REBEL·LIÓ A LA XARXA

Si amb l’arribada d’ERC a l’Ajuntament d’Amposta estan canviant moltes coses (i així ho vaig fer constar fa uns dies), en d’altres encara no s’aprecia cap canvi. Estic parlant des dos problemes que des de fa anys més m’han preocupat.

Els dos problemes es poden agrupar sota la denominació d’estat de la via pública. Estic parlant de males pràctiques en temes de circulació i de la brutícia que hi sol haver en molts de punts d’Amposta, sobre tot a la zona de les illes de contenidors.

Des de la creació de l pàgina Amposta som tots, han augmentat considerablement el nombre de denúncies relacionades amb aquest tema. Alguns pengem fotografies on s’hi pot veure de tot: des de les bosses de brossa deixades al costat dels contenidors a d’altres que ni tan sols han arribat al lloc adequat, ja perquè els han deixat a un solar que ja de per si està brut o bé a qualsevol altre indret improcedent.

El passat diumenge, després de publicar una foto denúncia a la pàgina esmentada, es va establir un intens debat que va deixar palesa de que la situació està generalitzada per tota Amposta. Tots els que van intervenir parlaven de situacions semblants a les illes de contenidors de prop de casa seva.

El propi alcalde Adam Tomàs va intervenir a un debat menor que es va iniciar a la meva cronologiai va dir que alguna cosa s’havia de fer. No serà fàcil. Quan una societat adquireix un vicis i els porta a terme durant molts d’anys, la anormalitat acaba convertint-se en un fet habitual i tolerat per la majoria. Per tant, els rars som aquells que ens oposem frontalment a acceptar aquests tipus de pràctiques denunciant-les públicament als mitjans del nostre abast.  

I com es poden resoldre els temes (els dos) En primer lloc fent campanyes informatives que hauran de tenir gran difusió en tots aquells mitjans que estiguen a l’abast de l’ajuntament: Revista Amposta, Amposta Ràdio, fulls informatius repartits a totes els bústies de la nostra ciutat i fins i tot, en cas de que es cregui convenient, passar anuncis per les televisions comarcals.

Però aquest tipus de campanyes han de tenir un seguiment exhaustiu. El mero fet de fer-ne difusió no és suficient i acabarà sent un fracàs (com la majoria de campanyes que es van fer en governs anteriors, com per exemple la que feia referència a la recollida d’excrements dels gossos) si, al principi, ja sigui per mig de policies municipals o d’altres persones especialment habilitades, facin incidència sobre els infractors quan aquests siguin enxampats cometent alguna infracció codificada con a tal, ja sigui en el codi de circulació, ja en les ordenances municipals. Aquí podria tenir un paper important el voluntari, una figura que, tot i que quan vaig estar a l’ajuntament, a instància meva, el PSC va presentar una moció, els governs de CiU es van mostrar reticents a l’hora de desenvolupar-la.  

Els mals dels que pateix la circulació són diversos. El més greu de tots el situo als aparcaments inadequats. Tal i com heu pogut veure a les fotos que he anat divulgant en el transcurs del temps, alguns d’aquests aparcaments incorrectes dificulten la normal circulació de les persones, sobre tot d’aquelles que tenen mobilitat reduïda o les mares amb cotxets de nadons.

El primer escrit que vaig fer sobre la circulació a Amposta va ser l’any 1999, quan s’havia d’elaborar la primera modificació del pla de circulació aprovat només feia uns mesos. Per aquest escrit (que vaig adreçar a la Revista Amposta), Roig em va qualificar d’expert i va voler entrevistar-se amb mi. Encara conservo la carta que em va adreçar.

Després de la reunió em va derivar a que parles amb Ruano, el que va ser durant molts d’anys cap de la policia d’Amposta. Ells tenia un concepte de com havia de ser el pla de circulació i jo en discrepava en alguns punts i segur que si l’exposés, tots i cada un dels meus lectors tampoc estarien d’acord amb mi al 100%.

Us he de confessar que quan em treia el carnet a l’autoescola Sènia, els professor ja em consideraven una espècie d’alumne avantatjat ja que difícilment errava una resposta. Simplement em basava en criteris lògics, un criteris que encara conservo i que, segurament, em fan veure la circulació d’una manera molt diferent a com ho fa la majoria.        

EL DARRER ACTE OFICIAL DE MANEL FERRÉ

Dissabte pel matí, poques hores abans de la constitució dels nous ajuntaments, Manel Ferré assistia al darrer acte oficial com alcalde en funcions. Va ser a la recepció que el consell comarcal va donar a una delegació d’empresaris xinesos.

No sé si per manca de previsió d’aquells que van fixar el dia o bé, perquè estava programada des de feia temps i ningú se’n va recordar de les eleccions municipals, sigui com sigui, dissabte una delegació d’empresaris xinesos van ser rebuts al Consell Comarcal del Montsià per l’alcalde en funcions Manel Ferré i per un tècnic del mateix consell.

Segons el tècnic, a Manel Ferré el va veure consternat i amb el semblant trist. També em va explicar que va aprofitar l’ocasió per a lamentar la dura campanya que sé li ha via fet i que no entenia els motius pels quals sé li havia fet. Una vegada més (i ja ho he dit en més d’una ocasió) poca o gens autocrítica.

Tal com diu una dita, cria corbs i et trauran els ulls. I això és el que va fer Ferré durant els 8 anys d’alcalde. El 4 anys que vaig coincidir amb ell a l’ajuntament quan l’alcalde era Roig, semblava una altra cosa. Les meves confrontacions primer amb Roig i més tard amb Ferré tenen, en tots dos casos, un origen clar.

En el cas de Roig, va ser com a conseqüència d’una reunió que varem tenir l’any 1999 a petició seva. El motiu va ser una carta que vaig adreçar a la revista Amposta proposant una sèrie de millores al pla de circulació que tot just s’estava enllestint. Després de fer-me esperar durant una llarga estona, durant la qual vaig trobar a Ferré que em va dir que aquella era la forma de fer les coses, finalment Roig em va fer entrar al seu despatx. En aquella època a mi se’m identificava amb ICV, ja que l’any 1995 m’havia presentat de número dos per darrere d’Anselmo Cano. No recordo exactament la duració de la reunió, però va ser força llarga, al menys ½ hora, durant la qual, el 95% del temps, va estar parlant Roig i només al final em va dir unes poques coses. Quan vaig sortir d’allí vaig pensar: El que m’ha fet Roig ha estat pegar-me una esbroncada perquè no li ha agradat gens el contingut del meu escrit. També vaig pensar que l’interès de Roig per conèixer-me era sobre tot, per avaluar la meva capacitat com a possible rival. Suposo després de la reunió va quedar tranquil en veure que no li significava cap competència.  

A partir d’aquell moment la meva relació amb Roig va ser molt tensa, fins i tot durant el 4 anys de regidor amb ell d’alcalde. L’evitava tot el que podia i quan tenia ocasió, no dubtava en criticar les seves formes.

Amb el relleu de Ferré vaig pensar que la situació canviaria. Ferré tenia una carrera universitària mentre que Roig només era simple un botiguer sense pràcticament estudis. Però aviat es van diluir les meves esperances de canvi.

La gota que va fer vesar el got va ser un dilluns de festa major durant un acte del programa. A la saleta que hi ha a l’entrada del Museu de les Terres de l’Ebre, es feia el lliurament de regals als vellets de la residència d’avis per haver participat al concurs de pintura. Aquell dia em vaig sentir menyspreat com mai m’hi havia sentit. Entre l’alcalde, la regidora de Serveis Socials i la resta de regidors presents de l’equip de govern, em van obviar totalment, com si jo no fos un regidor de l’Ajuntament d’Amposta.

Imagino que no he estat l’únic cas que ha rebut un tracte degradant dels nostres edils. Personalment en conec algun més, però la majoria ni han transcendit ni transcendiran mai, al menys dels cercles més íntims dels afectats.

Ja ho anuncio, quan pugui parlar més clar, ho faré i llavors sé sabrà del tot el que són capaços de fer. Tot al seu temps.

MANEL FERRÉ: PILOTES FORA QUE GUANYEM!

RESUM DELS FETS

Com sabeu, ahir, la Guardia Civil va escorcollar les dependències de l’Hospital Comarcal d’Amposta, de titularitat municipal i gestionat per SAMGISS, empresa del grup SAGESA que, a la vegada, forma part del grup INNOVA de Reus.

Si bé l’escorcoll a l’hospital va acabar per la tarda, el registre a la Casa Consistorial (que va començar més tard), va acabar a la matinada (es parla de la 1 del matí)

De fet ha transcendit molt poca informació i sovint contradictòria depenent de qui ha estat l’informant. Sí be a mig matí es va dir que haurien detingut al gerent de SAMGISS, després no es va confirmar i a la llista elaborada als mitjans de comunicació no hi surt cap detingut d’Amposta. També sembla que pel Twitter (jo no en tinc) s’hauria dit que qui estava detingut era el propi alcalde d’Amposta, però que hauria continuat a les dependències municipals per a col·laborar amb la Benemèrita. Una vegada acabat l’escorcoll, Ferré mateix hauria desmentit, també via Twitter, que no era cert i, segons sembla usant un to força indignat i emplaçant als mitjans de comunicació a una roda de premsa que donaria a primera hora del matí.

Mentre, van ser molts els que es van voler penjar la medalla. En primer lloc les CUP que van ser els qui van denunciar les irregularitats que van observar a INNOVA, al poc que havien obtingut representació a l’ajuntament de la capital del Baix Camp. És evident que les actuacions del jutge s’han fet arran d’aquesta primera denúncia.

Qui també es posava medalles sense cap motiu era la que va de número dos de PxC a Amposta. Segons ella l’actuació de la Guardia Civil va ser com a conseqüència de els seves denúncies, quan, tal com ho he explicat abans, ve de molt abans, concretament del 2012.

LA VERSIÓ DE FERRÉ

Segons Ferré no hi hauria cap irregularitat i es va tornar a fer referència a la legalitat de els contractacions fetes des de SAGESA. I com no, va tirar pilotes fora i va donar la culpa al govern tripartit de l’Ajuntament de Reus (per mi que només li va quedar donar la culpa a Zapatero i al bou que va matar a Manolete)

La tàctica de negar-ho tot i donar la culpa als altres és tan vella com la existència del ser humà. No recordo cap cas en que un polític culpable de corrupció admeti, d’entrada, la seva culpa. La primera reacció, com he dit abans, es negar-ho tot.

Per tant, què ens fa pensar que en el cas d’Amposta hauria de ser diferent?  

Certament, l’entramat d’empreses públiques INNOVA es va gestar, efectivament, durant un dels mandats de Josep Abelló, exalcalde socialista de Reus (1986-2002) Però no és menys veritat que fins l’entrada de les CUP a l’Ajuntament, a tothom li anava bé els sous i prebendes que rebien del grup INNOVA (també els de CiU i els del PP)

Personalment em crida molt l’atenció que Josep Prat, l’autèntic cervell del muntatge de INNOVA, fos, posteriorment, el Director General de CAT Salut, l’empresa pública que gestiona una bona part de la sanitat catalana. Va ser nomenat per aquest càrrec durant el darrer govern de Jordi Pujol. Col·locarien els convergents a un no afí, per a un càrrec tan important? Tinc els meus dubtes.  

NERVIS A FLOR DE PELL

Algú em va dir ahir que, encara que no hi haguessin detinguts, només pel mal rato que estaven passant els convergents, ja valia la pena.

Vull recordar que l’ombra de la sospita ja fa molt de temps que planava sobre alguns polítics ampostins: cas Palau, Merinos... De fet, si finalment els indicis de corrupció, pels quals es van fer les entrades d’ahir, des del meu humil punt de vista, només serien con la punta de l’iceberg. Penseu que, fins ara,  no s’han investigat temes urbanístics ni de cap altra índole, susceptibles de irregularitats.

Tant nerviosos estan que, aquest matí, segons m’han informat, s’han creuat per les escales de l’edifici de l’ajuntament Ferré i Roig amb Ciscar. Com sembla ser que ningú ha volgut cedir el pas, Roig i Ciscar han acabat xocant, l qual cosa ha provocat primer un intercanvi de insults i paraules pujades de to i, finalment, una agressió de Ciscar a Roig. 

També, des de sectors presumiblement convergents (d'on sinó? s'està amenaçant als internautes que pengen fotos i fan comentaris per les xarxes. Prova evident és la que ha rebut l'encara portaveu del PSC Antoni Espanya. 

És una bona mostra del caciquisme que impera a Amposta des de fa dècades. Vergonyós!! 

PLOURE SOBRE MULLAT

Ja sabeu que, sovint, les males notícies no venen soles. Aquest mateix matí, la revista digital directa.cat ha publicat un article d’Oriol Fusté sobre l’actual gerent del Consell Comarcal del Montsià i ma dreta de Roig durant molts d’anys, amb qui va ser regidor d’Urbanisme.

L’article en qüestió va en la mateixa línia que apuntava més amunt de presumptes irregularitats comeses per alguns dels edils ampostins.

Sinó l'heu llegit, ho podeu fer clicant AQUÍ. 

EPISODIS ELECTORALS AMPOSTINS: ELS INDECISOS

-No sé a qui votaré les properes eleccions… Però dels que es presenten no me’n agrada cap… Al final me penso que tornaré a votar als mateixos...(O sigui, a la llista de CiU, a Manel Ferré)

És molt curiosa l’actitud d’alguns ampostins que es passen 4 anys criticant l’equip de govern (a qui han votat en les darreres eleccions), però sembla que després se’n penedeixen. Però res de tot això. Simplement és una actitud per a justificar el seu vot davant d’aquells que no l’han votat ni els votaran mai.

Com imagino que tots sabeu, CiU (realment CDC) té tota una xarxa clientelar que no ho dubten a l’hora de posar la seva papereta a l’urna. Normalment són els que més callen, els que diuen que passen de la política i sovint els que més els critiquen (o al menys no es queden endarrerits comparativament parlant amb els que realment no els votem) Demostren, diguem-ho clar, una actitud hipòcrita, digna de ser estudiada pels més prestigiosos sociòlegs.

I com s’aconsegueix tenir un vot fidel elecció darrere elecció? Evidentment no es fa en un dia i no sempre és pels mateixos motius.

Els motius més habituals són el haver trobat feina a algun dels membres de la família, sobre tot en moments difícil, però també a joves que tot just han acabat d’estudiar o que busquen la primera feina. Si ens fixem amb l’actual equip de govern, en podrem veure alguns casos. També si fem una visió retrospectiva i mirem unes legislatures enrere. No vull donar noms, però si sou una mica llestos, segurament els acabareu detectant.

Però encara hi ha més formes, com per exemple treure a algun membre de la família d’algun entrebanc (no sempre econòmic) o haver-los donat alguna subvenció a través dels canals habituals, es a dir, d’aquells organismes creats per la Generalitat pujoliana amb aquesta finalitat.

HI ha d’altres casos també remarcables. De sobte, una família sencera abraça la fe convergent. L’excusa del patriarca sol ser sempre la mateixa:

-No sóc polític, no tinc el carnet de cap partit, però el que m’agrada és treballar per Amposta.

Al cap de pocs mesos el veus ocupant algun càrrec o, també potser que l’acabi ocupant algun fill o filla que acabarà fent carrera política... Ves per on!    

Mireu, si sé li vol donar la volta al mitjó, s’ha d’aconseguir mobilitzar a una part del sector més abstencionista. L’altre dia em deia una persona molt propera que CiU traurà, al menys, 3.500 vots a Amposta. D’aquí no baixarà. Per tant, són els altres partits els que s’han d’espavilar per a treure’n, conjuntament, al menys més 4.000 (sense comptabilitzar els vots dels partits que no treguin representació, els blancs i els nuls) Des de que CiU treu majoria absoluta, només en dues vegades, la suma de vots de l’oposició ha estat superior als vots aconseguits per CiU i tot i això, primer Roig (2003) i després Ferré (2011) van aconseguir sumar més regidors que la resta de les altres forces polítiques.

Ara fa 4 anys, si ho recordeu, el consistori va passar de 18 regidors que havia tingut des de les primeres eleccions de 1979 a 21. Això comportava que un regidor es pogués aconseguir amb un nombre menor de vots. ERC-EA va fer la seva feina i de 4 va passar a 6, però el PSC-PM, es va veure afectat per la davallada general patida pels socialistes a nivell de l’Estat i també de Catalunya i només va treure 3 regidors. D’haver conservat el 4t que havia tingut les dues legislatures anteriors, CiU no hauria revalidat la majoria absoluta.  

La sensació és que aquesta vegada, una part de l’electorat que preferia abstenir-se, no ho farà, motivat per les mostres evidents de que l’equip de govern demostra un tarannà absolutista afavorint a aquells als qui considera seus.  

De totes maneres, aconsello als diferents partits que no se’n refiïn i que, si cal, que aquest mes que queda, facin un darrer i gran esforç per a sumar seguidors. El missatge que surt de CiU és molt clar: tornaran a governar. Per això ja hi ha qui planifica el futur.  

JA S’HAN PUBLICAT LES CANDIDATURES!!

El Butlletí Oficial de la Província de Tarragona (BOPT) publica avui totes les candidatures que es presentaran a la demarcació a les properes municipals del 24 de maig.

Evidentment no he tingut temps de mirar-les totes i a més fer-ho de forma detinguda. Comprendreu que són nombroses i que per molta gent que conegui, tampoc conec a tothom.

Des de feia dies esperava impacient quina seria la candidatura de CiU a Amposta. Vaig veure la foto de la presentació, però el que realment volia saber era el lloc que ocuparien aquelles cares. M’havien anat filtrant cosetes, però ni així i, per Internet no trobava res.

El més sorprenent de la candidatura és que Isabel Ferré, que durant molts anys va sonar com la clara favorita per a substituir a Manel Ferré, vagi la 9. Potser aquest fet no vulgui dir res, però... Potser per això estava tan emprenyada el dia aquell de lo Pati. Ves a saber...

També Laia Subirats, una de les regidores que més va mirar de complaure a l'alcalde, ha estat endarrerida a un 18 lloc que vol dir que no entrarà (ni de conya) al nou ajuntament. Així li paga Manel el seu servei!   

Josep Garriga, també ha estat un dels que més s’havia treballat el càrrec. Us recordo que abans d’entrar de regidor ja va ser president del comitè local de CDC i es va guanyar a pols entra a la llista en un dels llocs de sortida fent, sovint, la feina bruta que li manava el partit. Fins i tot va col·locar un cartell donant la benvinguda a Pujol a la tanca del IES Montsià, en una visita que va fer l’expresident per inaugurar el cablejat de fibra òptica durant els anys de lluita antitransvasament. Aquesta vegada va el 16.  

El lloc número 10 de Marimar no és precisament un premi. Si bé té clares opcions de sortir (perdre dos regidors és força difícil, per no dir impossible), es nota que Manel Ferré confia més en altres persones que, per primera vegada han ocupat llocs clars de sortida.  

Segurament Eros Esquerré tampoc ha complert els objectius encomanats i també ha estat relegat a un dels llocs de no sortida com és el 12.

En canvi, qui sí ha entrat en força ha estat Manolita Cid què si bé era la Directora de Serveis Territorials de Benestar i Família, no formava part del consistori ampostí. Aquesta posició s’ha d’entendre des del punt de vista de voler reforçar l’àrea de Serveis Socials, sempre que CiU governi. Ja sé sap que els ajuts socials normalment estan recompensats amb vots. 

No em sorprèn el tercer lloc de Francesc Paz a qui l’alcalde, sembla que li ha agraït la carta que va publicar fa uns mesos i on defensava l’honradesa del membres de CiU a l’ajuntament. Donar la cara per algú en temps difícils, ha tingut premi. Segurament hi haurà que el qualificarà de trepa, perquè en quatre anys passar de no tenir cap vinculació coneguda a anar de tercer, significa tot un carreron...  

També Rosita sembla que ha vist recompensada la seva dedicació. No recordo exactament, però crec que les passades anava la 5. Històricament la candidatura de CiU d’Amposta estava formada per 4 de CDC 1 de Calduch, 4 més de CDC, 1 de Calduch... Per tant, s’ha trencat la tendència, encara que el segon de Calduch no l’identifico.

Entre el 5 i el 8 tot són cares noves, melons per obrir. Esperem que aportin sàvia nova a la regeneració política de CDC a Amposta que falta li fa.  

Per cert, he rebut via xarxes socials una invitació per assistir a l’acte de presentació de la candidatura de Manel Ferré. M’ho he agafat a conya. Igual fins i tot pensen que el voto o els puc arribar a votar...Millor botar!  

Ah! Em deixava a Obalat (el segon de Calduch)... Bé, aquest ni va a la candidatura... Ells sabran el motiu i jo m’ho imagino.

I ARA LES DIETES…

Quantes coses no deuen de passar sense que ens en assabentéssim? De vegades les pots intuir, però si no tens proves, els fets quedaran immunes, al menys que hagi una actuació d’ofici per part de la fiscalia.

Si fa una mica més d’un mes es va denunciar a Manel Ferré per presumpte tracte de favor cap a algunes persones properes ideològicament a qui va retirar multes de transit posades per la policia local d’Amposta, la setmana passada va tornar a ser denunciat, en aquest cas per presumpte cobrament irregular de dietes.

Segons sembla, Ferré hauria passat càrrecs de dietes a l’Ajuntament d’Amposta per desplaçaments a Barcelona per assistir a reunions diverses.

Per aquell que desconegui el tema, normalment, paga el desplaçament (que por incloure o no dieta depenent dels temps) aquell que convoca. Així per exemple, el convocant és un conseller de la Generalitat, les despeses de desplaçament aniran a càrrec de la conselleria en qüestió.

Ja us explicava l’altre dia que Ferré té un cotxe que, segons ell mateix, li va cedir l’entitat Consorci de Salut i Social de Catalunya (que presideix ell mateix) que l’hauria adquirit per mig d’un leasing. Caldria saber però, qui paga el carburant d’aquest vehicle i si sé li tolera o no que es desplaci amb aquest vehicle quan no va a reunions d’aquella entitat.

Evidentment, si Ferré va a gastos pagats i a sobre passa càrrec de les despeses de manteniment, estaria cometent una irregularitat, ja que, d’alguna manera, les estaria cobrant dues vegades.

Segons l’exhaustiu estudi que va elaborar el regidor Germán Ciscar, que és qui va presentar la denúncia, l’import total de dietes cobrades irregularment estarien al voltant d’uns 17.000€ en 3 anys.

Segons em van explicar, sembla ser que tan aviat com Ferré es va assabentar de la notícia de la nova denúncia, va demanar que sé li facilités tota la documentació relativa al cobrament d’aquestes dietes i fins i tot es va buscar un cap de turc a qui donar-li les culpes.

Un dels primers mitjans informatius que es va fer ressò de la notícia va ser la Cadena SER que va entrevistar al regidor. En canvi, l’alcalde hauria declinat fer declaracions.

En canvi, d’altres mitjans no van donar la notícia fins ahir mateix i, tot seguit, s’incloïen, ara sí, unes declaracions de Ferré negant que hagués comés cap irregularitat. Quina sorpresa!  

Adam Tomàs, el cap de l’oposició a l’Ajuntament d’Amposta i candidat d’EA-AM a les properes municipals del 24 de maig, ha dit que ells no acusen Ferré d’haver fet res il·legal, però han demanat als tècnics municipals que elaborin un informe sobre si els càrrecs de les dietes són o no correctes.

Segons m’han dit, Adam Tomàs, en el cas de que l’informe conclogui de que han estat improcedents, li podria demanar la dimissió en el darrer ple ordinari de la legislatura.

Molts opinaran que si tot això ha sortit a la llum ara és perquè estem en època electora. Segurament és així, però alguna vegada hauria de sortir i l’oportunisme sempre depèn del costat del qual es miri i, el perjudicat, sempre pensarà que és oportunista encara que s’estigui a la meitat de legislatura.

Diu Ferré que si Adam Tomàs actua així és per la desesperació que té per aconseguir l’alcaldia d’Amposta...

I pregunto jo: I no està Ferré desesperat per a revalidar el càrrec i evitar així que res canviï?

De que continuï o no com alcalde depèn el manteniment del seu actual status, així com renovar per 4 anys més els d’aquells que l’acompanyen.

Us imagineu que faran alguns del seu equip el dia que deixin el govern municipal? 

Ells no ho volen ni pensar!   

EPISODIS ELECTORALS AMPOSTINS (II)

La divisió al si de l’agrupació local de les CUP a Amposta ha tingut, al menys dues conseqüències: que el partit no es presentés a les eleccions municipals i que un des seus militants (ja exmilitant) hagi acabat integrant-se a la candidatura d’Esquerra d’Amposta-AM, això sí, en un testimonial 14è lloc.

Per a tots aquells que no coneguin massa l’actualitat política d’Amposta, els hi diré que es tracta d’Oriol Fusté, un jove que, com el van definir fa pocs dies, desperta passions...  

I és que la seva presència a la candidatura que encapçala Adam Tomás, no ha passat desapercebuda per alguns.

Qui són aquests alguns? Normalment, els que li fan el joc brut a CiU a Amposta. Aquells que sempre amagant la seva identitat, deixen missatges als diferents canals que parlen de política municipal, sobre tot, quan s’apropa el període electoral.

De sobte, sembla que a Amposta sinó tothom, eren molts els que votaven a la CUP, ja que li retreuen a Oriol que s’hagi passat a una altra formació política. Li diuen des de que no el votaran a que l’única cosa que busca és una cadira...

Tots aquells que coneixem a Oriol sabem que és un animal polític (com ho puc ser jo) És d’aquelles persones que ha viscut la política de ben a prop i jo diria que des de sempre. Per tant, no és lícit que quan un té vocació política s’hi vulgui dedicar? La política, si no fos pels polítics corruptes o d’aquells que n’acaben fent una professió, és una activitat molt gratificant i que pot arribar a donar moltes satisfaccions personals.

Però els tentacles del poder ampostí poden ser molt llargs i abundants. No és com els pops o els calamars que només en tenen 8, en aquest cas el nombre és indeterminat, però molt coordinat i poderós.

Mireu, us explicaré un exemple que vaig viure de ben a prop fa 8 anys i fins i tot us donaré el nom d’un altre afectat que us ho pot confirmar. Des de fa molts anys, existeix un portal a Internet de contingut exclusivament ampostí. Fins fa 8 anys hi havia un fòrum on els ciutadans podien expressar la seva opinió. Però algunes de les opinions que es podien llegir eren, directament, insults cap a aquelles persones que, com jo, tenim l’atreviment de criticar els dirigents municipals de CiU.

Us he dit que diria qui era l’altra persona: Ismael Piñas (número 20 a la llista actual d’ERC-AM) Ismael era per aquella època (recordeu que estic parlant de 8 anys enrere, es a dir de l’any 2007) director territorial d’Acció Social i Ciutadania. Al fòrum esmentat s’assegurava que Ismael havia dit que si CiU guanyava les eleccions, es traurien els ajuts a al gent gran. La reacció per part de l’exdirector de serveis, va ser adreçar-se a l’administrador de la pàgina i amenaçar-lo en emprendre accions penals.

Jo també m’hi vaig adreçar enviant-li un correu on li deia pràcticament el mateix (encara en guardo còpia) Uns dies més tard es va clausurar per sempre aquell fòrum.

D’haver estat un administrador imparcial (evidentment no ho era), hauria esborrat per pròpia iniciativa qualsevol comentari despectiu i/o injuriós, en canvi, no va actuar fins que no sé li va advertir de prendre accions en contra seva. Evidentment, tots aquells comentaris, com els que ara s’han publicat sobre Oriol Fusté, es van fer de forma anònima.

I jo sempre m’he preguntat: Si manant com manen i amb les majories absolutes que treuen, no s’atreveixen a donar la cara (propi de persones covardes), què faran el dia que perdin el govern municipal i s’hagin d’estar a l’oposició?  

EPISODIS ELECTORALS AMPOSTINS (I)

S’apropen les municipals i aviat es publicaran les candidatures. A hores d’ara totes tenen confirmat el seu cap de llista que és el referent de la llista. Una llista que, normalment, gira en torn a ell, ja que sinó al 100%, si al menys en gran mesura són persones de la seva confiança.

-No m’agrada gens el cap de llista que porteu... Volia votar-vos, però no us votaré.

Aquesta és una de les frases més pronunciades per aquells que mai votarien una determinada opció, però que busquen una excusa per a justificar-se davant de l’interlocutor.  

En alguns casos continuen:

-Si et presentessis tu, et votaria...

Ni a mi, ni a qui és ara el candidat, ni a ningú... Tenen perfectament decidida l’opció i no d’ara, sinó des de fa molts anys i no solen canviar. Si d’Amposta parlem, ja intuïu a qui em refereixo.

-No sóc de cap partit, però m’han vingut a buscar i m’ha il·lusionat el projecte. El que m’agrada és treballar per a Amposta...(I de passada tenir un sou segur al menys durant 4 anys... Però això no ho diuen)

D’aquests n’he conegut a uns quants. Durant dècades, a Amposta, si has estat d’ells, has menjat. En canvi, si saben que no ests dels seus, no et menges ni un rosco...

Sempre m’he preguntat el perquè no assumeixen davant els ciutadans els veritables motius que els han portat a formar part d’una determinada candidatura (normalment sempre la mateixa)

Cal dir però que, d’aquest, n’hi ha de dos tipus: els que deixen la feina perquè saben que com a regidors guanyaran més o els que no tenen res i veuen el càrrec com una sortida professional.  

L’altre dia em va explicar mon fill (que poc a poc se’n adona com és la gent de la nostra ciutat, fins i tot els joves com ell) que li van dir el següent:

-Et presento al nou regidor de joventut...

Evidentment el coneixia, però mai s’hauria cregut que pogués anar en una determinada llista política. L’excusa? La de sempre:

-A mi el que m’agrada és treballar per Amposta...

Crida l’atenció com sembla que ho tenen coll avall. Saben que han viscut èpoques difícils, com per exemple durant la lluita antitransvasament quan hi va haver un gran moviment opositor i que, certament, els va desgastar molt, però no el suficient. A la següent legislatura van afrontar un canvi de líder i això sempre produeix certa incertesa. Però van sortir molt airosos d’aquellcontratemps. 4 anys més tard (la darrera legislatura), l’ajuntament va passar de 18 a 21 regidors, la qual cosa semblava que podia donar més joc als partits petits que, amb menys vots, podrien aconseguir un regidor. Però la davallada del PSC va proporcionar l’enèsima majoria absoluta.  

Mon fill se’n fa creus de com, fins i tot els joves com ell, porten amagades les veritables intencions i, quan finalment les declaren, són molts els que, a pesar de tot, donaran suport a CiU.

Per tant, des d’aquí, aconsello als partits d’esquerres que no es confiïn i que lluiten fins el final per esgarrapar el vot dels indecisos.  

INTERVENTORS D’AJUNTAMENTS

L’altre dia em van explicar que la periodista de la SER Macarena Berlín (Hablar por hablar) parlava d’un documental on es protagonistes eren uns pocs interventors d’ajuntaments que han viscut en primera persona els casos de corrupció i altres irregularitats que feien els membres de l’equip de govern, però sovint, també amb el vist i plau de la majoria dels regidors de l’oposició.

“En este momento, la corrupción ha alcanzado la metástasis total” 

Corrupción: el organismo nocivo’ es el título de un documental que va más allá de la denuncia 

Muchas veces, tras el estallido continúo de casos de corrupción en España en los últimos años, nos hemos hecho una pregunta: ¿Pero es que nadie se dio cuenta? En el documental Corrupción: el organismo nocivo tiene la respuesta. Sí, algunos técnicos al menos, sí estaban ahí. Interventores de ayuntamientos, arquitectos municipales, directores de planeamiento, inspectores de cursos de formación manifestaron donde fue preciso que aquello -aquel hotel, este edificio, aquella recalificación, ese contrato…- no se podía hacer. 

Ahora que, como decía el exministro Miguel Sebastián, “nos quitaron la música de la fiesta”, este documental pone cara a aquellos que siempre tuvieron una conducta ejemplar. Maite Carol fue una de esas personas. Fue interventora del Ayuntamiento de Santa Coloma de Gramanet entre el 2006 y el 2010, cuando se vio envuelto en el caso Pretoria. Advirtió que algo que pretendía hacer el Ayuntamiento era ilegal, pero pensó que simplemente se habían equivocado: “La sorpresa llega cuando elaboro el expediente y no solo no lo paran sino que lo leen detenidamente, en voz alta, y lo rompen delante de mi cara”, entonces empezó su Vía Crucis. “Decían que estaba obsesionada, loca. Y cuando estalla el caso, la voz institucional decía que todo eso había pasado porque nadie había levantado la voz, que cómo iban a saber eso su había una interventora”, relata Maite, que además fue sustituida en su cargo, “me sentía muy sola pero me sentí especialmente sola después, porque en el momento que estalla el caso, en vez de apoyarme fue justo al contrario”. 

Otro protagonista del documental es Fernando. Ha sido economista e interventor en varios ayuntamientos españoles y ahora mismo ejerce como interventor en el de Orihuela. Tiene 30 años a sus espaldas trabajando en la administración y ha denunciado un sin fin de irregularidades y delitos. Asegura que la corrupción en las instituciones no es cosa del pasado: “Esto sigue ocurriendo día a día. Se sigue saqueando, se llevan comisiones y se conceden contratos desmesurados en muchos ayuntamientos”, así que concluye sin tapujos y siguiendo con la idea del título del documental que “en este momento la corrupción en nuestro país ha alcanzado la metástasis total”. 

“No existe un Estado de derecho frente a la corrupción, sólo somos individuos aislados los que luchamos contra ella”, dice rotundo Fernando que afirma que en la Transición se eliminaron los controlesinternos y externos a la administración y se le ha desprovisto de medios judiciales: "No hay elementos preventivos contra este cáncer de la corrupción. Tampoco hay elementos curativos ni quirúrgicos". Se pone él como ejemplo tras afirmar que los casos que estamos viendo ahora en los juzgados son casos de 10 años: "El lunes pasado declaré en mi tercer juicio por un informe mío de 2003".

http://cadenaser.com/programa/2015/04/01/hoy_por_hoy/1427877168_378405.html 

Com sabeu fa pràcticament 4 anys que no estic a l’Ajuntament d’Amposta, per tant, els fets que abans vivia en primera persona, ara me’ls expliquen, encara que, sovint, des de fora també es perceben coses que et donen que pensar.

Pel que jo he pogut recopilar, a la interventora de l’Ajuntament d’Amposta Maria del Mar Medall, també està passat per algunes situacions, sinó tan grosses com s’expliquen al documental, sí al menys, intents per part de membres de l’equip de govern de voler que aparenti davant la ciutadania com a responsable d’alguns temes relacionats amb el funcionament de la institució i que tenen que veure des de les relacions laborals fins a les subvencions a entitats. Ens alguns d’aquests casos també s’ha volgut involucrar a la secretaria municipals. Anem a pams.

Segurament recordareu (perquè ja ho vaig explicar) que durant el ple dels pressupostos per al 2015, els grups de l’oposició van votar en contra del catàleg de llocs de treball, però sobre tot, de certes retribucions que reben anys rere any, alguns treballadors. És un tema que els dos principals grups (ERC-EA i PSC-PM) han portat davant la Generalitat i el Govern d’Espanya i que encara està molt lluny de poder-se resoldre.

Aquest catàleg portava dos informes negatius elaborats per la secretaria i la interventora. Segurament també recordareu que un dels membres de l’equip de govern les va acusar de fer política.

Més coses. El dia que la Regidora de Cultura va reunir a les entitats locals per a comunicar-los l’atorgament de subvencions, va dir que tot i l’informe negatiu per part de la interventora a que se’ls hi donés subvenció a alguna de les entitats, l’equip de govern havia decidit donar-les igualment...      

Abans de pagar les subvencions, s’exigeix a les entitats que estiguin al corrent de les seves obligacions amb l’Agència Tributària i la Seguretat Social. Per la qual cosa ho han de justificar mitjançant un certificat.

Pasqual Almudeve, va promoure durant la seva darrera legislatura com a regidor, la signatura d’un conveni amb l’Agència Tributària per a poder aconseguir la informació sense que les entitats s’hagin de desplaçar a Tortosa per aconseguir el corresponent certificat. D’això ja fa més de 8 anys. Bé, aquest any, algunes entitats (no sabria dir si totes, moltes o poques) han hagut d’anar personalment a demanar-lo, ja que segons els regidors responsables, la interventora l’exigia. Casualment, totes les entitats de les que he tingut constància, eren esportives.

En canvi, a d’altres com la colla castellera, no se’ns ho ha exigit.

Ara, penseu el que vulgueu...     

HISTORIETES DE L’AMPOSTA PROFUNDA XI

La denúncia al jutjat presentada per Germán Ciscar contra l’alcalde d’Amposta, encara porta cua. Tanta que el propi German presentarà una moció al proper ple de l’Ajuntament amb el següent títol: MOCIÓ PER UNS MITJANS DE COMUNICACIÓ MUNICIPALS LLIURES DE CALUMNIES I CALUMNIADORS.  

Al text de la denúncia s’hi poden llegir coses com aquesta:

... I calumniar a l’alcalde Manel Ferré, l’alcaldessa en funcions la Sra. Isabel Ferré, o l’exalcalde el Sr. Roig per posar un exemple.

Per a la calumnia només cal un covard, un mentider y un rastrero que vagi i digui que presumptament l’alcalde té una malaltia de transmissió sexual, que la senyora és presumptament una cocaïnòmana i traficant o que l’últim (l’exalcalde) presumptament agredeix sexualment menor d’edat.

Tot això és mentida per descomptat...

Arribat a aquest punt t’has de muntar la pel·lícula dels fets. Després de la denúncia presentada al Jutjat número 3 d’Amposta el passat 24 de febrer, les desconsideracions i menyspreus (ell parla de calumnies)cap el denunciant van haver de ser una constant entre el col·lectiu de CiU.

Fins el que jo controlo (què és relativament poc), només la directora dels Serveis Territorials de Benestar i Família Manolita Cid va donar la cara al sortir a un mitjà de comunicació comarcal. Però imagino que Radio Amposta va donar veu als agreujats per a que es poguessin despatxar a gust. No seria la primera vegada.  

Portar 28 anys de govern a Amposta, els fa creure que els mitjans de comunicació els hi pertanyen i, per tant, han de tenir les portes de l’emissora i els micròfons oberts per a donar qualsevol tipus de rèplica quan així ho creguin convenient. En canvi l’oposició, no té dret a quasi res, com si no formessin part del mateix l’Ajuntament.

Aquestes situacions d’abús de poder i tracte de favor s’han d’acabar. Sembla mentida que en ple segle XXI, a una democràcia encara hi puguin haver actituds de prepotència i menyspreu contra qualsevol ciutadà. És, simplement, una vergonya que això passi i un insult a la intel·ligència d’una bona part dels ciutadans De la nostra ciutat.

SOBRE 'ELS PAPERS DE CISCAR'

D’hipòcrita s’ha de qualificar l’actitud de l’Ajuntament d’Amposta personalitzada amb la Regidora d’Hisenda i segona tinent d’Alcalde Isabel Ferré el passat dimecres a Canal 21.

Dir que l’Ajuntament d’Amposta està estudiant querellar-se contra Germán Ciscar, el regidor de Plataforma per Catalunya per haver denunciat tracte de favor de l’alcalde Manel Ferré en vers a diversos càrrecs i excàrrecs de CiU, així com altres persones relacionades amb aquesta federació d’Amposta, són ganes de dissipar la realitat de la situació.

Molt em temo que el tema de l’anul·lació de les multes de trànsit només són com la punta de l’iceberg del que ha passat i passa a l’ajuntament d’Amposta. Una part de la població de la nostra ciutat ho intueix, però com no té proves, no pot acusar-los de res.

Malgrat tot, que l’alcalde utilitzant la potestat que té fer un decret d’alcaldia per a treure les multes, era conegut pels grups de l’oposició des de 2007. Aquest any s’havia produït un fet determinant: el relleu a l’alcaldia d’Amposta. Tot semblava indicar que canviarien moltes coses, ja que, a part de ser un alcalde amb estudis, de la seva ma prenia possessió una secretaria amb plaça i al cap de poc temps una interventora també amb plaça. Abans hi havia dues persones habilitades per a fer les tasques de secretari i interventor.  

Va ser precisament la secretaria la que va alertar a l’alcalde que havia de donar compte al Ple dels decrets d’alcaldia (l’alcalde anterior no ho feia) I així és va fer, a partir d’aquell moment, en cada reunió ordinària del Ple (1 cop al mes) es donava compte del decrets d’alcaldia del període comprés entre un plenari i l’altre. Abans del plenari, els grups de l’oposició havien pogut revisar els decrets d’alcaldia (normalment més de 100), per la qual cosa, el punt es passava molt ràpid i quasi desapercebut per l’escàs públic que hi solia assistir.

No puc parlar amb nom del grup d’ERC-EA, però si que puc dir que el nostre grup (PSC-PM), tot i adonar-nos de que sovint es retiraven les multes comeses per membres de CiU, mai ho denunciàrem perquè no volíem judicialitzar la política municipal.

Per això no sé a que ve que ara surti Isabel Ferré (que suposo que parlava en nom de l’equip de govern municipal) i digui que s’està estudiant prendre accions contra el regidor de PxC. Em sembla el colmo de la hipocresia.

Si el fet com a tal existeix, un regidor o algú que hagi pogut tenir coneixement, té la potestat de denunciar-ho per a que la fiscalia actuï si considera que hi ha delicte.

Què, per cert, si l’hi ha es tractaria d’un delicte de prevaricació, es a dir, actuar malament quan ets conscient de que és així. La prevaricació és un dels pitjors delictes pel que poden condemnar a un càrrec públic.

Les declaracions de la regidora les entenc com una sortida cap avant per mirar de contrarestar els fets denunciats. No sé si ho heu vist, però se’n ha escampat algun per la nostra ciutat i sembla ser que se’n repartiran més aprofitant la Festa de la Carxofa que es celebrarà aquest cap de setmana.  

MIREU AQUÍ LA NOTÍCIA.    

ART POSTAL EN HOMENATGE A JOSEP VILLALBÍ VERGE

A la sala petita del Centre d’Art lo Pati d’Amposta, ahir a les 8 del vespre, amb una nodrida presència de públic, va tenir lloc l’acte d’inauguració d’una mostra d’art postal en homenatge a qui era alcalde d’Amposta quan va esclatar la guerra Civil Espanyola Josep Villalbí Verge, tal com ja havia anunciat en aquest mateix blog.

Per a començar he de dir que no tenia ni idea del que era l’art postal. Us ho explicaré molt breument.

Els seus descendents van voler retre-li un homenatge i van col·locar una bústia al carrer que porta el seu nom a Amposta. Bé, dic carrer per dir alguna cosa, ja que deu de ser el carrer més curt del món i el més deshabitat perquè no hi viu ningú i possiblement no hi viurà mai ningú. Llavors, tots els artistes que hi val voler participar (al voltant d’uns 50) van enviar les seves creacions dintre d’un sobre als efectes que els carters els dipositessin a la bústia.

A l’acte d’inauguració van prendre la paraula (per aquest ordre): el director de lo Pati Vicent Fibla, el polifacètic artista i besnét del homenatjats i la regidora d’Hisenda de l’Ajuntament d’Amposta Isabel Ferré.

Isabel: Si la memòria no em falla, crec que esta serà la primera vegada que parlaré de tu al meu blog.  

En primer lloc vull dir-te que les primeres paraules que vas dirigir ahir al públic assistent, sobraven. La qual cosa demostra que tu també formes part del col·lectiu de regidors de perfil baix que tenim a la nostra ciutat. O bé és que ets sents un ser superior a la resta dels teus mortals ciutadans i per això els menysprees; la qual cosa no m'estranyaria vist el carreró polític que portes. 

I, a sobre, vas tergiversar les paraules. En cap moment, Isabel, Jaume Vidal Arasa va dir lo Pati no sé li havia portat bé i jo tampoc ho vaig dir en cap moment. Jaume Vidal estava molest amb el comportament de les autoritats municipals ja que semblava que l’homenatge no els havia agradat.

Per cert: On estava l’Alcalde? Ah!, segur, tenia problemes d’agenda. I la Regidora de Cultura? Segur que també...

Quan era regidor i anava als actes, la no assistència del primer edil municipal sempre es disculpava per part de qui el representava.

Mira Isabel, si tu no estaves còmoda perquè hi havia poca gent dels teus, t’he de dir que a mi determinades presències tampoc em resulten agradables. Però faig bona cara i m’aguanto.

M’entens, veritat? I tu COBRES per a fer això!!