Diverses noticies surten aquests dies als diaris sobre temes de reciclatge. Una ja estava anunciada des de feia molt de temps: el pagament de les bosses de plàstic que donen als súpers. Encara que jo sóc de l’opinió que pagar-les, ja es pagaven, encara que fos d’una manera indirecta i estigués sumat el seu valor als del productes que adquiries. De totes formes, la majoria de vegades, eren les pròpies caixeres dels establiments les que te’n donaven més del compte. Jo estic cansat de dir-los que amb alguna menys, el gènere comprat ja m’hi cabia! Però encara que l’estalvi de bosses de plàstic sigui un pas, encara queda molt per fer. Ús heu fixat la quantitat d’envasos que hi ha? I d’aquests quants estant fets de matèries difícils de reciclar. Un exemple: Si compres fruita i verdura al súper, la majoria de coses va amb safates de porexpan i embolcallades de plàstic. En canvi a la fruiteria només es posa el plàstic necessari per a poder-les pesar i, suposo, si algú les volgués pesar sense plàstic, la venedora, encantada de fer-ho. Ara es quan s’ha de dir la regla d’or del reciclatge: Reduir, reutilitzar i reciclar! Però primer que tot, reduir!!
L’altra noticia apareguda és una mica més esgarrifosa. Surt al quadern del diumenge del Periódico de Catalunya. El títol per si sol ja és prou suggestiu: “Morir entre ordinadors”. És un reportatge signat per Adrián Foncillas, amb il•lustracions que parlen per si soles. Les fotografies són de la ciutat xinesa de Guiyu, del que diu que “és l’abocador electrònic més gran del món”. La gent del poble reciclen els aparells electrònics, bàsicament ordinadors, sense cap tipus de protecció, al mig del carrer o al cobert de casa seva. O sigui que molt dir que s’han de portar els ordinadors i la resta de material electrònic a les deixalleries, per acabar en mans d’infants i vells que no són conscients del seu perill. Una mica més de serietat dirigents dels països desenvolupats: No podem produir merda i enviar-la al tercer món! Potser és que sempre s’ha fet, però cal anar pensant en que cada país es faci càrrec de les seves deixalles... i si no es vol fer, potser anar pensant en produir els aparells, energia, etc. amb alguna cosa menys contaminant.
De solucions n’hi ha. Ara només falta voler-les aplicar d’una manera eficient.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada