dimecres, 26 de març del 2008

SÉ ÉS EL QUE ÉS VOL SER

Vull sortir al pas d’algunes afirmacions que fan sobre el PSC certs lectors que s’autoproclament militants d’ERC o d’altres formacions catalanistes: “... els seus diputats haurien de servir per defensar els interessos de Catalunya i no del PSOE”; “A les primeres eleccions autonòmiques que va guanyar la franquícia a Catalunya del PSOE” o directament dir PSOE al PSC. Cal dir que algú és el que vol ser i també els partits són el que volen que siguin els seus militants i no els que volen que siguin ciutadans aliens a l’estructura del partit. Per això als congressos s’aproven, mitjançant les ponències, les estratègies i la forma d’actuar. Però el que resulta difícil d’entendre és com una partit petit com és ERC on hi ha diverses corrents internes, on per al proper congrés de juny és més que previsible que es presentin diverses candidatures, fruit de les diferents corrents d’opinió, però també de la divisió existent al sí del partit, en lloc d’endreçar-se la casa, es volen ficar a casa dels altres! Ser català per aquell que han nascut a Catalunya, dintre d’una família catalana, no té cap mèrit. El mèrit és per aquells nouvinguts que s’han sabut integrar i han adoptat les nostres costums i la nostra manera de ser i fins i tot parlen català, encara que se’ls reprotxe que parlin malament i es diguin José.

2 comentaris:

i ha dit...

o se és el que és pot ser, sobretot quan un es limita ideològicament.

I que tant ous de ser, potser el que més importa és l'estar. Ja que si ets i no estàs, per a que collons ets?

Val?

Estem a lo que estem i defensem lo que s'ha de defensar com:
-la integritat de l'Ebre i l'aprovació dels cabals mínims.
- el famós "No als transvasaments"
- el reequilibri territorial i no l'especialització territorial
- el paisatge i no la massificació d'industries eòliques.
- la supresió de les nuclears i no voler acceptar la determinació d' ENresa de situar el cementiri nuclear a les nostres terres.
- la vegueria o, que ja seria molt, la igualtat del territori davant les possibilitats de la resta de Catalunya.
- les comunicacions....

....

d'este llibre, el pensament socialista oficial diu que si, que una atre dia, igual que Pujol, igual que tots los partits quan arriben al poder.
llavors, el poder els mana a n'ells
. Que ilusos pensar que seria al reves!

https://laviaaugusta.blogspot.com ha dit...

Si tu ho dius... Tota aquesta teoria sona molt bé, però al final sou com una olla de grills sense ordre ni consert. Com a militant de base de segur que penses això i et felicito, no estem tan lluny, però llavors, dis-me, què fan els teus dirigents al govern de Catalunya? O és que no sou govern? El que no pot ser és ser govern els caps de setmana i oposició tots els demés dies. Teniu un congrés al juny... com ho veus? Sortireu units i forts o cadascú tirarà per un constat. La casa gran del catalanisme de Mas us rebrà amb els braços oberts!