Demà per la nit, TV3 retransmetrà la gal•la que concedirà el títol de “Català de l’Any” a una d’aquestes tres persones: la cuinera Carme Ruscalleda (5 estrelles Michelin), el pilot Isidre Esteve que va amb una cadira de rodes degut a un greu accident de moto y al que fou President de la Generalitat de Catalunya Pasqual Maragall, que com va reconèixer ell mateix pateix Alzheimer. L’últim candidat en caure ha estat el jugador de futbol de l’Espanyol Raúl Tamudo. S’ha arribat a dir que l’espanyolista ha sofert una campanya de desprestigi per no ser català ni parlar-lo, com si el temps que porta entre nosaltres no és suficient per a optar al premi. He de reconèixer que no he votat a Tamudo, segurament perquè no sóc de l’Espanyol, però em va passar pel cap fer-ho. Penso que, de ser veritat el tema del boicot, ha fet una gran injustícia amb ell que, en canvi, si que és bo per a jugar amb la selecció catalana de futbol.
En totes les fases he votat Maragall, encara que darrerament discrepi d’algunes coses que diu. Es va fer amb ell una gran injustícia i crec que no s’ho mereixia, ja que ell amb tres anys al cap d’avant del govern de Catalunya, va fer molt per aquest país. Per tant, espero que guanyi!
dijous, 27 de març del 2008
L'EXEMPLE DE MONTSERRAT
No fa gaires dies van enterrar a Montserrat qui fou el seu abat duran els anys de la transició política espanyola Cassià Maria Just. Molts ens vàrem assabentar llavors que del pare abat era partidari de la utilització del condó per a les relacions sexuals, així com d’obrir l’Església a la societat i adequar-la per als nous temps.
Avui publica el Periódico de Catalunya que l’actual abat, el pare Josep Maria Soler ha demanat al Vaticà que “faci callar a la COPE per les agressions constants a Catalunya”. També afirma el pare abat que la cadena està molt vinculada al PP”.
No per no conèixer una mica el compromís de Montserrat cap a Catalunya i els seus ciutadans, deixa de sorprendre una notícia així, tan clarament diferenciada de la cúpula dels bisbes com és la Conferència Episcopal.
Recordo que a Montserrat, abans i després de la mort del dictador s’hi feien congressos polítics i sindicals. Jo mateix vaig assistir a una trobada d’Unió de Pagesos allà pels finals de la dècada dels setanta.
Em considero agnòstic i no creure mai amb l’Església encara que faci un gir social i progressista, però això no treu que cregui amb les persones encara que siguin capellans. Sóc bon amic d’algun d’ells i els hi he parlat amb tota confiança i claredat sobre la meva manera de pensar i mai m’han posat cap tipus d’objecció, sinó tot el contrari, fins i tot han estat d’acord amb moltes de les meves idees.
Avui publica el Periódico de Catalunya que l’actual abat, el pare Josep Maria Soler ha demanat al Vaticà que “faci callar a la COPE per les agressions constants a Catalunya”. També afirma el pare abat que la cadena està molt vinculada al PP”.
No per no conèixer una mica el compromís de Montserrat cap a Catalunya i els seus ciutadans, deixa de sorprendre una notícia així, tan clarament diferenciada de la cúpula dels bisbes com és la Conferència Episcopal.
Recordo que a Montserrat, abans i després de la mort del dictador s’hi feien congressos polítics i sindicals. Jo mateix vaig assistir a una trobada d’Unió de Pagesos allà pels finals de la dècada dels setanta.
Em considero agnòstic i no creure mai amb l’Església encara que faci un gir social i progressista, però això no treu que cregui amb les persones encara que siguin capellans. Sóc bon amic d’algun d’ells i els hi he parlat amb tota confiança i claredat sobre la meva manera de pensar i mai m’han posat cap tipus d’objecció, sinó tot el contrari, fins i tot han estat d’acord amb moltes de les meves idees.
L'ENSENYAMENT, UNA ASIGNATURA PENDENT
Fa uns mesos l’informe PISA ve deixar molt mal parat l’ensenyament del país. Però ahir mateix, el diari el Periódico de Catalunya publicava un reportatge sobre el ensenyament privat de les escoles concertades catalanes. Se hi deien algunes coses que, al menys, donen que pensar: “un dels 17 col•legis visitats per aquest diari demana fins a 4.625 euros per escolaritzar un nen”; “L’aportació de 850 euros és voluntària, oi? Bé, sí, tot és voluntari però totalment necessari”; “Aquí funcionem com en una comunitat de veïns, l’ascensor el paguem entre tots”; “L’assignatura de Religió és obligatòria? “Sí, nosaltres seguim una idea cristiana, si la seva filla no volgués Religió, nosaltres no tenim assignatura alternativa”...
Cal que els governs d’esquerres d’aquest país (tant el d’Espanya com el de Catalunya) hi fiquin fil a l’agulla per acabar amb tota aquesta mala praxi.
Però jo encara aniria més lluny: “Els governs s’han de plantejar el deixar de sufragar amb diners de l’erari públic l’ensenyament privat, sobre tot el religiós”. Qui vulgui portar els seus fills a l’escola privada ha de pagar el cost d’aquesta, ja que, segurament, per molts és un privilegi i per tant s’ha de pagar. En quant als col•legis religiosos que, ha sobre no volen impartir l’assignatura d’Educació per la ciutadania, haurien de ser els primers exclosos. A més de cometre una il•legalitat, s’hauria de demostrar una vegada per totes que l’Estat espanyol és laic, o sigui no adscrit a cap tipus de religió. La concertació d’aquests col•legis, és per mi, una manera de finançament de l’Església Catòlica i l’Estat la ha deixat de finançar de forma directa i només ho fa per mig de l’assignació de l’IRPF, on els contribuents escullen qui volen ajudar amb els seus diners.
Cal que els governs d’esquerres d’aquest país (tant el d’Espanya com el de Catalunya) hi fiquin fil a l’agulla per acabar amb tota aquesta mala praxi.
Però jo encara aniria més lluny: “Els governs s’han de plantejar el deixar de sufragar amb diners de l’erari públic l’ensenyament privat, sobre tot el religiós”. Qui vulgui portar els seus fills a l’escola privada ha de pagar el cost d’aquesta, ja que, segurament, per molts és un privilegi i per tant s’ha de pagar. En quant als col•legis religiosos que, ha sobre no volen impartir l’assignatura d’Educació per la ciutadania, haurien de ser els primers exclosos. A més de cometre una il•legalitat, s’hauria de demostrar una vegada per totes que l’Estat espanyol és laic, o sigui no adscrit a cap tipus de religió. La concertació d’aquests col•legis, és per mi, una manera de finançament de l’Església Catòlica i l’Estat la ha deixat de finançar de forma directa i només ho fa per mig de l’assignació de l’IRPF, on els contribuents escullen qui volen ajudar amb els seus diners.
dimecres, 26 de març del 2008
SÉ ÉS EL QUE ÉS VOL SER
Vull sortir al pas d’algunes afirmacions que fan sobre el PSC certs lectors que s’autoproclament militants d’ERC o d’altres formacions catalanistes: “... els seus diputats haurien de servir per defensar els interessos de Catalunya i no del PSOE”; “A les primeres eleccions autonòmiques que va guanyar la franquícia a Catalunya del PSOE” o directament dir PSOE al PSC. Cal dir que algú és el que vol ser i també els partits són el que volen que siguin els seus militants i no els que volen que siguin ciutadans aliens a l’estructura del partit. Per això als congressos s’aproven, mitjançant les ponències, les estratègies i la forma d’actuar. Però el que resulta difícil d’entendre és com una partit petit com és ERC on hi ha diverses corrents internes, on per al proper congrés de juny és més que previsible que es presentin diverses candidatures, fruit de les diferents corrents d’opinió, però també de la divisió existent al sí del partit, en lloc d’endreçar-se la casa, es volen ficar a casa dels altres! Ser català per aquell que han nascut a Catalunya, dintre d’una família catalana, no té cap mèrit. El mèrit és per aquells nouvinguts que s’han sabut integrar i han adoptat les nostres costums i la nostra manera de ser i fins i tot parlen català, encara que se’ls reprotxe que parlin malament i es diguin José.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)