‘LOS SOLIDARIOS’?

En arribar a treballar aquest matí, alguns s’han fixat en una pintada que han fet durant el cap de setmana a la façana de l’Administració de l’Agència Tributària.

La pintada consta de 3 parts: un text (los solidarios) i dos símbols (un anarquista dibuixat sobre el rètol del logotip de l’Agència i l’altre ocupa)

Per tant, sembla clar la identitat de l’autor (o autors de la pintada), però que han volgut expressar amb los solidarios? Què no som solidaris?

La pregunta és: Què tal vegada ho hem de ser de solidaris?

Ser solidaris vol dir perdonar els deutes a tots aquells que diguin que no els poden pagar?

Som els funcionaris de l’Agència Tributària els que donem la cara davant el públic que s’apropa fins la nostra oficina, però l’Agència Tributària és alguna cosa més: és l’organisme responsable de recaptar els grans impostos estatals per a que puguin funcionar tots els serveis públics (sanitat, ensenyament, seguretat ciutadana...)

Tal com m’ha dit aquest matí Xavier Dalmau, el cap de la nostra oficina (que tampoc comprenia bé que volia dir la pintada):

-Si precisament som els més solidaris, ja que tot el que es recapta sé reparteix... Entenc que puguin discrepar de la manera com sé reparteix... No entenc això de ‘los solidarios’...

Personalment la pintada no m’ha produït ni fred ni calor, però m’ha servit per a fer una nova entrada al meu blog. De totes maneres voleu que us digui que penso? Què l’ha fet algú que està emprenyat perquè sé li ha cobrat (o sé li està intentat cobrar) alguna multa (potser de transit) i no la vol pagar.

Trobeu què un dia podem arribar a treballar i trobar-nos l'oficina ocupada? 

UNA CURIOSITAT A L'ÀMBIT DE L’AEAT DE TORTOSA

Foto: La Marfanta. 

Amb tota seguretat, si us pregunto quin àmbit és el de l’Administració de Tortosa de l’AEAT me respondreu que les Terres de l’Ebre. Què tots els pobles de les TT.E. hi formen part... Error. N’hi ha un que al seu dia es va resistir a formar-hi part, una mica com l’aldea gal·la d’Asterix i Obelix, salvant les distàncies, es clar.

Anem a fer una mica d’història. La Administració d’Hisenda de Tortosa (va néixer així) va obrir portes un 5 de maig de 1985, poc després ho farien les de Reus i Vinaròs.

En aquell temps i durant més d’una dècada, hi formaven part tots els pobles del Montsià, el Baix Ebre, la Terra Alta i alguns de la Ribera d’Ebre. Mai s’ha sabut quin argument van fer servir per a l’hora de decidir quin pobles pertanyien a Tortosa i quins a Reus. Tot i que es pot pensar que els que hi havia al marge dret de l’Ebre eren de Tortosa i els de l’esquerra de Reus, no és així, ja que Ginestar, Benissanet i Rasquera estan a l’esquerra i sempre han pertanyi’t a Tortosa...

Així, Ginestar, Benissanet, Rasquera, Móra d’Ebre, Miravet, Flix, Ascó i Riba-roja d’Ebre van formar part de Tortosa des del començament. En canvi Móra la Nova, Tivissa, la Torre de l’Espanyol, Garcia, Vinebre i la Palma d’Ebre formaven part de Reus.

L’any 2001, com a conseqüència directa del moviment antitransvasament es crea la Delegació del Govern a les Terres de l’Ebre que, teòricament, ocupa el territori de les 4 comarques i, per tant, tots els pobles compresos.

En aquell temps, un dia, parlant amb l’Administrador de la ja AEAT Xavier Dalmau, vam considerar lògic que si, d’alguna manera, s’havia donat vida a les Terres de l’Ebre, tots els seus pobles formessin part de l’Administració de Tortosa.

Jo ja no en vaig saber res més, però sembla ser que ell va moure els fils necessaris per a que fos així.

Al cap d’un temps, el BOE publicava que Tivissa, la Torre de l’Espanyol, Garcia, Vinebre i la Palma d’Ebre, deixaven de formar part de l’Administració de Reus per a passar a dependre tributàriament parlant de la de Tortosa..

Us hi he fixat? Un i només un dels antics pobles de l’Administració de Reus no va deixar de formar-hi part i, per tant, tampoc va passar a dependre de Tortosa... A quin m’estic referint? Efectivament, a Móra la Nova.

Segurament us preguntareu el perquè... Per quins motius Móra la Nova no es va desvincular de l’Administració de Reus.

La història, anècdota o com li vulgueu dir l’he explicat moltes vegades. En aquells moments a Móra la Nova regnava Joan Sabanza i va considerar que la gent de Móra tenia més tirada a Reus que no a Tortosa i, per tant, va demanar que el seu poble hi quedés exclòs.

A la pràctica aquest fet té molt poca rellevància i són molts els ciutadans de Móra la Nova que baixen a Tortosa per a fer tràmits amb l’administració tributària, ja que, amb el pas dels anys, aquesta situació no ha canviat.

Tot i els arguments de Sabanza, sempre he pensat tenien més motius els de Móra d’Ebre que els dels Masos (*) ja que la C-12 o l’Eix de l’Ebre passa pel costat esquerre, es a dir, a tocar de Móra la Nova i, per tant, estan millor comunicats amb Tortosa que els seus veïns. En canvi, els de Móra d’Ebre (què jo sàpiga) mai s’han queixat, mentre que el que va ser l’alcalde de l’altre costat va decidir per tot el poble. Al meu poble d’això se’n diu una cacicada, ignoro com hi diuen al teu...

(*) Explica la història que alguns habitants de Móra d’Ebre, van anar colonitzant poc a poc el marge esquerre de l’Ebre que estava més prop del seu municipi i molts se’n hi van anar a viure fins que finalment es va crear el poble de Móra la Nova. Des de llavors els morencs de la dreta del riu anomenen despectivament Móra la Nova com els Masos.

SOBRE ELS PRESSUPOSTOS CATALANS

El President Puigdemont està més content que unes pasqües: Les CUP han acceptat que es tramitin els pressupostos de la Generalitat per al 2017... Tot i que no hagin garantit el seu suport...

L’aprovació dels pressupostos és un dels fets més transcendentals (tal vegada el que més) dels curs legislatiu. Mireu si és important, que la no aprovació dels pressupostos pot comportar la caiguda d’un govern. Recordo quan CiU no va aprovar el pressupost elaborat pel govern de Felipe González de l’any 1996 y es va haver de dissoldre les cambres legislatives i donar pas a les eleccions que van donar la victòria al PP d’Aznar.  

Davant la manca de suport dels cupaires, Puigdemont va haver de fer una sortida cap endavant i sotmetre’s a una moció de confiança, que va superar. Però podria ser que quan es portin a aprovació al Parlament, per molt socials que es digui que són, les CUP acabin per no donar-los suport i, per tant, a Puigdemont no li quedaria més solució que dissoldre’l i convocar unes noves eleccions. Bé, però tot això més o menys ja ho sabeu...  

Els pressupostos són els grans comptes d’una administració (segurament que això també teniu constància) i que quan s’elaboren han d’estar equilibrats, com una balança. O sigui, la despesa ha d’estar en consonància amb els ingressos. No sé a la Generalitat, però als ajuntaments la meitat de la despesa sé l’emporta el capítol de personal (sous, salaris, seguretat social i d’altres retribucions)

I com es produeixen els ingressos? Varien segons els tipus d’administració. Als Pressupostos Generals de l’Estat pràcticament tots els ingressos són via els impostos que es recapten, principalment IRPF, IVA i Imposts sobre Societats. En canvi a la Generalitat de Catalunya els ingressos propis són molt minsos ja que només una part dels impostos estatals han estat traspassats o sigui, són de competència exclusiva de la Generalitat: Patrimoni, Transmissions patrimonials i actes jurídics documentats i Successions i donacions. A part estan els que graven el joc, així con altres taxes i cànons. Tot i que per llei l’Estat retorna a Catalunya el 50% de l’IRPF i de l’IVA, la competència a l’hora de recaptar-los és de l’Estat o sigui, de l’Agència Tributària espanyola. Quan després l’Estat retorna aquests diners a Catalunya és el que es coneix com a transferències corrents.

Des del meu punt de vista, una de les contradiccions de l’independentisme català és no renunciar a aquestes transferències de forma immediata. Si realment volen trencar amb l’Estat deixant d’acatar determinades lleis o desobeint les sentències judicials que s’han dictat contra alguns polítics favorables al procés.  

I és que una cosa són els fet i l’altra la pela. Catalunya no podrà ser independent si no té autonomia financera. Està clar que si finalment ens desvinculem d’Espanya la tindrem, però en cap cas serien fets simultanis. Quan Catalunya esdevingui independent (suposem que un dia ho serà), en un primer moment encara haurà de dependre de les transferències que li faci l’Estat.

Ja sé que molts direu: És que són diners nostres... D’acord, però els recapta l’Estat i ens els retorna. Ja sé que direu per això se crearan estructures d’Estat... D’acord, però si es vol obtenir la independència econòmica els catalans haurem de deixar de tributar a Espanya i passar a tributar a Catalunya. Davant de la incertesa d’aquell moment, quants decidiran tributar aquí i, amb el que es recapti, ja n’hi haurà prou per a fer funcionar tota l’administració catalana?

Vols que te doni un consell d’amic: No deixis de tributar a Espanya mentre els que diuen estirar del carro del procés no té demostrin que ells ho han fet. Tots!

POCA FEINA, PERÒ POCA, POCA...

Si alguna vegada en els darrers anys heu estat a l’Agència Tributària, sabreu que per a ser atesos s’ha d’agafar un tiquet. Més o menys com quan aneu a la carnisseria o al bar el Barril de la Ràpita... Però molt més complex. I és lògic perquè a l’Agència Tributària tenim diversos departaments i dintre dels quals es porten diferents temes. El nom tècnic dels sistema es diu Ateneo.

Els tiquets que comencen per la lletra Z són exclusivament per a fer la Declaració de la Renda. Si algun dels meus lectors ha anat a Tortosa alguna vegada a fer la declaració de la renda, potser se’n recorda.

Dit això us passo a explicar l’anècdota que vaig viure fa uns dies. D’aquelles que en 30 anys no t’han passat mai i mira que de tantes que ens passen podríem escriure un llibre.

De sobte m’entra una Z, o sigui algú reenviat des de les taules que confeccionen la Declaració de la Renda, la qual cosa és ben estrany. M’aixeco i els hi pregunto:

-Què voldrien? –Eren un matrimoni-  

-Fer un canvi de domicili –Me responen-

-Què no els hi ha fet quan han fet la renda? –Els hi pregunto, ja què és el normal-

-No, és que hem vingut a dir que aquest any no l’hem de fer. L’altre any teníem uns lloguers que ara no tenim i per tant no ens cal fer la declaració.

(!!!!!)

Imagineu la meva sorpresa! Deu de ser la primera persona que demana cita prèvia per a Renda   (és perceptiu fer-ho) per ha dir que no l’ha de fer...

I es clar, com l’hi havia de canviar l’adreça sinó feia la declaració de la renda? I per això la van passar al meu departament.

Per a fer els canvis de domicili ens van habilitar fa uns mesos un ordinador que porta incorporada un tableta per a poder digitalitzar la signatura. Els vaig fer apropar a l’ordinador i els hi vaig preguntar on vivien.

-A Masquefa...

-Masquefa? On està ‘això’ de Masquefa?

-A la província de Barcelona. 

-I per què venen aquí a fer el canvi de domicili? El més normal és que vagin a l’administració corresponent (igual és Vilanova i la Geltrú)

-És que jo sóc de Tortosa –me respon el marit- i estem passant uns dies per aquí.

-Quan jo vaig de viatge en l’última cosa que penso és en arreglar papers... –Els hi vaig dir-

Encara no me’n puc avenir de com consumeix el temps la gent i com utilitza innecessàriament els recursos públics. Al meu poble dirien que tenien molt poca feina, però poca, poca...  

ELS TREBALLADORS DE L’AGÈNCIA TRIBUTÀRIA SENSE LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ

Fa anys (no sabria dir quants, però molts) l’Agència Estatal d’Administració Tributària (l’empresa on jo treballo), va obrir una bústia de queixes i suggeriments.

Poques vegades vaig fer servir aquesta bústia i quan ho vaig fer sempre va ser per a mirar de millorar algun aspecte relacionat amb el treball, normalment d’alguna aplicació informàtica. La veritat és que normalment no et feien cas.

El sistema permetia adherir-se als suggeriments que feien altres companys i de tant en tant rebies un correu d’algun company demanant-te suport per a que la seva iniciativa tingués més força. Però les grans qüestions mai eren acceptades i llavors rebies un correu de l’administrador de la bústia comunicant-te que no havia pogut ser atès.  

A partir de l’any 2011 hi ha un abans i un després en l’ús de la bústia. Durant els darrers mesos de govern de Zapatero es va fer la primera rebaixa salarial a tot el col·lectiu de treballadors públics (no només els de l’Agència Tributària, sinó també de la resta d’organismes i empreses públiques dependents de l’administració central, però també de l’autonòmica i la local.

Aquest fet va provocar una gran indignació entre el col·lectiu de treballadors, indignació que va anar creixent durant els anys al veure que se’n congelava sistemàticament el sou i es deixava sense efecte un acord signat anys abans que comportava anar pujant progressivament en el transcurs dels anys sempre dintre de la mateixa categoria laboral. Fins llavors, a l’AEAT no hi havia existit mai una autèntica carrera professional. Aquest fet va permetre a molts de treballadors com jo recuperar una part del poder adquisitiu que s’havia anat perdent durant la majoria dels anys treballats, ja que, normalment els augments de sou eren inferiors a l’IPC de l’any anterior, això sinó era zero degut a les congelacions que ja es van patir en els primers anys d’Aznar.  

Però les retallades no van ser nomes de salari, sinó també socials, ja que es van reduir considerablement els dies d’assumptes propis i vacances, que també s’havien augmentat en el decurs dels darrers anys fruit de la mateixa negociació de l’administració amb els sindicats.

L’excusa de que s’havien reduït els dies de vacances i lliure disposició per estalviar despeses era només una excusa que es podia creure de portes cap a fora, però era mentida, ja que a l’Agència Tributària quan un treballador fa vacances o està de baixa, mai se’ls substitueix i són els propis companys els que, normalment, es distribueixen la seva feina.

També cal tenir en compte que les reduccions de sou, tot i ser menors quantitativament, perjudicaven més els grups més baixos (C1 –administratius-, C2 –auxiliars-, D –ordenances-), ja que, sobretot als A1 (inspectors de finances, molts d’ells amb jerarquia dintre de l’organigrama administratiu) se’ls compensa amb l’augment de la productivitat i d’altres complements.

Fa uns anys semblava que aquesta situació no acabaria mai. El malestar havia anat en augment entre el personal dels grups inferiors i aquest fet es va traslladar a la bústia de queixes i suggeriments que es va omplir de tota classe de comentaris, alguns d’ells pujats de to i fins i tot amb improperis dirigits cap els estaments més elevats. Els A1 es van convertir en el focus del malestar generalitzat.

De vegades alguns comentaris van ser esborrats amb la consegüent queixa per part dels afectats. Però la majoria, tot i ser molt pujats de to, es mantenien i eren visibles per atots aquells que hi accedien.

En lloc d’aplicar mesures contra les faltes de respecte, es va optar per inhabilitar la bústia. Així feia dies que mirava d’accedir-hi i m’era impossible. Al final s’ha optat per una solució salomònica: clausurar la bústia. Fins i tot ha desaparegut la icona d’accés.

No es pot saber si alguna vegada tornarà a funcionar i si ho fa, si caldrà prendre alguna mesura per a que no passi el que ha passat durant molt de temps, però la sensació que tinc és que s’ha censurat l’opinió dels treballadors de la casa. 

EL TÚNEL DEL TEMPS: EQUIVOCAR-SE

Diu la dita que rectificar és de savis i equivocar-se, d’humans.

Jo m’equivoco amb facilitat i molt més que el que voldria. Què hi farem!

En canvi hi ha d’altres que si s’equivoquen no ho accepten i els hi ha que ni tan sols s’equivoquen o això creuen.

Ja fa prop de 20 anys, l’Estat va crear un nou impost per a compensar la reducció de l’IVA que suportaven els cotxes. Al nou impost (com s’havia de dir sinó?) se'l va batejar amb el nom d'Impost sobre Determinats Mitjans de Transport.

Ràpidament, els concessionaris de cotxes sé les van idear per abaratir el cost dels turismes. El més habitual era incorporar baca per a que passessin de l’alçada màxima o bé comprar el model bàsic i després incorporar-li accessoris diversos.

La informació que arribava a l’Agència Tributària era pel total pagat i, es clar, sovint no coincidia amb el declarat a l’impost. Què passava llavors? Què se’ls hi enviava un requeriment per a que aportessin les factures. Si les factures eren per reparacions (pot passar que dintre del primer any tinguis alguns desperfecte), no passava res, però si es detectava el frau, se’ls hi liquidava la diferència incrementada amb els recàrrecs corresponents.

Una vegada sé li va requerir a un que, en aquella època, regentava un bar a Amposta. Va arribar a l’administració entre emprenyat i prepotent. Després de revisar la informació que teníem, vaig haver d’acceptar que s’havia tractat d’un error. No obstant, l’interfecte (si us sona malament, s’ho mereix) lluny d’acceptar que tots ens podem equivocar (també la informàtica), va continuar visiblement molest.

Finalment li vaig dir:

-L’única cosa que puc fer és demanar-te disculpes encara que la culpa no sigui meva.

Ni així.

-És que tu no t’has equivocat mai? –Ja no sabia que dir-li-

-Jo no! –Em va contestar.

-Si és així em trec el barret.

Pel que sembla, mai havia servit un cuba-libre de ginebra en lloc de rom o un cigaló de conyac en lloc d’un d’anís.        

CATALANS: ÉS LA ‘PELA’!!

Mas insisteix: Sense hisenda pròpia no hi ha independència.

L’Agència Tributària Catalana fa molts d’anys que es va crear. Va néixer d’Economia i finances i fins i tot va col·laborar estretament amb l’espanyola confeccionant declaracions de la renda. No tinc clar que ara ho segueixin fent...

El que s’ha de fer és dotar-la de contingut. No n’hi ha prou que gestioni 4 impostos mal contats: patrimoni, transmissions patrimonials... Evidentment ha d’aspirar a recaptar tot l’IRPF i tot l’IVA que es genera a Catalunya i, fins i tot els impostos especials, ara competència del departament de Duanes.

Mas va dir que el funcionament de la hisenda catalana ha de ser a partir de la confiança mútua. Mentre l’espanyola persegueix els defraudadors i fins i tot se’n volen publicar les llistes d’aquells que deixen de declarar més diners al fisc, la catalana premiaria als bons contribuents i faria públic els seus noms... El model seria semblant al que hi ha a Austràlia, Suècia o Dinamarca.

Però una cosa són bones intencions i l’altra molt diferent la forma de ser i de pensar d’una part (no sé si majoritària o no) de la societat catalana que, amb això s’assembla bastant a l’espanyola.

Els catalans, com a bons mediterranis, som de sang calenta i portem als nostres gens l’engany.

Al nostre país ens sentim orgullosos si deixem de pagar 1€ a l’erari públic i ens agrada explicar-ho encara que de vegades no sigui veritat.

Quantes vegades hauré escoltat a algú dient:

-Jo mai he fet la declaració de la renda i no m’han dit res. Mentida! Fa 20 anys possiblement era veritat, però ara qui no la fa i no li diuen res, o és perquè no en té obligació o perquè si la té és per tant poca cosa que val més el requeriment que no el que es podria recaptar.

Però això és el fàcil... Això és el que s’extreu de les dades de l’ordinador central de Madrid que conté una gran quantitat d’informació, més de la que et penses i fins i tot més de la que jo em penso o sé i mira que hi treballo...

Però hi ha d’altra informació que és la que s’escapa dels canals habituals: el diner negre que es genera per negocis lícits i il·lícits.

No em diràs que no has pagat mai una factura en negre? Quan has anat al taller o ha vingut el paleta a fer-te una reforma, no t’ha preguntat mai si ho volies amb IVA o sense? La no recaptació d’aquests diners és el frau fiscal. A menys frau o bé es podrien abaixar els impostos o bé destinar-se més diners a infraestructures, serveis, ajuts a la dependència... Però en aquell moment que ens diuen si volem la factura amb IVA o sense, ni ho pensem ni ens importa...

Però a part d’aquests, que si vas a mirar és pecata minuta, està la corrupció, que a part del frau fiscal, permet blanquejar diners, evadir capitals a paradisos fiscals, etc.

Sense anar més lluny, Pujol era (o és) un defraudador i un evasor i son pare de Mas, també. Potser Mas i les autoritats econòmiques del meu país tinguin confiança amb mi (no els hi he donat motius per no tenir-la), però jo... Quina confiança he de tenir amb aquells que tenen 15 seus embargades (entre elles les d'Amposta, Tortosa i Móra d'Ebre) per presumpte finançament irregular? Cap ni una!     

De debò us creieu que tot això canviaria d’avui per a demà, amb una Catalunya independent.

Ah! Hi ha qui afirma que si no paga a la hisenda espanyola el que li pertoca és perquè està en disconformitat a com Madrid gestiona els diners i que pagaria gustosament a la catalana en una hipotètica independència. Jo no m’ho acabo de creure. Potser en algun cas sí, però en la majoria, passats els primers anys d’eufòria farien com han fet sempre.

Realment Mas pensa tot el contrari? Crec que l’haurem de posar al grup dels babaus.      

EL QUE NO S’EXPLICA ALS TELEDIARIS

Fa uns dies, una assessora em va dir:

-Encara no us canseu de recaptar?

Els funcionaris de l’Agència Tributària no tenim cap culpa del que fan els nostres caps i sovint ens desmarquem totalment de la seva manera de procedir. Penseu que som els propis empleats els primers afectats en haver d’actuar amb uns criteris que no sempre compartim.

Trobo injust, per exemple, que es facin declarar en efectes retroactius les rentes obtingudes a l’estranger. És cert que aquetes rendes s’haurien d’haver de declarar sempre, però fins l’any passat l’Agència Tributària no en va tenir constància. La majoria dels afectats (majoritàriament pensionistes que havien treballat en dures campanyes de l’arròs i la verema a França), en veure l’advertiment de l’Agència Tributària quan sol·licitaven les dades fiscals, l’any passat ja ho van declarar els ingressos corresponents al 2013. Però com he dit al començament del paràgraf, els fisc espanyol no en té prou amb això i volen que es regularitzen els tres exercicis precedents, es a dir 2010, 2011 i 2012.

En alguns casos les quantitats que han de pagar són considerables per a un pensionista que cobra la pensió mínima i la francesa que, a diferència de les d’aquí, no es revaloritza al llarg dels anys. Conec el cas d’un pensionista que aquest any dels 1.900 euros aproximadament que cobra de França, al fer la declaració de la renta li ha significat pagar una mica més de 500€. I no és l’únic.

Farà un mes aproximadament, un altre pensionista de Santa Bàrbara que també va treballar a França, va haver de ver un ajornament perquè no podia pagar el que li demanaven.  Les seves queixes es podien sentir des de certa distància:

-Amb el munt de polítics que han robat i no els hi passa res i veniu a per nosaltres.    

  

No li faltava raó. L’Agència Tributària, des de fa molts d’anys mira de recaptar el diner fàcil. Quantitats petites que surten de les liquidacions de la renda, recàrrecs i sancions tributàries. Elsmandamassos de l’Agència Tributària són conscients que si el deute és molt gran, difícilment s’acaba cobrant.

Aquest any estan requerint als qui no van fer la renda del 2012 i que tenien obligació de fer-ho. Però a diferència d’abans, les quantitats que obliguen a declarar són irrisòries: petits increments patrimonials derivats de vendes da valors d’aquells que et col·loquen els empleats de la banca en lloc de la típica llibreta a termini que tenies abans. També ridículs rendiments agraris que sovint no arriben ni a 100€ i que són conseqüència de la venda d’unes poques ametlles o garrofes. En casos com aquests, abans només se’n assabentaven si demanaven un certificat, però no se’ls requeria.

També és indignant que a partir d’enguany hagin de tributar determinats ajuts con per exemple els de llibres, menjador, transport escolar o els que cobren, per exemple, els jubilats de determinats municipis que reben en concepte de compensació per l’IBI. Tots aquells que aquest any no hagin fet la declaració, quan l’any que ve l’ajuntament corresponent consultarà les dades a l’Agència Tributària (es pot fer pels convenis de col·laboració que hi ha), es trobaran amb la sorpresa que no se’ls hi pagarà perquè, tenien obligació de fer-la, no l’hauran fet. Però l’aberració més gran és que també passi el mateix amb les dones que cobren un ajut per maltractament. Des del meu punt de vista, no té nom!

I ja per acabar (encara podríem posar moltes més coses) Si escolteu a Rajoy o a Montoro dient que s’han abaixat els impostos, no us ho cregueu del tot. A veure, ¿quants dels que m’esteu llegit us havíeu deduït fa anys els vostres ascendents (normalment pares, però també fins i tot avis) que convivien a la mateixa casa? L’Agència Tributària va fixar el límit d’ingressos per a poder aplicar-se la deducció en 8.000 euros anuals per a la renda de l’exercici de 2003. Aquest topall s’ha mantingut invariable des de llavors mentre el nivell de vida s’ha anat incrementant amb el pas dels anys. Per tant, i en tota lògica, hi va haver un moment que la pràctica totalitat de les pensions van superar l’esmentada quantitat i, per tant, la possibilitat de deduir-se els ascendents.

Veritat que aquestes coses no les heu sentit explicar a cap telediari? Als membres del govern no els interessa que sé sàpiga i els editors imagino que el desconeixen. Total, només uns pocs, aquells que ens relacionem amb impostos, coneixem la situació.

TORTOSA ‘IS DIFFERENT’

Si més no l’Administració de Tortosa de l’Agència Tributària. Ja he comentat alguna vegada la concentració que hi ha de càrrecs o excàrrecs públics. Ara mateix tenim: una alcaldessa (el Perelló), un alcalde (Mas de Barberans), el regidor de Cultura de l’Ajuntament de Tortosa, un altre regidor de Tortosa i un regidor de Paüls.
Ahir es van celebrar eleccions sindicals. Tal com havia comentat, es van presentar 8 llistes: UGT, CC.OO., CGT-CAT, CSIF, SIAT, GESTHA, UCESHA i FEDECA. Tret dels tres primers (que suposo coneixeu), els altres o bé són sindicats de l’Administració de l’Estat o exclusivament de l’Agència Tributària, excepte l’últim que és una mena d’associació que també té el dret de poder-se presentar.
De les 8 candidatures, 3 estaven encapçalades per company de Tortosa, quan, quantitativament parlant, l’actual plantilla de Tortosa deu de representar, aproximadament, una mica més d’un 10% de la totalitat de treballadors públics de la província que, com sabeu, té 4 centres de treball: la Delegació de Tarragona, les Administracions de Reus i Tortosa i Duanes, encara que per obres a l’edifici de la plaça dels Carros, ara mateix, els treballadors  estan ubicats a les dependències de la Delegació.
Excepte FECECA (inspectors) i GESTHA (tècnics), a les altres candidatures també hi havia una nodrida representació de companys d’aquesta Administració. Entre totes caldria destacar la de SIAT que, a part de tenir 5 candidats, entre ells, el cap de llista, aquest és també el secretari general del sindicat a Catalunya.
Els resultats de Tortosa van ser aquests:

UGT: 11 vots.
CC.OO.: 11 vots.
SIAT: 4 vots.
UCESHA: 3 vots.
GESTHA: 2 vots.
CSIF: 1 vot.
FEDECA: 1 vot.
CGT-CAT: 0 volts. 
Cap vot en blanc i cap vot nul.

El cens electoral era (crec recordar de 34 electors), dels quals en van votar 33 (una companya està de baixa), per tant, el percentatge va ser molt alt: 97 %.

La distribució de delegats sindicals a la Junta de Personal Provincial va ser la següent:

GESTHA: 3 delegats (52 vots)
UGT: 2 delegats (34 vots)
SIAT: 2 delegats (28 vots)
UCESHA: 2 delegats (29 vots)
CGT-CAT: 2 delegats (23 vots)
CSIF: 1 delegat (17 vots) 
CC.OO.: 1 delegat (19 vots)
FEDECA: 0 delegats (9 vots)  

El sindicat guanyador, el de tècnics (grup A2 -antics sotinspectors i cos de gestió-) és un sindicat corporativista amb una afiliació molt elevada entre els seus i que, per tant, en una immensa majoria el voten. A Tortosa, fins i tot en això som differents: dels 7 tècnics que hi ha, només 2 van votar el que podríem considerar el seu sindicat.

‘GUERRA SINDICAL’ A L’AGÈNCIA TRIBUTÀRIA

Sabeu allò de éramos pocos y parió la abuela... Bé, alguna cosa així està passant als sindicats de l’Agència Tributària espanyola. Segurament perquè s’estan a punt de fer les eleccions sindicals una vegada acabat el cicle electoral de 4 anys.

A saber, a l’AEAT tenim els següents sindicats:

-UGT, CC.OO, CGT-CAT, CSI-CSIF, SIAT-USO, GESTHA, FECEDA (que no és un sindicat, sinó que és una associació professional del subgrup A1 –o sigui, l’èlit-) Fins aquí els que tenen representació a la província de Tarragona. Però n’hi ha més: UCESHA i altres regionals com ELA-STV i la Interconfederal Galega...

Com veieu, hi ha de tot: de classe, classistes, d’esquerres, de més d’esquerres, de dretes... Per sort no tenim als de Manos Límpias, però igual només és qüestió de temps...

SIAT (Sindicat Independent de l’Agència Tributària) fa anys va arribar a un acord amb USO per a poder usar les seves sigles i, imagino, poder tenir un suport i una experiència que, evidentment no té quan es tracta d’un sindicat de nova creació.

Aquesta setmana, tots dos sindicats han trencat peres. I ho han escenificat d’una manera d’allò més inversemblant. S’estava mantenint una reunió de negociació entre els sindicats més representatius i l’Administració. De sobte, el representant de l’Administració va dir que s’havia de validar les acreditacions per a poder seguir negociant i es va fer un recés. Quan es van tornar a reunir, hi va entrar un representant d’USO  tot afirmant que el de SIAT no era competent, mostrant un document notarial. Mentre, el de SIAT, afirmava que la relació que van establir durava fins el 29 d’abril, data de la celebració de els eleccions sindicals a l’Agència Tributària.

L’Administració va dir que no era competent per a dirimir en aquell conflicte i que, en tot cas, eren els dos sindicats els que s’havien de posar d’acord. Es va aixecar la reunió.

Ara, fins que s’aclareixi tot aquest enrenou, 26.000 treballadors de l’Agència Tributària s’han quedat amb el cul a l’aire, es a dir, sense poder continuar negociant temes com el de la propera campanya de renda.

Després d’això, alguns dels altres sindicats (UGT i CSI-CSIF) han posat en dubte la independència de la que feia gala SIAT. De fet, era el sindicats menys bel·ligerant amb l’administració i el que sempre solia signar els documents que aquesta presentava, encara que la resta dels sindicats no hi estiguessin conformes.

Com veieu, a tota organització, sempre hi ha algú que, a canvi d’un entrepà de mortadel·la, es posa al costat dels empresaris per a boicotejar els acords més favorables per als treballadors. Una pena.

DARRERA HORA. Mentre UCESHA desmenteix tenir cap acord amb USO, SIAT emet un dur comunicat carregant contra els altres sindicats als qui acusa de fer electoralisme. El comunicat és tan dur que fins i tot parlen sindicats grocs i dels ERO's d'Andalusia... 

Només per això ja es desacrediten tot sols. Ningú nega el tema dels ERO's, però és un tema que no afecta a la UGT de l'Agència Tributària i per tant, és un comentari que sobrava. 

I potser algú els hi tindria que explicar que són els sindicats grocs. Aquells sindicats que s'oposen sistemàticament a les mesures que van en contra dels treballadors no poden ser de cap manera qualificats com a grocs. I això és el que estan fent els companys de Madrid: lluitar a favor dels interessos de tots els treballadors de l'Agència Tributària, siguin dels grups A, B, C o D.  

SÚBDITS PER DINERS

Sembla ser que és una costum força arrelada el de repartir bufandes per Nadal. Quan es reparteixen proporcionalment i arriben a tothom, la costum és sana i fins i tot lloable. Ara bé, si es reparteix de forma desproporcionada o simplement arriba a uns quants amb qualsevol excusa, és deplorable.

Aquets darrers dies me’n he assabentat de 3 casos, tots força significatius. L’ordre en que em vaig assabentar és el següent: Ajuntament d’Amposta, Generalitat de Catalunya i Agència Estatal d’Administració Tributària. De fet tots són casos que es repeteixen any rere any i, evidentment no són els únics, ja que, amb tota seguretat n’hi ha d’haver molts més.

El cas de les bufandes a l’Ajuntament d’Amposta, per la seva proximitat, és, possiblement el que més m’indigna (si és que la indignació és quantificable) L’any passat ja va sortir a la llum amb molta força, la qual cosa no ha impedit que, aquest any es tornés a repetir. Però el més vergonyós és quan algú (donant o receptor) surten a justificar el que no és justificable baix cap concepte.

Amb aquesta tàctica, el donant, pretén (i ho aconsegueix) guanyar-se la fidelitat del receptor i així s’aconsegueixen favors mutus: tan em dones, tan et dono.

De vegades, fins i tot, es poden arribar a traspassar les línies roges de la legalitat.

En el cas de la Generalitat de Catalunya, una administració molt vinculada a CiU, no ho hem d’oblidar, el propòsit deu de ser força semblant. Mas, Mas-Colell i companyia agraeixen la submissió d’alguns càrrecs orgànics per així tenir controlat a la majoria del personal.

En el cas de l’AEAT (administració en la que treballo i conec des de dintre), el tema és diferent. de fet, l’AEAT, com a ens autònom depenent del Ministeri d’Hisenda es va crear l’any 1991. El propòsit encobert pel qual es va crear l’ens autònom va ser mirar de reduir la fuga de càrrecs que es passaven a l’empresa privada; la majoria a les consultories d’empreses d’arreu del territori, però preferentment de Madrid i Barcelona què és on es capitalitza l’activitat econòmica del país.

I és que l’administració (qualsevol administració) no pot competir amb els sous que paga l’empresa privada i per això cal buscar fórmules per a tenir el màxim contents als funcionaris de més alt rang o els de grup A1 (inspectors de finances) 

Evidentment, com més alt sigui el càrrec, més gran sol ser la bufanda que perceben. 

Mentre, a la plebe, que sol ser la resta dels personal, fins i tot inclosos els A2 (subinspectors i tècnics), reben les engrunes, proporcionalment descendents segons la categoria: C1 (administratius i agents tributaris), C2 (auxiliars), E (ordenances i personal no qualificat)       

LES FOTOS DEL DIA 21-11-2014

Aquest matí se'n ha anat la llum a l'Administració de Tortosa de l'Agència Tributària. de fet se'n ha anat la llum a gran part del barri de Ferreries: al bar on vaig a esmorzar, a l'IES de l'Ebre, a l'oficina de la Caixa... M'imagino que a molts que a molts d'altres llocs.
Quan ha tornat, no ha fet a plena potència. Semblava com si li manqués alguna fase...
Ens preguntàvem que havia passat, però no ho hem pogut esbrinar.
Un company ha apuntat que, tal vegada havia estat una retroexcavadora que havia trencat un cable al voler fer la rasa que separés Catalunya d'Espanya... No sé, no sé... Tot és possible...

 

LES FOTOS DENÚNCIA DEL DIA 6-11-2014

La primera imatge és de l'Administració de la AEAT de Tortosa. Fa dies que estan canviant tot el cablejat, suposadament (és el que ens han dit) és per a posar càmeres de vídeovigilància...

La segona imatge és del carrer la Ràpita de Tortosa. Avui durant tot el dia estava prohibit aparcar a un costat perquè s'havia de canviar la il·luminació.
Si hi ha tanta crisi com diuen i els sous no es poden apujar, per què nassos s'han de fer aquestes inversions?
Tan necessàries són? Trobo que si han estat anys i anys (en el cas de l'Administració de l'AEAT, 29)...
¿No es podrien esperar uns quants anys més fins que arribin temps millors? 

COMPETÈNCIA DESLLEIAL

Fa uns mesos, una empresària ampostina em va parar pel carrer per a consultar-me una qüestió que la preocupava.

La seva empresa es dedica a la distribució de formatges i d’altres productes derivats. Segurament sabeu, que per Amposta s’estan venen formatges a domicili. Arriben amb una furgoneta des del País Valencià i els ofereixen a les ames/amos de casa. D’això se’n diu venda ambulat i està prohibida a la majoria dels pobles.

Imagino que els formatges, a part de tenir totes les garanties sanitàries, arriben al consumidor en perfecte estat. També crec que qui els porta té tots els permisos per a fer-ho i, evidentment està donat d’alta a la Seguretat Social i paga els seus impostos. Per tant, a primera vista, l’única cosa il·legal que fan, és vendre’ls de forma ambulant.

L’empresària em va preguntar si com a treballador de l’Agència Tributària pensava si es podia fer alguna cosa. Li vaig dir que com Agència Tributària no. Primer caldria saber per a quina empresa treballen i si fiscalment compleixen les seves obligacions. Després, com que no són de la província, en un principi, la Delegació de Tarragona no té competències. Potser la Seguretat Social ja que el treball si que l’estan fent a pobles de Tarragona. De totes maneres li vaig dir que, des del meu punt de vista, era competència de la policia local, ja que si la venda ambulant està prohibida a Amposta, se’ls pot sancionar.

Per a la meva sorpresa, em va dir que la policia local d’Amposta li havia dit que ells no hi poden fer res...

Aquest matí he vist a la furgoneta aturada i repartint al carrer Brasil, al costat de la cantonada amb el carrer Velázquez, molt a prop d’on l’empresària té el seu centre de distribució i segur que els ha vist ja que tenia la furgoneta aparcada a l’altre costat de carrer.

Aquest tipus d’activitats són una competència deslleial i una clara mostra de la inoperància per part de les administracions que no poden o no volen activar els mecanismes per a evitar-ho.