dilluns, 28 de desembre del 2015
Els socialistes s'han salvat del desastre
CARLOS ELORDI
Periodista
En el moment que s'escriu aquesta nota no hi ha celebracions davant la seu del PP ni tampoc davant la del PSOE. Els dos partits han patit una patacada que no és menys dura per haver sigut prevista per les enquestes. Però la intensitat política és diferent en cada cas. El PP, malgrat haver sigut la formació més votada, ha entrat en un terreny de debilitat i de dependència d'altres forces que pot produir els resultats més dispars, però en tot cas molt inquietants. En canvi, tot indica que el PSOE s'ha salvat del desastre que gairebé tothom donava per fet fins avui mateix.
Malgrat haver obtingut els pitjors resultats des del 1977, el partit dePedro Sánchez, amb els seus 90 escons, ha mantingut el tipus i segueix sent una referència imprescindible en l'escenari polític espanyol, però no pas en el català ni en el basc. Malgrat que amb els socialistes no se sap mai, aquesta impressió permetria pronosticar que no hi haurà la traumàtica crisi interna en el partit que molts preveien que es produiria després de les eleccions generals. Hi haurà crítiques i tensions, però tot indica que Pedro Sánchez seguirà en el càrrec.
Més difícil és preveure quina postura adoptarà el PSOE en la complexa i incerta situació general que els resultats han creat. I, en primer lloc, què farà en la votació d'investidura de Mariano Rajoy, primer acte del nou Parlament i que pot ser l'últim si el líder del Partit Popular no obté la majoria necessària per aconseguir la presidència.
LA DIFÍCIL INVESTIDURA
Les xifres són contundents. Hi ha, en principi, més escons que votarien contra Rajoy dels que ho farien a favor o s'abstindrien. Si el PSOE vota no, juntament amb Podem, Esquerra, Democràcia i Llibertat, Geroa Bai, Izquierda Unida i Bildu, Rajoy seria rebutjat. Després d'això, només una nova candidatura, possiblement encapçalada per Sánchez, podria evitar que s'haguessin de repetir les eleccions.
La posició del PSOE en la votació d'investidura és, per tant, la incògnita crucial del futur més immediat. Si s'absté, com farà Ciutadans i pot ser que també el PNB i Coalició Canària, donarà el govern a Rajoy. Si vota no, el traurà d'escena. La hipòtesi d'una coalició de govern entre el PP i el PSOE, que ha tornat amb força en els cenacles polítics, se situa en un escenari posterior al de la investidura. I fer càbales al voltant d'aquestes possibilitats quan encara no se n'ha substanciat el pas previ és prematur.
Es pot preveure que els socialistes rebran pressions molt fortes perquè s'abstinguin. Però la nova realitat política que s'ha creat després del 20-D pressionarà en el sentit contrari. Hi sobresurt, marcant-la, l'èxit de Podem, que és el d'una esquerra sui generis que ha aconseguit un excel·lent resultat proposant un canvi profund. Però a aquesta dada s'hi afegeix que el PSOE pot haver salvat els mobles gràcies al fet que Sánchez també ha entonat un discurs de canvi que qualsevol forma de posterior entesa amb el PP trairia. Els resultats confirmen un clar reforçament de l'esquerra. Els socialistes correrien molt seriosos riscos si sortissin d'aquest corrent.
diumenge, 27 de desembre del 2015
MUERTE EN EL METRO (Primera part) Un relat de Víctor Donamaría
Si llego
a saber, que iba a morir de esta forma tan cutre, seguro que no hubiese ido
alardeando ante todo el mundo, que no tenía miedo a la muerte y que solo me
aterraba el sufrimiento físico que conlleva esta consecuencia de la vida.
Pero
¡joder¡ morir de una manera tan anodina como voy hacerlo, eso ya es otra cosa.
Sobre todo sin darme tiempo siquiera, a formular una frase ingeniosa, por la
cual se me recordase In eternum.
Les cuento:
Iba
camino del metro y noté un dolorcillo en la nuca, pese a mi hipocondría
irredenta, no le di mucha importancia. Empecé a mosquearme más que un pavo en
Navidad, cuando bajaba la escalera mecánica, y el dolorcillo, se iba
convirtiendo en dolor, pero dolor fetén.
Cada vez más aturdido, alcancé a sentarme en el último vagón del tren que
arribó a la estación de Vilumbrales, que coincidía con el fin de la maldita
escalera mecánica.
Fue el
último movimiento que hice en mi ya, escasa vida, pues una vez sentado-es un
decir- como un ángulo de 45º con los brazos y manos apoyados en mis rodillas,
perdí todas mis facultades físicas, solo me quedó el oído, la vista y el
movimiento de los párpados.
Iba en
el vagón acompañado en los asientos de enfrente, de dos tipejos con aspecto
moruno o sudaca, no estoy seguro, y la verdad es que me importa un carajo.
Imagínense, como para acertar las nacionalidades de los pájaros estaba
yo. Empecé a alarmarme. Intenté introducir la mano en el bolsillo de la
cazadora, donde habitualmente suelo llevar un comprimido, el cual, según los
médicos me lo debería tomar en caso de urgencia, y me recuperaría el tiempo necesario para
llegar al hospital más cercano.
Iba a
morirme de un jamacuco en medio del metro, ¡menudo marichalazo!
No tuve
tiempo de comprobar la eficacia del producto, pues no podía mover mis manos. En
la siguiente estación (Cuatro Vientos) entraron tres muchachitas con aspecto e
infraestructura estudiantil, y tuve la desdichada idea de llamar sus
atenciones, mediante guiños para no sé
como, llegar a mi bolsillo y conseguir
alcanzar el comprimido. Ignoro que entendieron, pero me miraron con cara de
desprecio, y oí a una de ellas algo así como jodido viejo verde, y se fueron al
vagón contiguo.
El tren
seguía su marcha por la línea 10, que creo es la mas larga de Madrid. Entraban
unos y salían otros. En la siguiente parada entró el músico de rigor, que se
dedica a destrozar cuantas interpretaciones realiza. ¡Y encima, tiene la
desfachatez de pedir dineros por sus asesinatos musicales! Hizo tintinear su
cajita de plástico bajo mis narices para llamar mi atención. (Yo seguía mas
serio que Búster Keaton) Como le respondí de la única forma que podía, o sea
moviendo los párpados, me lanzó un ríete de tu puta madre. Creo que fue
injusto, después de todo yo me estaba muriendo, y además mi madre no tenía vela
en este entierro-y nunca mejor dicho-.
(Continuarà...)
LA FOTO DENÚNCIA DEL DIA 27-12-2015
Clàsic on el hi hagi. La gent para a comprar al quiosc i no saben que significa haver de buscar aparcament.
Si aqui n'hi ha, mireu-lo!!!
El PP guanya, però pot perdre el Govern
JOAN TAPIA
Periodista
Al'escriure aquesta nota sembla clar que el PP ha guanyat les eleccions perquè és el partit més votat. Però té difícil formar govern, de manera que finalment les pot perdre. El PP guanya amb un avantatge de més de sis punts sobre el PSOE, però la ruptura del bipartidisme el fa baixar de 186 a poc més de 120 diputats. És una caiguda forta, però el més greu és que queda molt lluny de la majoria absoluta de 176 diputats i no té aliats (tret d'una gairebé impossible gran coalició amb el PSOE) per arribar-hi ja que la coalició que la setmana passada semblava més segura, la del PP-Ciutadans, no és fàcil que superi els 160 escons. Rajoy ha guanyat, però la seva gestió de govern ha sigut bastant castigada perquè ha caigut del 46% al 28% i sembla haver perdut la capacitat d'articular una majoria per a la investidura. I si Rajoy, o un altre líder del PP, no aconsegueix aquesta majoria, el panorama polític s'obre i es complica. I poden emprendre's negociacions alambinades sota el fantasma de la ingovernabilitat.
¿Què ha passat? Al començar la campanya el CIS certificava que els que volien un canvi sumaven el 67%. Però aquest 67% es dividia entre tres forces a nivell de tot Espanya -PSOE, Podem i Ciutadans- i diversos partits nacionalistes a Catalunya, el País Basc i Galícia. La conseqüència és que el PP ha guanyat però per poc, una mica menys del 30% dels vots, mentre que els altres tres partits que volien el canvi sumen al voltant del 56%. I les forces de l'esquerra estan vorejant el 45% però també per sota de la majoria absoluta. El PP ha aguantat les previsions de les últimes enquestes però les seves possibilitats de governar han baixat perquè Ciutadans ha tingut un resultat inferior al que s'esperava. Segurament al final una certa part del vot útil conservador ha abandonat Ciutadans i ha tornat al PP, mentre que els simpatitzants més progressistes de la formació taronja poden haver temut un pacte PP-Rivera (ambRajoy o sense) i al final han anat al PSOE, que ha tingut resultats millors dels esperats, o fins i tot a Podem, que ha encarnat la protesta i ha remuntat.
El resum és que el PP ha guanyat les eleccions amb cert marge, però que queda molt lluny de la majoria absoluta i sense aliats visibles per arribar-hi. És segur, doncs, que l'aposta de Rajoy de governar sol, amb poc diàleg, buscant pocs pactes i en una crispació constant amb Catalunya (no únicament per culpa seva) no ha funcionat.
LA GRAN COALICIÓ
Ara el PP (segurament Rajoy) intentarà formar govern i pot ser que l'única possibilitat sigui la gran coalició amb els socialistes. Si no l'aconsegueix, seria lògic que ho intenti el líder de l'oposició, Pedro Sánchez, que surt reforçat. Tampoc ho tindrà fàcil perquè Podem està molt allunyat -almenys fins ara- d'una política homologable amb Europa. Aquí hi ha el fantasma de Syriza. I necessitaria almenys el suport d'un altre partit i l'abstenció d'un tercer.
Sigui Rajoy (complicat) o Sánchez (també difícil), qui aconsegueixi la investidura necessitarà molta capacitat de diàleg i de pacte. I no es pot descartar que al final no s'aconsegueixi articular una majoria per a la investidura i s'hagin de repetir les eleccions.
dissabte, 26 de desembre del 2015
NO TOT ÉS TAN BONIC COM A TIANA
 |
| Contenidors de residus especials a un supermercat francès. |
L’ex Teatre de Guerrilla Quim Mas ferrer ens ensenya a Tiana la cara més amable del reciclatge. Els xiquetes i xiquetes que van a l’escola, a l’hora del pati fan d’agents recicladors i rectifiquen a la resta d’escolars quan aquests dipositen els residus allà on no toca. També surten els més súper recicladors del poble explicant on va a cada cosa. És l’enèsima campanya que es fa per a fomentar el reciclatge i totes o quasi patrocinades per les associacions d’empresaris del sector: Ecoembes, Ecovidrio...
Els que sou bons recicladors, ja sabeu que es pot reciclar cartró i paper, vidre, envasos lleugers, oli de fregir, piles, medicaments caducats, etc. En alguns casos no hi ha problema, en canvi, en altres has d’anar allà on hi hagi punts de recollida (com per exemple en el cas de les piles i els medicaments) En altres casos són els propis professionals del sector qui se’n encarreguen de reciclar, com per exemple l’oli del motor del cotxe.
Ara bé, tot i que, qui vol reciclar ho té relativament fàcil, en alguns casos has d’acudir a la deixalleria com per exemple a portar els bombetes i els fluorescents o els aparells elèctrics d’ús domèstic.
Però sembla ser que no tot és tan bonic com a Tiana on ensenyen una espècie de paradís del reciclatge. Ara us explicaré una anècdota i opineu vosaltres mateixos.
E va explicar una parella de jubilats que havien comprar un tros de terra per a ocupar part del temps que disposaven. Resulta ser que a la finca hi havia un dipòsit trencat que van pretendre deixar-lo a la deixalleria.
-No, aquí no és. L’heu de portar a Baix-Mont o a Pellicé.
Aquestes dues empreses s’ocupen del reciclatge industrial pel que necessiten d’un permís del Departament d’Indústria de la Generalitat de Catalunya.
Primer el van portar al de Baix-Mont i els hi van demanar 150€... Després al de Pellicé i allí els van dir que 70€... Evidentment a la deixalleria no els havien dit res que reciclar coses així tenia un preu... De cost!
Quan me’n assabento de coses com aquestes m’indigno. Recordo quan era menut (i no tan menut) que estaven els anomenats drapaires que es quedaven tota una sèrie de coses i et pagaven uns dinerets... Pocs, però que mai anava malament... També reciclaven les botigues. Potser el més conegut era el reciclatge d’envasos de llegiu pels quals et donaven plats i gots de vidre.
Més tard, allà on avui es troba Dacame a l’entrada de la Galera segons vens de Santa Bàrbara, hi va haver un robaveller (chatarrero) de Godall. Te comprava els diaris i una vegada li vaig portar una nevera i també em va donar uns diners...
En canvi, ara, qui són els que fan negoci. Des del consorci de Residus del Consell Comarcal, el darrer cop que vaig criticar l’actual sistema de reciclatge, se’m va fer una defensa aferrissada explicant-me les avantatges que tenia... Sembla ser que d'inconvenient, cap!
Com veieu segueixo pensant igual i cada vegada que me’n assabento de coses com la que us he explicat, el meu cabreig creix per moments!
LA FOTO DENÚNCIA DEL DIA 26-12-2015
Per la nit els passos de vianants s'han de respectar igualment.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)