-No sé a qui votaré les properes eleccions… Però dels que es presenten no me’n agrada cap… Al final me penso que tornaré a votar als mateixos...(O sigui, a la llista de CiU, a Manel Ferré)
És molt curiosa l’actitud d’alguns ampostins que es passen 4 anys criticant l’equip de govern (a qui han votat en les darreres eleccions), però sembla que després se’n penedeixen. Però res de tot això. Simplement és una actitud per a justificar el seu vot davant d’aquells que no l’han votat ni els votaran mai.
Com imagino que tots sabeu, CiU (realment CDC) té tota una xarxa clientelar que no ho dubten a l’hora de posar la seva papereta a l’urna. Normalment són els que més callen, els que diuen que passen de la política i sovint els que més els critiquen (o al menys no es queden endarrerits comparativament parlant amb els que realment no els votem) Demostren, diguem-ho clar, una actitud hipòcrita, digna de ser estudiada pels més prestigiosos sociòlegs.
I com s’aconsegueix tenir un vot fidel elecció darrere elecció? Evidentment no es fa en un dia i no sempre és pels mateixos motius.
Els motius més habituals són el haver trobat feina a algun dels membres de la família, sobre tot en moments difícil, però també a joves que tot just han acabat d’estudiar o que busquen la primera feina. Si ens fixem amb l’actual equip de govern, en podrem veure alguns casos. També si fem una visió retrospectiva i mirem unes legislatures enrere. No vull donar noms, però si sou una mica llestos, segurament els acabareu detectant.
Però encara hi ha més formes, com per exemple treure a algun membre de la família d’algun entrebanc (no sempre econòmic) o haver-los donat alguna subvenció a través dels canals habituals, es a dir, d’aquells organismes creats per la Generalitat pujoliana amb aquesta finalitat.
HI ha d’altres casos també remarcables. De sobte, una família sencera abraça la fe convergent. L’excusa del patriarca sol ser sempre la mateixa:
-No sóc polític, no tinc el carnet de cap partit, però el que m’agrada és treballar per Amposta.
Al cap de pocs mesos el veus ocupant algun càrrec o, també potser que l’acabi ocupant algun fill o filla que acabarà fent carrera política... Ves per on!
Mireu, si sé li vol donar la volta al mitjó, s’ha d’aconseguir mobilitzar a una part del sector més abstencionista. L’altre dia em deia una persona molt propera que CiU traurà, al menys, 3.500 vots a Amposta. D’aquí no baixarà. Per tant, són els altres partits els que s’han d’espavilar per a treure’n, conjuntament, al menys més 4.000 (sense comptabilitzar els vots dels partits que no treguin representació, els blancs i els nuls) Des de que CiU treu majoria absoluta, només en dues vegades, la suma de vots de l’oposició ha estat superior als vots aconseguits per CiU i tot i això, primer Roig (2003) i després Ferré (2011) van aconseguir sumar més regidors que la resta de les altres forces polítiques.
Ara fa 4 anys, si ho recordeu, el consistori va passar de 18 regidors que havia tingut des de les primeres eleccions de 1979 a 21. Això comportava que un regidor es pogués aconseguir amb un nombre menor de vots. ERC-EA va fer la seva feina i de 4 va passar a 6, però el PSC-PM, es va veure afectat per la davallada general patida pels socialistes a nivell de l’Estat i també de Catalunya i només va treure 3 regidors. D’haver conservat el 4t que havia tingut les dues legislatures anteriors, CiU no hauria revalidat la majoria absoluta.
La sensació és que aquesta vegada, una part de l’electorat que preferia abstenir-se, no ho farà, motivat per les mostres evidents de que l’equip de govern demostra un tarannà absolutista afavorint a aquells als qui considera seus.
De totes maneres, aconsello als diferents partits que no se’n refiïn i que, si cal, que aquest mes que queda, facin un darrer i gran esforç per a sumar seguidors. El missatge que surt de CiU és molt clar: tornaran a governar. Per això ja hi ha qui planifica el futur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada