Diu la dita que rectificar és de savis i equivocar-se, d’humans.
Jo m’equivoco amb facilitat i molt més que el que voldria. Què hi farem!
En canvi hi ha d’altres que si s’equivoquen no ho accepten i els hi ha que ni tan sols s’equivoquen o això creuen.
Ja fa prop de 20 anys, l’Estat va crear un nou impost per a compensar la reducció de l’IVA que suportaven els cotxes. Al nou impost (com s’havia de dir sinó?) se'l va batejar amb el nom d'Impost sobre Determinats Mitjans de Transport.
Ràpidament, els concessionaris de cotxes sé les van idear per abaratir el cost dels turismes. El més habitual era incorporar baca per a que passessin de l’alçada màxima o bé comprar el model bàsic i després incorporar-li accessoris diversos.
La informació que arribava a l’Agència Tributària era pel total pagat i, es clar, sovint no coincidia amb el declarat a l’impost. Què passava llavors? Què se’ls hi enviava un requeriment per a que aportessin les factures. Si les factures eren per reparacions (pot passar que dintre del primer any tinguis alguns desperfecte), no passava res, però si es detectava el frau, se’ls hi liquidava la diferència incrementada amb els recàrrecs corresponents.
Una vegada sé li va requerir a un que, en aquella època, regentava un bar a Amposta. Va arribar a l’administració entre emprenyat i prepotent. Després de revisar la informació que teníem, vaig haver d’acceptar que s’havia tractat d’un error. No obstant, l’interfecte (si us sona malament, s’ho mereix) lluny d’acceptar que tots ens podem equivocar (també la informàtica), va continuar visiblement molest.
Finalment li vaig dir:
-L’única cosa que puc fer és demanar-te disculpes encara que la culpa no sigui meva.
Ni així.
-És que tu no t’has equivocat mai? –Ja no sabia que dir-li-
-Jo no! –Em va contestar.
-Si és així em trec el barret.
Pel que sembla, mai havia servit un cuba-libre de ginebra en lloc de rom o un cigaló de conyac en lloc d’un d’anís.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada