POCA FEINA, PERÒ POCA, POCA...

Si alguna vegada en els darrers anys heu estat a l’Agència Tributària, sabreu que per a ser atesos s’ha d’agafar un tiquet. Més o menys com quan aneu a la carnisseria o al bar el Barril de la Ràpita... Però molt més complex. I és lògic perquè a l’Agència Tributària tenim diversos departaments i dintre dels quals es porten diferents temes. El nom tècnic dels sistema es diu Ateneo.

Els tiquets que comencen per la lletra Z són exclusivament per a fer la Declaració de la Renda. Si algun dels meus lectors ha anat a Tortosa alguna vegada a fer la declaració de la renda, potser se’n recorda.

Dit això us passo a explicar l’anècdota que vaig viure fa uns dies. D’aquelles que en 30 anys no t’han passat mai i mira que de tantes que ens passen podríem escriure un llibre.

De sobte m’entra una Z, o sigui algú reenviat des de les taules que confeccionen la Declaració de la Renda, la qual cosa és ben estrany. M’aixeco i els hi pregunto:

-Què voldrien? –Eren un matrimoni-  

-Fer un canvi de domicili –Me responen-

-Què no els hi ha fet quan han fet la renda? –Els hi pregunto, ja què és el normal-

-No, és que hem vingut a dir que aquest any no l’hem de fer. L’altre any teníem uns lloguers que ara no tenim i per tant no ens cal fer la declaració.

(!!!!!)

Imagineu la meva sorpresa! Deu de ser la primera persona que demana cita prèvia per a Renda   (és perceptiu fer-ho) per ha dir que no l’ha de fer...

I es clar, com l’hi havia de canviar l’adreça sinó feia la declaració de la renda? I per això la van passar al meu departament.

Per a fer els canvis de domicili ens van habilitar fa uns mesos un ordinador que porta incorporada un tableta per a poder digitalitzar la signatura. Els vaig fer apropar a l’ordinador i els hi vaig preguntar on vivien.

-A Masquefa...

-Masquefa? On està ‘això’ de Masquefa?

-A la província de Barcelona. 

-I per què venen aquí a fer el canvi de domicili? El més normal és que vagin a l’administració corresponent (igual és Vilanova i la Geltrú)

-És que jo sóc de Tortosa –me respon el marit- i estem passant uns dies per aquí.

-Quan jo vaig de viatge en l’última cosa que penso és en arreglar papers... –Els hi vaig dir-

Encara no me’n puc avenir de com consumeix el temps la gent i com utilitza innecessàriament els recursos públics. Al meu poble dirien que tenien molt poca feina, però poca, poca...