VACANCES A LES TERRES DE L'EBRE

Els creuers que arribaran al port dels Alfacs seran d'aquest estil. 

Els que es dediquen al sector serveis relacionats amb el turisme de les nostres terres, es conformen en tenir una ocupació alta. Si jo tingués un hotel o un restaurant pensaria com ells. No demanaria més.

Les Terres de l’Ebre som una zona privilegiada i diversa. Tenim des de mar a muntanya, des de pobles de pedra a magnífics passeig marítims. Però també un tret diferencial que ens vertebra i uneix: el riu Ebre.

És cert que en els darrers anys s’ha donat una empenta important. Això ho sap la gent que hi treballen i que dia a dia lluiten per millorar i donar el plus de qualitat necessari als seus negocis.

Tenim allotjaments de primera: una parador, hotels de 4 i 3 estrelles, hotels rurals amb encant i també cases de turisme rural en llocs privilegiats.

En quan a restaurants, tenim la sort de que 2 han aconseguit una estrella Michelin. El primer va ser el Torreó de l’Indià, de l’hotel Villa Retiro de Xerta i el segon, les Moles, a Ulldecona. Prova evident de la bona gastronomia que temin al territori on cada cop la cuina es valora més i alguns xefs han deixat de banda la tradicional del territori per una més creativa i original.

La darrera gran aposta és la Catedral del Vi del Pinell de Brai, ara reconvertit en restaurant amb l’assessorament del xef del Torreó de l’Indià. Només poder menjar en aquest edifici obra de César Martinell i contemplar la seva bella arquitectura, ha de ser un plaer per als sentits.

En quan a les activitats que es poden realitzar, cada vegada són més les empreses que es dediquen als esports nàutics o d’aventura, majoritàriament a la mar i a la muntanya. Però des del meu punt de vista, l’Ebre, encara segueix sent gran recurs desaprofitat.

És cert que des de Deltebre fins la desembocadura hi ha diverses empreses que organitzen passejos i que, riu amunt, també hi ha d’altre embarcacions molt més petites que fan el mateix, però entre Riba-roja d’Ebre i el Mediterrani hi ha molts quilòmetres on no s’hi fa res. De fet no em consta que entre Benifallet i Deltebre hi hagi cap empresa dedicada al serveis recreatius pel riu, quan pel camí hi trobes ciutats com Tortosa i Amposta que tenen un gran patrimoni arquitectònic, cultural i fins i tot gastronòmic. Lligar les passejades pel riu amb les activitats que s’hi poden fer en totes dues ciutats, podria ser de gran acceptació per als turistes que visitarien el nostre territori.

Com es pot veure, encara hi ha assignatures per a setembre que s’han de resoldre i segur que en un futur no massa llunyà, hi sortiran empreses dedicades a aquests tipus de serveis.

Fins aquí podríem dir que hem parlat de tot el més tradicional. Però a la recàmera tenim l’explotació de la marca que ens ha concedit la UNESCO (la de Reserva de la Biosfera), que encara no es pot utilitzar perquè, sembla ser, hi manca tancar algun serrell. És una llàstima que després de lluitar per aconseguir la distinció (recordeu que es va haver de modificar el primer projecte per excloure les centrals nuclears d’Ascó), la situació es trobi en un període d’impàs, en espera del definitiu segell de qualitat.

És evident que ningú (o quasi ningú) desitja per al territori un turisme massificat, sinó de qualitat. Però per a donar el salt qualitatiu s’han de crear els mecanismes necessaris dels que encara estem mancats, com per exemple la coordinació entre els diferents serveis que es presten per a que el visitant pugui gaudir per complet del nostre territori: del riu, del mar i de la muntanya, dels monuments i dels espais naturals, de la gastronomia marinera i la de terra en dins.   

PD. Vull recordar que el proper dimecres dia 9, a les 7 AM arribarà al port dels Alfacs, el mateix on a principis del segle XVI van ser expulsats els moriscos, el primer creuer de luxe. 

Les botigues de la ciutat ja fa dies que s'estan preparant per a rebre el mana que està a punt d'arribar.  

Però amb sort, a part de la Ràpita, els turistes només visitaran zones properes com el delta de l'Ebre. 

De totes formes vull recordar que la iniciativa no ha estat dels empresaris d'aquí, sinó de fora que han considerat que la Ràpita té suficients atractius com per a fer-hi una escala. 

Mentre vinguin, benvinguts siguin!