Sembla ser que és una costum força arrelada el
de repartir bufandes per Nadal. Quan es reparteixen proporcionalment i arriben
a tothom, la costum és sana i fins i tot lloable. Ara bé, si es reparteix de
forma desproporcionada o simplement arriba a uns quants amb qualsevol excusa, és
deplorable.
Aquets darrers dies me’n he assabentat de 3 casos,
tots força significatius. L’ordre en que em vaig assabentar és el següent:
Ajuntament d’Amposta, Generalitat de Catalunya i Agència Estatal d’Administració
Tributària. De fet tots són casos que es repeteixen any rere any i, evidentment
no són els únics, ja que, amb tota seguretat n’hi ha d’haver molts més.
El cas de les bufandes a l’Ajuntament d’Amposta,
per la seva proximitat, és, possiblement el que més m’indigna (si és que la
indignació és quantificable) L’any passat ja va sortir a la llum amb molta
força, la qual cosa no ha impedit que, aquest any es tornés a repetir. Però el
més vergonyós és quan algú (donant o receptor) surten a justificar el que no és
justificable baix cap concepte.
Amb aquesta tàctica, el donant, pretén (i ho aconsegueix) guanyar-se la
fidelitat del receptor i així s’aconsegueixen favors mutus: tan em dones, tan
et dono.
De vegades, fins i tot, es poden arribar a
traspassar les línies roges de la legalitat.
En el cas de la Generalitat de Catalunya, una
administració molt vinculada a CiU, no ho hem d’oblidar, el propòsit deu de ser
força semblant. Mas, Mas-Colell i companyia agraeixen la submissió d’alguns càrrecs
orgànics per així tenir controlat a la majoria del personal.
En el cas de l’AEAT (administració en la que
treballo i conec des de dintre), el tema és diferent. de fet, l’AEAT, com a ens
autònom depenent del Ministeri d’Hisenda es va crear l’any 1991. El propòsit
encobert pel qual es va crear l’ens autònom va ser mirar de reduir la fuga de càrrecs
que es passaven a l’empresa privada; la majoria a les consultories d’empreses d’arreu
del territori, però preferentment de Madrid i Barcelona què és on es
capitalitza l’activitat econòmica del país.
I és que l’administració (qualsevol
administració) no pot competir amb els sous que paga l’empresa privada i per
això cal buscar fórmules per a tenir el màxim contents als funcionaris de més
alt rang o els de grup A1 (inspectors de finances)
Evidentment, com més alt sigui el càrrec, més gran sol ser la bufanda que perceben.
Mentre, a la plebe, que sol ser la resta dels personal, fins i tot inclosos els A2 (subinspectors i tècnics), reben les engrunes, proporcionalment descendents segons la categoria: C1 (administratius i agents tributaris), C2 (auxiliars), E (ordenances i personal no qualificat)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada