dijous, 5 de desembre del 2013

EL ANUNCIS DEL BANC SABADELL




No m’agraden els anuncis del Banc de Sabadell... Què us he de dir... Hi ha anuncis que em semblem fantàstics, imaginatius, creatius, espectaculars... Però evidentment no estic parlant dels de Banc Sabadell.
El dels refranys em sembla força estúpid, que voleu que us digui. I barroer... El que diu la Pilarin Bayés em sona força malament. Però quan s’arriba al Quim Monzó és per a que el gremi d’hotelers li presenti una demanda: El refrany ‘si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit, es pot verificar sempre que vas a un hotel. No crec que Monzó vagi a hotels de mala mort. El cert és que quan hi vaig jo, els llits estan impecables. No recordo cap cas que no hagi estat així.
Però tot això és pecata minuta. El que realment em treu de polleguera és el que estan passant darrerament per a fomentar les pensions privades (evidentment del banc) Per a mi, l’anuncia és esperpèntic i, sobre tot, manipulador. El recordeu?
Surt un orador com si fes una conferència i parla que quan es puguin aconseguir òrgans humans a partir de cèl·lules mare i siguin aptes per a transplantaments, la vida es podrà allargar entre 20 i 30 anys més i, per tant, ens farà falta un pla de pensions... Com si els humans fóssim màquines que se’ns pogués anar canviant les parts del nostre cos que es fessin malbé: cor, pulmons, fetge, etc.
I encara que fos així, ens ho cobriria la Seguretat Social? Tal com van les coses segur que la sanitat pública no cobrirà aquests tipus de transplantament i, per tant, se’ls haurà de finançar un mateix. I qui s’ho podrà permetre? Els rics com sempre.

Conclusió 1.- De ser cert que els humans, gràcies als transplantaments d’òrgans a partir de cèl·lules mare del nostre propi organisme viurem més, només els rics ho a aconseguiran, mentre que l’esperança de vida dels pobres serà la mateixa que ara o, tal com van les coses, fins i tot inferior.  
Conclusió 2.- Si ni tu ni jo hem de viure més, per a que nassos necessitem un pla de pensions que ens garanteixi viure bé a partir dels 90 o 100 anys.

Au, ves...