ALS POC ENTESOS EN FISCALITAT

Caricatura de Vizcarra (www.vizcarra.info)

Durant l’entrevista que sé li va fer a Antena 3 ara fa un parell de setmanes, l’expresident Aznar va presumir de que, durant el seu mandat, no s’havien apujat els impostos.

Jo entenc que només uns pocs saben de fiscalitat en aquest país i que, la immensa majoria ignoren els detalls dels impostos.  Quedeu-vos amb aquesta frase:  Abaixar impostos no vol dir, necessariament, disminuir la pressió fiscal.

Quan es va produir la primera reforma de l’IRPF del govern d’Aznar, allà pel any 1999, vaig escriure un article que va tenir gran repercussió i que vaig titular com Els paranys fiscals del PP. En aquell article vaig explicar totes les mesures que va prendre el PP amb la finalitat de poder incrementar els ingressos via renda. Al cap dels anys segurament no me’n recordaré de totes, però us enumeraré les més importants. 

 

-Tributació de la invalidesa en grau de total. Només l’absoluta i la gran invalidesa van quedar excloses.

  

-Tributació de l’atur. Fins llavors estava exempt. Després de la bombolla immobiliària, quan les llistes d’aturats es van incrementar ostensiblement, la suma dels ingressos obtinguts de l’empresa on treballaven, més els provinents de l’atur, obligaven a fer la renda i, normalment, amb el resultat de pagar. 

 

-Si els pares estaven a càrrec dels fills i feien la declaració de la renda, els fills no se’ls podien deduir a la seva. Fins llavors, els pares podien fer la declaració de renda (normalment no n’estaven obligats però els retornaven les retencions que els havien fet les entitats financeres) i els fills se’ls podien deduir. A partir d’aquella reforma va deixar de ser així i, per tant, les retencions efectuades pels bancs anaven a parar directament a les arques de l’estat. 

 

-Es va suprimir la possibilitat de poder partir el període impositiu en cas de matrimoni. Els joves, quan es casaven, tenien la possibilitat de fer dues rendes individuals fins al dia de la boda i una conjunta a partir d’aquell dia. Popularment es coneixia con la dot fiscal, ja que el resultat els hi era molt beneficiós. 

 

-Mentre les tarifes es modificaven segons l’IPC, els límits a efectes de deduccions no. Què s’aconseguia? Que cada vegada fossin menys els que es podien incloure dintre dels paràmetres establerts. Avui en dia quasi ningú es pot deduir els ascendents a càrrec. 
 
-En contrapartida, es van rebaixar els tipus màxims a les escales impositives. Qui van ser els beneficiats? Evidentment els que més guanyaven o sigui, les classes més afavorides. En canvi, a les classes mitjanes no els va afectar pràcticament res i, les classes baixes no solen fer la renda. 
 

La majoria d’aquestes mesures van afectar els treballadors assalariats amb rendes baixes i els petits autònoms, que solen ser els que tenen al seu càrrec ascendents amb pensions mínimes o els assalariats que alternaven èpoques de treball amb períodes a l’atur.  

Quan el PSOE va retornar al govern l’any 2004 no va modificar res del que el PP havia canviat, per tant, encara avui segueixen vigent totes les mesures enumerades anteriorment malgrat les campanyes de sensibilització que he fet al llarg de tots aquests anys. És com predicar al desert...

UN ANY MÉS, ELS TONTOS DE LA PEL·LÍCULA

Cada any, quan arriben aquestes dates en que tenim que passar comptes amb el fisc, m’indigno. I, en contra del que penseu, no és perquè hagi de pagar (que també), sinó en veure les correccions dels mòduls que s’han d’aplicar a l’agricultura que fa l’Agència Tributària.

Trobo del tot increïble que hi puguin haver grans diferències entre pobles veïns de diferents comunitats autònomes. Més d’una vegada he posat l’exemple del canareu que té cítrics a un costat i l’altre del riu Sénia. Normalment (l’any passat va ser l’excepció) el rendiment al terme de Vinaròs és inferior al del terme d’Alcanar. Com si el riu Sénia fes de frontera climatològica: plou a Alcanar i no a Vinaròs o fa vent a Vinaròs i no a Alcanar... Sorprenent!

Fixeu-vos amb les dades següents (extretes del BOE del dia 23 d’abril passat):

Rendiment dels cítrics al terme d’Alcanar: 0,26 (sense cap tipus de reducció)

Id. terme de Vinaròs (de fet a tot el Baix Maestrat:  0,16, menys de la meitat que a la majoria de pobles del Montsià.

Sabeu a quins termes municipals se’ls hi ha reduït? Als de Tortosa, Aldover, Alfara de Carles, Roquetes, Xerta i Mas de Barberans (?!) En alguns d’ells, passi, però al Mas de Barberans i Alfara de Carles? És que hi ha cítrics en aquests termes?  D’haver-hi alguna explotació  serà l’excepció.  

El cas que us he exposat, no és l’únic. Sinó, mireu aquests exemples de poblacions o comarques veïnes:

Terra Alta: olives 0,26.

Peñaroya de Tastavins: olives 0,06.

Beceite, Cretas, Fuentespalda, la Fresneda, la Ginebrosa, la Portellada, Rafales, Valdeangorfa, Valdeltormo, Valderrobles, etc.: 0,16.

Lledó i Arens de Lledó (a tocar d’Arnes i Horta de Sant Joan): 0,22.

Més exemples?

Als termes de la Galera i Godall, les ametlles al 0,18, mentre que als termes veïns d’Ulldecona, Mas de Barberans o la Sénia, no tenen cap reducció (0,28)

Què s’ho facin mirar! A l’Agència Tributària no hi ha tècnics per a poder determinar el rendiment que puguen tenir els productes agraris a cada comarca o terme municipals. Però al d’Agricultura sí.

Han de ser els tècnics del Ministeri d’Agricultura qui, amb les conselleries de les diferents comunitats autònomes, més les organitzacions agràries i sindicals del sector, estableixin un criteri molt més equànime per ha que no hi hagin tantes diferències, aparentment, cap motiu.

I ARA... A PEL NOSTRE COSTAT MÉS SOLIDARI!!!

Primer que tot, us demanaria que si no esteu seguts, ho féssiu. Ja sé que, normalment, quan et poses davant de l’ordinador, s’està assegut a la cadira, però per si de cas...

Avui m’he assabentat per una amiga que l’Agència Tributària està requerint que es justifiquin les aportacions fetes a les entitats sense finalitat de lucre (com per exemple les “oenegés”) i que desgraven de la declaració de la renda.

S’ha començat a requerir la renda de 2007, abans de que prescrigui a partir del 30 de juny.

Pel que me he pogut assabentar, sembla ser que des de Madrid s’ha donat l’ordre de mirar d’aconseguir diner “fàcil” i s’ha pensat que aquesta seria una bona manera de fer-ho ja que la gent “no sol guardar els justificants”. De vegades poden ser quantitats més lo menys importants, però hi ha casos (com el que m’ha explicat la meva amiga) que la desgravació és menys de 100 euros.

El que hauria de fer l’Agència Tributària és fer inspeccions als grans defraudadors o buscar diner negre entre l’economia submergida. Però sembla ser que això és molt més complicat i que caldria destinar-hi més recursos.

Lamentable..

La propera vegada voteu al PP. Gràcies.    

RECTIFICAR... ÉS COSA DE QUI HO HA FET MALAMENT

Cítrics prop de la torre de la Carroba.

Al començament de la campanya de la Renda de 2011 us vaig explicar algunes curiositats de la campanya. Una de les coses que us contava era el diferent tracte de favor que es dispensa als productors de cítrics de les comarques catalanes: Montsià i Baix Ebre.

No hi ha cap diferència climatològica entre les veïns del Nord (o sigui nosaltres) i els del Sud del riu Sénia o si voleu, la comarca del Baix Maestrat. Mentre el rendiment dels cítrics sense cap tipus és del 30 % (de cada 100 euros de venda 30 és el benefici net abans d’impostos), al Baix Maestrat se’ls hi havia reduït fins el 9 % i a les comarques catalanes, res de res, tal i com ja havia passat el 2010.

Però mira per on, dissabte 16 de juny, quan ja quasi es portava un 25 % de la campanya, el BOE publica una rectificació i estableix que els cítrics catalans tindran el mateix tracte (9 %) No és l'única rectificació. Si esteu interessat en veure-ho, podeu accedir-hi des d'aquí. 

Me’n vaig assabentar quasi per casualitat. Ja sabeu que jo no formo part de l’equip de renda de Tortosa i m’ho va dir Joan Beltran, el fill del malaguanyat Batista Beltran. Quan ho vaig voler saber “oficialment”, qui m’ho va corroborar em va dir aquesta frase tan lapidària: “La rectificació d’errors és l’eina que té l’Administració per amagar que ha fotut la pota”.

Crec que sobra qualsevol comentari.     

CONSULTORIA DE GUÀRDIA…

Mentre camino pel carrer o estic comprant a una botiga, és freqüent que algú s’apropi a mi i em digui: “Tu que treballes a Hisenda...”.
Després d’aquesta pregunta normalment en ve una altra, normalment relacionada amb la renda que és l’impost més comú i que afecta a més gent:


-“És què encara no m’ha arribat l’esborrany, saps si els estan enviant?”
-És què he sentit dir que estant tornant les rendes i jo la vaig presentar fa 15 dies i encara no me l’han tornat, trobes que pot passar alguna cosa?
-És què volia anar a fer la renda “allí dalt”, he de demanar hora?
-L’any passat no vaig fer la renda perquè tenien que tornar-me molt poc, saps si aquest any l’he de fer?
-He anat a fer la renda i m’ha sortit a pagar i l’any passat amb “el mateix”, hem van tornar diners, com és possible?


Però n’hi ha d’altres molt més complicades, d’aquelles que, de vegades, només un expert pot respondre i, moltes vegades, caldria fer la renda per a poder respondre amb exactitud. De vegades aquestes preguntes venen formulades per amics i coneguts, amb qui, sovint, feia temps que no en sabies res.  

Sense anar més lluny, aquesta mateixa setmana vaig rebre la trucada d’una coneguda que havia acudit a fer la renda a l’Administració de Tortosa i li sortia a pagar mol. Però és que l’any passat havia venut una casa el consegüent benefici. I quan s’obté un benefici econòmica, cal pagar. HI ha gent que, abans de vendre una casa o una finca, van a un tècnic tributari per a que els calculi, poc més o menys, el que haurien de pagar i, en funció d’això, acaben fixant el preu definitiu, incrementant, si cal, el que pensaven demanar.

Un amic també em va enviar un correu electrònic preguntant-me com havia de posar la venda d’un pis feta fa dos anys i què, tal com estableix la llei, va ajornar-ho fins que ha destinat els diners en la compra d’un altre pis.
Sembla ser que la condició de funcionari de l’Agència Tributària va implícit amb que has d’estar de “guàrdia” la major part del dia i obert a que et facin qualsevol consulta sobre la feina, sense reparar el lloc, el dia, o la companyia. Els hi és ben bé igual.
Una vegada un amic i company de treball em va dir que ell sempre portava a la cartera unes petites fulles informatives, de la mida d’una targeta de visita on hi figuren els telèfons necessaris per a demanar l’esborrany o cita prèvia per a confeccionar la renda. Des de llavors jo també en porto.
En canvi d’altres companys, quan algú els hi fa alguna pregunta relacionada amb la renda o un altre impost, els hi responen directament que “no ho saben, ja que no és la feina que fan ells”. I és cert, a l’Agència Tributària cadascú de nosaltres realitza unes tasques, les quals, moltes vegades, res tenen que veure d’una forma directa amb els impostos. Jo mateix, com ja vaig explicar, faig certificats.
Una reflexió. ¿Us imagineu què quan em trobés a un metge li demanés un diagnòstic sobre els símptomes que tinc o sobre un determinat medicament; o al lampista que m’expliqués com puc arranjar una avaria o fer-li a un advocat una consulta legal?        

RENDA 2011

 

Des del passat dia 3 està en marxa la campanya de la Renda de 2011. Més que parlar-vos de les novetats, que n’hi ha poques,  us explicaré algunes curiositats que he anat sabent.

1a.- Per què la campanya comença va començar el dia 3 quan el primer dia laborable va ser el 2? Perquè el dia 2 és festa a la comunitat de Madrid y així, la campanya, comença el mateix dia per a tots. Sembla ser que l’any passat també va ser així. No me’n vaig assabentar.

2.- Amb la fusió de les diferents entitats financeres, a part de que per a la majoria de clients els hi ha canviat el número de compte, estava cantat que hi haurien incidències. Unnim, entitat que va aglutinar les caixes de Sabadell i Terrassa, entre d’altres, ha duplicat els rendiments de capital mobiliari, és a dir, els interessos. Per tant, cal parar atenció a l’hora d’imputar-los els rendiments i, també, quan poséssim el número de compte per als ingressos o devolucions.

3.- Aquesta és grossa. Sembla ser (de moment me’n he assabentat de 2 casos) que algunes imputacions per rendiments de treball pagats per la Generalitat de Catalunya, no consten a l’Agència Tributària, per tant, quan es confeccionen els esborranys o als fulls d’imputacions, no surten. Normalment, quan passen aquestes coses és que “el pagador” (en aquest cas la Generalitat) no ho ha declarat. Per tant, si ets treballador de la Generalitat o bé ho és la teva parella, abans de confirmar l’esborrany, faries bé en comprovar que s’hagin comptabilitzat aquests rendiments.

4.- Potser alguns recordareu que l’any passat em vaig queixar (vaig enviar una carta a diferents mitjans i, fins i tot, li vaig fer constar a l’actual delegat del govern d’Agricultura) que, des de Madrid, s’havien “oblidat” d’aquest territori a l’hora de minorar els rendiments agraris dels pagesos (o d’aquells que ho són els caps de setmana) que van per mòduls (que són més del 95 % del total d’aquest col·lectiu del nostre territori)

Aquest any la cosa s’ha quedat a mitges. Si bé ens han reduït l’oliva (del 0,32 al 0,11), les garrofes (dels 0,26 al 0,13) i la verdura (del 0,37 al 0,09) En canvi, els tema cítrics, un dels sectors més perjudicats, sé l’han tornat a oblidar, o sigui, es queden amb un rendiment del 0,26. En canvi, al Baix Maestrat, el rendiments se’ls hi ha reduït fins el 0,09. Això és una cosa que mai entendré. Cóm es possible que al costat català del riu Sénia els cítrics tinguin un rendiment del 0,26 i a l’altre costat de riu, a la part de València del 0,09? És què la climatologia no és la mateixa? És què quan plou a un costat no ho fa a l’altre?   

Aquí podeu veure el B.O.E. on surten les reduccions.   

L’EXPEDIENT ELECTRÒNIC (O NOTIFICACIONS ELECTRÒNIQUES OBLIGATÒRIES)

A qui no estigui acostumat a les noves tecnologies, el concepte “expedient electrònic” li pot sonar quasi que a xines (encara que no estaria del tot malament que comencés a conèixer l’idioma oriental, ja que tal com van les coses, acabarà sent l’idioma internacional del futur, per damunt de l’anglès)
El concepte en qüestió és nou, tant nou que encara estem en un període transitori d’adaptació de totes les societats. I voldria remarcar el de “totes”.
L’Agència Tributària Espanyola (no confondre amb la catalana –no per res, però cadascuna té les seves pròpies competències-) va començar la campanya a principis d’any i no entrarà plenament en vigor fins al 2013. A partir d’aquella data, i igual com va passar amb la presentació de declaracions, per a les societats, serà obligatori rebre totes les notificacions a la denominada “bústia electrònica”.
Què es pretén amb això? Primer reduir les depeses: menys paper, tinta, despeses d’enviament, etc. Però segona i principal, assegurar-se que totes les societats puguin rebre directament les notificacions tributàries. Ara són moltes les que canvien de domicili o desapareixen sense deixar rastre. A partir de llavors serà la seva responsabilitat si no “recullen” la notificació.
Ahir vaig escoltar per televisió que diverses entitats catalanes volien intercedir davant l’Agència Tributària (l’espanyola) per tal de que “l’expedient electrònic” fos optatiu per a les petites i mitjanes empreses, ja que els crea indefensió. 
Cal tornar a recordar que només les societats tenen obligació i que els empresaris individuals estan exclosos d’aquest nou sistema.
Les societats (anònimes, limitades, cooperatives, etc), des del tercer trimestre de 2009 (si la memòria no em falla) tenen l’obligació de presentar qualsevol tipus de liquidació (IVA, IRPF, etc.) i declaració (IS, operacions amb terceres persones...) per Internet a través de l’oficina virtual de l’AEAT.  En cap cas les podran presentar en imprès o “paper”.

Per tant, les societats, des de fa dos anys, ja s’han anat acostumant a presentar les seves “obligacions tributàries” per Internet. Evidentment no totes ho fan directament, a algunes els hi fa el seu assessor amb “apoderament” o amb representació de tercers.

Però fer-ho ells mateixos té els seves avantatges (no tot seran inconvenients), com per exemple poder demanar i recollir un certificat de forma immediata i no haver d’esperar 10 dies a que arribi per correu al domicili fiscal.
Per a poder operar per Internet fa falta una “ferramenta” imprescindible: el certificat d’usuari o firma electrònica. L’AEAT “certifica” per delegació de la Fàbrica nacional de Moneda i Timbre (FNMT) que és la que té les competències en dita matèria. Una vegada instal·lat el corresponent certificat d’usuari, el titular pot començar a operar per Internet i accedir a tots els llocs on, per entrar, sigui requisit tenir-lo. És important recordar que la signatura electrònica té el mateix valor jurídic que la signatura cal·ligràfica del propi individu.
A partir del moment en que la societat disposa de certificat d’usuari, qualsevol notificació ja la rebrà a la “bústia electrònica”,  fins i tot els certificats, de vegades tant imprescindibles a l’hora de cobrar les factures de les empreses contractants, obtenir contractes amb les administracions, subvencions, etc.
Hi ha qui ha mostrat la seva preocupació sobre la periodicitat amb la que ha d’accedir a la “bústia electrònica”, sobre si se’n oblidarà, etc. la solució és molt fàcil. Simplement ha de “subscriure’s” per a rebre avisos telefònics. Sempre que li arribi alguna cosa, l’AEAT li enviarà un missatge al mòbil avisant-lo.
Per tant, i acabo, no trobo que la nova situació els crei indefensió jurídica i, per als empresaris, adaptar-se als nous sistemes, és adaptar-se als nous temps, igual com s'han adaptat als cotxes de gama alta amb tota mena d'accessoris. 

ELS RENDIMENTS AGRARIS A L’IRPF (enviada a diversos diaris)

El BOE del passat 27 d’abril va publicar les reduccions que s’aplicaran a determinats productes agraris i ramaders a l’hora de fer la declaració de la renda del 2010 (la que s’està fent ara)

Per a la majoria de ciutadans aquest detall els passarà totalment desapercebut i només els experts valoraran la discriminació que pateixen els pagesos de les Terres de l’Ebre (un cop més) respecte al d’altres comarques agràries de Catalunya i, sobre tot, de la resta de l’Estat Espanyol.

Evidentment no em posaré a analitzar en detall aquesta situació ja que, aquell que ho vulgui comprovar, només li cal entrar a Internet i donar-li una ullada. Em limitaré a donar uns exemples. A la comarca veïna del Baix Maestrat el rendiment dels cítrics és del 0,09 %, o el que és el mateix, de cada 100 euros de producció el rendiment net o benefici  només serà de 9 cèntims d’euro.  En canvi, a les nostres comarques, el rendiment és 26 cèntims d’euro.  En quan al rendiment de les olives, mentre allí és d’un 0,22, el aquí d’un 0,32 i el de les ametlles d’un 0,05 a la comarca valenciana i d’un 0,26 a les nostres.

Quina diferència hi ha entre un camp de tarongers del terme d’Alcanar amb un de situat uns metres més enllà, dintre del de Vinaròs? Des del meu punt de vista, cap!

Evidentment estic parlant de productes agraris d’àmplia implantació al nostre territori i dels que viuen  (o ajuden a viure) a moltes famílies del territori.

I qui en té la culpa de tot plegat? No vull buscar culpables, però des del meu punt de vista, penso,  que el departament d’Agricultura de la Generalitat, els sindicats i les associacions de productors agraris (en igual mesura) podrien preocupar-se més de l’economia dels nostres pagesos.