PRESTIDIGITADORS

Quin art! Quina classe! Quina categoria! Davant d’un corrupte, però no un corrupte qualsevol, no, d’un corrupte com Rato, Bárcenas, Júnior, Ignacio González o Francisco Granados, només ens queda treure’ns el barret quan passin per davant nostre o surtin per la tele... Reconèixer la seva categoria i acceptar que al costat d’ells, nosaltres (tu i jo) som uns sers insignificants i indignes de viure al seu mateix país. Són uns autèntics prestidigitadors o malabaristes de diner (sobre tot del diner públic)

De tos els que he esmentat i de tants d’altres que, tot hi no fer-ho, estan presents, avui us parlaré de Júnior. De Jordi Pujol Ferrusola, fill del Molt Poc Honorable expresident de la Generalitat Jordi Pujol i de la florista Marta Ferusola.

Quan Júnior va comparèixer al Parlament de Catalunya per a donar explicacions sobre l’origen de la seva fortuna, no va sortir ni un mil·límetre del guió que havia escrit mesos enrere el seu pare, el cap del clan. Segons els Pujol, els diners que els hi van trobar a Andorra provenien d’una deixa del pare/iaio Florenci.

Segons els Pujol, la bona gestió de Júnior (que era qui gestionava el patrimoni familiar) va permetre que aquesta quantitat anés pujant i pujant fins a convertir en rics tots els membres de la família. Però quan dic rics me refereixo a rics del cagar (perdoneu-me per l’expressió, però és que vosaltres no ho heu dit mai?) O sinó com s’explica que Júnior tingués el garatge de casa seva ple de vehicles de luxe? Bé, ell ho explica dient que un amic li va vendre de segona ma i a bon preu... I un be negre!!! Hem estat tants anys els catalans fent el ximplet i votat el seu pare i el seu successor que es pensen que poden seguir prenent-nos el pèl com i quan els hi doni la gana.

¿Vosaltres us imagineu a Júnior tot el dia pendent de la Borsa... De quan pugen o baixen determinades accions o productes financers. Ara venc, ara compro... I de tant en tant retiro uns calerons i els reparteixo entre tota la família segons la participació...? Jo no! De ser així no viuria tan bé com aparenta que ha viscut.

Però de sobte les coses sé li han torçat. Ara que el jutge l’acusa d’haver evadit 30 milions d’Euros, diu que ha tingut una mala tatxa i que els ha perdut per haver fet males inversions... Pobret, quina desgràcia! Com s’explica que un professional com ell (perquè el podem anomenar així, no?) que sempre havia sabut on i quan invertir, de sobte tot sé li torça... I els xiquets i xiquetes venen de París!  

Avui acabaré explicant-vos una anècdota que, segurament, pensareu que res té que veure amb el  comentari anterior, però ja veureu com tot lliga.

Quan feia quart de Batxillerat a Tarragona, a l’Institut Antoni de Martí i Franquès, un dia el nostre professor de Llengua i Literatura (espanyola, es clar), el Sr. Irache, ens va llegir una poesia de Luis de Góngora que deia així: 

Cruzados hacen cruzados,

Escudos pintan escudos,

Y tahúres muy desnudos

Con dados ganan condados;

Ducados dejan ducados,

Y coronas majestad,

¡Verdad!

Sempre s’ha dit que hi ha coses que, amb el pas dels anys segueixen sent d’actualitat.