Al Ministre d’Hisenda i Administracions
Públiques Cristóbal Montoro li agrada ser protagonista i donar titular
a diari. Si dimarts posava com exemple per a sortir de la crisi les cooperatives
olivareres de Sevilla (vaig escriure un article sobre el tema que segurament
publicaré a Vinaròs News), ahir afirmava en seu parlamentària que els jornals
a Espanya s’estan apujant de forma moderada. Davant la protesta generalitzada
de l’oposició, més tard, ja als passadissos del Congrés va haver d’admetre
que, en els darrers anys, els salaris s’han abaixat.
Segons l’Institut Nacional d’Estadística,
en els darrers anys, s’han abaixat el 7,1%. Per a justificar-ho, Montoro
va dir que parlava dels sous emmarcats dintre dels convenis col·lectius...
Aquest matí per la ràdio n’he escoltat una molt bona sobre ell. No puc
dir qui va ser l’autor de la frase, ja sabeu que, de vegades, costa prestar
atenció a dues coses a la vegada. La frase en qüestió va ser: Montoro,
ho és ignorant o va de mala fe... Com què ignorant no ho és, va de mala
fe. L’actitud de Montoro és la pròpia de qualsevol governant que no vol
dir en públic el que sap en privat i el que la societat percep. Recordeu-vos-en
de Zapatero que va negar per activa i per passiva que a Espanya hi hagués
crisi i també afirmava que la banca espanyola estava entre la més sanejada
i fiable d’Europa... I així en va anar.
Tian Riba, al programa Divendres de TV3
tornava a fer ús de la metàfora dels pollastres (ja sabeu: mentre
la mitjana setmanal és d’un pollastre per persona, mentre un se’n menja
dos, l’altre no se’n menja cap) Després va explicar que qui s’ha apujat
el sou en els darrers anys han estat els directius de les grans empreses,
de la banca... I encara afegiria més: i els futbolistes i la majoria d’esportistes
d’elit, etc., etc. Direu que els hi tinc fòbia, segur que és així, però
és la realitat, què voleu que us digui?
El Periódico de Catalunya titula: Els
nostres sous si que baixen, ministre. I a les pàgines 2, 3 i 4 publica
un gran estudi sobre el tema. Em crida l’atenció la rapidesa de reflexes
que tenen els diaris a l’hora d’elaborar un a crònica. Abans de l’era
de la informàtica, els rotatius feia dies que tenien preparada la notícia
(quan aquesta era previsible: defunció, casament...) Ara, amb els mitjans
tècnics, en poques hores tenen el treball acabat.
També m’ha sobtant un titular d’una
mesura molt més reduïda, però força eloqüent: Dues Europes que s’allunyen
l’una de l’altra.
No sé si recordeu a qui va ser vicepresident
d’Adolfo Suárez, Fernando Abril-Martorell que en un discurs al congrés
parlava del Nord i el Sud, aparentment sense to ni so. Però la realitat
és la que és i mentre hi ha una Europa del Nord rica, hi ha una Europa
del Sud empobrida. L’exemple el podríem aplicar també a Espanya (a Itàlia,
a França...) i fins i tot a Catalunya.
Mentre l’Europa del centre (Alemanya,
Àustria, Suïssa...) i del N (Noruega, Finlàndia, Dinamarca, Suècia...)
cada vegada seran més rics gràcies a que les seves indústries produiran
noves tecnologies, la del S, cada cop serà més pobra i produirà la resta
de productes gràcies als baixos costos deguts, sobre tot, a la ma d’obra
barata. Ja no caldrà fabricar-los a Àsia.
I amb els ciutadans d’aquí està passant
el mateix. Mentre els salaris (i tot tipus de complements) s’apugen per
als poderosos, s’abaixen per als més humils i així, cada vegada, la diferència
de sous serà més gran i, mentre els rics seran més rics, els pobres seran
més pobres.
No vull acabar sense comentar un altre
titular del Periódico dintre del mateix estudi del que parlava abans: Hisenda
obtindrà 615 milions més al no adequar l’IRPF a l’IPC . La qual
cosa vol dir que no cal apujar els tipus de l’IRPF per a que augmenti
la pressió fiscal.
I ara fixeu-vos en el cas contrari. Tema
pensions. Aquest matí explicaven a la SER que la pròpia cadena a fet un
estudi i, a Catalunya, l’any 2014, els pensionistes cobraran 250 milions
menys com a conseqüència d’aplicar la nova normativa i no regularitzar
les pensions amb l’IPC com s’estava fent fins ara.
Encara votaràs al PP?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada