dilluns, 15 de juny del 2015

EL DARRER ACTE OFICIAL DE MANEL FERRÉ

Dissabte pel matí, poques hores abans de la constitució dels nous ajuntaments, Manel Ferré assistia al darrer acte oficial com alcalde en funcions. Va ser a la recepció que el consell comarcal va donar a una delegació d’empresaris xinesos.
No sé si per manca de previsió d’aquells que van fixar el dia o bé, perquè estava programada des de feia temps i ningú se’n va recordar de les eleccions municipals, sigui com sigui, dissabte una delegació d’empresaris xinesos van ser rebuts al Consell Comarcal del Montsià per l’alcalde en funcions Manel Ferré i per un tècnic del mateix consell.
Segons el tècnic, a Manel Ferré el va veure consternat i amb el semblant trist. També em va explicar que va aprofitar l’ocasió per a lamentar la dura campanya que sé li ha via fet i que no entenia els motius pels quals sé li havia fet. Una vegada més (i ja ho he dit en més d’una ocasió) poca o gens autocrítica.
Tal com diu una dita, cria corbs i et trauran els ulls. I això és el que va fer Ferré durant els 8 anys d’alcalde. El 4 anys que vaig coincidir amb ell a l’ajuntament quan l’alcalde era Roig, semblava una altra cosa. Les meves confrontacions primer amb Roig i més tard amb Ferré tenen, en tots dos casos, un origen clar.
En el cas de Roig, va ser com a conseqüència d’una reunió que varem tenir l’any 1999 a petició seva. El motiu va ser una carta que vaig adreçar a la revista Amposta proposant una sèrie de millores al pla de circulació que tot just s’estava enllestint. Després de fer-me esperar durant una llarga estona, durant la qual vaig trobar a Ferré que em va dir que aquella era la forma de fer les coses, finalment Roig em va fer entrar al seu despatx. En aquella època a mi se’m identificava amb ICV, ja que l’any 1995 m’havia presentat de número dos per darrere d’Anselmo Cano. No recordo exactament la duració de la reunió, però va ser força llarga, al menys ½ hora, durant la qual, el 95% del temps, va estar parlant Roig i només al final em va dir unes poques coses. Quan vaig sortir d’allí vaig pensar: El que m’ha fet Roig ha estat pegar-me una esbroncada perquè no li ha agradat gens el contingut del meu escrit. També vaig pensar que l’interès de Roig per conèixer-me era sobre tot, per avaluar la meva capacitat com a possible rival. Suposo després de la reunió va quedar tranquil en veure que no li significava cap competència.  
A partir d’aquell moment la meva relació amb Roig va ser molt tensa, fins i tot durant el 4 anys de regidor amb ell d’alcalde. L’evitava tot el que podia i quan tenia ocasió, no dubtava en criticar les seves formes.
Amb el relleu de Ferré vaig pensar que la situació canviaria. Ferré tenia una carrera universitària mentre que Roig només era simple un botiguer sense pràcticament estudis. Però aviat es van diluir les meves esperances de canvi.
La gota que va fer vesar el got va ser un dilluns de festa major durant un acte del programa. A la saleta que hi ha a l’entrada del Museu de les Terres de l’Ebre, es feia el lliurament de regals als vellets de la residència d’avis per haver participat al concurs de pintura. Aquell dia em vaig sentir menyspreat com mai m’hi havia sentit. Entre l’alcalde, la regidora de Serveis Socials i la resta de regidors presents de l’equip de govern, em van obviar totalment, com si jo no fos un regidor de l’Ajuntament d’Amposta.
Imagino que no he estat l’únic cas que ha rebut un tracte degradant dels nostres edils. Personalment en conec algun més, però la majoria ni han transcendit ni transcendiran mai, al menys dels cercles més íntims dels afectats.
Ja ho anuncio, quan pugui parlar més clar, ho faré i llavors sé sabrà del tot el que són capaços de fer. Tot al seu temps.