La fotografia de la llista d’Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUA) va ser la primera d’aparèixer per Internet.
A priori cal dir que hi ha moltes cares noves. La majoria. Dels veterans continua l’Àngel Porres, que va ser qui va encapçalar la candidatura de fa 4 anys i, previsiblement, serà el número 2. També continua una història, Lupe Torta a qui (no sé si ho puc dir) Toni Espanya li va oferir integrar-se a la candidatura del PSC. De fet, Toni va estar intentant formar una candidatura unitària fins a darrera hora i, em consta, que va parlar amb Salvador Queral (el cap de llista) i Antonio Recio diverses vegades.
Des del PSC es pensa que el millor que podria passar tant per a ICV-EUA com per al propi PSC, és que la formació ecosocialista tragués, al menys, 1 regidor. La qual cosa, tal i com s’ha demostrat en les darreres dècades, a Amposta és molt difícil.
Jo mateix vaig formar part d’una candidatura de ICV, la de 1995. Anava de número dos pel darrera d’Anselmo Cano. A la candidatura també hi eren, entre d’altres la pròpia Lupe Torta i Francesca Valldepérez, que va ser regidora només quan va integrar una candidatura del PSC (legislatura 1999-2003)
L’any 2003, Iniciativa va voler formar la seva pròpia candidatura. Aquella vegada CiU va perdre més de 700 vots i va estar a punt de perdre 2 regidors. Però només a punt. Els 9 que va obtenir li van seguir donant la majoria absoluta.
Però tornem a l’any 1995. El que molt poca gent sap és que la candidatura d’ICV es va gestar entre l’agrupació local de CDC d’Amposta i un dels màxims representants dels comunistes en aquella època. Posaré nom i cognom per a que tothom sàpiga de qui estic parlant. De Daniel Rius per part de Convergència d’Amposta i Batista Beltran d’Alcanar. La metamorfosi política de Beltran és de sobra coneguda: va començar al PSUC i ha acabat a Convergència. No sé si Anselmo Cano ho sabia. A mi no m’ho va dir mai. Evidentment si hagués conegut l’estratègia, no hauria format part de la candidatura. L’estratègia era clara: restar vots als socialistes que, aquella vegada, estaven encapçalats pel difunt Pere Margalef.
Tornant a la llista d’ara, hi vaig poder veure a Joan Enric Vidal i a la seva dona Glòria Cid (veïns de Santa Bàrbara) Es dóna la circumstància que Joan E. Vidal és el metge d’Aldover i, segons em va explicar, va ser un dels màxims valedors de l’actual alcalde, el meu homònim, Joan Ferré. També s’hi veu a la foto Joan Josep Gras de la Ràpita, la germana del qual és companya meva de treball.
Per tant s’arriba a la conclusió que, com a passat la majoria de vegades, han tingut veritables dificultats per a poder “tancar” la llista. L’any 95 també va d’haver-se completar amb militants de la Sénia.
Que tinguin alguna cosa més que sort, ja que tot farà falta. Només amb sort no es guanya. Per a guanyar calen vots i a Amposta, com sé sap, la major part van a parar al sac de CiU.
(A la foto el candidat per ICV-EUA Salvador Queral)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada