Fa 4 anys vaig escriure una entrada aquí
mateix amb el títol de: Poseu-hi imaginació.
Explicava que al fill de l’actual alcalde
d’Amposta sé li va concedir un accèssit pel treball de recerca del final
de batxillerat. Era la primera vegada que això passava.
Al comentaris, un tal Agustí (evidentment
es tracta d’un nom fals, encara que ell ho negui i, a part, no es pot
veure el seu perfil a Blogger, per tant, oculta la seva identitat), m’acusava
de fer demagògia i de veure fantasmes allà on no els hi havia...
Pocs dies després, durant una manifestació
que la Plataforma en Defensa de l’Ebre va fer a Barcelona, l’ex del sinyó
ancalde (i mare de la criatura), després d’assegurar-se que jo era
l’editor (està ben dit?) de la Via Augusta, em va dir que no em possés
amb el seu fill i què, si tenia problemes amb el seu ex, els resolgués
amb ell.
Li vaig dir que per a res m’interessava
el seu fill i el que jo criticava era el fet: què es donés per primera
vegada un accèssit i que, casualment, recaigués amb el fill de l’ancalde.
Queda clar que el tema els hi va coure
i, ràpidament van mobilitzar la seva maquinària per a mirar d’atemorir-me
(?) No ho sé... Imagino que el que es pretenia és que no continués traient
a la llum els seus drapets bruts.
Han passat 4 anys i, segurament, segueixo
fent demagògia i veient fantasmes allà on no els hi ha... Però us vull
explicar la penúltima (de jovenet em van inculcar la idea de que,
posteriorment sempre n’ha pogut haver-hi una altra) que m’he assabentat.
Aquell noi que fa 4 anys va guanyar un
accèssit pel seu treball de recerca, ha acabat la carrera (perdó el grau)
i ves per on, ja ha trobat feina. S’ha posat a treballar a la Comunitat
de Regants de la Dreta de l’Ebre, amb seu, evidentment, a Amposta ocupant
el lloc de la dona d’un Director de Serveis Territorials de la Generalitat
de Catalunya. O sigui, s’ha acomiadat a l’altra persona (segurament sé
li va acabar el contracte) i el seu lloc l’ocupa el fill de l’ancalde.
La part positiva és que a Amposta es
vetlla per reduir l’atur entre els joves i això sempre es digne d’elogi.
O no?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada