Sense el suport de les CUP, Jordi Turull
fracassarà en el seu intent de ser elegit el 131è President de la Generalitat,
tot i que ell ja s’ho devia de pensar...
I no només ell, sinó també els dos grups
majoritaris de l’independentisme català. Van jugar la carta de Turull per si
sonava la flauta i sinó, pla D o eleccions dintre de pocs mesos, ves a saber.
És força evident que Junts per Catalunya i ERC
han volgut muntar un ple d’investidura a corre-cuita per pressionar les CUP,
saben que com a partit assembleari que és hi ha molta divisió interna i, tal
vegada, un cop de sort, faria decantar la balança cap el costat autonomista.
Demà divendres Jordi Turull ha de presentar-se
davant el Suprem. Us imagineu el cop d’efecte que hauria representat que demà
el Suprem interrogués a un President electe de la Generalitat. L’acte
propagandista hauria estat majúscul i, sobre tot, si l’alt tribunal acabés
prenent alguna mesura dràstica contra el recent elegit.
Com a estratègia no està malament. Fa temps
que l’independentisme busca el ressò internacional per aconseguir alguns dels
seus propòsits. Potser la independència no, però arribats al punt que estem,
podria ser que la pressió internacional permetés que els que ara estan
empresonats, poguessin quedar en llibertat provisional i qui sap si lliures una
vegada celebrat el judici.
La prova de que Jordi Turull no pensa que pot
arribar a ser President és que el seu discurs (tal com han dit alguns dels
analistes polítics que l’han escoltat) ha estat de perfil baix. Se suposa que
té presentes per a ser investit has de fer un perfil de marcat to polític amb
les línies fonamentals que vols aplicar. Res de tot això. De fet no ha citat
cap vegada les paraules tabús per als espanyols: independència i república.
 |
| De Fer a el Punt/Avui. |
Hauria estat graciós si Turull durant el seu
discurs, en lloc de dir independència
i república les hagués substituït per
un pip o per qualsevol so gutural.
Però ni això... Era massa arriscat, ho comprenc. Si avui hagués parlat d’una
Catalunya independent i republicana (tal com volen els cupaires), demà Turull va directe a la garjola.
En definitiva, el seu discurs s’ha de
qualificar d’autonomista i tret de recordar-se’n d’aquells companys que estan
empresonats o en exili voluntari, poca cosa més se pot arribar a extreure.
Per què s’ha prestat Turull a aquesta
pantomima? (Perquè de pantomima s’ha de qualificar l’acte d’avui) Senzillament
perquè és un home de partit que farà sempre el que li diguin els que estan més
amunt d’ell.
I a partir d’ara què? Si Puigdemont i Comín
segueixen sense renunciar a l’acta de diputat, la qual cosa significaria l’entrada
de dos nous electes i, consegüentment, llavors en segona volta JxCat i ERC si que
tindrien una majoria suficient per a investir el nou president, trobo que anem
cap a unes noves eleccions i mentrestant, mentre que la data no arribi,
continuaran marejant la perdiu com han fet en els últims mesos.
I per què no renuncien Puigdemont i Comín a l’acta?
Perquè a Bèlgica no poden passar de l’aire i necessiten tenir uns ingressos que
els permetin viure d’una manera prou esplaiada...
Jo ho entenc...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada