1.579!

És un disbarat! La veritat és que, ara per ara, no hagués pogut pensar mai que assoliria una xifra així.

Estic parlant de es entrades que vaig tenir diumenge al meu blog la Via Augusta. Des de feia dies s’havia incrementar notablement el número de visites i d’una mitjana d’unes 500 visites diàries vaig passar a tenir-ne més de 900.

Vaig obrir la Via Augusta el mes de juliol de 2007, o sigui, té quasi 9 anys de vida. Quan vaig començar poca gent sabia qui s’amagava darrere del pseudònim de lo Sapo Roig i quan algú em preguntava el perquè d’aquest nom els hi deia: perquè a la Galera som sapos i el de roig, tu mateix... Aquells que em coneixen no crec que tinguin massa dubtes del motiu. En aquella època rebia, aproximadament 35 visites diàries i estava súper content en pensar que hi havia gent que em llegien.

Aviat em va arribar la proposta d’Emili Fonollosa de col·laborar amb Vinaròs News. Era el mes de setembre. Va ser un pas important per a mi, ja que Emili, sense pràcticament conèixer-me va donar-me un espai quinzenal, cosa que no havien fet altres mitjans, tot i que, segons ells, no em publicaven perquè no escrivia exclusivament per aquell mitjà. Si ho penseu, quants anys fa que no heu vist publicat res meu al setmanari referència de les nostres comarques? Molt, veritat? Entre que primer no em publicaven i després vaig ser jo que ja no els hi he enviat, res, penseu...

Poc a poc, el blog, on cada vegada he anat penjant més continguts, ha anat rebent més visites. El maig de 2011 va suposar un rècord absolut en aquell moment, coincidint amb les eleccions municipals. Van ser 6.939 entrades, quasi 1.000 més que el mes d’abril on, a la vegada,  ja havia tingut un increment important respecte al març (5.073) I aquest respecte al febrer (2.992) O sigui, en 3 mesos el nombre de visites es va incrementar en un 169 %. Va ser flor d’un dia. O dit d’una altra manera, va durar molt poc, ja que a partir de maig van baixar considerablement. El pic més baix va arribar a l’agost amb 2.229.

A partir d’aquí hi va tornar a haver una remuntada, tot i que, evidentment, algun mes tornava a baixar. L’altre màxim va ser el novembre de 2012 amb 7.478 visites que millorava una mica el registre de maig de l’any anterior (de fet el mes anterior ja havia superat el meu millor registre amb 7.153 visites) No va ser fins octubre de 2013 quan vaig tornar a assolir un altre màxim: 7.609 visites. Mentre que el febrer de 2013 només en rebia 4.677.  

A l’agost de 2014 (encara no fa dos anys) vaig tenir 11.438 visites, quasi 370 visites al dia. Aquest nombre de visites no va ser superat fins l’abril de 2015 (13.517) en plena precampanya de les municipals i tornat a superar el mes següent quan van tenir lloc les eleccions (24 de maig) La xifra, astronòmica per a mi, va ser de 18.477 visites, una mitjana de pràcticament 600 vistes al dia.  

Els mesos posteriors, tal i com era previsible, les visites van anar baixant. El descens més significatiu va ser el passat gener per culpa de la configuració del Facebook que, de forma automàtica va restringir l’accés de les amistats que podien veure el que publicava a només els millors amics. Me’n vaig adonar abans de que acabés febrer i el mes de març tornava a assolir una xifra significativa (17.627, molt propera al màxim històric del mes de maig de 2015) Durant l’abril, tot i tenir 30 dies, vaig superar per poc l’antic rècord establin-lo en 18.486.

Durant els darrers dies d’aquest més d’abril, el blog va tenir una gran afluència de visites: 991 el dia 24, 930 el 27 i 1.108 el 28. Crec recordar que fins llavors només un cop havia passat de les 1.100 visites en un dia.

I el mes de maig ha continuat el mateix ritme: 1.016 el dia 2, 1.037 el 3, 998 el dia 4, 1.013 el 5, 1.120 el 7 i 1.579 el dia 8. Sense cap dubte trigaré mesos en assolir un altre màxim, però deixeu-me gaudir del moment...

Un del motius ha estat la publicació d’alguna de les meves rutes pel Maestrazgo de Terol, però també una que vaig fer l’any passat sobre Calaceit per les diferents pàgines de turisme. Això va fer que fossin compartides per molts de seguidors d’aquelles pàgines i per tant, es va ampliar el ventall de potencials lectors.

Un ritme així no pot durar sempre, però miraré de fidelitzar al màxim els meus seguidors. Una vegada més, gràcies a tot, però sobre tot a aquells que m’han estat suportant des del començament.