Poques vegades vaig fer servir aquesta bústia i quan ho vaig fer sempre va ser per a mirar de millorar algun aspecte relacionat amb el treball, normalment d’alguna aplicació informàtica. La veritat és que normalment no et feien cas.
El sistema permetia adherir-se als suggeriments que feien altres companys i de tant en tant rebies un correu d’algun company demanant-te suport per a que la seva iniciativa tingués més força. Però les grans qüestions mai eren acceptades i llavors rebies un correu de l’administrador de la bústia comunicant-te que no havia pogut ser atès.
A partir de l’any 2011 hi ha un abans i un després en l’ús de la bústia. Durant els darrers mesos de govern de Zapatero es va fer la primera rebaixa salarial a tot el col·lectiu de treballadors públics (no només els de l’Agència Tributària, sinó també de la resta d’organismes i empreses públiques dependents de l’administració central, però també de l’autonòmica i la local.
Aquest fet va provocar una gran indignació entre el col·lectiu de treballadors, indignació que va anar creixent durant els anys al veure que se’n congelava sistemàticament el sou i es deixava sense efecte un acord signat anys abans que comportava anar pujant progressivament en el transcurs dels anys sempre dintre de la mateixa categoria laboral. Fins llavors, a l’AEAT no hi havia existit mai una autèntica carrera professional. Aquest fet va permetre a molts de treballadors com jo recuperar una part del poder adquisitiu que s’havia anat perdent durant la majoria dels anys treballats, ja que, normalment els augments de sou eren inferiors a l’IPC de l’any anterior, això sinó era zero degut a les congelacions que ja es van patir en els primers anys d’Aznar.
Però les retallades no van ser nomes de salari, sinó també socials, ja que es van reduir considerablement els dies d’assumptes propis i vacances, que també s’havien augmentat en el decurs dels darrers anys fruit de la mateixa negociació de l’administració amb els sindicats.
L’excusa de que s’havien reduït els dies de vacances i lliure disposició per estalviar despeses era només una excusa que es podia creure de portes cap a fora, però era mentida, ja que a l’Agència Tributària quan un treballador fa vacances o està de baixa, mai se’ls substitueix i són els propis companys els que, normalment, es distribueixen la seva feina.
També cal tenir en compte que les reduccions de sou, tot i ser menors quantitativament, perjudicaven més els grups més baixos (C1 –administratius-, C2 –auxiliars-, D –ordenances-), ja que, sobretot als A1 (inspectors de finances, molts d’ells amb jerarquia dintre de l’organigrama administratiu) se’ls compensa amb l’augment de la productivitat i d’altres complements.
Fa uns anys semblava que aquesta situació no acabaria mai. El malestar havia anat en augment entre el personal dels grups inferiors i aquest fet es va traslladar a la bústia de queixes i suggeriments que es va omplir de tota classe de comentaris, alguns d’ells pujats de to i fins i tot amb improperis dirigits cap els estaments més elevats. Els A1 es van convertir en el focus del malestar generalitzat.
De vegades alguns comentaris van ser esborrats amb la consegüent queixa per part dels afectats. Però la majoria, tot i ser molt pujats de to, es mantenien i eren visibles per atots aquells que hi accedien.
En lloc d’aplicar mesures contra les faltes de respecte, es va optar per inhabilitar la bústia. Així feia dies que mirava d’accedir-hi i m’era impossible. Al final s’ha optat per una solució salomònica: clausurar la bústia. Fins i tot ha desaparegut la icona d’accés.
No es pot saber si alguna vegada tornarà a funcionar i si ho fa, si caldrà prendre alguna mesura per a que no passi el que ha passat durant molt de temps, però la sensació que tinc és que s’ha censurat l’opinió dels treballadors de la casa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada