JOAN TAPIA
Periodista
Al'escriure aquesta nota sembla clar que el PP ha guanyat les eleccions perquè és el partit més votat. Però té difícil formar govern, de manera que finalment les pot perdre. El PP guanya amb un avantatge de més de sis punts sobre el PSOE, però la ruptura del bipartidisme el fa baixar de 186 a poc més de 120 diputats. És una caiguda forta, però el més greu és que queda molt lluny de la majoria absoluta de 176 diputats i no té aliats (tret d'una gairebé impossible gran coalició amb el PSOE) per arribar-hi ja que la coalició que la setmana passada semblava més segura, la del PP-Ciutadans, no és fàcil que superi els 160 escons. Rajoy ha guanyat, però la seva gestió de govern ha sigut bastant castigada perquè ha caigut del 46% al 28% i sembla haver perdut la capacitat d'articular una majoria per a la investidura. I si Rajoy, o un altre líder del PP, no aconsegueix aquesta majoria, el panorama polític s'obre i es complica. I poden emprendre's negociacions alambinades sota el fantasma de la ingovernabilitat.
¿Què ha passat? Al començar la campanya el CIS certificava que els que volien un canvi sumaven el 67%. Però aquest 67% es dividia entre tres forces a nivell de tot Espanya -PSOE, Podem i Ciutadans- i diversos partits nacionalistes a Catalunya, el País Basc i Galícia. La conseqüència és que el PP ha guanyat però per poc, una mica menys del 30% dels vots, mentre que els altres tres partits que volien el canvi sumen al voltant del 56%. I les forces de l'esquerra estan vorejant el 45% però també per sota de la majoria absoluta. El PP ha aguantat les previsions de les últimes enquestes però les seves possibilitats de governar han baixat perquè Ciutadans ha tingut un resultat inferior al que s'esperava. Segurament al final una certa part del vot útil conservador ha abandonat Ciutadans i ha tornat al PP, mentre que els simpatitzants més progressistes de la formació taronja poden haver temut un pacte PP-Rivera (ambRajoy o sense) i al final han anat al PSOE, que ha tingut resultats millors dels esperats, o fins i tot a Podem, que ha encarnat la protesta i ha remuntat.
El resum és que el PP ha guanyat les eleccions amb cert marge, però que queda molt lluny de la majoria absoluta i sense aliats visibles per arribar-hi. És segur, doncs, que l'aposta de Rajoy de governar sol, amb poc diàleg, buscant pocs pactes i en una crispació constant amb Catalunya (no únicament per culpa seva) no ha funcionat.
LA GRAN COALICIÓ
Ara el PP (segurament Rajoy) intentarà formar govern i pot ser que l'única possibilitat sigui la gran coalició amb els socialistes. Si no l'aconsegueix, seria lògic que ho intenti el líder de l'oposició, Pedro Sánchez, que surt reforçat. Tampoc ho tindrà fàcil perquè Podem està molt allunyat -almenys fins ara- d'una política homologable amb Europa. Aquí hi ha el fantasma de Syriza. I necessitaria almenys el suport d'un altre partit i l'abstenció d'un tercer.
Sigui Rajoy (complicat) o Sánchez (també difícil), qui aconsegueixi la investidura necessitarà molta capacitat de diàleg i de pacte. I no es pot descartar que al final no s'aconsegueixi articular una majoria per a la investidura i s'hagin de repetir les eleccions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada