MARINERS ESPANYOLS I PENSIONS NORUEGUES

Per poc que sigueu internautes, suposo que coneixeu alguna de les plataformes per mig de les quals, es presenten casos que en principi suposen una injustícia, es recullen firmes i es presenten davant l’administració competent per a que solucioni el problema. Potser les plataformes més conegudes són Change i Avaaz.

Per mig de Change em va arribar fa uns dies una petició per a reclamar a Noruega unes pensions que no volen pagar, en aquest cas a mariners espanyols que van treballar enrolats en pesquers d’aquell país nòrdic.

Us reprodueixo el text de la petició:

Entre 1955 y 1994, más de 12.000 marineros españoles trabajamos en la marina mercante en Noruega. 12.000 trabajadores que tuvimos que abandonar España para buscar un futuro mejor y decidimos hacerlo en este país nórdico, considerado un referente mundial en la protección de los derechos sociales.

Durante años, trabajamos en duras condiciones y con contratos legales, pagamos impuestos y aportamos miles de millones de coronas a las arcas noruegas. A pesar de todo, ahora el país nórdico no nos quiere pagar las pensiones que nos corresponden, alegando que, al ser marineros, “no residíamos en territorio noruego”. Una excusa ridícula a todas luces.

El trabajo en los buques de este país es, a todos los efectos, territorio de Noruega, de acuerdo con el Derecho Marítimo Internacional. Pero el gobierno noruego declara no reconocer ningún beneficio social y bloquea cualquier intento de resolver el problema y asumir responsabilidades.

Nuestro colectivo ha recibido numerosos apoyos, entre ellos el del Comité de Peticiones del Parlamento Europeo, el Congreso de los Diputados y los defensores del pueblo español, gallego y noruego, además de partidos, sindicatos y administraciones locales. Ahora, pedimos también tu ayuda.

Explicat això, què us sembla si us dic que potser no tinguin raó? Us explicaré una anècdota que em va passar fa anys, potser més de 20.

Una vegada, un amic de Paüls que treballava a la Caixa Postal que hi havia a l’Administració d’Hisenda de Tortosa, va portar-me uns papers d’un senyor del seu poble que s’havia enrolat com a mariner en barques de pesca noruegues i que havia demanat cobrar la pensió i semblava que li havien denegat. L’amic sabia que jo havia tramitat alguna pensió de temporers que havien anat a França a plantar arròs i veremar i va pensar que potser li podria donar un cop de ma.

Els papers estaven en noruec  i per tant eren de molt difícil comprensió per a la majoria dels mortals. Què podia fer jo amb aquells papers? No sé que hauríeu fet vosaltres, però jo me’ls vaig guardar esperant una millor ocasió...

Penseu que us estic parlant d’uns anys on Internet encara no arribava a les llars. Si hagués segut ara ho hauria tingut molt més fàcil, ja que posant el text al traductor de Google m’hauria fet una traducció prou fiable i del tot entenedora.

Van passar els mesos i els anys i un dia, a un suplement setmanal del Periódico, hi havia un reportatge sobre Noruega i al peu del mateix l’adreça del consolat de Barcelona.

Llavors vaig anar a buscar els papers, vaig fer fotocòpies i les vaig enviar al consolat juntament amb una carta on els hi demanava que m’expliquessin el seu significat.

Me van contestar al cap de poc. Ara bé, el començament de la resposta em va sorprendre molt:

-El escrito deja bien claro...

Claro? Seria per a ells, no? I llavors explicava que quan s’enrolaven els donaven a triar entre tributar per a cobrar la pensió una vegada jubilats o bé renunciar a la prestació i en aquest cas se’ls hi pagava més. La majoria van optar per la segona opció potser per allò de: más vale pájaro en mano que ciento volando...  

Potser no sigui el mateix cas, ja que els que reclamen al·leguen que se’ls hi denega per no residir a Noruega, però no vaig poder evitar recordar l’anècdota.

EL ANUNCIS DEL BANC SABADELL

No m’agraden els anuncis del Banc de Sabadell... Què us he de dir... Hi ha anuncis que em semblem fantàstics, imaginatius, creatius, espectaculars... Però evidentment no estic parlant dels de Banc Sabadell.

El dels refranys em sembla força estúpid, que voleu que us digui. I barroer... El que diu la Pilarin Bayés em sona força malament. Però quan s’arriba al Quim Monzó és per a que el gremi d’hotelers li presenti una demanda: El refrany ‘si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit, es pot verificar sempre que vas a un hotel. No crec que Monzó vagi a hotels de mala mort. El cert és que quan hi vaig jo, els llits estan impecables. No recordo cap cas que no hagi estat així.

Però tot això és pecata minuta. El que realment em treu de polleguera és el que estan passant darrerament per a fomentar les pensions privades (evidentment del banc) Per a mi, l’anuncia és esperpèntic i, sobre tot, manipulador. El recordeu?

Surt un orador com si fes una conferència i parla que quan es puguin aconseguir òrgans humans a partir de cèl·lules mare i siguin aptes per a transplantaments, la vida es podrà allargar entre 20 i 30 anys més i, per tant, ens farà falta un pla de pensions... Com si els humans fóssim màquines que se’ns pogués anar canviant les parts del nostre cos que es fessin malbé: cor, pulmons, fetge, etc.

I encara que fos així, ens ho cobriria la Seguretat Social? Tal com van les coses segur que la sanitat pública no cobrirà aquests tipus de transplantament i, per tant, se’ls haurà de finançar un mateix. I qui s’ho podrà permetre? Els rics com sempre.

Conclusió 1.- De ser cert que els humans, gràcies als transplantaments d’òrgans a partir de cèl·lules mare del nostre propi organisme viurem més, només els rics ho a aconseguiran, mentre que l’esperança de vida dels pobres serà la mateixa que ara o, tal com van les coses, fins i tot inferior.  

Conclusió 2.- Si ni tu ni jo hem de viure més, per a que nassos necessitem un pla de pensions que ens garanteixi viure bé a partir dels 90 o 100 anys.

Au, ves...    

ELS SALARIS A ESPANYA

Al Ministre d’Hisenda i Administracions Públiques Cristóbal Montoro li agrada ser protagonista i donar titular a diari. Si dimarts posava com exemple per a sortir de la crisi les cooperatives olivareres de Sevilla (vaig escriure un article sobre el tema que segurament publicaré a Vinaròs News), ahir afirmava en seu parlamentària que els jornals a Espanya s’estan apujant de forma moderada. Davant la protesta generalitzada de l’oposició, més tard, ja als passadissos del Congrés va haver d’admetre que, en els darrers anys, els salaris s’han abaixat.

Segons l’Institut Nacional d’Estadística, en els darrers anys, s’han abaixat el 7,1%. Per a justificar-ho, Montoro va dir que parlava dels sous emmarcats dintre dels convenis col·lectius... Aquest matí per la ràdio n’he escoltat una molt bona sobre ell. No puc dir qui va ser l’autor de la frase, ja sabeu que, de vegades, costa prestar atenció a dues coses a la vegada. La frase en qüestió va ser: Montoro, ho és ignorant o va de mala fe... Com què ignorant no ho és, va de mala fe. L’actitud de Montoro és la pròpia de qualsevol governant que no vol dir en públic el que sap en privat i el que la societat percep. Recordeu-vos-en de Zapatero que va negar per activa i per passiva que a Espanya hi hagués crisi i també afirmava que la banca espanyola estava entre la més sanejada i fiable d’Europa... I així en va anar.

Tian Riba, al programa Divendres de TV3 tornava a fer ús de la metàfora dels pollastres (ja sabeu: mentre la mitjana setmanal és d’un pollastre per persona, mentre un se’n menja dos, l’altre no se’n menja cap) Després va explicar que qui s’ha apujat el sou en els darrers anys han estat els directius de les grans empreses, de la banca... I encara afegiria més: i els futbolistes i la majoria d’esportistes d’elit, etc., etc. Direu que els hi tinc fòbia, segur que és així, però és la realitat, què voleu que us digui?  

El Periódico de Catalunya titula: Els nostres sous si que baixen, ministre. I a les pàgines 2, 3 i 4 publica un gran estudi sobre el tema. Em crida l’atenció la rapidesa de reflexes que tenen els diaris a l’hora d’elaborar un a crònica. Abans de l’era de la informàtica, els rotatius feia dies que tenien preparada la notícia (quan aquesta era previsible: defunció, casament...) Ara, amb els mitjans tècnics, en poques hores tenen el treball acabat.

També m’ha sobtant un titular d’una mesura molt més reduïda, però força eloqüent: Dues Europes que s’allunyen l’una de l’altra.

No sé si recordeu a qui va ser vicepresident d’Adolfo Suárez, Fernando Abril-Martorell que en un discurs al congrés parlava del Nord i el Sud, aparentment sense to ni so. Però la realitat és la que és i mentre hi ha una Europa del Nord rica, hi ha una Europa del Sud empobrida. L’exemple el podríem aplicar també a Espanya (a Itàlia, a França...) i fins i tot a Catalunya.

Mentre l’Europa del centre (Alemanya, Àustria, Suïssa...) i del N (Noruega, Finlàndia, Dinamarca, Suècia...) cada vegada seran més rics gràcies a que les seves indústries produiran noves tecnologies, la del S, cada cop serà més pobra i produirà la resta de productes gràcies als baixos costos deguts, sobre tot, a la ma d’obra barata. Ja no caldrà fabricar-los a Àsia.

I amb els ciutadans d’aquí està passant el mateix. Mentre els salaris (i tot tipus de complements) s’apugen per als poderosos, s’abaixen per als més humils i així, cada vegada, la diferència de sous serà més gran i, mentre els rics seran més rics, els pobres seran més pobres.

No vull acabar sense comentar un altre titular del Periódico dintre del mateix estudi del que parlava abans: Hisenda obtindrà 615 milions més al no adequar l’IRPF  a l’IPC . La qual cosa vol dir que no cal apujar els tipus de l’IRPF per a que augmenti la pressió fiscal.

I ara fixeu-vos en el cas contrari. Tema pensions. Aquest matí explicaven a la SER que la pròpia cadena a fet un estudi i, a Catalunya, l’any 2014, els pensionistes cobraran 250 milions menys com a conseqüència d’aplicar la nova normativa i no regularitzar les pensions amb l’IPC com s’estava fent fins ara. 
 

Encara votaràs al PP?    

33 MIL MILIONS D'EUROS

Amb un govern de dretes, quan sents parlar de reformes, posa’t a tremolar. Per tant, si sents que s’està fent un estudi per a reformar les pensions, compra’t dues mantes i potser encara faràs curt…
Quan a un país on les pensions estan per sota del Salari Mínim Interprofessional que, a la vegada, és molt inferior a la mitjana europea, es volen trobar solucions per a sortir de la crisi (no s’afirma que ja ens en estem sortint, per tant, per a que cal prendre mesures noves?) i això passa per estalviar 33.000 milions d’euros al sistema públic de pensions, vol dir que a partir de l’entrada en vigor de la llei, als jubilats i pensionistes no se’ls incrementarà la prestació tal com se’ls està fent fins ara, es a dir, per a les pensions més baixes es tenia en compte l’IPC i, per consegüent, perdran poder adquisitiu. Per tant, un govern de dretes fent valer la majoria absoluta que sé li va atorgar a les urnes, portarà als jubilats i pensionistes d’aquest país a vorejar el llindar de la pobresa i farà valer aquella màxima que diu: els rics cada cop més rics i els pobres cada cop més pobres.
El 7 milions d’aturats és una rèmora que impedeix que el país pugui créixer i generar riquesa amb normalitat. L’atur és el primer obstacle que s’hauria de salvar. Diuen els experts que molts dels que cobren el subsidi d’atur, estan treballant a l’economia submergida. De no ser així, la situació econòmica general del país seria insostenible. Aquest frau es quantifica en un 20% del Producte Interior Brut (PIB)
Des del govern central, s’haurien d’habilitar els mecanismes necessaris per tal d’aplicar les mesures correctores precises enfocades a lluitar contra el frau, sense oblidar la creació d’ocupació; segurament que unes mesures anirien estretament lligades amb les altres. Però posar en marxa aquest sistema, sense cap mena de dubte és excessivament complex i davant d’una situació difícil, cal mirar de buscar alternatives molt més fàcils i, a curt termini, més viables.
No em direu que no és més fàcil retallar el sou als funcionaris públics i les pensions al jubilats que fomentar un r+d+i que permeti crear treball estable i de qualitat per a una majoria dels aturats d’aquest país?
Després de tot aquest panorama, presumeixo que fer de ministre o fins i tot de president del govern d’Espanya no deu de ser tan complicat. Només cal ser ambigu i gaudir del suficient suport econòmic per a portar a terme una campanya electoral digna. El com s’ha obtingut el finançament, a la vista dels resultats obtinguts pel PP en els darrers comicis, no té la més mínima importància per a una bona part de l’electorat.
I així ens va…

EL MITE DE NO COBRAR LES PENSIONS

Des de la dreta s’està donant el missatge de que, en el cas de que Catalunya fos independent, estaria en perill el cobrament de les pensions per part dels beneficiaris catalans.
Aquesta idea és, des del meu punt de vista, totalment falsa. Quins arguments tinc? Contundents:  la quantitat de pensionistes catalans (i espanyols) que cobren pensions d’Europa; normalment de França, però també de Suïssa, Alemanya, etc.
Recordo que a principis dels anys 80, quan mon pare estava prop de complir el 65 anys, un dia ma mare em va dir que quan mon pare es jubilés, hauria de mirar de buscar-li si podia cobrar de França on havia treballat de temporer durant 19 anys. Per aquell temps ma mare va trobar una petita tira de paper on hi figurava el número d’afiliació a la mutualitat francesa. Li vaig dir que no ho perdés, que arribat el temps, em seria de gran importància.
Arribat el moment, vaig començar a fer les meves indagacions. Al primer lloc que vaig acudir va ser el Consolat de França de Tarragona i, la consol, em va dir que s’havia de tramitar a l’Institut Nacional de Previsió (actualment Institut Nacional de la Seguretat Social)
El dret de poder cobrar una pensió d’un altre país està regulat pels convenis que Espanya té signats amb els països europeus (Convenis Comunitaris), independentment de si formen part o no de la Unió Europea. Com he dit abans, Suïssa no forma part de la Unió Europea i està pagant pensions a molts de ciutadans d’aquí que hi van anar a treballar, sobre tot, als anys 60 i 70.

A part de la jubilació de França de mon pare, durant uns anys en vaig tramitar unes quantes d’amics i coneguts d’ell que, en assabentar-se’n, van acudir a mi per a que els hi tramités. Una vegada, un amic de Paüls em va portar uns papers d’un home del seu poble que havia treballat a la marina mercant de Noruega. Tots els papers que em va portar estaven escrits en noruec així que no vaig saber a qui portar-li per a que li donés un cop d’ull.

Per aquell temps Internet encara no havia arribat a les oficines i a les cases, així que no sabia com trobar a algú que pogués traduir aquells documents. Van passar els anys i un dia, per casualitat, vaig veure a un diari l’adreça del consulta de Noruega a Barcelona. Vaig pensar que aquella era la meva  i els hi vaig adreçar una carta amb fotocòpies de tota la paperassa. Al cap d’uns dies vaig rebre la resposta.
Més o menys començava així:
A la documentació que s’adjuntava posava clarament...
Vaig pensar: clarament per a ells...
Segons m’explicaven, quan el senyor en qüestió es va enrolar a la marina mercant de Noruega sé li va donar a triar entre descomptar-li o no la part que aniria destinada al fons de pensions, havent-hi renunciat expressament.

ISABEL LÓPEZ HA FET UNA XERRADA SOBRE EL PACTE DE PENSIONS A AMPOSTA

Avui, la diputada del PSC Isabel López, representant del PSOE al Pacte de Toledo, ha estat a Amposta per fer una xerrada sobre l’acord de pensions que es va tancar ahir entre el govern, els sindicats majoritaris (UGT i CC.OO.) y les dues organitzacions empresarials més grans.

L’acte estava previst per a les 6 de la tarda al Casal Municipal. La primera sorpresa ha estat que, en arribar, l’auditori del Casal estava ocupat per un altre acte.

Segons el candidat a l’alcaldia d’Amposta pel PSC Antoni Espanya, ell havia deixat clar que demanava l’auditori i no l’aula magna del mateix edifici on s’ha acabat fent. Segons Antoni Espanya, quan el va demanar, va dir que si no podia ser allí, com a segona opció l’auditori de la Fira, inaugurat ara fa dos mesos.

Malgrat tot hem de pensar que tot s’ha tractat d’una confusió involuntària i en cap moment hi ha hagut mala intenció per part del responsable de cedir els edificis municipals (que no sé qui és)

Sigui com sigui, l’acte, que no ha estat tot el multitudinari que s’esperava (sempre quedarà el dubte de si hi ha hagut gent que no ens han trobat al segon pis del Casal), ha estat força amè. Tal i com ens té acostumats, Isabel López ha fet una xerrada molt instructiva i didàctica. En acabar, i abans de començar el torn de preguntes, hi ha hagut gent que li han dit que “ho havien entès tot molt bé”.

La participació per part dels assistents, ha estat tan nombrosa que, després de que alguns haguessin preguntat fins a 3 o 4 vegades, Antoni Espanya ha tingut que demana al públic que no fes més preguntes perquè ja portàvem dues hores d’acte.

En acabar, la gent que s’ha mostrat força complaent i convençuda de les mesures que s’han pactat, ha felicitat a la diputada socialista de forma majoritària.