divendres, 16 de juny de 2017

LA MOCIÓ DE CENSURA DE PODEMOS A RAJOY 2

De Manel Fondevila a eldiario.es. 
Tal com s’havia anunciat, la moció de censura de Podemos va néixer morta al no tenir, d’entrada (i de sortida tampoc, tal i com va quedar demostrat) els suports necessaris per a convertir a Pablo Iglesias en president del govern.
Si durant la primera jornada els protagonistes, a part del propi Pablo Iglesias, van ser Irene Montero i Mariano Rajoy, a la de dimecres van ser Rafael Hernando, el portaveu del PP, José Luis Ábalos (PSOE, un dels homes de confiança de Pedro Sánchez), però sobre tot el rifi rafe que hi va haver entre Pablo Iglesias i Albert Ribera.
Sobre la intervenció de Rafael Hernando he de dir que és un provocador i el seu discurs és un insult a la intel·ligència de la gent que, com jo, no votem al PP. Suposo que al seus agradarà. Me recorda a d’altres portaveus del PP com per exemple Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón que, tot i ser un dels ponents de la Constitució Española, quan va exercir de portaveu, faltava, fins el punt de que una revista interna del PSOE l’anomenava Miguel Embustero y Rodríguez de Faltón. Amb el pas dels anys i ja allunyat de la política, va anar moderant les seves formes i fins i tot té podia arribar a agradar en aquella Tertulia de Sabios que emetia la  Cadena SER dintre del programa La Ventana, en companyia de Santiago Carrillo i Pere Portabella. I més recentment Vicente Martínez Pujalte, actualment investigat dintre d'un cas que va passar a Castella i Lleó i que crec que no va ser citat per Irene Montero el dia anterior. Però Hernando va treure pit de la situació de superioritat que tenia en saber que la moció de censura no aniria en lloc. De totes maneres, Rajoy no va comptar ni amb les suports que només fa uns dies li havien aprovat els pressupostos.
El que més difícil me resulta d’entendre va ser la intervenció d’Albert Ribera... Tot i que des de C’s diuen que volen regenerar la política espanyola, durant la seva intervenció d’ahir semblava més un diputat del PP per tot el que li va arribar a dir a Pablo Iglesias. D’acord que no es puguin veure, però hi ha una cosa que se’n diuen les formes i Ribera no les va mantenir. Va fer acusacions a Iglesias que, des del meu punt de vista no anaven en lloc. De fet Iglesias li va retreure que fes de crossa del PP quan li és necessari que és quasi sempre.
Tampoc no era l’hora de parlar d’altres temes aliens als de la moció de censura, tal i com ho va fer Xavier Domènec que va oferir a ERC una aliança per apartar al PDeCAT del govern de Catalunya, ja que segons Domènec, si corruptes són els del PP, corruptes són els de l’antiga Convergència.
De la intervenció de José Luis Ábalos, potser se’n ha parlat menys, però per les xarxes socials deien d’ell que s’havia graduat de portaveu i que havia superat en escreix les intervencions de l’anterior portaveu del PSOE Antonio Hernando.
Acabaré amb l’acostament de Iglesias al nou PSOE de Pedro Sánchez, el gran absent del debat ja que, si ho recordeu, va renunciar a la seva acta de diputat abans de que el Congrés elegís a Rajoy com a cap del govern d’Espanya.
Tal com deien els qui entenen d’aquestes coses, el PSOE no podrà governar més en solitari i haurà de comptar amb el suport d’una altra força política que, en tot cas, hauria de ser Podemos. És un absurd que les dues forces més importants de l’esquerra espanyola no s’avinguin a l’hora de formalitzar pactes per a governar, ja sigui Espanya o una autonomia, ciutat o poble... Ja sé que hi ha casos no ha estat així, però en d’altres, en la gran majoria, no.
De vegades la manca d’enteniment és qüestió de lideratges. Si és veritat que els barons dels PSOE van vetar-li a Pedro Sánchez la possibilitat de governar amb Podemos, amb un líder del PSOE reforçat després de les primàries, no hi tindrien que haver impediments... Però es clar, faltava un tercer en discòrdia i entre C’s i Podemos, hi va haver un veto mutu.
Caldrà estar atents a partir del proper cap de setmana on el PSOE renovarà executiva i d’altres càrrecs orgànics del partit. A veure si es compleixen les expectatives que es van crear amb la victòria de Pedro Sánchez.