DIARI DE L’AGOST. DIA 29

Estadístiques de la Via Augusta. 

AVATAR

No, no us parlaré de la pel·lícula de James Cameron, millor us parlo d’unes declaracions que va fer ahir el diputat d’ERC Joan Tardà. Segons el diputat republicà, Albert Rivera és l’avatar de Mariano Rajoy. Me va agradar l’ocurrència i crec que no li falta raó.

EL PACTE PP-C’S

Si algú dubtava que al final hi hauria pacte entre el PP i C’s, heu pogut comprovar que estàveu ben equivocats. Per a usar un símil (poc original, per cert), són les dues cares de la mateixa moneda: un representa a la dreta rància i hereva del franquisme i l’altre també, encara que vagin d’impol·luts i diguin que volen regenerar la política espanyola.

No us enumeraré el 150 punts del pacte. Ni me l’he llegit, ni tan sols el resum d’aquests 150 punts que avui publiquen els diaris. Ni tan sols els més importants i que són els que més han transcendit.

El que està clar és que aquest fet ha redoblat la pressió sobre el PSOE. Si abans tothom mirava els socialistes com els únics que poden garantir la investidura del nou president del govern, ara encara més. I si a part d’això sé li suma un sector de la premsa més mediàtica com el grup PRISA (El País, Cadena SER...), la veritat és que els socialistes hauran de saber, per una part aguantar la pressió, mentre que per l’altre elaborar una estratègia per a contrarestar l’enorme pressió que estan patint.

Tardà, també ahir acusava els socialistes de covards. En part no li falta raó. Els hi deia covards perquè no volen afrontar elconflicte català. Potser la paraula conflicte no agradarà a alguns dels lectors, però és simplement per anomenar-ho d’alguna manera.

L’alta política és molt complicada. Segurament ni Tardà ni ningú dels que pensen com ells voldrien posar-se a la pell dels socialistes. Ni falta que fa! –diran alguns- I és cert. Però són els dirigents del PSOE qui elaboren les seves pròpies estratègies en virtut del que creuen més convenient en cada moment. Cal recordar que fa uns mesos Pedro Sánchez va tenir la valentia de presentar-se a la investidura sense comptar amb els suports necessaris i que, a part de C’s ningú li va donar el mínim suport. Cadascú sabrà els motius pels quals no ho van fer i que, segurament, també podrien ser molt discutibles. Si Sánchez hagués comptat llavors amb el suport des del primer moment dels que ara diuen que està a les seves mans formar un govern alternatiu al del PP, ja no s’haurien produït les eleccions del 26-J.

Ara és l’hora del retrets. I encara ho serà més si Rajoy s’emporta el gat a l’aigua, és a dir, si aconsegueix ser investit. Un exemple són els retrets de Sánchez cap a Rivera per la tebiesa que ha mostrat davant Rajoy a diferència del que va passar amb ells fa uns mesos. Només cal fixar-se amb les línies roges que va dir traçar a les negociacions amb el PP i quantes d’aquestes s’han traspassat.

CRISI

Després de 8 anys de crisi, en lloc d’estar parlant que ens en estem sortint, els indicadors econòmics semblen indicar el contrari: que encara n’estem ben immersos.

Ahir per exemple el Periódico parlava de que els espanyols tendim a acurçar el període de vacances degut a la crisi. Ah! Què tu no ets espanyol? Bé, el que tu vulguis, però mira’t el document d’identitat que portes a sobre a veure que hi posa.. No voldràs dir que no t’hi sents? Bé, això ja és una altra cosa...    

En canvi, en un altre apartat s’està parlant del pes que tenen les hores extres... Aquest pes (importància per la quantitat que es fan) comporten un enorme frau, tant a la Seguretat Social com a l’erari públic... Us heu plantejat mai a qui beneficien i a qui perjudiquen? Els principals beneficiats són els propis empresaris, mentre que els grans perjudicats som la majoria dels ciutadans, inclosos el treballadors que n’he fan. Segurament en principi hi surten, però a la llarga, no.

Estadístiques més d'agost. 

JO MATEIX

De tant en tant m’agrada ser vanitós. I qui no ho és alguna vegada? Ahir vaig tornar a batre el meu propi rècord d’entrades a la Via Augusta en un sol dia: 3.891! Majoritàriament va ser gràcies a l’article que vaig publicar (normalment parlo d’escrit, d’entrada, però en aquest cas sí que és un article d’opinió perquè el mateix dia va ser publicat a Vinaròs News) sobre el discurs de l’alcalde d’Amposta Adam Tomàs el dia del pregó de la nostra festa major.

Tal com us vaig explicant, des de fa uns mesos el meu blog ha tingut un increment brutal de visites. Aquest increment en el període abril-agost ha estat aproximadament d’un 350%: d’una mitjana d’unes 600 entrades diàries he passat a 2.000 que són les que tindré, si fa o no fa, quan s’acabi el mes. I tot això gràcies a aquells que cada dia entre a veure les fotos que he posat o llegir els comentaris que faig, encara que, segurament, no els trobareu sempre encertats.

Ja veieu el poc que costa estar content. Ara imagineu per un moment que el número d’entrades es transformés en diners comptants i sonants...

Amic lector, una vegada més, té demano que cliques la publicitat que hi ha al final de l’entrada. A tu no té costa res i a mi Google m’anirà donant uns quants euros. Gràcies.

DE VEGADES PASSA...

Com sabeu fa pràcticament 9 anys que vinc col·laborant amb Vinaròs News. La periodicitat és d’un article cada quinze dies, menys el mes d’agost quan Emili Fonollosa, el director de la publicació en dóna una setmana més de vacances. O sigui, al any escric per a la revista entre 25 i 26 articles d’opinió i d’altres coses com per exemple entrevistes, rutes turístiques, etc.

La mecànica és la següent. Normalment en dissabte, Emili ens envia un recordatori al correu electrònic . La columna sortirà publicada diumenge següent, per tant, tenim una setmana per a escriure les nostres dèries.

Si no vols que t’agafi el bou, has de tenir més o menys clar el tema a tractar. Si el tens llest quan t’envia el recordatori, millor que millor i sinó, saps que en uns pocs dies l’has d’escriure i enviar-lo. Sinó ho fas, Emili, per la meitat de la setmana, torna a enviar un nou recordatori. No recordo haver rebut mai l’avís, ja que normalment o bé tinc enllestida la columna o bé mig embastada i ja només me cal polir-la abans de donar-la per acabada.

Emili va titular la meva columna Vora l’Ebre i en principi escric sobre temes territorials d’actualitat. I normalment és així. Les nostres comarques generen prou notícies interessants com per a escriure un article d’opinió sobre el tema. Però no sempre és així i, per tant, aquella setmana tens que idear un tema (encara que sigui atemporal) per a complir amb el compromís adquirit amb Vinaròs News.

Fa més d’un mes vaig escriure un article que vaig titular el Pont de la carretera d’Ulldecona (no us avançaré el seu contingut) i li vaig enviar a Emili. Dilluns següent es va conèixer l’agressió que van patir les dues animalistes al Mas de Barberans i li vaig dir a Emili que posés a la reserva l’escrit que li havia enviat i en vaig fer un altre sobre el tema que va estar d’actualitat durant diversos dies: Quan som notícia als mitjans de comunicació (així el vaig titular)

Tot feia pensar que el del pont seria el següent, però passada la festa del Mercat a la Plaça d’Amposta me’n va sortir un altre i novament li vaig tornar a demanar a Emili que el guardés que li enviava un altre: ‘Callos’ cuinats pel cunyat d’Íñigo Errejón.

Quan el passat dissabte Emili me va tornar a recordar que li havia d’enviar la columna, ràpidament li vaig respondre que tornés a guardar la del pont que li escriuria una sobre el monument de Tortosa.

Els que em segui sabeu que durant les darreres setmanes he escrit diverses entrades al meu blog (vull diferenciar els articles d’opinió de les entrades, ja que els primers estan molt més elaborats) sobre el monument franquista de Tortosa posicionant-me clarament a favor de treure’l sense cap mena de consulta. De fet, sabeu, hi ha presentada una denúncia contra l’Ajuntament per desobeir la llei de la Memòria Històrica, un dels arguments que usava sovint als meus escrits.

L’article d’opinió parta per nom el Monument de la vergonya i ja us podeu imaginar per on van els trets.  

No és que em passi sovint, però de vegades passa que l’actualitat mana i t’has d’adaptar. Però mai com ara he hagut d’ajornar un article tant de temps. I el bo és que en tinc encara un altre a la reserva per aquella setmana que vagi faltat d’idees.

Normalment, quan arriba agost, Emili ens avisa que l’article trigarà una setmana més en publicar-se i que per tant miressin d’escriure sobre algun tema que no caduqui als pocs dies. Aquest any no tindré cap problema, ja us ho avanço.

Per tant, amics lectors us emplaça a diumenge, després d’haver assistit a la manifestació per a defensar el nostre delta a Barcelona a que llegiu el Monument a la Vergonya. Igual no us deixa indiferents...  

Si voleu podeu llegir els articles i entrades que esmento:

Quan som notícia als mitjans de comunicació

‘Callos’ cuinats pel cunyat d’Íñigo Errejón

UN MONUMENT A LA BATALLA DE L’EBRE? 

LA PROPIETAT DEL MONUMENT DE TORTOSA

EL DEBAT DEL MONUMENT

  

LA VIA AUGUSTA: QUASI 44.000 ENTRADES AL MAIG

Sabeu que és doblar les entrades només en un mes?

El passat abril vaig tenir 18.486 entrades que en aquell moment van ser un nou rècord, superant les que vaig tenir l’any passat també al mes de maig (mes electoral) amb 18.477. Per tant, no és que les hagi doblat, sinó que les he multiplicar per 2,30!

Semblava que seria difícil superar-lo, però aquest maig ha estat increïble.

El dia 27 vaig tenir 2.594, el 22, 2.520 i el 21, 2.318. No cal dir que han estat els dies que més visites he tingut dels quasi 9 anys que fa que tinc el blog.

Com sempre gràcies a tots els que em segui, sobre tots als que porteu més temps fent-ho.

Per cert, si cliqueu sobre la publicitat me donareu diners... Hi ha dies que només faig 1 cèntim de calaix  i així no podré ni convidar a la meva dona a un sopar. Va que no us costa res!!   

1.579!

És un disbarat! La veritat és que, ara per ara, no hagués pogut pensar mai que assoliria una xifra així.

Estic parlant de es entrades que vaig tenir diumenge al meu blog la Via Augusta. Des de feia dies s’havia incrementar notablement el número de visites i d’una mitjana d’unes 500 visites diàries vaig passar a tenir-ne més de 900.

Vaig obrir la Via Augusta el mes de juliol de 2007, o sigui, té quasi 9 anys de vida. Quan vaig començar poca gent sabia qui s’amagava darrere del pseudònim de lo Sapo Roig i quan algú em preguntava el perquè d’aquest nom els hi deia: perquè a la Galera som sapos i el de roig, tu mateix... Aquells que em coneixen no crec que tinguin massa dubtes del motiu. En aquella època rebia, aproximadament 35 visites diàries i estava súper content en pensar que hi havia gent que em llegien.

Aviat em va arribar la proposta d’Emili Fonollosa de col·laborar amb Vinaròs News. Era el mes de setembre. Va ser un pas important per a mi, ja que Emili, sense pràcticament conèixer-me va donar-me un espai quinzenal, cosa que no havien fet altres mitjans, tot i que, segons ells, no em publicaven perquè no escrivia exclusivament per aquell mitjà. Si ho penseu, quants anys fa que no heu vist publicat res meu al setmanari referència de les nostres comarques? Molt, veritat? Entre que primer no em publicaven i després vaig ser jo que ja no els hi he enviat, res, penseu...

Poc a poc, el blog, on cada vegada he anat penjant més continguts, ha anat rebent més visites. El maig de 2011 va suposar un rècord absolut en aquell moment, coincidint amb les eleccions municipals. Van ser 6.939 entrades, quasi 1.000 més que el mes d’abril on, a la vegada,  ja havia tingut un increment important respecte al març (5.073) I aquest respecte al febrer (2.992) O sigui, en 3 mesos el nombre de visites es va incrementar en un 169 %. Va ser flor d’un dia. O dit d’una altra manera, va durar molt poc, ja que a partir de maig van baixar considerablement. El pic més baix va arribar a l’agost amb 2.229.

A partir d’aquí hi va tornar a haver una remuntada, tot i que, evidentment, algun mes tornava a baixar. L’altre màxim va ser el novembre de 2012 amb 7.478 visites que millorava una mica el registre de maig de l’any anterior (de fet el mes anterior ja havia superat el meu millor registre amb 7.153 visites) No va ser fins octubre de 2013 quan vaig tornar a assolir un altre màxim: 7.609 visites. Mentre que el febrer de 2013 només en rebia 4.677.  

A l’agost de 2014 (encara no fa dos anys) vaig tenir 11.438 visites, quasi 370 visites al dia. Aquest nombre de visites no va ser superat fins l’abril de 2015 (13.517) en plena precampanya de les municipals i tornat a superar el mes següent quan van tenir lloc les eleccions (24 de maig) La xifra, astronòmica per a mi, va ser de 18.477 visites, una mitjana de pràcticament 600 vistes al dia.  

Els mesos posteriors, tal i com era previsible, les visites van anar baixant. El descens més significatiu va ser el passat gener per culpa de la configuració del Facebook que, de forma automàtica va restringir l’accés de les amistats que podien veure el que publicava a només els millors amics. Me’n vaig adonar abans de que acabés febrer i el mes de març tornava a assolir una xifra significativa (17.627, molt propera al màxim històric del mes de maig de 2015) Durant l’abril, tot i tenir 30 dies, vaig superar per poc l’antic rècord establin-lo en 18.486.

Durant els darrers dies d’aquest més d’abril, el blog va tenir una gran afluència de visites: 991 el dia 24, 930 el 27 i 1.108 el 28. Crec recordar que fins llavors només un cop havia passat de les 1.100 visites en un dia.

I el mes de maig ha continuat el mateix ritme: 1.016 el dia 2, 1.037 el 3, 998 el dia 4, 1.013 el 5, 1.120 el 7 i 1.579 el dia 8. Sense cap dubte trigaré mesos en assolir un altre màxim, però deixeu-me gaudir del moment...

Un del motius ha estat la publicació d’alguna de les meves rutes pel Maestrazgo de Terol, però també una que vaig fer l’any passat sobre Calaceit per les diferents pàgines de turisme. Això va fer que fossin compartides per molts de seguidors d’aquelles pàgines i per tant, es va ampliar el ventall de potencials lectors.

Un ritme així no pot durar sempre, però miraré de fidelitzar al màxim els meus seguidors. Una vegada més, gràcies a tot, però sobre tot a aquells que m’han estat suportant des del començament.          

LA ‘M’ DEL PROCÉS INDEPENDENTISTA

Article publicat a Pulso Digital i aquí mateix el 17 de febrer de 2014 i que ara vull rescatar quan només falten 3 dies per anar a votar.

http://laviaaugusta.blogspot.com.es/2014/02/la-m-del-proces-independentista.html

LES FOTOS DEL DIA 11-06-2015

Fa uns instants, abans de començar a ploure.
Les fotos estan fetes des del camí de Tortosa (antiga Via Augusta), dintre del terme de Santa Bàrbara. 

LA VIA AUGUSTA ENTRE TORTOSA I SANTA BÀRBARA

BONES FESTES!!

CONFESSO QUE COBRO A TRAVÉS D’IRLANDA

Com sabeu fa més de 3 anys que no estic posat en política activa. Quan vaig entrar a l’Ajuntament d’Amposta em van fer declarar els bens i el mateix quan ho vaig deixar... Sempre he pensat que deuen d’haver dos tipus de persones: les que no tenen res que amagar i les que si i menteixen en la seva declaració.

Per tant, tot i no estar obligat, vull confessar una cosa, així, públicament, per a que tothom ho sàpiga: cobro a través d’Irlanda. Ja m’ha arribat una transferència i els propers mesos me’n arribaran més.

L’import de la transferència que m’han fet és de 0’68 €, sí, si, 68 cèntims d’euro...

Bé, us explico. Fa uns anys (potser 3) vaig donar-me d’alta a Google AdSense. Què és això? Un servei de publicitat al blog, en aquest cas a la Via Augusta.

Els que fa més temps que em seguiu, imagino que recordareu que, com ara, a la Via Augusta hi havia publicitat. Cada vegada que miris un anunci, uns centiments que em cauen (bé, potser només un) i si compres des d’allí, en teoria me’n cauen uns quans més. Però només té paguen a partir de 70 €. Per tant, fins que no tens 70 € acumulats, no cobres.

Un dia de fa un parell d’anys, van decidir canviar els sistema i per a tornar-nos a donar d’alta havíem d’introduir des de pàgina AdSense un codi que ens havia d’arribar per correu ordinari en un termini d’uns pocs dies... Quasi dos anys sense rebre res! I per tant, sense poder donar-me d’alta i, òbviament, sense publicitat a la Via Augusta.

Farà cosa d’un més vaig estar mirant i remirat per si podien enviar-me una nova contrasenya per a tornar-ho a activar. No sé si serà per això o perquè la carta extraviada va usar un GPS per a localitzar-me que, finalment em va arribar. Vaig introduir el PIN 366722 i es va activar. Per a continuar em van demanar l’IBAN del meu compte i, per assegurar-se de que tot era correcte, em van dir que em farien una petita transferència i jo havia d’introduir l’import exacte de la mateixa. 0,68€ va ser ‘import d’aquella transferència i ara ja tinc el compte activat i llest per a començar a guanyar diners. Per cert, la carta es ca enviar de Jamaica. 

Al dia d’avui (bé, de fet ahir que és quan estic escrivint aquesta entrada) tinc acumulats 22,89€ (trobo que fa dies que tinc el mateix si fa o no fa...) Dilluns vaig guanyar-ne 0,18 i la darrera setmana 0,71... Com que la primera transferència me la van fer des d’Irlanda, suposo que la resta (dintre d’uns anys...) també me la faran des d’allí.

Per tant, amics meus, si em voleu ajudar a fer-me ric, ja sabeu, contracteu o compreu a través dels anuncis que surten a la Via Augusta. Són productes de primera qualitat i n’hi ha de mol interessants. Gràcies.   

LA VIA AUGUSTA (DE BARCELONA)

ENTRADES VIA AUGUSTA

Avui, dia 22 del mes, acabo de superar el rècord històric de visites a la Via Agusta.

L’anterior és del passat mes de juliol que vaig tenir entre l1 i el 31 del mes 8.231 visites, es a dir, sobre 265 visites al mes.

Fins aquest mes d’agost, difícilment arribava mai a 300 visites per dia, tret de casos molt puntuals i excepcionals.

Aquest mes d’agost he superat fins a 3 vegades les 500 visites diàries (dia 3, 505, dia 10, 560 i dia 12, 554) I pràcticament cap dia he baixat de les 300.

La mitjana mensual (i avui encara no s’ha acabat el dia –ara mateix ja porto 335 visites-) és d’unes 374 visites diàries, es a dir, un augment de més de 100 visites al dia.

SEGUEIXO FENT DEMAGÒGIA I VEIENT FANTASMES

Fa 4 anys vaig escriure una entrada aquí mateix amb el títol de: Poseu-hi imaginació.

Explicava que al fill de l’actual alcalde d’Amposta sé li va concedir un accèssit pel treball de recerca del final de batxillerat. Era la primera vegada que això passava.

Al comentaris, un tal Agustí (evidentment es tracta d’un nom fals, encara que ell ho negui i, a part, no es pot veure el seu perfil a Blogger, per tant, oculta la seva identitat), m’acusava de fer demagògia i de veure fantasmes allà on no els hi havia...

Pocs dies després, durant una manifestació que la Plataforma en Defensa de l’Ebre va fer a Barcelona, l’ex del sinyó ancalde (i mare de la criatura), després d’assegurar-se que jo era l’editor (està ben dit?) de la Via Augusta, em va dir que no em possés amb el seu fill i què, si tenia problemes amb el seu ex, els resolgués amb ell.

Li vaig dir que per a res m’interessava el seu fill i el que jo criticava era el fet: què es donés per primera vegada un accèssit i que, casualment, recaigués amb el fill de l’ancalde.  

Queda clar que el tema els hi va coure i, ràpidament van mobilitzar la seva maquinària per a mirar d’atemorir-me (?) No ho sé... Imagino que el que es pretenia és que no continués traient a la llum els seus drapets bruts.

Han passat 4 anys i, segurament, segueixo fent demagògia i veient fantasmes allà on no els hi ha... Però us vull explicar la penúltima (de jovenet em van inculcar la idea de que, posteriorment sempre n’ha pogut haver-hi una altra) que m’he assabentat.

Aquell noi que fa 4 anys va guanyar un accèssit pel seu treball de recerca, ha acabat la carrera (perdó el grau) i ves per on, ja ha trobat feina. S’ha posat a treballar a la Comunitat de Regants de la Dreta de l’Ebre, amb seu, evidentment, a Amposta ocupant el lloc de la dona d’un Director de Serveis Territorials de la Generalitat de Catalunya. O sigui, s’ha acomiadat a l’altra persona (segurament sé li va acabar el contracte) i el seu lloc l’ocupa el fill de l’ancalde.  

La part positiva és que a Amposta es vetlla per reduir l’atur entre els joves i això sempre es digne d’elogi. O no?

BONES FESTES A TOTS ELS LECTORS

OLI LA VIA AUGUSTA

El Mas de Ponts (l'Ametlla de Mar)

Els dies 28, 29 i 30 de novembre s’ha de celebrar la 3a trobada de productors d’oli d’oliveres mil·lenàriesi varietals del Territori del Sénia (OLIVAT) Aquest any la trobada es farà als municipis de Santa Bàrbara, Ulldecona i Godall, amb diferents actes, com per exemple el 3r congrés  d’OLIVAT que es farà a Ulldecona.

Però de tot, m’ha cridat l’atenció la presentació de la marca Via Augusta (us sona d’alguna cosa?) que s’ha de fer al Museu de la Vida de la Plana de Santa Bàrbara dijous 28 a partir de les 7 de la tarda.

Encara que sembli increïble, l’apel·latiu Via Augusta ha estat molt poc emprat. De fet només em sona una empresa de transports de Barcelona, lloc per on passava la calçada romana.

La Via Augusta també creuva el nostre territori en sentit N a S. En alguns casos, les carreteres que es van construir després van aprofitar part del seu traçat, com per exemple a la zona del Mas de Ponts a l’Ametlla de Mar. En altres llocs, com quan s’arriba al riu Sénia, l’antiga via està totalment irreconeixible.

Al terme d'Ulldecona, prop de Sant Joan del Pas.

  

3.000!!

Acabo de fer l’entrada 3.000 al meu blog. El camí fins aquí no ha estat fàcil, gens fàcil. De vegades costa trobar un tema que es pugui comentar sense ser repetitiu. En els darrers mesos, la retirada de la política activa tampo m'ha ajudat gaire, ja que abans podia comentar actes o esdeveniments en primera persona o, vuiguis o no, te'n assabentaves de moltes coses que fan els nostres mandataris municipals. 
Vaig obrir la Via Augusta a finals de juliol de 2007 (encara no fa 5 anys) i, implícitament, al mateix temps, vaig adquirir el compromís amb mi mateix d’escriure alguna cosa cada dia, com si es tractés d’un diari personal on reflecteixo la meva opinió, però també les meves dèries i, darrerament, també ho faig servir com a galeria de les meves fotografies, fetes, normalment, durant els viatges. Poques vegades ha passat el dia sense que publiqués una opinió, un article (encara que no fos meu), una foto, etc.  

Des del mes de juliol de l’any passat, també heu pogut descobrir en mi una nova faceta: escriure microrelats. Aquesta era una modalitat que no havia tocat mai i que va significar tot un repte. Segurament recordareu que vaig participar en un concurs de microrelats sobre la guerra Civil Espanyola que va organitzar la Cadena Ser commemorant el 75è aniversari del seu començament. Se’ns va acotar molt l’extensió que podien tenir i, per tant, calia eliminar tot allò que es podia considerar superflu i centrar-nos, exclusivament en allò que era realment important a l’hora d’explicar-los. Amb un d’ells, al que vaig titular com “el mulo”, vaig arribar a la final on només en van arribar 8 de més de 1.300 que se’n van enviar. El jurat únic va ser l’escriptor Juan José Millás. A partir d’aquesta experiència n’he escrit diversos més, però quan els escric, no sóc tan exigent i si m’estenc una mica més, tampoc passa res. Normalment són sobre anècdotes que he viscut o m’han contat al llarg de la meva vida. Cap és inventada, ja que no tinc la imaginació necessària per a imaginar-me històries fictícies. Ara mateix n’he tinc programades unes quantes que s’aniran publicat els propers caps de setmana, normalment aquells diumenges que no publicaré l’article quinzenal que escric per a Vinaròs News.  Per cert, hi ha una productora local interessada en fer un curt (entre 5 i 10 minuts) sobre un dels relats de la guerra civil: “el último cigarrillo”. Si, finalment el projecte veu la llum, no cal ni que us digui, que tindré tanta emoció i alegria jo, com el propi realitzador Pau Bertomeu. D’haver novetats sobre el tema, us mantindré informats.    

Des de principis de l’any passat, les visites amb blog s’han incrementat notablement, però no sempre les que tinc durant un mes superen les del mes anterior. Hi ha alts i baixos, depenent sovint de l’època de l’any. El mes que més visites vaig tenir va ser el maig de 2011, coincidint amb les eleccions municipals (6.939) Aquest més va culminar la progressió que s’havia produït durant els mesos precedents. Però a partir d’aquí la davallada va ser important. Durant el mes de juliol quasi ve no vaig passar de les 2.000 visites (2.229) Passat l’estiu, el nombre de visites es va tornar a recuperar fins superar les 6.000 (6.246) el passat març, però a l’abril va tornar a patir un davallada important (4.209) Aquets mes de maig han tornat a augmentar i, presumiblement, passaré de les 5.000. Superar les 200 visites diàries, ja no és una excepció i, poques vegades baixo de les 100.
Possiblement, si en lloc de ser un blog preferentment polític tingués una altra temàtica tindria moltes més visites, però sóc un animal polític i m’agrada aquest tema (què hi farem!) No obstant això estic content per tenir uns seguidors fidels que, diàriament, aguanten les meves manies. Una vegada més expressar-vos a tots i a totes el meu agraïment i una petició: segui igual, no canvieu mai.      

LA VIA AUGUSTA (fotos IV)

LA VIA AUGUSTA (fotos III)