dimecres, 14 de juny de 2017

¿Què en queda del 15-J de 1977?

La revisió del model polític sorgit fa 40 anys no pot ocultar els valors derivats de la conquista pacífica d'una democràcia homologable


Dijous es compliran 40 anys de les primeres eleccions democràtiques a Espanya després de la mort de Franco. No és una efemèride més. Perquè aquella cita amb les urnes va definir moltes de les tendències polítiques que han arribat fins avui.
El 15-J de 1977 va ser per a Espanya (i també per a Catalunya) un dels esdeveniments més importants del segle XX. Aquell dia va néixer un bipartidisme imperfecte, el que va fer la Constitució que encara regeix, i que ha imperat en la política espanyola fins avui. Allà va sorgir també una composició del Congrés dels Diputats que donava molt joc als nacionalismescatalà i basc. I d’aquella cita crucial amb les urnes va sorgir l’axioma, vàlid fins fa molt poc, que les eleccions es guanyaven des del centre, tendència que donava a la pugna política un vernís de moderació.
De fet, el 15-J va ser el principi del fi del PCE, la força que més havia batallat contra la dictadura, i també la derrota de l’Aliança Popular de Fraga, una mena de postfranquisme de to clarament autoritari.

Sistema de torns

Aquell mapa del 15-J va patir un canvi cinc anys després amb l’enfonsament de la UCD de Suárez, substituïda per una Aliança Popular domesticada. Però es van mantenir les essències: un sistema de torns entre la dreta conservadora i el socialisme moderat. Un mecanisme que permetia repartir joc als nacionalismes perifèrics i tancava el pas a la ultradreta i a l’esquerra postcomunista.
I aquest és el model que va començar a esquerdar-se amb la crisi econòmica que va esclatar el 2008 i amb la reivindicació sobiranista catalana del 2012. Els indignats, la irrupció de Podem i la reivindicació catalana del dret a decidir han trencat les costures del dibuix nascut fa 40 anys.
Però aquesta revisió, tan legítima com necessària, no pot ocultar els valors d’aquell 15-J, que va suposar la conquista pacífica d’una democràcia, imperfecta, però homologable amb el món avançat. Espanya va fer aquell dia un gran pas per entrar en la modernitat.