Fa uns mesos l’informe PISA ve deixar molt mal parat l’ensenyament del país. Però ahir mateix, el diari el Periódico de Catalunya publicava un reportatge sobre el ensenyament privat de les escoles concertades catalanes. Se hi deien algunes coses que, al menys, donen que pensar: “un dels 17 col•legis visitats per aquest diari demana fins a 4.625 euros per escolaritzar un nen”; “L’aportació de 850 euros és voluntària, oi? Bé, sí, tot és voluntari però totalment necessari”; “Aquí funcionem com en una comunitat de veïns, l’ascensor el paguem entre tots”; “L’assignatura de Religió és obligatòria? “Sí, nosaltres seguim una idea cristiana, si la seva filla no volgués Religió, nosaltres no tenim assignatura alternativa”...
Cal que els governs d’esquerres d’aquest país (tant el d’Espanya com el de Catalunya) hi fiquin fil a l’agulla per acabar amb tota aquesta mala praxi.
Però jo encara aniria més lluny: “Els governs s’han de plantejar el deixar de sufragar amb diners de l’erari públic l’ensenyament privat, sobre tot el religiós”. Qui vulgui portar els seus fills a l’escola privada ha de pagar el cost d’aquesta, ja que, segurament, per molts és un privilegi i per tant s’ha de pagar. En quant als col•legis religiosos que, ha sobre no volen impartir l’assignatura d’Educació per la ciutadania, haurien de ser els primers exclosos. A més de cometre una il•legalitat, s’hauria de demostrar una vegada per totes que l’Estat espanyol és laic, o sigui no adscrit a cap tipus de religió. La concertació d’aquests col•legis, és per mi, una manera de finançament de l’Església Catòlica i l’Estat la ha deixat de finançar de forma directa i només ho fa per mig de l’assignació de l’IRPF, on els contribuents escullen qui volen ajudar amb els seus diners.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada