Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris gastronomia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris gastronomia. Mostrar tots els missatges

diumenge, 6 de juliol del 2014

VACANCES A LES TERRES DE L'EBRE

Els creuers que arribaran al port dels Alfacs seran d'aquest estil. 
Els que es dediquen al sector serveis relacionats amb el turisme de les nostres terres, es conformen en tenir una ocupació alta. Si jo tingués un hotel o un restaurant pensaria com ells. No demanaria més.
Les Terres de l’Ebre som una zona privilegiada i diversa. Tenim des de mar a muntanya, des de pobles de pedra a magnífics passeig marítims. Però també un tret diferencial que ens vertebra i uneix: el riu Ebre.
És cert que en els darrers anys s’ha donat una empenta important. Això ho sap la gent que hi treballen i que dia a dia lluiten per millorar i donar el plus de qualitat necessari als seus negocis.
Tenim allotjaments de primera: una parador, hotels de 4 i 3 estrelles, hotels rurals amb encant i també cases de turisme rural en llocs privilegiats.
En quan a restaurants, tenim la sort de que 2 han aconseguit una estrella Michelin. El primer va ser el Torreó de l’Indià, de l’hotel Villa Retiro de Xerta i el segon, les Moles, a Ulldecona. Prova evident de la bona gastronomia que temin al territori on cada cop la cuina es valora més i alguns xefs han deixat de banda la tradicional del territori per una més creativa i original.
La darrera gran aposta és la Catedral del Vi del Pinell de Brai, ara reconvertit en restaurant amb l’assessorament del xef del Torreó de l’Indià. Només poder menjar en aquest edifici obra de César Martinell i contemplar la seva bella arquitectura, ha de ser un plaer per als sentits.
En quan a les activitats que es poden realitzar, cada vegada són més les empreses que es dediquen als esports nàutics o d’aventura, majoritàriament a la mar i a la muntanya. Però des del meu punt de vista, l’Ebre, encara segueix sent gran recurs desaprofitat.
És cert que des de Deltebre fins la desembocadura hi ha diverses empreses que organitzen passejos i que, riu amunt, també hi ha d’altre embarcacions molt més petites que fan el mateix, però entre Riba-roja d’Ebre i el Mediterrani hi ha molts quilòmetres on no s’hi fa res. De fet no em consta que entre Benifallet i Deltebre hi hagi cap empresa dedicada al serveis recreatius pel riu, quan pel camí hi trobes ciutats com Tortosa i Amposta que tenen un gran patrimoni arquitectònic, cultural i fins i tot gastronòmic. Lligar les passejades pel riu amb les activitats que s’hi poden fer en totes dues ciutats, podria ser de gran acceptació per als turistes que visitarien el nostre territori.
Com es pot veure, encara hi ha assignatures per a setembre que s’han de resoldre i segur que en un futur no massa llunyà, hi sortiran empreses dedicades a aquests tipus de serveis.
Fins aquí podríem dir que hem parlat de tot el més tradicional. Però a la recàmera tenim l’explotació de la marca que ens ha concedit la UNESCO (la de Reserva de la Biosfera), que encara no es pot utilitzar perquè, sembla ser, hi manca tancar algun serrell. És una llàstima que després de lluitar per aconseguir la distinció (recordeu que es va haver de modificar el primer projecte per excloure les centrals nuclears d’Ascó), la situació es trobi en un període d’impàs, en espera del definitiu segell de qualitat.
És evident que ningú (o quasi ningú) desitja per al territori un turisme massificat, sinó de qualitat. Però per a donar el salt qualitatiu s’han de crear els mecanismes necessaris dels que encara estem mancats, com per exemple la coordinació entre els diferents serveis que es presten per a que el visitant pugui gaudir per complet del nostre territori: del riu, del mar i de la muntanya, dels monuments i dels espais naturals, de la gastronomia marinera i la de terra en dins.   

PD. Vull recordar que el proper dimecres dia 9, a les 7 AM arribarà al port dels Alfacs, el mateix on a principis del segle XVI van ser expulsats els moriscos, el primer creuer de luxe. 
Les botigues de la ciutat ja fa dies que s'estan preparant per a rebre el mana que està a punt d'arribar.  
Però amb sort, a part de la Ràpita, els turistes només visitaran zones properes com el delta de l'Ebre. 
De totes formes vull recordar que la iniciativa no ha estat dels empresaris d'aquí, sinó de fora que han considerat que la Ràpita té suficients atractius com per a fer-hi una escala. 
Mentre vinguin, benvinguts siguin!    

dimecres, 28 de maig del 2014

RESTAURANTE LO PATI D’AGUSTÍ (EL POBLE NOU DEL DELTA)

Empezaré con una frase contundente: Al Pati d’Agustí se hacen las mejores paellas del Delta.
Después de decir esto igual podría dar por acabado mi comentario, pero no sería justo ya que no explicaría todo.
De la última propuesta gastronómica del Poble Nou, pedanía de Amposta, me habían hablado a menudo y siempre bien. Uno de ellos mi hijo Oriol que había ido alguna vez.  
Con motivo de una comida familiar, el pasado sábado 10 de mayo nos desplazamos hasta allí.
Lo primero que sorprende son unas instalaciones modernas y acogedoras que te hacen exclamar: ¡Está bien este lugar! Lo segundo es que un sábado del mes de mayo estuviera lleno (no recuerdo que hubiera una mesa libre); suerte que habíamos reservado.
Te ofrecen 3 menús y en todos ellos el plato fuerte es un arroz a elegir: paella todo pelado(*), a la marinera, mixta y arroz negro. Luego según el precio que prefieras pagar varían los entrantes y el postre. Creo recordar que los precios eran 19,50, 24,50 y 29,50. Elegimos el más económico.
De entrantes se podía escoger entre uno surtido de embutidos y mejillones al vapor cultivados en los criaderos de la zona. Y de postre un pedazo de coc (como un bizcocho hecho con un molde de hojalata cuadrado muy típico de la zona) de limón. Al final nos obsequiaron con una botella de cava.

  
Valoración
Comida, muy bien 4 (sobre 5) De todas formas habría que diferenciar entre la excelente paella al fuego de leña y terminada de cocer al horno, de la ensalada (bastante normal) y los embutidos que tampoco me parecieron nada del otro mundo.  
Carta de vinos (no se valora)
Instalaciones, muy bien 4. Acogedoras pero tal vez se intenta aprovechar demasiado el espacio y esto hace que en algún lugar quede un poco estrecho. En contrapartida disponen de una zona chill-out para descansar.
Decoración, muy bien 4. Apropiada para el lugar.
Servicio, excelente 5. Las camareras son amables y siempre dispuestas para atender las necesidades de los clientes.
Servicio, bien 3. Aunque un poco reducidos, los mantienen siempre limpios. El de mujeres está adaptado para minusválidos.
Alrededores, excelente 5. El Poble Nou del Delta es un peculiar pueblo con un encanto especial, ya que sus calles están ajardinadas y, sobre todo en la parte antigua, las casas tienen la misma distribución o, al menos bastante similar. Está situado en el corazón del Delta del Ebro, muy cerca del Parque Natural, del río y del Mediterráneo, con largas playas vírgenes. 
 
(*) La paella todo pelado es porque sus ingredientes están libres de conchas y cáscaras. 



ENLACES:  
http://www.turismeamposta.cat/ca/on-menjar/restaurants/lo-pati-d-agusti_703
http://arrosebre.blogspot.com.es/2013/12/lo-pati-dagusti-paella-la-llenya.html














dimarts, 27 de maig del 2014

RESTAURANTE CASA DE BANYS (CATÍ)



El restaurante Casa de Banys está situado en el balneario de l’Avellà de Catí.
El establecimiento fue renovado hace unos años aunque conserva la distribución que debía de tener antaño, sobre todo porque no ha habido modificaciones estructurales en el exterior.
Lo primero que sorprende es la amplia carta con más de 20 primeros platos y otros tantos segundos. Todos ellos forman parte de la cocina tradicional aunque en algunos casos ha habido pequeñas modificaciones culinarias que le dan un toque personal pero igualmente interesante.
Cuando acudes por primera vez a un restaurante, solo puedes opinar de los platos que has degustado.
De primero pedí una ensalada de carpacho de bacalao marinado acompañada de una de estas variedades de lechuga que tenemos hoy en día con piñones, pasas y nueces. Y de segundo unas manitas de cerdo con gambas (de hecho sólo había una) y creo que también llevaba caracoles, pero no deberían de tener. En cuanto a la salsa, estaba hecha de tomate y pimiento.
A la hora del postre, cantado por la camarera, escogimos los tres un helado consistente en tres bolas con un poco de nata montada.
 
Valoración:
Comida, bien 3,5 (sobre 5)
Bebida, no se valora. No nos mostraron la carta de vinos. Nos sacaron el vino de la casa que era D.O. Terra Alta.
Instalaciones, bien 3.
Servicio, notable 4.
Amabilidad, muy bien (4,5)
Decoración, suficiente 2,5.
Servicios, bien 3.
Alrededores, notable 4. Situado a la entrada del histórico santuario-balneario de la Font de l’Avellà de Catí, ocupa un enclave privilegiado entre dos valles con unas excelentes vistas: la del barranco del Mas de Blay, al E y la del barranco de Fustés de Salvasoria al O. Para acceder hay que pasar por un túnel de unos 300 metros.
Aspectos a mejorar.
-La carta. La de ahora consta de un folio dentro de una funda transparente. También deberían tener carta de vinos y de postres.
-Las instalaciones no están adaptadas. Tanto para acceder al restaurante como a los servicios se tiene que hacer por medio de una escalera. 

 
Más información.



diumenge, 27 d’octubre del 2013

ENTREVISTA AL CONCEJAL DE CULTURA DEL AYUNTAMIENTO DE TORTOSA JOAQUÍN DEL PINO



(Aquesta entrevista la vaig fer per a la Ventana, la revista interna de l'Agència Tributària i és per això que està feta en castellà) 

P. Hola Joaquín. Des de hace algo más de dos años, ocupas el cargo de Concejal de Cultura del Ayuntamiento de Tortosa. ¿Malos tiempos para la cultura en general? 
 
Si… Quizás estamos en unos momentos en que la cultura, debido a la crisis que estamos sufriendo sea la Cenicienta y el área más castigada en todos los Ayuntamientos. La subida de los impuestos ha hecho mucho daño al sector cultural, nos  estamos equivocando si consideramos que la actividad cultural es una actividad secundaria y  vinculada al ocio.
 
P. ¿Qué balance haces cuando estamos a la mitad de la legislatura? 
 
Se hace duro el día a día, y más con el presupuesto que tenemos, a veces se te caen las lágrimas cuando  ves los presupuestos que se destinaban en otras legislaturas, cuando había las vacas gordas.
 
P. ¿Cómo te las has ingeniado para mantener el nivel de la temporada de teatro del Felip Pedrell (*)?
Pues a base de negociar  y poniéndole mucha imaginación y fantasía…..Mucha fantasía. Las compañías y autores debido a la falta de recursos de los Ayuntamientos se les ha reducido la actividad, en base a ello tratamos de negociar los riesgos  en la organización  de los espectáculos i  mirar de asumirlos por ambas partes. También nos fijamos en las giras que están realizando, mirando las  fechas libres que tienen i que sabemos les será difícil de cubrir, haciéndoles ofertas razonables.
 
P. De que te sientes especialmente orgulloso. 
 
De haber podido ejecutar un de los proyectos más reivindicados los últimos años en nuestra ciudad, como es la apertura del Museo. Creo que es de justicia que una ciudad “bimilenaria como la nuestra, tuviera un museo para poder exponer la gran cantidad de patrimonio que disponemos.
 
P. Realmente,  resulta sorprendente que una ciudad con tantos años de historia, no tuviese un museo con la cantidad de culturas diferentes que han debido de pasar por ella.
 
 Sí, a Tortosa se la conoce como la ciudad de las tres culturas: La cristiana, la árabe y la judía, y todas ellas  nos han dejado un gran legado cultural. Dentro de uno de estos ámbitos estamos asociados con otras ciudades de España en la denominada: Red de Juderías y Caminos del Se farad, donde estamos colaborando conjuntamente por recuperar el patrimonio cultural judío. 
 
P. Aunque no sea propiamente de tu ámbito, haznos una breve explicación de lo que significa la Fiesta del Renacimiento para Tortosa
 
Es una fiesta declarada de interés nacional y que cada año (3ª semana de Julio), transforma a la ciudad durante 4 días, haciéndola viajar al siglo XVI, época en que la ciudad alcanzo su máximo esplendor. Os aconsejo visitar la ciudad en estos días por lo peculiar que tiene esta fiesta.
 
P. Alguna anécdota de tu participación en la Fiesta del Renacimiento. 
 
Participo en ella en la recreación de un campamento de pescadores que se traslada al año 1.560, y allí representamos como era la vida en aquel momento, incluso preparando las comidas de la época.
 
P. Una de tus grandes aficiones es la cocina. Hace unos meses participaste en el programa Cuines de TV3. ¿Cómo fue la experiencia?
 
Fue muy divertido y gratificante, ya que descubres la cantidad de trucos que se utilizan en la realización de estos programas y así puedes entender como al final obtienen estos resultados tan extraordinarios.
 
P. ¿Qué plato preparaste? No te voy a pedir que nos expliques la receta, tal vez para otra ocasión, pero dinos al menos los ingredientes que contenía el plato. 
 
Prepare un plato que diseñe especialmente para este programa, “Caldereta de Marisco con Baldanes (**) “, los ingredientes principales eran:  cigalas, galeras, pulpo, mejillones, patatas, alcachofas y baldanes.  
 
P. Llegado a este punto Joaquín, a parte de tu actividad política, para los lectores de la Ventana, dinos donde trabajas. 
 
Trabajo en la AEAT de Tortosa.
 
P. ¿Cuántos años llevas de servicio y que tareas realizas?
 
Desde el 1986, es decir 27 años y mi tarea es la de Agente Tributario en la Unidad de Módulos.
 
P. ¿Cómo compatibilizas tu actividad laboral con la política? 
 
Realmente es la parte más complicada i agobiante de todas, ya que tienes prácticamente las tardes  i fines de semana hipotecados, y siempre tienes que buscar un hueco para dedicar a la familia que realmente la que se sacrifica más por ti.
 
P. Esta no es la primera vez que sales en nuestra revista. Para la Navidad de 2008 publiqué un pequeño reportaje sobre el Belén que se montaba en la Administración de Tortosa. Explicaba que tú eras el alma mater de la obra. ¿De cuándo te viene la afición de construir Belenes? ¿Cuántos habrás construido en tu vida? 
 
No se , es una afición que me viene  de lejos, pero últimamente desde que estoy en el Ayuntamiento no tengo tiempo material para dedicarme a ello, no obstante una de mis primeras acciones como concejal fue reunir a todos los pesebristas del territorio  creando una asociación, estas últimas Navidades ya realizaron la primera muestra. En la que se pudieron ver más 30 dioramas.
 
P. Además, eres un hombre de fútbol. De joven jugaste en la Tercera División estatal con el Tortosa y posteriormente has ocupado el cargo de vicepresidente del club de tu ciudad en más de una ocasión. También ostentas un cargo en la Federación Catalana de Fútbol. Seguro que has pensado muchas veces que los días deberían tener más de 24 horas, ¿no?
 
El futbol ha sido y será para mí siempre un “hobby”, y  aunque si es verdad que me ocupa unas horas de mi tiempo me resulta muy gratificante el poder participar en las decisiones y proyectos que sirven para mejorar las competiciones de nuestro futbol territorial.
 
P. Cuando acabe tu actividad política, ¿cuál será el mejor recuerdo que te llevarás de tu paso por Cultura?
 
Como he dicho antes el haber podido poner en marcha el Museo de la ciudad, y como no, el haber podido trabajar para mi ciudad, formando parte de su dilatada historia, y sobre todo el orgullo de haberla podido representar en los diferentes ámbitos en los que participa.
 
Muchas gracias Joaquín por habernos dedicado un poco de tu tiempo y permitido conocer algunos pormenores de tu área, una de las implicadas a la hora de ofrecer un buen servicio a la ciudadanía. 
 
(*)  Felip Pedrell Sabaté (Tortosa, 19 de febrero de 1841 - Barcelona, 19 de agosto de 1922)4 fue un compositor y músico español. Da nombre al teatro-auditorio de Tortosa.
(**) Baldanes: Morcillas típicas de Tortosa elaboradas con arroz y piñones.

dijous, 16 d’agost del 2012

DIARI DE L’AGOST. DIA 16 (dijous)




SOBRE EL CONCERT DE BANDES
Tradicionalment el concert que donen les bandes de música locals, es a dir la Lira Ampostina i la Unió Filharmònica, és un dels actes centrals de la festa gran de la nostra ciutat. Any rere any s’ha fet a la plaça de l’Espanya sense gaires novetats. Encara que és cert que l’anterior Regidora de Cultura (ara no me’n recordo el nom) va intentar introduir-los: des de fer l’escenari més menut a voler retallar algunes peces que interpretava la Lira, ja que al seu parer, eren massa llargues.
Potser per primer cop en molts d’anys, finalment, s’han introduït novetats. Ara bé, des del meu punt de vista lamentables. S’ha tret l’escenari on actuaven les bandes i aquest cop han hagut de fer-ho a peu pla; això ha produït que canviessin d’ubicació i en lloc de tocar davant mateix de la casa consistorial, ho han fet davant de l’església arxiprestal. Sembla ser que això va provocar que els músics es posessin més amples que de costum, reduint així l’aforament de la plaça. Molta gent va haver de girar cua perquè no s’hi va poder seure.
L’excusa que es va donar per a no instal·lar l’escenari, va ser la manca de pressupost. No ho entenc, si ja s’han reduït els dies de festa, perquè encara s’ha d’anar retallant els pressupost d’actes com aquest. Indecorós!!

NINGÚ SE’N RECORDA
Ja ho diuen, ja: la memòria és molt selectiva i només se’n recorda del que vol...
Ahir dinant (i com no podia ser d’una altra manera) varem parlar de política, sobre tot municipal. Hi havia qui criticava a l’oposició (en general), però també hi havia (i no era només jo) qui defensava la seva manera d’actuar. Es va parlar de Toni Espanya i d’ell es va dir que ara que se’n va és quan s’ha posat a denunciar les irregularitats que es comenten al poble. Hi discrepo totalment. Vaig estar 8 anys amb ell formant part del grup municipal socialista i varem denunciar tot allò que creiem que s’estava fent malament. Una cosa ben diferents és que això arribés allà on havia d’arribar, es a dir, a tots els ciutadans d’Amposta.
Ara ningú se’n recorda quan l’any 2005, abans de Pasqua, des del nostre grup es va denunciar la possible irregularitat que el Regidor d’Urbanisme d’aquella època tingués negocis immobiliaris a la nostra ciutat, que un constructor (per cert, ara relacionat amb el lloguer del centre de rehabilitació) construís un magatzem industrial a un lloc on només s’hi podien construir magatzems agrícoles i que l’actual ancalde, per aquell temps segon de l’ajuntament es construís una caseta fora del casc urbà quan això no està permès per la normativa urbanística.
Aquests fet li van causar a Toni més d’un maldecap fins al punt que va estar a un tres i no res d’abandonar la política. O sigui que l’amor de Manolito per Toni ve de lluny.

EL GRUP MUNICIPAL DE CIU SEGUEIX DISCRIMINANT LA NOSTRA JOTA
Anit, a la plaça del Mercat hi va tenir lloc la tradicional ballada de sardanes. Amb la calor que feia, devia de pareixes més a unes “sardines al caliu”.
I la jota? S’ha fet alguna ballada de jota? Ah! Perdó!! No me’n recordava... La sardana és molt més catalana, on va a parar!! I més culta... I més elegant... La jota la ballen un grup d’arreplegats que a sobre no voten ni a CiU... Cóm han de ser catalans aquesta tropa?
Des de la Regidoria de Cultura i Festes és així com es dóna suport a les nostres tradicions.

LA CRISI EN AFECTA A TOTS (i quan dic a tots vull dir a tots)
A casa nostra es tradicional fer el dinar del dia gran de la festa major. Compartim tovalles (netes per a l’ocasió) quasi tots els membres de la família (que tampoc som tants) El dinar el paga la matriarca, es a dir, ma sogra i, mentre va poder (ara ja té 81 anys) el dinar el feia ella, normalment canalons, estofat de pollastre, macedònia de fruites, cafè gelat i la resta dels complements es compraven. Però m’ha sogra ja no està per aquestes coses, així que aquest any el guisat l’he fet jo i la macedònia la canviarem per un pastís de fuites comprat a una cèntrica pastisseria.
Quan la meva dona el va anar a buscar, va trobar a la dona d’un apotecari local que, en veure el pastís no va poder reprimir qualificatius sobre la presentació i l’exquisida que devia de ser. Això sí, va dir que ella no s’ho podia permetre i va encarregar un coc de brossat (mató, per aquells que no coneguin la paraula) de 40 euros. Com es veu, la crisi afecta a tots, fins i tot a les farmàcies.         

dimecres, 6 de juny del 2012

DIVENDRES A AMPOSTA (DIMECRES)

"Oda a Amposta" a la plaça del Mercat.



Com sabeu, Amposta és la protagonista del programa divendres que presenta des dels estudis de TV3 de Barcelona Xavi Coral i des dels exteriors l’Espartac Peran.
Avui Lluís Garcia ha explicat la diferència que hi havia entre les anguiles i les angules i ha explicats tots els secrets d’aquests suculents plats¨com es pesquen, on es reprodueixen, el llarg viatge d’anada i tornada des dels llocs de reproducció fins les nostres badies, etc. Mentre, Eli Bo, la seva esposa cuinava un plat d’anguiles en suc.
Posteriorment han estat protagonistes les dues bandes de música local: la Unió Filharmònica i la Lira Ampostina, amb els seus directors, Carles Royo i Octavio Ruiz, respectivament.
Finalment la banda de la Fila ha fet una petita actuació en directe.  




divendres, 30 de desembre del 2011

IDEES IMAGINATIVES PER A SUPERAR LA CRISI XXI



En aquest apartat, sovint us he parlat de les possibilitats que dóna Internet i les noves tecnologies a l’hora de trobar sortides professionals. Però no sempre és així.
Ahir, el Periódico parlava d’una empresa del Camp de Tarragona, concretament de Riudoms, que ha tret al mercat un “pack” pera fer calçotades sense sortir de casa ni disposar de barbacoa. Nomes cal tenir un microones.
L’empresa Schorn fins ara es dedicava única i exclusivament a la venda de productes carnis i havia hagut de fer concurs de creditors (el que abans s’anomenava suspensió de pagaments) Ara, amb la distribució d’aquest nou article a la majoria de cadenes de supermercats, ha aconseguit superar-lo.
A part de la carn típica que acompanya a les calçotades, el “pack” inclou els calçots precuinats i pelats que només cal posar-los un parell de minuts al microones abans de servir-los a la taula i preparats per a menjar.
Contingut de la bossa: 10 calçots, dues botifarres, un pitet i un pot de salsa romesco. El preu? 7 euros.
Ja no hi ha cap excusa per a no fer una calçotada.     

dissabte, 24 de setembre del 2011

UN SOPAR AL RESTAURANT LES MOLES D'ULLDECONA

Anit varem sopar al restaurant les Moles d'Ulldecona. Per a la meva dona i jo era la primera vegada encara que al restaurant ja havíem anat a una boda. Per l'altra parella ja hi havia anat més d'un cop.
Per a sopar varem escollir el menú degustació reduït de 13 plats.
El xef Jeroni Castell fa la broma de començar el menú d'elaborats plats (el que es coneix com a cuina d'autor) de començar pel final... Però res és el que aparenta ser: tant la carta, com el cigar pur, etc. és comestible... Fins i tot el paper del caramel que et menges al final, quan ja estàs fent el cafè. El menú és molt variat: es pot degustar foie-gras, ostres, tonyina, cap i cua de vedella, cremes i mousse de verdures, etc. Alguns dels plats estan servits de forma molt original.
En arribar al final, estiguérem una estona parlant amb el xef (que em va reconèixer per que estem d'amics al Facebook) sobre la meva relació amb Ulldecona i d'altres temes.