MOLTA PEDRA QUE PICAR

Illa de contenidors dels carrer Brasil amb boses industrials aquest matí. 

L’Ajuntament d’Amposta he engegat l’enèsima campanya contra l’incisvime a la ciutat. En aquest cas sobre la tinença responsable d’animals. Bé! La penúltima (no fa tant) anava sobre com s’ha d’aparcar el cotxe als nous aparcaments de bateria invertida que se van pintar al carrer Amèrica, entre el Murillo i el Sebastià Juan i Arbó.

Qualsevol campanya que s’engegui des de l’ajuntament, benvinguda sigui, però com que ja tenim el precedent del que ha passat tantes i tantes vegades, molt me temo que acabarà amb quatre multetes i que una part de la ciutadania sé la passarà pel folre.  

Tornem al tema de la brossa. Ja sé, alguns pensareu que sóc  pesat, però què hi farem! Cadascú és com és. Una de les coses que més me rebenta és reciclar a casa per acabar tirant-ho al contenidor de rebuig perquè me trobo el contenidor de la fracció corresponent ple. La sensació d’impotència davant d’aquestes coses és molt gran. L’amiga Magda Corella me recorda sempre que ella va fins la illa de contenidors que té més prop i la deixa allí... Bé, és una solució que no aplico i no penso aplicar. El que no faré serà deixar-la fora, però tampoc aniré a veure si tinc més sort a un altra...

Anit mateix me va passar. Portava una bossa d’orgànica. Normalment els contenidors d’orgànica no solen estar plens, però el d’anit sí. Ara bé, dubto que tot el que hi havia dintre fos orgànic... La darrera bossa, aquella que té trobes dalt de tot i que t’impedeix acabar d’obrir la tapa, no semblava orgànica...

Mentre feia aquesta operació de mirar, intentar, desistir i buscar l’alternativa més fàcil, anava parlant amb un veí.

-Jo quan vinc a tirar una bossa de reciclatge i ho trobo ple, la deixo fora per que així quan passen a recollir-ho, els treballadors la puguin reciclar... -Me va dir-.

-Però això no ho pots fer... Si deixes una bossa fora té poden sancionar... -Li vaig replicar-.

-Ja ho sé, però és el que faig jo... –va concloure-.

Com jo ja li havia dir el que havia de dir-li i com que no sóc agent cívic per a intentar convèncer-lo de que no tenia raó, vaig donar el tema per acabat.

Després d’aquesta breu conversa cadascú de nosaltres va seguir el seu camí.

Casos com els del meu veí n’hi ha més. Si més no, de gent que deixa les bosses fora dels contenidors. De vegades tot i que no estan plens... Potser no tots pensaran com el meu veí. Segurament cada infractor donaria una versió diferent del perquè les deixa fora. Evidentment cap que se pugui admetre al 100%, però que hi farem...

La culpa tampoc és que sigui exclusivament dels ciutadans. Fa unes setmanes, mentre feia la darrera sortida nocturna amb la meva gosseta (ja eren quars d’una de la nit), vaig parlar amb un dels camioners que fan la recollida. A part de dir-me que properament l’empresa Acciona serà absorbida per Fomento, tot i que a la comarca del Montsià seguiran conservant la marca, també me va dir que hi ha llocs concrets on per la seva densitat demogràfica s’hauria d’haver posat un segon contenidor de fracció orgànica, però que per estalviar despeses se va acabar desestimant.

Penso que encara hi ha molta pedra que picar...  Quan les campanyes institucionals no produeixen l’efecte esperat, quan per molt que els diguis a la gent el que s’ha de fer i que no fan, només queda una solució: posar-se durs!

 I aquí és quan s’ha de fer complir l’ordenança municipal de policia i bon govern en tota la seva dimensió començat pels comerços que en lloc de gestionar els seus propis residus els porten fins als contenidors i acabant pels propietaris de gossos que no arrepleguen els excrements ni de la plaça del Mercat, un dels llocs més cèntrics de la nostra ciutat.  

Per tant: a posar-se les piles i a ser molt més contundent a l’hora de prendre les mesures correctives.