No és agradable que te diguin burro o fill de puta com me van dir a mi dijous passat. Però la veritat és que diu molt poc d’aquella persona que t’ho diu sense conèixer-te de res i fins i tot sense poder estar segur al 100% que acabava de fer l’acció que ell m’imputava... (Tot i que venia de tallar la carretera, no ne podia estar segur perquè no m'havia vist fer-ho)
FETS
Dijous, tal com és habitual, diverses associacions de veïns d’Amposta, Vinaròs i Benicarló vam tallar l’N-340 a Sol de Riu, allà on el riu Sénia uneix els territoris germans del Baix Maestrat i el Montsià, de València i Catalunya...
Tal com ho havia fet el company Gautxo, vaig deixar el cotxe a un entrador mirant de no molestar ningú i des d’allí vam recórrer uns 100 metres fins el punt on s’hi anava a fer el tall. Poc a poc van anar arribant els altres companys i companyes, així com els Mossos d’Esquadra que vetllen per a que no hi hagin incidents a part de tallar la nacional del trànsit rodat.
Actualment el tall dura ½ hora (de 19:30 a 20:00) i, després de guardar un minut de silenci per les víctimes que hi ha hagut a la nacional, s’expliquen les darreres novetats de la setmana, propers talls, etc.
El manifestants que tallem la carretera no tenim subvencions de cap tipus. Ho dic perquè quan ens manifestàvem en contra del transvasament se va arribar a dir que ens subvencionaven les empreses elèctriques que tenien interessos als pantans... I amb el temps i els diners (carburant i desgast del cotxe) que emprem, potser els podríem emprar d’una altra manera, com per exemple fer una cervesa al bar... Però ves per on, en lloc de fer això ens dóna per lluitar per a que l’AP-7 sigui gratuïta i mirar que l’Administració no converteixi l’N-340 en un nyap posant rotondes, dobles ratlles continues, etc. amb el greuge que això significa per als pobles, urbanitzacions, comerços, etc. que hi ha a tocar d’aquesta infraestructura i que viuen d’ella.
LES CONSEQÜENCIES
Però no tothom ho entén. Tot i que aquesta setmana ja s’ha fet el 156è tall amb quasi dos anys de lluita, encara hi ha gent que o bé desconeixen el fet o bé no se’n recorden o bé, simplement passaven per allí perquè no els hi quedava més remei. I tots s’han d’esperar. Excepte els vehicles d’emergències que com suposareu se’ls deixa passar. Potser m’ho he sentit dir alguna vegada: La gent (en general) només s’assabenta d’allò que l’interessa. Si als talls en lloc d’oferir albercocs, figues, meló de moro o polos de gel, es donessin 20€ a cada un, potser els que ara es queixen serien els primers d’acudir cada setmana.
Una vegada acabat el tall, hi ha qui, quan passa, t’aixequen el polze en senyal d’aprovació, però d’altres te diuen tota mena d’improperis, com els que me van dir a mi dijous.
Vull agrair les mostres de suport rebudes, fins i tot de gent que no conec de res. Però vull destacar el comentari que me va fer l’amiga Lola Sans que me va dir que el seu home havia perdut la vida a l’N-340.
Segur que els intolerants que no volen entendre els motius que ens porten cada setmana a tallar al carretera no han patit la mateixa desgràcia que l’amiga Lola. De ser així, potser tindrien una mica més d’empatia de cara els que allí ens congreguem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada