirà a on s'ha de colocar. Molt agraida. Marta.

Segons sembla el Reverend Mossèn seria el director de la sucursal del banc andorrà on tenien ocults els diners. La mare superiora ella mateixa, es clar; els dos missals, 2 milions de pessetes; la biblioteca, el banc; i el capellà de la parròquia, Jordi Pujol Ferusola.

De Ferreres, al Periódico. 
Tal com ahir li vaig sentir dir a algú, si Berlanga encara estigués viu, d’aquest guió ne fa una pel·lícula i guanya un Òscar.
Crec que ningú posa en dubte (davant de les evidències ningú ho hauria de posar) que la família Pujol era un clan criminal que, aprofitant-se del càrrec del patriarca (el Molt Poc Honorable) s’enriquien a mans plenes.
Tant va ser el seu poder que durant molt de temps es van creure els amos i senyors de Catalunya. Jordi Pujol tenia un coneixement del territori català envejable (ja m’agradaria tenir-lo a mi) i allà per on anava deixava clar a tothom de que era ell qui manava.
Però no cregueu que això va acabar quan va deixar el càrrec el patriarca del clan, no. Només cal que reviseu l’hemeroteca de la compareixença de la família al Parlament per adonar-vos-en de l’altius que eren tots que es van permetre esbroncar, renyar i amenaçar a propis i estranys.

-Si es talla una branca pot caure tot l’arbre. Va dir Jordi Pujol. O el que és el mateix: Si caic jo, cauran tots.

Però la ideologia del poder i dels diners no era exclusiva del clan Pujol-Ferrusola. Una part important dels dirigents del partit fien el mateix (Fes el que vegis fer...) D’aquí que molts dirigents de l’antiga Convergència hagin estat condemnats o tinguin causes obertes i, fins i tot, al partit com a tal sé li embarguessin no sé quantes seus, entre elles la d’Amposta.
Cada vegada que Roig, primer i Ferré més tard, treien majoria absoluta, no m’ho podia creure.

-Però és que la gent no se’n adona del que estan fent amb el poble?       

Sempre he pensat que aquell que treu un benefici extraordinari de la seva amistat amb els corruptes, a part de que ell també ho és, evidentment, té la seva explicació lògica. Immoral, també, però dintre del que cap, lògica.
Ara bé, la majoria dels votants no treien cap profit i, tot i això els van continuar votant fins fa un parell d’anys.

-Sóc amic de l’alcalde. –Deien o pensaven molts d’ells i això era prou argument com per a que cada quatre anys, quan arribava el mes de maig, dipositessin la papereta de CiU dintre de l’urna de metacrilat.

No sé si algun d’ells ara renega del que va fer durant tants i tants d’anys. De la seva complicitat amb la corrupció (perquè qui sustenta un règim corrupte, ell, en si mateix, també ho és)
Aquets darrers temps he escoltat alguna vegada:

-Jo no vaig votar-los mai!     

D’alguns m’ho crec i d’altres potser... Però la immensa majoria callaran.

Si tenim en compte que molts d’ells (com la pròpia família Pujol-Ferrusola) són catòlics, apostòlics i romans, el que ara haurien de fer és purgar pels seus pecats i fer molta penitència.

Sense pecat concebuda...  

dimecres, 3 de maig del 2017

COMPASSIÓ ME FAN...

Jordi Pujol Ferrusola (Júnior per als més íntims) li va dir al jutge de l’Audiència Nacional que té problemes per arribar a final de mes... Pobre Júnior! (Perdoneu-me la confiança, però com que surt dia sí dia també als mitjans de comunicació,ja hem congeniat) Quina pena me dóna! Hi ha alguna cosa més trista que no poder arribar a final de mes? Bé sí, alguna: la mort, les malalties, haver de dormir al carrer... Unes quantes... Però no arribar a final de mes també és molt trist... I sinó que ens ho haguessin preguntat a la meva família només fa uns anys, quan teníem al nostre fill menut estudiant a Barcelona, sense beques i amb el sou nostre rebaixat per ser els culpables de la crisi econòmica (treballadors públics) Però mentrestant, mentre els treballadors públics maquinàvem per a crear una crisi global sense precedents, n’hi havia d’altres que s’estaven creant un pla de jubilació per al dia de demà que tot pot arribar a fer falta...
De fet era molt senzill. Només calia ocupar un càrrec públic o, com el cas de Júnior i la resta del clan Pujol, tenir contactes i son pare, el Molt Poc Honorable, durant els 23 anys que va governar ne va establir molts... I a part de molts, bons! Perquè no és el mateix tenir molts amics, que tenir-ne pocs però bons.
Sempre recordaré una vegada (ja fa molts anys) quan un amic que ja és nonagenari me va dir:

-Jo voto al PP, perquè si no ens donen els que tenen, qui ens ho donarà?

El meu amic tenia els conceptes equivocats: Els qui tenen no te’n donen, te’n prenen...      
Si te poses a pensar tot el que va passar abans de la crisi, durant la crisi i després de la crisi, té donen ganes de començar a córrer i no para fins que estiguis ben lluny i no te puguin trobar la colla de lladres que hi van haver i que, de ben segur, encara hi ha en aquest país.
Quantes vegades heu escoltat que vivíem per sobre de les nostres possibilitats? Moltes, a què sí? I potser fins i tot us ho vàreu creure... Però quan finalment es va saber que mentre ens retallaven en sanitat, educació, transports, cultura, sous i pensions, etc., mentre ells robaven a mans plenes i s’emportaven els diners a Suïssa, Andorra o ves a saber a quin paradís fiscal a través de no sé quina societat opaca, no me direu que no vàreu soltar més d’un renec i us vàreu recordar de les seves mares (que ens alguns casos potser sí que tenien culpa)
Dir al jutge que sé té dificultats per arribar a final de més és, senzillament, burlar-se de dels treballadors i la resta de la gent humil. O sinó, pregunteu a aquelles famílies que encara tenen a tots els membres desocupats i que han de passar amb una mica més de 400€ al mes, com s’ho fan... Com arriben a final de mes.
Malgrat tot entenc a Júnior. A mi també me passaria. Quan l’any 1979 vaig entrar a treballar al del Peno (Juan Chaler SA) de Vinaròs, recordo haver-li escoltat a un company més d’una vegada: Si no ets capaç de gastar-te 80 milions de pessetes al dia, no diguis que ets ric... No li vaig preguntar mai perquè 80 i no 100 o 50...
De vegades, en la intimitat, quan deixes volar els teus pensaments, pensava: Podria arribar a gastar 80 milions de pessetes en un dia i durant molts de dies? És difícil, però finalment arribava a la conclusió de que sí, de que es pot arribar a gastar. Cada dia té podries comprar un cotxe de gama alta, un xalet a la platja i al dia següent a la muntanya, un iot, un helicòpter... És igual que en tinguis un, dos o tres, si cal els hi regales als teus amics o els hi vens a bon preu...
Què, sinó ens va enganyar, és el que li va passar a Júnior, quan els seus amics li venien cotxes de gama alta a bon preu i d’aquí que tingués el garatge ple. I, es clar, si tu té pots permetre comprar tot allò que t’agrada (vaig a donar-me un capritx) durant un període perllongat de temps, quan finalment el jutge t’ha embargat tots els teus comptes i ja no pots evadir més diners a l’estranger, què fas? Com t’ho montes? Has de passar la vergonya d’anar a Càritas a buscar menjar i roba? A què no? Per tant, és comprensible que no pugui arribar a final de mes...
M’enteneu, veritat?

divendres, 28 d’abril del 2017

PRESTIDIGITADORS

Quin art! Quina classe! Quina categoria! Davant d’un corrupte, però no un corrupte qualsevol, no, d’un corrupte com Rato, Bárcenas, Júnior, Ignacio González o Francisco Granados, només ens queda treure’ns el barret quan passin per davant nostre o surtin per la tele... Reconèixer la seva categoria i acceptar que al costat d’ells, nosaltres (tu i jo) som uns sers insignificants i indignes de viure al seu mateix país. Són uns autèntics prestidigitadors o malabaristes de diner (sobre tot del diner públic)
De tos els que he esmentat i de tants d’altres que, tot hi no fer-ho, estan presents, avui us parlaré de Júnior. De Jordi Pujol Ferrusola, fill del Molt Poc Honorable expresident de la Generalitat Jordi Pujol i de la florista Marta Ferusola.
Quan Júnior va comparèixer al Parlament de Catalunya per a donar explicacions sobre l’origen de la seva fortuna, no va sortir ni un mil·límetre del guió que havia escrit mesos enrere el seu pare, el cap del clan. Segons els Pujol, els diners que els hi van trobar a Andorra provenien d’una deixa del pare/iaio Florenci.
Segons els Pujol, la bona gestió de Júnior (que era qui gestionava el patrimoni familiar) va permetre que aquesta quantitat anés pujant i pujant fins a convertir en rics tots els membres de la família. Però quan dic rics me refereixo a rics del cagar (perdoneu-me per l’expressió, però és que vosaltres no ho heu dit mai?) O sinó com s’explica que Júnior tingués el garatge de casa seva ple de vehicles de luxe? Bé, ell ho explica dient que un amic li va vendre de segona ma i a bon preu... I un be negre!!! Hem estat tants anys els catalans fent el ximplet i votat el seu pare i el seu successor que es pensen que poden seguir prenent-nos el pèl com i quan els hi doni la gana.
¿Vosaltres us imagineu a Júnior tot el dia pendent de la Borsa... De quan pugen o baixen determinades accions o productes financers. Ara venc, ara compro... I de tant en tant retiro uns calerons i els reparteixo entre tota la família segons la participació...? Jo no! De ser així no viuria tan bé com aparenta que ha viscut.
Però de sobte les coses sé li han torçat. Ara que el jutge l’acusa d’haver evadit 30 milions d’Euros, diu que ha tingut una mala tatxa i que els ha perdut per haver fet males inversions... Pobret, quina desgràcia! Com s’explica que un professional com ell (perquè el podem anomenar així, no?) que sempre havia sabut on i quan invertir, de sobte tot sé li torça... I els xiquets i xiquetes venen de París!  
Avui acabaré explicant-vos una anècdota que, segurament, pensareu que res té que veure amb el  comentari anterior, però ja veureu com tot lliga.
Quan feia quart de Batxillerat a Tarragona, a l’Institut Antoni de Martí i Franquès, un dia el nostre professor de Llengua i Literatura (espanyola, es clar), el Sr. Irache, ens va llegir una poesia de Luis de Góngora que deia així: 

Cruzados hacen cruzados,
Escudos pintan escudos,
Y tahúres muy desnudos
Con dados ganan condados;
Ducados dejan ducados,
Y coronas majestad,
¡Verdad!

Sempre s’ha dit que hi ha coses que, amb el pas dels anys segueixen sent d’actualitat.

dissabte, 22 d’abril del 2017

L’ESPIRAL QUE NO PORTA ON HAURIA DE PORTAR

De Roto a el País. 
La corrupció és com una espiral que embolcalla els corruptes però que deixa escapar els personatges principals (Després de donar-li voltes no tinc clar d’haver-me’n sortit...)  

Què vull dir amb això? Què els casos de corrupció destapats arreu d’Espanya (incloent-t’hi  Catalunya) han posat molts noms sobre la taula dels fiscals... Tants que en faríem una llista pràcticament sense final... Però com sé sol dir: Ni són tots els que estan, ni estan tots els que són. No obstant, cal dir que cada vegada, els il·lustres, estan més prop d’encapçalar les llistes de corruptes que ara formen gent de tota la seva confiança.
A València, en el darrer moment es va veure implicada Rita Barberà i només la mort la va salvar d’ocupar el banc dels acusats per a donar comptes del cas Taula sobre el finançament irregular del PP valencià. Però hi van haver altres molts de casos durant molts anys i que tot i que van esquitxar Francisco Camps pels vestits que va rebre suposadament per fer de mediador entre les empreses de la Gürtel i els seu govern. Però ne va sortir de rositas... I Zaplana? A aquest ni això...
Primer amb el cas Palau de la Música i després amb el Pretòria, alguns dels acusats van declarar que eren instruments de finançament il·legal de Convergència. De fet, tal com també passa amb el PP, els diferents tresorers convergents s’hi van veure esquitxats.
Però... Qui hi havia a dalt de tot quan van passar aquests i altres casos? Des de la seva fundació CDC només ha tingut dos líders o presidents (Pujol i Mas) Pujol, segurament forçat per les circumstàncies va haver d’acceptar que tenia diners a la banca andorrana que no havia declarat mai. Tot i que, segons sembla, va mentir sobre la seva procedència. Segons Pujol aquest diners formarien part de l’herència del seu pare Florenci, però no té cap tipus de document que ho justifiqui. Per tant, és provable que els diners també tinguin un origen fosc.
Segons publicacions de diferents mitjans de comunicació, les declaracions de Millet i Montull apuntaven directament a Mas. Fins i tot es va arribar a dir que aquestes, diguem-ne acusacions eren un impediment per a tornar-se a presentar, la qual cosa no s’havia descart i fins i tot ell ho havia admès algun cop.
Amb la corrupció de Madrid i les de les comunitats governades pel PP (València, Múrcia, Castella i Lleó, etc.), passa el mateix: També apunten cap el més alt, cap a les cúpules... Esperanza Aguirre sembla que ja no se’n podrà sortir. Fins ara podia escudar-se amb Ignacio González, la seva ma dreta i el que finalment seria el seu successor. Ara ja no pot. D’aquí que dimecres a part de no fer cap tipus de declaració, no sé la va poder localitzar.
Francisco Correa, el cap visible de la Gürtel també va apuntar directament Rajoy. I no només Rajoy, sinó també Aznar que alguna cosa havia de saber... ¿No us heu preguntat mai que feien Francisco Correa y Alvaro Pérez (el Bigotes) feien a la boda d’Ana Aznar i Alejandro Agag? ¿Tenien el suficient rancio abolengo per assistir a aquella boda d’Estat? Crec que l’únic mèrit que tenien era ser amics de la família (ja m’enteneu) Aznar ja va sortir de rositas quan se’l va denunciar per portar Espanya a la guerra d’Iraq. Amb els casos de corrupció, de moment, qui té la barba en remull és Rajoy. D’Aznar ni se’n parla... Potser tot arribarà.

No us agradaria veure a la presó a tots aquests personatges? Potser no xalarem com m’agradaria... Una pena!    

divendres, 21 d’abril del 2017

ELS DIES HORRIBLES DEL PP

De Ricardo a el Mundo. 
Si estigués a un altre país ara mateix estaria pensant que el PP està donant els darrers cops de cua...
Però quan obro els ulls me’n adono que continuo assegut davant l’ordinador, a casa, al país on porto vivint des de fa més de 59 anys i torno a la dura i crua realitat: El PP se’n acabarà sortint. Tot i que ens aquests darrers dies s’han donat les circumstàncies necessàries per a que els càrrecs que encara no han estat imputats, acabessin per dimitir. Però no serà així... I això només passa aquí, al nostre país... Bé i a les repúbliques bananeres (no cal dir noms que tothom, segur, ne tindrem alguna a la ment)
El tribunal que està jutjant a la trama Gürtel i que va fer seure al banc dels acusats entre d’altres a Luis Bárcenas y Francisco Correa, va acabar acceptant que Rajoy comparegués com a testimoni.
Ràpidament Maillo (en temps de Franco a Ulldecona ni havia un guàrdia civil anomenat Maillo i que sembla que tenia molt mala llet) va sortir a dir que Rajoy no aportaria res de nou a la causa i se’l va veure contrariat i empipat. A qui li piqui que es rasqui...  
Però Rajoy no hi anirà sol. L’acompanyaran els qui, com ell, van ser secretaris generals del PP (Javier Arenas y Álvarez Cascos), a part de l’Aguirre (la que segons ella va destapar el cas), Mayor Oreja i Rodrigo Rato (que igual s’ha llogat un apartament prop dels jutjats per no haver d’anar i vindre cada dia)
Aquets dies la Sexta no ha parat de recordar que quan van sortir a la llum els primers indicis de la trama Gürtel va sortir Rajoy acompanyat de tota la plana major del partit per a negar cap vinculació del seu partit.
De fet el PP ho va estar negant durant anys (usant una estratègia semblant a la dels atemptats de Madrid de 11-M de no voler reconèixer l’autoria d’una cèdula islàmica) I no només això, sinó que quan no els hi va quedar més remei que acceptar que alguna cosa els vinculava, van optar per dir que acataven les resolucions judicials, que col·laborarien amb la Justícia, però al mateix temps posaven tots els pals a les rodes possibles per a fer descarrilar el comboi que els hauria de portar a tots a la presó (cosa que no passarà)
Ara, després de que la Justícia hagi requerit el testimoni de Rajoy, ha optat per una altra estratègia: Dir que els jutges fan abús de poder. En aquest pas se’ls hi acabaran tots els arguments possibles.
Espanya és el país dels tontos. Ara bé, ni ho molts més que s’ho fan que no que ho són realment (i perdoneu-me per haver usat aquesta expressió) Rajoy, com la Infanta Cristina, com la Pantoja o com tants i tants altres que han estat involucrets d’alguna manera en casos de corrupció, o no se’n recorden del que va passar o no se’n assabentaven de res.
Però al país dels cecs (o dels tontos), sempre hi ha un tort (o un vivet) i, en aquest cas la més llesta de tots és l’actual Presidenta de la Comunitat de Madrid Cristina Cifuentes. Cifuentes porta anys ocupant càrrecs dintre del partit, inclòs un lloc de consellera del Canal Isabel II (Ignacio González el va convertir en el centre neuràlgic dels seus tripijocs) No obstant, això no ha privat a Cifuentes de denunciar al seu antecessor al càrrec per corrupció.
Què guanya Cifuentes? Està per veure, però vol donar la imatge de regeneració que predica el PP, però que no compleix. Si la jugada li surt bé podria convertir-se en la successora de Rajoy al capdavant del partit i, el més lògic, és assegurar-se el suport de C’s fins el final de la legislatura.
Fins dimecres la més llesta de tots semblava que era Esperanza Aguirre. La lideressa havia sabut sortir-se’n indemne de tots els casos de corrupció que involucraven directament estrets col·laboradors seus (Si González, tal com va dir la pròpia Aguirre era la seva ma dreta, Granados deuria ser l’esquerra) Però després de la detenció d’Ignacio González, l’Aguirre, en lloc de sortir a defensar-se com sempre ha fet, va optar per guardar silenci. De fet ni sé la va veure.
El mateix dimecres, la Sexta, va emetre unes imatges de Doña Esperanza de després de la detenció de Granados on deia textualment queGranados no era la seva ma dreta, que la seva ma dreta era Ignacio González... En unes altres imatges, González era entrevistat per la periodista Ana Pastor després de la detenció de Francisco Granados.

-Posaria la ma al foc per algú? –Li va preguntar la periodista-

-Per ningú... Ni per mi mateix... –Li va respondre González-

-M’està dient que no posaria la ma al foc ni per vostè?-Va insistir la periodista-

-Efectivament...

