Ahir per la nit, a les notícies de la cadena Cuatro, Iñaqui Gabilondo va dissertar sobre els 270.000 casos penals pendents d’execució que acumulen els jutjats espanyols. També va ser la notícia que va obrir l’informatiu. M’ ha estranyat avui que un diari com el Periódico de Catalunya no hi dediqués ni una sola línia a parlar de la notícia. Aquesta tarda, a Catalunya informació han dit que, el consell d’advocats diu que els casos pendents d’execució passen del milió si sé li sumen els civils. Un jutge va declarar que, de no entrar-li més procediments, per a resoldre els pendents, trigaria fins 2 anys.
Tot plegat és molt greu. Estic d’acord amb l’Iñaqui. Un país que és la vuitena potència econòmica del món i està a la Unió Europea des de va 22 anys, no pot permetre tenir una Justícia tercermundista! I fixeu-vos bé que parlar de casos pendents d’execució, es a dir, de casos ja jutjats i sentenciats! Quants casos hi ha pendents de “vista”? Quantes vegades hem escoltat dir que una persona s’ha passat dos anys a la presó preventiva esperant ser jutjat? Ja fa uns quants anys, Pedro Pacheco, llavors alcalde de Jerez de la Frontera pel Partido Andalucista, va dir que “la justicia es un cachondeo”. Per la qual cosa també va ser jutjat. Estar de conya vol dir està de broma, passar de les coses importants i serioses... No és el cas. El col•lapse de la Justícia és massa important per a prendre-ho a conya! Potser d’adjectiu més adients seria “pena”. “Una Justícia que fa pena!
Per acabar només voldria recordar que fins fa pocs dies, els funcionaris de Justícia estaven en vaga tot queixant-se de les pèssimes condicions de treball que han de suportar. Hi ha molts pocs funcionares per a donar sortida als centenars i fins i tot milers de casos nous que entren cada any. I dels jutges, ja ni em parlem! Hi ha jutjats que cada promoció de jutges arriba un jutge nou. I no és perquè s’augmenti la plantilla orgànica, sinó perquè el titular ha demanat el trasllat. Un dels casos més famosos és el del jutjat de Nules que ha de jutjar a Carlos Fabra, President de la Diputació de Castelló i un dels màxims dirigents del PP en aquella província. Cada anys que passa hi ha jutge nou i els casos que va acumulant Fabra van quedant pendents de ser jutjats. I és que els temes són una “patata calenta” que ningú vol afrontar i responsabilitzar-se d’una sentència que podria ser històrica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada