NO TOT ÉS TAN BONIC COM A TIANA

Contenidors de residus especials a un supermercat francès. 

L’ex Teatre de Guerrilla Quim Mas ferrer ens ensenya a Tiana la cara més amable del reciclatge. Els xiquetes i xiquetes que van a l’escola, a l’hora del pati fan d’agents recicladors i rectifiquen a la resta d’escolars quan aquests dipositen els residus allà on no toca. També surten els més súper recicladors del poble explicant on va a cada cosa. És l’enèsima campanya que es fa per a fomentar el reciclatge i totes o quasi patrocinades per les associacions d’empresaris del sector: Ecoembes, Ecovidrio...

Els que sou bons recicladors, ja sabeu que es pot reciclar cartró i paper, vidre, envasos lleugers, oli de fregir, piles, medicaments caducats, etc. En alguns casos no hi ha problema, en canvi, en altres has d’anar allà on hi hagi punts de recollida (com per exemple en el cas de les piles i els medicaments) En altres casos són els propis professionals del sector qui se’n encarreguen de reciclar, com per exemple l’oli del motor del cotxe.

Ara bé, tot i que, qui vol reciclar ho té relativament fàcil, en alguns casos has d’acudir a la deixalleria com per exemple a portar els bombetes i els fluorescents o els aparells elèctrics d’ús domèstic.  

Però sembla ser que no tot és tan bonic com a Tiana on ensenyen una espècie de paradís del reciclatge. Ara us explicaré una anècdota i opineu vosaltres mateixos.  

E va explicar una parella de jubilats que havien comprar un tros de terra per a ocupar part del temps que disposaven. Resulta ser que a la finca hi havia un dipòsit trencat que van pretendre deixar-lo a la deixalleria.

-No, aquí no és. L’heu de portar a Baix-Mont o a Pellicé.  

Aquestes dues empreses s’ocupen del reciclatge industrial pel que necessiten d’un permís del Departament d’Indústria de la Generalitat de Catalunya.

Primer el van portar al de Baix-Mont i els hi van demanar 150€... Després al de Pellicé i allí els van dir que 70€... Evidentment a la deixalleria no els havien dit res que reciclar coses així tenia un preu... De cost!

Quan me’n assabento de coses com aquestes m’indigno. Recordo quan era menut (i no tan menut) que estaven els anomenats drapaires que es quedaven tota una sèrie de coses i et pagaven uns dinerets... Pocs, però que mai anava malament... També reciclaven les botigues. Potser el més conegut era el reciclatge d’envasos de llegiu pels quals et donaven plats i gots de vidre.

Més tard, allà on avui es troba Dacame a l’entrada de la Galera segons vens de Santa Bàrbara, hi va haver un robaveller (chatarrero) de Godall. Te comprava els diaris i una vegada li vaig portar una nevera i també em va donar uns diners...

En canvi, ara, qui són els que fan negoci. Des del consorci de Residus del Consell Comarcal, el darrer cop que vaig criticar l’actual sistema de reciclatge, se’m va fer una defensa aferrissada explicant-me les avantatges que tenia... Sembla ser que d'inconvenient, cap! 

Com veieu segueixo pensant igual i cada vegada que me’n assabento de coses com la que us he explicat, el meu cabreig creix per moments!