Ahir per la nit, a les notícies de la cadena Cuatro, Iñaqui Gabilondo va dissertar sobre els 270.000 casos penals pendents d’execució que acumulen els jutjats espanyols. També va ser la notícia que va obrir l’informatiu. M’ ha estranyat avui que un diari com el Periódico de Catalunya no hi dediqués ni una sola línia a parlar de la notícia. Aquesta tarda, a Catalunya informació han dit que, el consell d’advocats diu que els casos pendents d’execució passen del milió si sé li sumen els civils. Un jutge va declarar que, de no entrar-li més procediments, per a resoldre els pendents, trigaria fins 2 anys.
Tot plegat és molt greu. Estic d’acord amb l’Iñaqui. Un país que és la vuitena potència econòmica del món i està a la Unió Europea des de va 22 anys, no pot permetre tenir una Justícia tercermundista! I fixeu-vos bé que parlar de casos pendents d’execució, es a dir, de casos ja jutjats i sentenciats! Quants casos hi ha pendents de “vista”? Quantes vegades hem escoltat dir que una persona s’ha passat dos anys a la presó preventiva esperant ser jutjat? Ja fa uns quants anys, Pedro Pacheco, llavors alcalde de Jerez de la Frontera pel Partido Andalucista, va dir que “la justicia es un cachondeo”. Per la qual cosa també va ser jutjat. Estar de conya vol dir està de broma, passar de les coses importants i serioses... No és el cas. El col•lapse de la Justícia és massa important per a prendre-ho a conya! Potser d’adjectiu més adients seria “pena”. “Una Justícia que fa pena!
Per acabar només voldria recordar que fins fa pocs dies, els funcionaris de Justícia estaven en vaga tot queixant-se de les pèssimes condicions de treball que han de suportar. Hi ha molts pocs funcionares per a donar sortida als centenars i fins i tot milers de casos nous que entren cada any. I dels jutges, ja ni em parlem! Hi ha jutjats que cada promoció de jutges arriba un jutge nou. I no és perquè s’augmenti la plantilla orgànica, sinó perquè el titular ha demanat el trasllat. Un dels casos més famosos és el del jutjat de Nules que ha de jutjar a Carlos Fabra, President de la Diputació de Castelló i un dels màxims dirigents del PP en aquella província. Cada anys que passa hi ha jutge nou i els casos que va acumulant Fabra van quedant pendents de ser jutjats. I és que els temes són una “patata calenta” que ningú vol afrontar i responsabilitzar-se d’una sentència que podria ser històrica.
dimecres, 7 de maig del 2008
dimarts, 6 de maig del 2008
LA CERA DE LES ORELLES
En el tema del transvasament a Barcelona (per als més puritans la interconnexió de xarxes per a casos d’emergència) cada dia que passa hi ha noticies noves. Bones? Per aquestes alçades, l’única noticia bona seria que no es portarà a terme! La notícia és que part de l’aigua que es portarà amb vaixells (barcos en la parla vulgar) des de Barcelona i que devia de captar-se dels pous de Tarragona i Reus, ara volen que una part sigui de l’Ebre. I ho diuen així, sense que s’insinuï que serà aigua sobrera, ni aigua que es comprarà als pagesos, etc. Xavier Sabaté, subdelegat del Govern de la Generalitat al Camp de Tarragona vol que es faci a partir de la propera setmana. Així evita la salinització dels pous de Tarragona i Reus. Uns pous que s’han regenerat, recordem-ho, a partir de l’arribada de l’aigua procedent de l’Ebre al Camp. Només la no utilització d’aquests pous sobrexplotats ha permès ara tenir una reserva d’aigua suficient per afrontar una situació com l’actual. I com sempre els grans perjudicats som els de les Terres de l’Ebre. Com es diu vulgarment, “ens volen prendre la cera de les orelles”.
No sé quan durarà aquesta situació i quan els tripijocs de tots plegats deixen de banda les comarques de més al Sud. Tothom juga a favor dels seus interessos i per a salvaguardar la indústria i el turisme que son, en bona part, uns dels majors consumidors d’aigua. I l’Ebre és la panacea que ho soluciona tot.
En aquest tema he notat a faltar una veu conjunta. Una veu dels que es suposa ens representen políticament que s’hagin alçat plegats a fer una acció de força. Recordo que, precisament era els que els hi fèiem notar als delegats de Convergència fa uns anys... i els acusàvem de fer seguidisme del govern de la Generalitat.
Sabeu que estic a les antípodes del PP i que de la meva boca o de les meves mans mai (o casi mai) ha sortit una paraula d’elogi. Avui estic d’Acord amb Antoni Faura, regidor del PP de l’Ajuntament de Tortosa. Per segon cop va abandonar el ple perquè, segons ell, es feia política de partit. Deia Faura que mentre CiU, avui, nega la interconnexió, van ser, precisament ells, els que la van dissenyar fa uns anys. I els socialistes que s’hi van mostrar en contra (ho varen fer treure de la ponència marc al passat congrés dels PSC), ara, perquè ho diu el govern, hi estan d’acord.
Seguirien amb les mateixes posicions d’estar al govern de la Generalitat una altre president de CiU? No, segur que no!
No sé quan durarà aquesta situació i quan els tripijocs de tots plegats deixen de banda les comarques de més al Sud. Tothom juga a favor dels seus interessos i per a salvaguardar la indústria i el turisme que son, en bona part, uns dels majors consumidors d’aigua. I l’Ebre és la panacea que ho soluciona tot.
En aquest tema he notat a faltar una veu conjunta. Una veu dels que es suposa ens representen políticament que s’hagin alçat plegats a fer una acció de força. Recordo que, precisament era els que els hi fèiem notar als delegats de Convergència fa uns anys... i els acusàvem de fer seguidisme del govern de la Generalitat.
Sabeu que estic a les antípodes del PP i que de la meva boca o de les meves mans mai (o casi mai) ha sortit una paraula d’elogi. Avui estic d’Acord amb Antoni Faura, regidor del PP de l’Ajuntament de Tortosa. Per segon cop va abandonar el ple perquè, segons ell, es feia política de partit. Deia Faura que mentre CiU, avui, nega la interconnexió, van ser, precisament ells, els que la van dissenyar fa uns anys. I els socialistes que s’hi van mostrar en contra (ho varen fer treure de la ponència marc al passat congrés dels PSC), ara, perquè ho diu el govern, hi estan d’acord.
Seguirien amb les mateixes posicions d’estar al govern de la Generalitat una altre president de CiU? No, segur que no!
dilluns, 5 de maig del 2008
EL PP I L’ESTRATÈGIA QUE VE
Llegeixo al Periódico de Catalunya d’avui que el PP vol formar una plataforma d’alcaldes a favor de transvasar aigua cap a València, Múrcia i Andalusia. O sigui allò que preveia el Pla Hidrològic Nacional derogat pel primer govern de Zapatero.
Així, a la ciutat alacantina d’Oriola es reuniran els presidents autonòmics Camps i Valcárcel i el president del PP andalús Javier Arenas, juntament amb alcaldes del PP.
Així fixaran l’estratègia a seguir al Congrés dels Diputats. Si en la passada legislatura van ser el terrorisme, l’Estatut de Catalunya o l’assignatura d’Educació per la Ciutadania, ara, una vegada ja ha estat aprovat el decret per a portar l’aigua cap a Barcelona, el partit de Rajoy, no pararà de demanar-la per a les comunitats més assedegades (?) I amb quina argumentació s’hi oposarà el govern de Zapatero. El PP no atendrà a raons, ni a lògiques, ni a “emergències nacionals”. Ells també creuen tenir la raó, la lògia i d’emergències ja fa anys que en tenen. I la majoria dels seus ciutadans, aquells que a les urnes voten PP i d’altres que sense votar-los pensen que l’aigua porta més riquesa i amb la riquesa, treball i benestar.
En aquests darrers dies, també el Periódico, ha anat publicant una macroenquesta sobre política. Si el primer dia parlava sobre qui preferien els catalans com a President de la Generalitat i va seguir amb la intenció de vot a les autonòmiques, etc. avui porta a les seves pàgines l’opinió dels ciutadans respecte a la sequera i les mesures a prendre. En primer lloc cal destacar que el tema de la manca d’aigua ha passat a ser la segona preocupació dels catalans, només precedida pel tema de la immigració. També, amb un 81 %, els catalans estan (que no estem) a favor de la portada d’aigua a Barcelona en casos d’emergència, mentre que el 50 % dels enquestats es mostren a favor del transvasament del Roine (CiU no té un percentatge de vot tant alt!) i un 49 % veuria be un transvasament permanent de l’Ebre.
Sense cap mena de dubte, la influència dels mitjans de comunicació a l’hora de contestar aquesta enquesta ha hagut de ser gran. No es el mateix que et facin un interviu sense que, prèviament, t’hagin “bombardejat” amb campanyes suposadament informatives on s’incideix amb la manca d’aigua a la zona metropolitana de Barcelona que contestar-les quan a diari s’està dient per televisió, ràdio i premsa que dintre de pocs mesos, Barcelona estarà mancada d’aigua.
Farien be els responsables d’aquestes campanyes posar el fil a l’agulla per a no crear un alarmisme de la magnitud del que s’ha creat i posar més mitjans per a combatre les fuites d’aigua que es perden de la xarxa d’abastament i més control als grans consumidors que no son, precisament, els ciutadans que responen les enquestes.
Així, a la ciutat alacantina d’Oriola es reuniran els presidents autonòmics Camps i Valcárcel i el president del PP andalús Javier Arenas, juntament amb alcaldes del PP.
Així fixaran l’estratègia a seguir al Congrés dels Diputats. Si en la passada legislatura van ser el terrorisme, l’Estatut de Catalunya o l’assignatura d’Educació per la Ciutadania, ara, una vegada ja ha estat aprovat el decret per a portar l’aigua cap a Barcelona, el partit de Rajoy, no pararà de demanar-la per a les comunitats més assedegades (?) I amb quina argumentació s’hi oposarà el govern de Zapatero. El PP no atendrà a raons, ni a lògiques, ni a “emergències nacionals”. Ells també creuen tenir la raó, la lògia i d’emergències ja fa anys que en tenen. I la majoria dels seus ciutadans, aquells que a les urnes voten PP i d’altres que sense votar-los pensen que l’aigua porta més riquesa i amb la riquesa, treball i benestar.
En aquests darrers dies, també el Periódico, ha anat publicant una macroenquesta sobre política. Si el primer dia parlava sobre qui preferien els catalans com a President de la Generalitat i va seguir amb la intenció de vot a les autonòmiques, etc. avui porta a les seves pàgines l’opinió dels ciutadans respecte a la sequera i les mesures a prendre. En primer lloc cal destacar que el tema de la manca d’aigua ha passat a ser la segona preocupació dels catalans, només precedida pel tema de la immigració. També, amb un 81 %, els catalans estan (que no estem) a favor de la portada d’aigua a Barcelona en casos d’emergència, mentre que el 50 % dels enquestats es mostren a favor del transvasament del Roine (CiU no té un percentatge de vot tant alt!) i un 49 % veuria be un transvasament permanent de l’Ebre.
Sense cap mena de dubte, la influència dels mitjans de comunicació a l’hora de contestar aquesta enquesta ha hagut de ser gran. No es el mateix que et facin un interviu sense que, prèviament, t’hagin “bombardejat” amb campanyes suposadament informatives on s’incideix amb la manca d’aigua a la zona metropolitana de Barcelona que contestar-les quan a diari s’està dient per televisió, ràdio i premsa que dintre de pocs mesos, Barcelona estarà mancada d’aigua.
Farien be els responsables d’aquestes campanyes posar el fil a l’agulla per a no crear un alarmisme de la magnitud del que s’ha creat i posar més mitjans per a combatre les fuites d’aigua que es perden de la xarxa d’abastament i més control als grans consumidors que no son, precisament, els ciutadans que responen les enquestes.
diumenge, 4 de maig del 2008
SOBRE LES BOSSES DE PLÀSTIC I ALTRES DEIXALLES
Diverses noticies surten aquests dies als diaris sobre temes de reciclatge. Una ja estava anunciada des de feia molt de temps: el pagament de les bosses de plàstic que donen als súpers. Encara que jo sóc de l’opinió que pagar-les, ja es pagaven, encara que fos d’una manera indirecta i estigués sumat el seu valor als del productes que adquiries. De totes formes, la majoria de vegades, eren les pròpies caixeres dels establiments les que te’n donaven més del compte. Jo estic cansat de dir-los que amb alguna menys, el gènere comprat ja m’hi cabia! Però encara que l’estalvi de bosses de plàstic sigui un pas, encara queda molt per fer. Ús heu fixat la quantitat d’envasos que hi ha? I d’aquests quants estant fets de matèries difícils de reciclar. Un exemple: Si compres fruita i verdura al súper, la majoria de coses va amb safates de porexpan i embolcallades de plàstic. En canvi a la fruiteria només es posa el plàstic necessari per a poder-les pesar i, suposo, si algú les volgués pesar sense plàstic, la venedora, encantada de fer-ho. Ara es quan s’ha de dir la regla d’or del reciclatge: Reduir, reutilitzar i reciclar! Però primer que tot, reduir!!
L’altra noticia apareguda és una mica més esgarrifosa. Surt al quadern del diumenge del Periódico de Catalunya. El títol per si sol ja és prou suggestiu: “Morir entre ordinadors”. És un reportatge signat per Adrián Foncillas, amb il•lustracions que parlen per si soles. Les fotografies són de la ciutat xinesa de Guiyu, del que diu que “és l’abocador electrònic més gran del món”. La gent del poble reciclen els aparells electrònics, bàsicament ordinadors, sense cap tipus de protecció, al mig del carrer o al cobert de casa seva. O sigui que molt dir que s’han de portar els ordinadors i la resta de material electrònic a les deixalleries, per acabar en mans d’infants i vells que no són conscients del seu perill. Una mica més de serietat dirigents dels països desenvolupats: No podem produir merda i enviar-la al tercer món! Potser és que sempre s’ha fet, però cal anar pensant en que cada país es faci càrrec de les seves deixalles... i si no es vol fer, potser anar pensant en produir els aparells, energia, etc. amb alguna cosa menys contaminant.
De solucions n’hi ha. Ara només falta voler-les aplicar d’una manera eficient.
L’altra noticia apareguda és una mica més esgarrifosa. Surt al quadern del diumenge del Periódico de Catalunya. El títol per si sol ja és prou suggestiu: “Morir entre ordinadors”. És un reportatge signat per Adrián Foncillas, amb il•lustracions que parlen per si soles. Les fotografies són de la ciutat xinesa de Guiyu, del que diu que “és l’abocador electrònic més gran del món”. La gent del poble reciclen els aparells electrònics, bàsicament ordinadors, sense cap tipus de protecció, al mig del carrer o al cobert de casa seva. O sigui que molt dir que s’han de portar els ordinadors i la resta de material electrònic a les deixalleries, per acabar en mans d’infants i vells que no són conscients del seu perill. Una mica més de serietat dirigents dels països desenvolupats: No podem produir merda i enviar-la al tercer món! Potser és que sempre s’ha fet, però cal anar pensant en que cada país es faci càrrec de les seves deixalles... i si no es vol fer, potser anar pensant en produir els aparells, energia, etc. amb alguna cosa menys contaminant.
De solucions n’hi ha. Ara només falta voler-les aplicar d’una manera eficient.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)