Després de veure aquestes imatges vaig pensar que González ja tenia molt clar que estava cometent irregularitats.

diumenge, 12 de març del 2017

SIMPLEMENT FALS, TOTALMENT MENTIDA

De Ferreres Al Periódico. 
Heu sentit parlar mai de l’efecte bumerang? Suposo que sí. És quan es diu alguna cosa que, posteriorment, s’acaba girant-se en contra. És el que li pot passar a Arturo. Arturo Mas, per suposat...
Qui va ser la darrera ma dreta de Pujol, cap de l’oposició amb Maragall i President de la Generalitat amb el suport primer del PP i posteriorment d’ERC, està dient per on va que el que han declarat els encausats del Palau de la Música és simplement falç i que només ho diuen per mirar de reduir la pena que els hi demana la fiscalia. També diu que abans, les donacions anònimes eren legals i que no necessàriament es feien esperant alguna cosa a canvi. També va desafiar a que es digui en quines obres es van arreglar els contractes. Finalment va puntualitzar que amb això no volia dir que Convergència hagués rebut donacions anònimes...
A part dels citats, qui també va declarar dijous va ser Daniel Osàcar, el que va ser tresorer de Convergència durant molts anys i que segons la fiscalia i els encausats, seria el Daniel que figurava en algunes anotacions de Millet. I què va dir Daniel: Què el que s’havia dit d’ell era totalment mentida...  
Anem a pams. És evident que els encausats pel cas Palau (Fèlix Millet, Jordi Montull, Gemma Montull, etc.) volen que se’ls hi rebaixa la condemna que els hi demana el fiscal. És que no ho fa tothom? Ara bé, que vagin repartint merda (amb perdó de l’expressió) allà on no cal, ja no me queda tan clar. Per què culpar Convergència si no té res a veure amb els fets? Per què així ho creu el fiscal? Vull pensar que si el fiscal pensa que Convergència hi està implicada és perquè té proves que així ho demostrarien.
Sobre els contractes que van poder ser arreglats, la premsa ja ha publicat alguna cosa. Segons el Periódico, que cita fons de la Guardia Civil, fins un total de 19 que, a part, involucrarien a l’exconseller de Justícia Germà Gordó com a aconseguidor necessari de la trama. Les seves anades i vingudes i les seves reunions (n’hi ha constància), no es correspondrien amb l’agenda oficial de l’ara diputat per JxS.  
El Mundo també es va fer ressò de la notícia citant algunes d’aquestes obres:  El Consorci Educatiu de Barcelona adjudicat a Copisa, la millora del dic Est del Port de Barcelona, adjudicat a la UTE Copisa-Comsa i la construcció de l’institut Lluís de Paguera a Oproler en UTE con el Grupo Soler.
Copisa (Constructora Pirenaica SA) és una d’aquelles empreses que juntament amb Ferrovial, Teyco y d’altres venen sonant des de fa anys com les empreses de l’entramat del 3%.
De donacions anònimes n’hi van haver durant molts anys. Era una forma de finançament dels partits que s’escapava de quasi tots els controls. Casualment, sempre que el Tribunal de Comptes publicava informes sobre aquestes aportacions anònimes, els partits que més diners rebien eren el PP i CDC (o CiU), tot i que no hi havia cap partit que no rebés alguna aportació.  
La gran pregunta sobre aquest tema és: Hi ha gent tan generosa capaç de donar grans quantitats sense esperar res a canvi?De debò que ens hem d’empassar de que és així?
Més tard, per a escapar-se del control del Tribunal de Comptes, es va idear un altre sistema: Fer donacions a les fundacions relacionades amb els partits. De totes maneres m’ensumo que, després del que s’ha vist amb casos com el Gürtel o el 3%, els partits rebien grans quantitats de diners que anaven a parar directament a la caixa B o sigui, escapant-se de qualsevol control legal.  
Tret dels convergents de la seva que n’hi ha i molts, no crec que ningú es cregui a Mas. Ara mateix el comparo a aquell peix que s’ha quedat sense aigua i que no para de bellugar-se obrint i tancant la boca i movent la cua.
Tal com diu la saviesa popular: Al final tot sé sap. Ara bé, una cosa ben diferent és que els convergents, amb Mas al capdavant acabin acceptant els fets.



DOS ARTICLES QUE VA PUBLICAR EL PERIÓDICO ABANS D'AHIR I QUE US RECOMANO LLEGIR:



dimarts, 7 de març del 2017

DECENT EN LA INDECÈNCIA

Informava ahir la Cadena SER que els Mossos d’Esquadra haurien detingut al regidor de districte de Ciutat Vella de Barcelona d’ERC per presumpte delicte d’assetjament sexual a una menor, segons una denúncia presentada per un grup de joves. Aquests joves recercaven pedòfils a les xarxes socials i, fent-se passar per una menor de 12 anys, es van citar amb el regidor que va acudir a la parada de metro que havien acordat. El regidor va dimitir ahir pel matí per motius personals i, després de ser detingut, el seu partir el va donar de baixa de forma immediata.  
Si actes com la pedofília, l’assetjament sexual, el mobbing o el bullying son indecents i totalment reprovables, dimitir i fer-lo fora del partit són actes decents i dignes d’elogi. Desgraciadament massa sovint surten notícies a la premsa de polítics involucrats en casos de corrupció que s’aferren al càrrec i no dimiteixen ni a la de tres...      
Per a no ser repetitiu, us comentaré algun dels casos que aquests dies, per uns o per altres motius són notícia.
Del que més se’n està parlant és de Pedro Antonio Sánchez, el President de la Comunitat de Múrcia. Tot perdre la confiança dels seus socis de govern (C’s) i que plana sobre el seu cap una moció de censura, Sánchez segueix resistint-se a dimitir. Però no només això, sinó que compta amb el recolzament del PP, l qual cosa tampoc és d’estranyar, ja que els populars, d’entrada, solen donar suport a tots els seus companys corruptes. Martínez Maillo, un dels homes forts del PP després del darrer congrés del partit, va dir sobre el president murcià: No és el mateix cometre alguns errors que posar la ma a la caixa... Sánchez està acusat de quatre delictes: prevaricació, malversació, falsedat en document públic i frau. Potser no s’ha posat cap euro a la seva butxaca, la qual cosa no vol dir que hagi maniobrat per a afavorir a algun empresari amic seu i qui sap si, finalment, diners públics van anar a parar a mans del PP tal i com ha passat tantes i tantes vegades.
A França, el candidat de la dreta Françios Fillon es nega a deixar la cursa electoral tot i que també pot ser imputat per malversació de fons públics per haver contractat a la seva dona y a un fill durant molt de temps i als que, suposadament, se’ls pagava amb diners públics sense que hi consti quina feina estaven fent. Però és que la dreta francesa o té molt malament i sembla que l’alternativa de Fillon és el propi Fillon o sigui, no hi ha alternativa, tot i que a les enquestes segueix en descens lliure... Però això ja és un altre tema.
Tornant a casa nostra, aquesta setmana, a part de la continuació del judici pel cas Palau de la Música, ha de començar el judici pel cas Pretòria on hi estan implicats Lluís Prenafeta i Macià Alavedra, dos antics pesos pesants de Convergència i del Govern de la Generalitat de l’època de Pujol, els edils socialistes de Santa Coloma de Gramanet Bartomeu Muñoz (alcalde), Manuel Dobarco (regidor d’Urbanisme) i un personatge difícil de definir: Luis Andrés García, més conegut per Luigi i que havia estat expulsat del PSC feia uns quants anys.
Sense abandonar el tema de la corrupció en particular i la indecència en general, acabaré amb un titular de la Vanguardia d’avui mateix: El PDEcat es desmarca de l’herència de CDC sobre el 3%.
Què sobreenteneu? Qui es desmarca d’alguna cosa és perquè dita existeix... Per tant, implícitament el PDECat reconeix que va existir finançament irregular de Convergència, no?
Per cert, no recordo que hagi dimitit ningú per això... Per tant, decents, tampoc.  

dilluns, 13 de febrer del 2017

‘BARRIO SÉSAMO’ NIVELL PP

De Vergara a eldiario.es. 
El passat dissabte vaig llegir un titular al Periódico que me va donar que pensar.

-Cospedal reconeix que el partit ‘va trigar en reaccionar’ davant la corrupció.

Al costat del titular una petita foto de Milagrosa Martínez, condemnada per la rama de la Gürtel valenciana i que va ocupar els càrrecs d’alcaldessa de Novelda, presidenta de les Corts Valencianes i Consellera de Turisme. Segons sembla a dures penes sabia fer la o amb un canut.  
Tot i les paraules de la Cospedal, que va ser ratificada al seu lloc per Mariano Rajoy al congrés de dissabte, me costa veure la reacció tardana dels populars. De fet me costa veure qualsevol tipus de reacció. No sé si vosaltres, amics lectors heu vist alguna reacció per part del PP que jo no hagi vist. De ser així me rectifiqueu.
Un partit que és paradigma de corrupció al nostre país i que només s’ha limitat a fer gestos de cara la galeria, però que de portes cap endins mantenia en nòmina del partit els seus imputats, pretén fer-nos creure que finalment van actuar davant la corrupció que esquitxava a la pràctica totalitat dels seus càrrecs.
Ens volen fer creure que Aznar no sabia res? Què pintava un personatge com Correa (de qui deriva el nom de Gürtel) a la boda sa filla Ana amb Alejandro Agag? Què era amic d’Aznar? I d’on li venia aquesta amistat? Ja ho va dir Barcenas: Correa iba por la sede del PP como Pedro por su casa... És normal que algú que no ostenta cap càrrec al PP no es mogui de la seu del PP de Gènova? No és normal... Per tant, sinó és normal, és lògic que algun interès mutu tenien les dues parts...
Amb els diners de la caixa B (perdó, de la comptabilitat extracontable, tal com va dir Bárcenas) es van pagar les reformes de la seu central... Ningú es va preguntar d’on sortien els diners per a pagar tot aquell dispendi? De debò que Rajoy no ho va preguntar a ningú, ni tan sols al tresorer amb qui, pel que sembla, els unia una gran amistat? Si és així, quin President del Govern tenim? Bé, acabo de fer una pregunta retòrica i inútil, ja que tots sabem quin President del Govern tenim... El que sé li ha ofert a Trump per a ser el seu interlocutor amb els països de Sudamèrica, del Nord d’Àfrica i l’Orient Mitjà... (Sense comentaris)
Tampoc l’Esperanza Aguirre sabia res de la corrupció del PP. La que ha estat una de les persones més influents dintre del seu partit i que, com a presidenta del PP de Madrid també tenia despatx a Gènova, tot i que a una planta menys noble de on el tenia Rajoy. ADña. Espe, la corrupció la va envoltar per tots els costats com si fos una illa... La Púnica, on es va veure implicat qui va ser la seva ma dreta Francisco Granados. Tot i que van ser molts d’altres (Alberto López Viejo, Jesús Merino, José Luis Peñas, José Galeote, Alfonso Bosch, Ginés López, Jesús Sepúlveda, Ignacio González, etc.)
No fa ni un any, a l’Assemblea de Madrid (l’equivalent al nostre Parlament) es va negar a obrir una comissió d’investigació sobre la corrupció amb el suport del PP (naturalment), però també de Ciudadanos (aquí tampoc cap sorpresa, perquè els hi donen suport) i el PSOE (!!!)
M’ho torno a mirar de l’indret i del revés i de debò que no veig cap indici de reacció contra la corrupció pròpia tal com va afirmar laMaridolo...
Anem a veure, reaccionar o no reaccionar són conceptes molt bàsics... Potser una mica més complicats que prop i lluny o dalt i baix, però no crec que cap adult desconegui els conceptes de reaccionar o no reaccionar.
Proposo un ‘Barrio Sésamo’ pensat exclusivament per als del PP.
Reaccionar: Podrien sortir per exemple Epi i Blas i que un li donés a l’altre un ensurt.
Com ho veieu?