diumenge, 17 d’abril del 2011

R. MADRID, 1 - BARCELONA, 1

Dels quatre partits que havien de jugar els dos grans del futbol espanyol en 18 dies, el d’avui era el partit més intranscendent i, segurament, el resultat més psicològic.
En el pitjor dels casos el Barça hauria sortit del Bernabeu amb 5 punts d’avantatge més el gol average a favor que és com dir 6 punts. O el que és el mateix el Barça havia de perdre dos partits d’aquí al final de la lliga i el Madrid guanyar-ho tot.
Però, amb més possessió de la pilota, s’ha avançat amb un gol de penal fet per Messi. A la jugada han expulsat a Albiol que no podrà jugar dimecres la final de la copa del Rei. Però el Madrid, quasi que “in extremis” i, també de penal convertit per Ronaldo, ha aconseguit empatar el partit.
Si el Madrid avui hagués perdut, el cop moral, al meu parer, hauria estat for. No sé si insuperable, però hauria posat molt bé les coses al Barça de cara el partit de dimecres.
Ara, tot i empatar i tot i saber que la lliga la tenen perduda, crec que han “sortit” del partit amb la moral intacta per enfrontar-se en igualtat de condicions a la primera (aquesta vegada sí) final. I ho dic així per que si bé els partits de la Champions League són de semifinals, per als dos equips es tracta de veritables finals i, quasi s’hi jugaran la supremacia del futbol continental.
El Barça amb la lliga, ha donat el primer cop. Caldrà esperar dimecres per veure si dóna el segon o s’equilibra el resultat particular.
De totes maneres, ja quasi es pot dir que el Barça, amb el títol a la butxaca de la lliga, ja “salva” la temporada. El Madrid encara ho té tot per a resoldre. De no guanyar res, el darrer projecte madridista se’n va en orris i caldrà veure, a partir de la propera temporada quina solució (enèsima solució) sé li acaba donant. El cicle del Barça seria complert!!     

dissabte, 16 d’abril del 2011

ANTONI ESPANYA REP EL PREMI 'MICRO OBERT'


Aquest matí, a la seu (petita seu) de la delegació de les Terres de l’Ebre del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Antoni Espanya, exdirector dels Serveis Territorials d’Agricultura i candidat socialista a ocupar la alcaldia d’Amposta, ha rebut de mans de la presidenta Amparo Moreno el premi “Micro obert” que sé li va atorgar per votació dels professionals de la premsa per estar “sempre a disposició dels periodistes”.
El premi “micro tancat” l’ha rebut l’alcalde d’Ascó Rafel Vidal, evidentment, per tot el contrari. A l’alcalde d’Ascó si la agraït especialment que es desplacés a Tortosa a recollir el premi ja que és la primera vegada que el guanyador del “Micro tancat” l’ha anat a recollir.

El trofeu, per primer cop, és una ceràmica en forma de carxofa (ja sabeu que col·loquialment els professionals de la informació al micròfon li solen dir ‘carxofa’) que ha dissenyat i confeccionat per a l’ocasió l’artista Joan Panisello (de qui us en parlava abans d’ahir mateix)
Com no podia ser d’una altra manera, Antoni Espanya, en rebre el reconeixement, ha agraït la distinció i h dit que no se’l esperava, ja que, a part del càrrec institucionals que ocupava com a govern de la Generalitat, ser regidor a l’oposició de l’Ajuntament d’Amposta podia ser un condicionant negatiu i ha elogiat la imparcialitat dels periodistes.
Els periodistes també han volgut retre un petit homenatge al company de professió, ja jubilat, Joan Estellé Sancho, durant molts d’anys corresponsal de Catalunya Ràdio a Alemanya.
Ha tancat l’acte la directora de les emissores de la Cadena SER de Tarragona, Reus i Móra d’Ebre, Mònica Cid i que fet una conferència titulada: “La ràdio privada/les Terres de l’Ebre/una experiència personal”.     

divendres, 15 d’abril del 2011

ELS TRESORS DEL BOSC, UNA EXPOSICIÓ DEL CERAMISTA JOAN PANISELLO


No hi faltava pràcticament ningú. Ahir a la tarda, a la sala d’exposicions que hi ha al pis superior de la Galeria del Quadre de Tortosa, familiars, amics, polítics i coneguts van voler fes costat al gran artista de la ceràmica Joan Panisello en la inauguració de l’exposició “Tresors del bosc”. Bé, sí, faltava el seu fill que es recuperar d’un accident que havia patit uns dies abans. Però fins i tot Francesc (Paco) Ferré, que havia anunciat que no hi podia assistir i així ho va dir en el seu parlament el propi Panisello, hi era present.
En arribar vaig veure i viure una escena que no té preu. Joan Panisello i Joan Rebull abraçats mentre el calero li deia al jesusenc: “És que ets tot un artista!”. Vaig permetre’m posar-me en la conversa (l’amistat que tinc amb tots dos no m’ho desaconsellava) i em vaig dirigir a Joan Rebull dient-li: “I tu li dius a ell que és un artista... I tu que ets? Tots dos sou uns artistes!!”. No era per menys...
Però d’artistes encara n’hi van haver més. Bronson Shoaw, el mestre vitraller, per posar un exemple. I algun membre de la PDE com ara Manolo Tomàs i Brian Cutts.  
Entre els polítics, l’alcalde de Tortosa, Ferran Bel que va arribar acompanyat pel seu soci de govern (que dintre d’un mes i escaig ja no ho serà) Ricard Forés. També els regidors del PSC Jordi Bonilla i Joan Sabaté (els he col·locat per ordre d’arribada)
Als parlaments, Joan Panisello va voler agrair a tos els que han col·laborat amb ell d’una manera desinteressada, sobre tot a la seva dona Joana, així com a tots els presents a l’acte. Panisello va explicar la seva tècnica de cocció de ceràmica anomenada Rakú, una tècnica oriental de la que se’n podia veure una mostra fotogràfica.
Amb el seu consentiment, jo també em vaig permetre fer unes fotografies per poder-vos-les mostrar. Espero que us agradin tan com em va agrada a mi l’exposició.  












        

CARRER TALLAT NO SENYALITZAT


Fa uns anys, quan a Amposta es construïa carrer si, carrer també, era freqüent trobar-te amb carrers tallats per obres sense previ avís i ni cap tipus de senyalització. Les empreses constructores pareixia que tenien “patent de cors” per a poder tallar els carrers quan els hi donés la gana.
Ara que la construcció ha baixat més que notablement, sembla que els “hàbits” adquirits durant aquells anys, continuen ben vigents.
Ahir per la tarda, sobre 2/4 de 4 aproximadament, venint de Tortosa, vaig sortir de l’Eix de l’Ebre per la sortida del camí de les Tosses i després de creuar la carretera per baix, vaig agafar el nou carrer que s’ha obert arran de la construcció del nou centre comercial. Un cotxe de Sorea em va avisar que no podia continuar ja que una grua de grans dimensions ocupava el centre de la calçada. Evidentment, sense cap tipus de senyalització. Ni una simple tanca.
Tres hores més tard, sobre 2/4 de 7, amb el cotxe de la meva dona, volíem passar pel mateix carrer en sentit contrari, es a dir, des de la plaça de la Castellania d’Amposta, el carrer que hi ha entre el nou centre comercial i el supermercat Ldel. La grua seguia allí. Estava senyalitzat? Evidentment no.
Sembla ser que la grua estava col·locant les bigues a les naus que s'hi construeixen, però penso que des de l'altre costat també es podia fer sense molestar a ningú. 
Qui és el responsable de que aquestes coses no passin? Evidentment l’alcalde.
A Amposta durant els anys dels diferents mandats de Convergència s’han tolerat moltes coses, sobre tot a amics, companys i coneguts. Ara, a veure qui és el guapo que les canvia d’un dia per altre.
Com quasi sempre l’interès particular d’uns pocs s’imposa per sobre de l’interès col·lectiu.

dijous, 14 d’abril del 2011

HUMOR NEGRE SOBRE LES RETALLADES SANITÀRIES

Una vinyeta d'Alfons López publicada ahir al diari Público.

80 ANYS DE LA II REPÚBLICA ESPANYOLA


Si aquest matí tenia una cosa segura era que el tema d’avui seria parlar-vos de la II República Espanyola, la de 1931.
De la que avui fa, precisament 80 anys. Una data massa important per deixar-la passar com si res i no fer-li un petit homenatge. És tot el que intento fer.
Avui a Espanya som uns 47 milions d’habitants. D’aquest, la meitat, aproximadament tenim el dret al vot, el dret individual més universal. I d’aquesta meitat, una altra meitat vota partits d’esquerra. I aquí va la meva reflexió: “D’aquests més de 10 milions d’espanyols, quants es senten realment republicans?”
Segurament molts dels qui voten socialista i, fins i tot nacionalista (CiU), si els hi preguntessis, dubtarien.
El motiu de tot això és que la majoria dels adults d’aquest país hem viscut molt de temps, primer en una dictadura i, després en una monarquia parlamentaria.
Després de Franco, sense cap mena de dubte una de les etapes més foques de la història del nostre país, va arribar la democràcia de la ma del “Borbó”. Joan Carles I va ser qui va impulsar la democràcia a aquest país, però ho va fer, entre altres coses, perquè a ell també l’interessava fer-ho.
La monarquia espanyola ha estat, tradicionalment, la institució més ben valorada en les enquestes i d’aquí que molts dels que es diuen d’esquerres, avui sé sentin més monàrquics que republicans. Però jo sempre he fet una pregunta: “Hi ha una institució menys democràtica de la monarquia?”. Hem tingut la possibilitat d’escollir qui havia de ser el nostre cap d’estat?
A la república si que tens la possibilitat de triar el cap de l’estat que vols que “supervisi” les polítiques del govern que és, com ara, qui dirigeix els destins de l’estat.
Però tornant a la II República, el problema que va tenir és que era una forma de govern massa avançada a l’època. I així es demostra amb la constitució que es va aprovar i que reconeixia molts de drets individuals i col·lectius que encara no estaven reconeguts a moltes de les societats més avançades de l’època. Per exemple el vot de la dona. L’equiparació d’aquesta en la majoria de drets i deures amb l’home, el divorci, etc. Només la democràcia va tornar-nos moltes d’aquells drets que ens van treure de forma prematura per la força de les armes, no de la raó.
Només 5 anys després, una part de l’exèrcit espanyol, al front del qual estaven Mola, Franco i Queipo de Llano, es van aixecar en armes en contra d’un govern legítimament escollit per les urnes només feia uns quans mesos. I és que la dreta, tant rància i reaccionària com la d’ara, no va acceptar mai que fossin les esquerres (gràcies sobre tot al vot de la dona) qui guanyessin les eleccions.
Veure’m un III República? Com deia el comentari de Joaquín Urquizú a l’entrada que ahir vaig fer en aquest mateix blog, “ell segur que no, perquè ja és massa gran i, nosaltres tal vegada”. Evidentment somiar és gratis i perquè no podem fer-ho en un règim que ens aporti encara més llibertats.  

  

dimecres, 13 d’abril del 2011

SI LA JUSTÍCIA NO ES UNA DISBAUXA... REALMENT NO SÉ EL QUÈ ÉS.

Per la dècada dels anys 80, Pedro Pacheco, alcalde de Jerez de la Frontera (Cadis), va afirmar que “la Justícia es un cachondeo”. En aquells moments van ser molts els que es van posar les mans al cap i van exclamar: “Però què diu!”. Però Pedro Pacheco, del Partit Andalucista, els seus motius tenia per dir una cosa com aquella.
Han passat 25 anys i la Justícia espanyola, simplement, no ha millorat. I quan dic això em refereixo a que no ha millorat en “cap aspecte”. Ni informàticament, ja que l’ús de les noves tecnologies encara està en una fase incipient respecte a d’altres administracions de l’Estat o Autonòmiques.
Però el tema del que us vull parlar és molt més important (des de el meu punt de vista) que si els jutjats usen o no les noves tecnologies. Us vull parlar de la incoherència en les formes a l’hora d’actuar en contra del Jutge Garzón o els imputats del cas Gürtel.

Resulta que Baltasar Garzón ja ha tingut que acudir al jutjat a declarar per haver ordenat efectuar escoltes telefòniques entre els imputats de la trama corrupta que afecta diversos càrrecs del PP.
Mentre, els diputats (estatals, autonòmics, provincials...), altres càrrecs orgànics del partit i, fins i tot el propi president de la Cheneralitat, imputat per suborn pel tema dels "trajes", encara no s’han assegut davant els jutges.
La situació és inversemblant, més pròpia d’una república bananera que d’un país que “diuen” que és un estat de dret.
Mentre a Garzón el poden condemnar a 17 anys d’inhabilitació per exercir de jutge, els imputats per la trama corrupta Gürtel es poden presentar sense cap mena de problema a les eleccions autonòmiques i locals de les eleccions del dia 22 de maig.
Això sí, amb el beneplàcit d’aquell que aspira a ser president del govern d’Espanya Mariano Rajoy i amb la connivència de determinats jutges i tribunals.     





(Els acudits el publica ahir i avui el diari Público)

dimarts, 12 d’abril del 2011

100 DIES DE GOVERN... I ALGUN MÉS


La passada setmana es van complir els 100 primers dies de govern de Mas. Era previsible que la treva que sé sol donar a tots els governs (evidentment no és una regla escrita), el govern de CiU no la tindria. La proximitat de les eleccions municipals “aconsellaven” als diferents partits fer una oposició frontal des de el primer dia. I així va ser.
No obstant, i dit això, el govern de Mas ha fet “mèrits” més que sobrats per a ser l’objectiu de les crítiques, de vegades contundents, dels partits que conformen la resta de l’arc parlamentari del Parlament de Catalunya.
Algú em podria respondre que ha fet el govern de Mas durant els 100 primers dies que sigui digne de destacar? Segurament destacaran per la part negativa, per la positiva no se me’n acut cap...
L’única mesura programàtica ha estat la supressió de l’Impost de Successions i Donacions. Total? No, quedarà per a casos molt puntuals. Per tant, tampoc és cert que s’acabi suprimint l’impost.
I podem continuar en molts d’altres temes. Per exemple en l’emissió de bons de la Generalitat  que es va començar a subscriure des d’ahir. Quan en va emetre l’anterior govern, l’Arturo i companyia ho van criticar reiteradament. Fins i tot van dir que ells no en “comprarien”.
Però el tema més polèmic ha estat, sense cap mena de dubte les retallades en matèria sanitària. El sector sanitari s’ha aixecat en peu de guerra contra unes retallades que no només afectaran, previsiblement, el bon servei del sector, sinó que caldrà acomiadar (o no se’ls hi renovarà el contracte) a una part del personal eventual.
Però com ells tot ho fan bé i, com ja he dit més d’un cop, no accepten crítiques, davant les protestes només se li acut dir a Boi Ruiz, el conseller de Salut : "Els metges anteposen la seva ‘butxaca’ a la sanitat". Una afirmació de la que es poden treure diferents interpretacions, però cap electoralista. Si el conseller hagués pensat en clau electoral, potser s’hauria estalviat el comentari.
Per acabar-ho d’arrodonir, ahir, Miquel Vilardell, president del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona i assessor de Mas , en unes declaracions va “exigir a l’executiu que aturi les retallades pel bé del sistema públic de salut.
Recordo que quan durant els anys de la “travessia pel desert”, tal i com sovint els solia representar Ferreres a la seva vinyeta del Periódico, Mas, quan visitava les Terres de l’Ebre, repetia constantment que “el govern tripartit no feia res pel nostre territori”. Sembla increïble, però així ho deia! Enumerar totes les infraestructures i mesures que van fer pel territori seria fer una llista, no interminable, però si molt gran. I sempre ens deixaríem alguna cosa!
Quan començarà el govern d’Arturo Mas les obres del nou hospital de Tortosa? Vaig a fer una previsió: no les començaran ni que governin dues legislatures seguides!
Continuem per l’actitud dels nacionalistes en el tema de l’autodeterminació de Catalunya? O parlem d’Irene Rigau al front d’Ensenyament?  
D’incompliments a incongruències i d’incongruències a incompliments. És igual el camí que s’agafi, tots ens portaran al govern de Mas!! Menys mal que havia de ser el govern dels “millors”... Però és evident que fins i tot entre els pitjors sempre n’hi ha que és superen. 

Podeu llegir més notícies relacionades amb el tema a:


...etc...

dilluns, 11 d’abril del 2011

LES MUNICIPALS A AMPOSTA. LES NOVETATS DE LA CANDIDATURA DE CIU


Encara que va córrer el rumor de que si l’exalcalde i senador espanyol acabaria formant part de la candidatura que encapçalarà l’actual alcalde Manel Ferré, finalment no serà així.
L’altra “sorpresa” anunciada és la de Paco Paz, president del Club Naútic Amposta i persona, fins ara, no vinculada a CiU. Si a sobre sé li afegeix que criticava amb freqüència la política que es feia des de l’ajuntament ampostí, cal suposar que alguna cosa li hauran promès per a que accepti anar de 3. Normalment no es fa res gratuïtament.  
Ja no en noms, però si en llocs, una de els novetats és que els candidats de Unió Democràtica, tradicionalment havien ocupat els llocs 5 i 10 de la llista. Cal recorda que el pacte que hi ha entre CDC i UDC, estableix que de cada 5 components, al menys un ha de ser del partit de Duran Lleida. Aquest any el d’Unió ocuparan els llocs 4 i 7 i seran (era més que previsible), després de la “marxa” de Sisco Fosch (3 legislatures) Rosita Pertegaz i Toni Obalat, els dos treballadors de l’assessoria de Ramon Maria Calduch. Queda demostrada (per aquells que ho desconeixien) la relació que hi ha entre Unió i l’assessoria esmentada.
Una altra novetat és la presència d’Eros Esquerre, un jove ampostí expert en temes de joventut i esports i que “substituirà” a Josep Vallés (Pepo) La sortida de la llista de Vallés ja vaig pronosticar-la fa mesos. Amb tota probabilitat, al lloc 10 anirà el professor del col·legi Soriano Montagut José Antonio Nos.
Així, fins al lloc 11 que els donaria la majoria absoluta, la llista quedaria poc més o menys així.

1.- Manel Ferré
2.- Isabel Ferré
3.- Paco Paz
4.- Rosita Pertegaz
5.- Josep Garriga
6.- Eros Esquerré
7.- Toni Obalat
8.- Mari Mar Panisello
9.- Laia Subirats
10.- José Antonio Nos i
11.- Josep Manel Ferré

S’observa, entre d’altres coses, “l’ascens” de Garriga que passa del lloc 9 al 5. En canvi (i com si d’una competició es tractés), Laia Subirats perdria força dintre de la llista passant de la 6 (sinó recordo malament) a la 9. Com també la perdria Josep Manel Ferré que nomes sortiria si CiU treu majoria i per tant, té totes les possibilitats de tornar a governar.  
Com era previsible “cau” de la llista Pere Vidal, per voluntat pròpia i com ja he dit, Sisco Fosch, fins ara l’únic representant d’Unió a l’Ajuntament.

Fa un any aproximadament vaig fer el meu pronòstic. No podia encertar les novetats, però alguna cosa de les que vaig pronosticar s’ha acabat complint.     

HA TORNAT TERRA LLIURE?

Fa aproximadament una setmana, al lloc de captació d’aigua per al minitransvasament a Tarragona situat al canal de la dreta de l’Ebre hi van aparèixer unes pintades, visibles des de la C-12 o l’eix de l’Ebre.
Ahir diumenge m’hi vaig apropar per fer-les-hi unes fotos i veure amb més claredat el que hi posava. Per a mi que les van intentar esborrar, ja que hi ha llocs que es veuen més difusos. Encara que també pot ser degut a la porositat dels materials i que aquests xuclin la pintura.
Les pintades són al·lusives al posicionament que, suposadament, han pres les diverses persones que hi
“surten” amb referència als pous de Mianes i Vinallop. A diferència de les que van aparèixer fa
uns mesos, molt més elaborades, aquestes són pintades fetes amb esprai, a corre-cuita. 
Diverses coses em van cridar l’atenció. La primera és que qui les va fer, coneix força bé a les persones a les qui “estan dedicades”: Cortiella, Blanch, Masià i Vilagrasa. Des quatre en conec tres. Cortiella és el president del canal Xerta-riu Sénia. Villagrasa m’imagino que és el de l’Aldea-Camarles i Macià el de la Comunitat General de Regants de la Dreta de l’Ebre. No sabia però qui era Blanch. Així que ho vaig haver de buscar a Internet. És el president de la Comunitat de Regants de Roquetes.
Curiosament no hi figuren ni Pegueroles ni Castells, els presidents de la Comunitat General de Regants de l’Esquerra i del Sindicat Agrícola de l’Ebre, vinculat a dita comunitat, respectivament. Recordo que els dos presidents van tenir el suport de la PDE per a desbancar Joel Bonet, el líder històric dels regants de l’esquerra. Potser aquest detall pugui ser significatiu...
Però encara es fa al·lusió a dues persones més: a Bel, alcalde de Tortosa i Sabaté, el cap de l’oposició i senador. Això em fa pensar que els autors de les pintades estan més relacionats amb la capital del Baix Ebre que no amb el Montsià, ja que no hi surt cap polític d’aquesta comarca i, suposo, també n’hi han d’haver que tinguin una postura de certa tolerància cap a la captació i possiblement venda de l’aigua dels pous que s’hi estan fent, alguns d’ells ja acabats.
Finalment, i d’aquí el títol de l’escrit, hi apareix una pintada amb el logotip de Terra Lliure. Segurament és per posar-hi un clima "més de por", ja que no crec en el ressorgiment de la que va ser el principal grup extremista de Catalunya de fa unes dècades. 
 
 

diumenge, 10 d’abril del 2011

DE PROFESSIÓ POLÍTIC


No cal que ho busqueu a les tarifes de l’Impost sobre Activitats Econòmiques, no ho trobareu. Dintre de l’apartat d’activitats professionals, els polítics no es classifiquen en cap grup, com passa amb els metges, enginyers, advocats o arquitectes...
Però és evident que hi ha polítics que han fet de la seva vocació una veritable professió. La qual cosa fa pensar que, pot ser, de vocació no en tinguin tanta, ja que el polític es deu al ciutadans i no als seus propis interessos (sobre tot els econòmics)
Les municipals del 22 de maig s’apropen. Mentre es van seguint tots els tràmits necessaris per a que aquell dia estigui tot disposat i el ciutadà pugui, una vegada més, exercir el seu dret constitucional al vot. Un d’aquest tràmits serà la publicació de les llistes electorals als butlletins oficials de les províncies respectives. Llavors es quan es veurà que molts, segurament que la majoria, dels qui formaven part de els llistes ara fa quatre anys, ho continuaran fent. Sobre tot en aquells llocs considerats “de sortida”. Hi ha municipis, com és el cas de Tortosa, on pareix que a la llista de CiU hi ha “cops de colze” per mirar d’agafar una bona posició. I és que si finalment acaben guanyant i governant, gaudiran d’una dedicació exclusiva que els reportarà uns bons ingressos. La majoria de les vegades, més dels que guanyen a la seva professió. I a sobre l’estatus que et dóna ser regidor de l’equip de govern.
Però no tothom ha tingut una professió abans de dedicar-se a l política. Hi ha que ha entrat de molt jove i quasi no ha tingut temps de tenir ni que sigui un lleu contacte amb la vida laboral. En podria posar diversos exemples, ja que en conec uns quants...
Sempre recordaré que durant la campanya electoral de 2003, el Diari de Tarragona, va publicar unes petites referències sobre els cap de llista de la demarcació de les principals ciutats i pobles. Així, al candidat del PSC Josep Maria Simó li ficava que era “arquitecte”. Del candidat de CiU i que optava a la reelecció per quarta vegada (en total va estar 20 anys d’alcalde), deia que era “comerciant”. Certament, a casa, des de mots d’anys tenien una llibrería-papereria i a la vegada venien mobles d’oficina. Però després d’haver estat alcalde (compartit càrrec de vegades amb el de diputat autonòmic i d’altres amb el de senador), ja no ha tornat a fer mai més de “botiguer”. Ara segueix vivint de la política com a senador espanyol. Però encara hi va haver un cas que em va cridar més l’atenció: el de Santiago Campos, alcalde de Móra d’Ebre elegit amb la llista de CiU durant molts d’anys i que també optava per la reelecció. Sabeu que posava a l’apartat de professió? “Polític”. I és que fora de la vida pública no se té cap professió coneguda.
L’any 2003, com va passar a molts de llocs (no va ser el cas d’Amposta), les urnes van “castigar” a CiU i el PP pel seu suport al transvasament de l’Ebre. Així, a molts pobles on hi havia un alcalde de CiU, hi van guanyar les llistes dels partits que obertament van defensar el territori (d’això es tractava!) Recordo els casos de Deltebre, la Ràpita, Aldover, Xerta, Tivenys, Ulldecona, Godall, La Galera, etc. Com he dit abans, no va ser el cas d’Amposta, no obstant, la candidatura de CiU va perdre uns 700 vots i va estar més prop que mai de perdre la majoria absoluta. A móra d’Ebre, Santiago Campos també va perdre l’alcaldia. Un pacte entre PSC i ERC va relegar CiU a l’oposició.
Després d’uns anys d’ostracisme polític, fa uns mesos, Campos va amenaçar en tornar a encapçalar la llista de CiU. Quan des de la federació nacionalista van decidir-se per un candidat jove i amb futur, llavors, Campos, va dir que igual acabaria formant una llista independent encapçalada per ell mateix. De moment no ho he vist confirmat, però no ho descarto.
Només fa quatre anys, a Amposta, davant les perspectives de un hipotètic canvi de color al govern municipal (el líder històric de CiU es retirava de la política municipal i deixava al davant al seu delfí), un regidor, que ja portava un grapat d’anys i que tornava a repetir, em va dir: “Em torno a presentar perquè si no sóc regidor no sé que fer. Encara que estigui a l’oposició, al menys, al final de cada mes, cobraré uns diners”. Finalment va estar al govern cobrant per una dedicació exclusiva. M’han dit que aquestes no repeteix. Caldrà buscar-li un lloc de treball...
Els polítics “professionals” tenen més interès que ningú en guanyar les eleccions. Se bolquen a les campanyes electorals com si els hi anés “la vida.”. I de fet els hi va, ja que, de perdre les eleccions, el dia següent potser no sabrien que fer.    

(A la foto, del diari el Punt, Santiago Campos) 

LES ELECCIONS A AMPOSTA. PRESENTACIÓ AL PÚBLIC DE LA CANDIDATURA DEL PSC


A la plaça Adolf Ventas de la capital del Montsià, avui a la tarda, els socialistes ampostins han fet una festa per a presentar en públic la seva candidatura amb l’actuació del grup de rumba catalana “Mico i Pico”. També s’han ofert botifarres per a tots els assistents acompanyades de cervesa i refrescs.
Unes 700 persones han donat suport al llarg de la tarda a la candidatura socialista d’Amposta encapçalada per Antoni Espanya.
A l'acte han assistit els alcaldes de Sant Jaume d'Enveja Joan Castor Gonell i el de Godall Francesc Miró, així com també el secretari de Política Municipal de la Federació de l'Ebre del PSC Manel de la Vega. 
Vull mencionar també la presència d'Antonio Recio integrant de la candidatura d'ICV-EUA d'Amposta i l'històric militant del PSUC Secundino Ferré. .  




dissabte, 9 d’abril del 2011

LES MUNICIPALS AL MONTSIÀ. ELS CAPS DE LLISTA DE CIU


Aquesta setmana es van presentar a Amposta els caps de llista de CiU a la comarca del Montsià. Com és normal hi tindran llistes a tots els pobles.
Després de veure els candidats cal dir, en primer lloc, que cap sorpresa pel que fa a Amposta, Santa Bàrbara i Masdenverge, els tres únics municipis on tenien l’alcaldia. A Amposta, tal i com ja s’havia anunciat, repetirà com a cap de llista Manel Ferré, Jordi Boronat ho farà per Santa Bàrbara i Alvaro Arasa, per Masdenverge.
Pel que fa a la resta, moltes novetats.
A Alcanar s’hi presentarà el masdenvergenc Ivan Romeu, pel que m’han dit un home molt de missa, a més de futbolista.
A Freginals Josep Roncero. És el primer cop que s’hi presenta. Pareix que al poble més petit dels Freginals hi ha una pugna oberta entre l’actual alcalde Josep Lluís Fernández i els altres dos partits que formen par del consistori Progrés Municipal, la marca blanca del PSC i CiU.
A la Galera repeteix Ramón Muñoz, més conegut com Ramoncín. Abans d’encapçalar la llista de CiU ho havia fet per una candidatura independent.
A Godall Estefania Lleixà. Crec que també és la primera vegada que es presenta de cap de llista.
A Mas de Barberans, després de un temps d’incertesa, s’hi acabarà presentant Sònia López, amb l’objectiu d’arrabassar-li l’alcaldia a Josep Maria Lleixà. Al Mas sempre hi ha hagut alcaldes socialistes.
Per Sant Carles de la Ràpita Joan Martín. La marxa de l’històric Miquel Alonso fa que les eleccions d’aquest any estiguin força obertes. Tots els ànims del món per a Josep Pitarch, el candidat del PSC.
Per Sant Jaume Josep Maria Fumadó. Difícilment desbancaran a l’actual alcalde del PSC Joan Castor Gonell. Sant Jaume va ser un dels pocs pobles on no hi va vèncer CiU en les passades autonòmiques del mes de novembre.
A la Sènia també és novetat Eduard Robert, fill del militant socialista de Tortosa Pere Robert. La Sénia és un feu tradicional de les esquerres i on CiU, crec recordar, només va tenir l’alcaldia 4 anys de la ma de Julio Allepuz. Amb diferents novetats, inclosa la del cap de llista socialista en la persona de Manel Tomàs, potser també sigui un dels pobles on més obert està el resultat.
Finalment a Ulldecona, crec que també és novetat, s’hi presenta un altra dona, Núria Balagué.

Segons les informacions que disposo, i com ja he dit abans, al Mas de Barberans fins no fa gaires dies, no sé sabia qui seria definitivament el cap de llista (en aquest cas la cap de llista) Segons sembla, des d’Amposta li tenien que donar el “vist i plau”.
Certament des de la capital de Montsià hi ha molt que dir a l’hora de formar les candidatures. CDC no només “controla” la vida ampostina, sinó que també és la que “remena les cireres” a molts dels pobles de la comarca. A la Galera, per exemple, m’ho va dir el propi Ramoncín, va ser l’exalcalde Roig en persona qui li va anar a parlar per a que abandonés els projectes independents i es presentés per CiU.      

divendres, 8 d’abril del 2011

ELS “CLÀSSICS” QUE VENEN


En el termini d’uns 20 dies, si no hi ha un daltabaix gran, hi hauran quatre partits dels anomenats “clàssics”, es a dir, entre el Barça i el Madrid.
El coixí de 8 punts que té el Barça a la lliga quan manquen 8 partits i vista la trajectòria dels darrers anys, fa pensar que la tinguin pràcticament guanyada. Només circumstàncies extradeportives podrien privar al Barça de la consecució de la tercera lliga consecutiva. Recordo que als anys 80 el Barça anava 5 punts davant a manca de 5 partits. Per aquell temps la victòria valia 2 punts. El segrest del jugador Quini (Enrique Castro) va causar una gran convulsió al vestidor i es va acabar perdent una lliga que, com la d’ara, es tenia pràcticament “al pot”.
L’entorn del madridisme mediàtic (ahir mateix ho deia Tomás Roncero a la SER), s’aferren a que l’any passat l’Inter de Mourinho va eliminar al Barça de la "Champions", tot recordant que, mentre a la fase de la lligueta el Barça va passar per sobre de l’equip italià, al cap d’uns mesos els italians eliminaven al Barça.
Els darrers anys, el Madrid sembla un malalt terminal que vol tenir fe en qualsevol remei que sé li busca. Tot allò que l’enganxi “a la vida” els serà útil, sense analitzar si tindrà o no conseqüències o “efectes secundaris”. Fins ara, per més diners que s’han gastat amb nous jugadors i entrenadors (segons diuen el d’ara és el millor del món), no els hi ha donat resultats.  
Quasi sempre ens en recordem dels resultats i quasi mai com van passar. És cert que l’Inter va poder amb el Barça. Es un fet contrastable perquè forma part de la “petita història del futbol”. El Barça va fer un mal partit a Milà i va perdre. Però al nostre estadi es va aconseguir guanya. Per un raquític 1-0, la qual cosa no servia per a res, però Mourinho (segons diuen el millor entrenador del món –ho recordo-) va jugar renunciant a l’atac i intentant conservar el 0-0 i perdre per la mínima. Fins i tot Eto’o, un dels millors golejadors de la història del Barça, aquell dia va jugar de lateral esquerre!! Amb això queda tot dit.
A la pàgina d’Internet del diari el Punt podeu votar la porra de la final de la copa del Rei del dia 22 a València. Jo ja ho he fet i he pronosticat un 4-1.
I a la "Champions", a doble partit, el Barça haurà de tenir més d’un dia dolent si el Madrid vol passar a la final. No crec que es torni a repetir la història de l’any passat amb l’Inter.
De totes formes, la caverna mediàtica deuen d’estat (ara) la mar de contents pensant que, passi el que passi, sigui quin sigui el resultat de la hipotètica eliminatòria, un equip “espanyol” jugarà la final.

A les darreres hores ha quedat demostrat que els de la capital tenen “la pell mot fina”. Ara resulta que s’han empipat perquè diversos jugadors del Barça protagonitzen un anunci on se’ls veu a tots cinc fent “la maneta”. Si els pica que es rasquin, tu!    

dijous, 7 d’abril del 2011

LES MUNICIPALS A AMPOSTA. LA LLISTA D’ICV-EUA




La fotografia de la llista d’Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUA) va ser la primera d’aparèixer per Internet.
A priori cal dir que hi ha moltes cares noves. La majoria. Dels veterans continua l’Àngel Porres, que va ser qui va encapçalar la candidatura de fa 4 anys i, previsiblement, serà el número 2. També continua una història, Lupe Torta a qui (no sé si ho puc dir) Toni Espanya li va oferir integrar-se a la candidatura del PSC. De fet, Toni va estar intentant formar una candidatura unitària fins a darrera hora i, em consta, que va parlar amb Salvador Queral (el cap de llista) i Antonio Recio diverses vegades.
Des del PSC es pensa que el millor que podria passar tant per a ICV-EUA com per al propi PSC, és que la formació ecosocialista tragués, al menys, 1 regidor. La qual cosa, tal i com s’ha demostrat en les darreres dècades, a Amposta és molt difícil.
Jo mateix vaig formar part d’una candidatura de ICV, la de 1995. Anava de número dos pel darrera d’Anselmo Cano. A la candidatura també hi eren, entre d’altres la pròpia Lupe Torta i Francesca Valldepérez, que va ser regidora només quan va integrar una candidatura del PSC (legislatura 1999-2003)
L’any 2003, Iniciativa va voler formar la seva pròpia candidatura. Aquella vegada CiU va perdre més de 700 vots i va estar a punt de perdre 2 regidors. Però només a punt. Els 9 que va obtenir li van seguir donant la majoria absoluta.
Però tornem a l’any 1995. El que molt poca gent sap és que la candidatura d’ICV es va gestar entre l’agrupació local de CDC d’Amposta i un dels màxims representants dels comunistes en aquella època. Posaré nom i cognom per a que tothom sàpiga de qui estic parlant. De Daniel Rius per part de Convergència d’Amposta i Batista Beltran d’Alcanar. La metamorfosi política de Beltran és de sobra coneguda: va començar al PSUC i ha acabat a Convergència. No sé si Anselmo Cano ho sabia. A mi no m’ho va dir mai. Evidentment si hagués conegut l’estratègia, no hauria format part de la candidatura. L’estratègia era clara: restar vots als socialistes que, aquella vegada, estaven encapçalats pel difunt Pere Margalef.
Tornant a la llista d’ara, hi vaig poder veure a Joan Enric Vidal i a la seva dona Glòria Cid (veïns de Santa Bàrbara) Es dóna la circumstància que Joan E. Vidal és el metge d’Aldover i, segons em va explicar, va ser un dels màxims valedors de l’actual alcalde, el meu homònim, Joan Ferré. També s’hi veu a la foto Joan Josep Gras de la Ràpita, la germana del qual és companya meva de treball.
Per tant s’arriba a la conclusió que, com a passat la majoria de vegades, han tingut veritables dificultats per a poder “tancar” la llista. L’any 95 també va d’haver-se completar amb militants de la Sénia.
Que tinguin alguna cosa més que sort, ja que tot farà falta. Només amb sort no es guanya. Per a guanyar calen vots i a Amposta, com sé sap, la major part van a parar al sac de CiU. 

(A la foto el candidat per ICV-EUA Salvador Queral)