R. MADRID, 1 - BARCELONA, 1

Dels quatre partits que havien de jugar els dos grans del futbol espanyol en 18 dies, el d’avui era el partit més intranscendent i, segurament, el resultat més psicològic.

En el pitjor dels casos el Barça hauria sortit del Bernabeu amb 5 punts d’avantatge més el gol average a favor que és com dir 6 punts. O el que és el mateix el Barça havia de perdre dos partits d’aquí al final de la lliga i el Madrid guanyar-ho tot.

Però, amb més possessió de la pilota, s’ha avançat amb un gol de penal fet per Messi. A la jugada han expulsat a Albiol que no podrà jugar dimecres la final de la copa del Rei. Però el Madrid, quasi que “in extremis” i, també de penal convertit per Ronaldo, ha aconseguit empatar el partit.

Si el Madrid avui hagués perdut, el cop moral, al meu parer, hauria estat for. No sé si insuperable, però hauria posat molt bé les coses al Barça de cara el partit de dimecres.

Ara, tot i empatar i tot i saber que la lliga la tenen perduda, crec que han “sortit” del partit amb la moral intacta per enfrontar-se en igualtat de condicions a la primera (aquesta vegada sí) final. I ho dic així per que si bé els partits de la Champions League són de semifinals, per als dos equips es tracta de veritables finals i, quasi s’hi jugaran la supremacia del futbol continental.

El Barça amb la lliga, ha donat el primer cop. Caldrà esperar dimecres per veure si dóna el segon o s’equilibra el resultat particular.

De totes maneres, ja quasi es pot dir que el Barça, amb el títol a la butxaca de la lliga, ja “salva” la temporada. El Madrid encara ho té tot per a resoldre. De no guanyar res, el darrer projecte madridista se’n va en orris i caldrà veure, a partir de la propera temporada quina solució (enèsima solució) sé li acaba donant. El cicle del Barça seria complert!!