dimecres, 7 de juny de 2017

De cos present

Periodista

Mariano Rajoy haurà d’anar personalment a l’Audiència Nacional per declarar com a testimoni en el judici de la trama Gürtel. Al tribunal no l’ha convençut la seva proposta d’aparèixer a la sala per plasma, com pretenia. Al president del Govern, que tan sovint apel·la a la lògica i el sentit comú, li demanaran lògica i seny, que expliqui el que sap sobre el presumpte finançament il·legal del Partit Popular. Ell va ser-ne secretari general i va dirigir unes quantes campanyes electorals. Per tant, sembla evident que el seu testimoni és procedent i interessant.
Per un altre costat, els arguments de Rajoy per no acudir en persona al judici eren bastant fluixos. Que tinc molta agenda, deia. Bé, sí, però el mateix temps ha de perdre si ho fa des del despatx que allà a l’Audiència, que la comitiva presidencial no hi entén d’embussos de trànsit. Que millor des de la distància per raons de seguretat, afegia Rajoy. Home, fa la sensació que hi ha pocs llocs més segurs que l’Audiència Nacional. Que si no vaig al tribunal els estalviem als espanyols el cost del desplegament, assegurava el líder del Partit Popular. Ah. Doncs quan se’n va de vacances a Galícia no ens consta que tingui aquesta mateixa preocupació; cosa que em sembla bé, per cert. Crec que està totalment justificat en els dos casos.
El verdader motiu pel qual al PP l’esgarrifava la possibilitat que Rajoy hagués d’anar en persona al judici és la foto, que segur que voltarà per mig món. Preferien tornar a gestionar el llast del plasma, que fer seure el president en una sessió televisada al costat de Luis Bárcenas («Sigues fort») i altres companys de banc dels acusats. Volien estalviar-se l’espectacle que sí que va envoltar Esperanza Aguirre, que va abandonar l’edifici plorant, assetjada per unes granotes de peluix a les quals la policia no aconseguia reduir, escridassada pels preferentistes i compartint recorregut amb el tramabús de Podem.
L’única cosa que li queda ja a Rajoy és preparar-se bé la declaració del 26 de juliol. Perquè el combo pot ser esgarrifós si, a més de compartir sala amb presumptes delinqüents, resulta que hi va i no li consta res. És el més previsible, donat que el Partit Popular ha patit una amnèsia selectiva en els últims anys. El mateix Javier Arenas, que sempre ha estat allà, no va recordar gairebé res quan va comparèixer davant el jutge.

Creure en els miracles

Molts estaran aquell dia molt pendents de l’Audiència Nacional: si allà es dona per bo que Rajoy mai va saber res, altres responsables polítics ara imputats diran que per aquesta mateixa regla de tres ells tampoc. Ja ho va anticipar Rafael Hernando: «Rajoy sap del finançament el mateix que el Papa de Roma». Això no és gens versemblant, si no és que decidim ara creure en els miracles.