La divisió al si de l’agrupació local de les CUP a Amposta ha tingut, al menys dues conseqüències: que el partit no es presentés a les eleccions municipals i que un des seus militants (ja exmilitant) hagi acabat integrant-se a la candidatura d’Esquerra d’Amposta-AM, això sí, en un testimonial 14è lloc.
Per a tots aquells que no coneguin massa l’actualitat política d’Amposta, els hi diré que es tracta d’Oriol Fusté, un jove que, com el van definir fa pocs dies, desperta passions...
I és que la seva presència a la candidatura que encapçala Adam Tomás, no ha passat desapercebuda per alguns.
Qui són aquests alguns? Normalment, els que li fan el joc brut a CiU a Amposta. Aquells que sempre amagant la seva identitat, deixen missatges als diferents canals que parlen de política municipal, sobre tot, quan s’apropa el període electoral.
De sobte, sembla que a Amposta sinó tothom, eren molts els que votaven a la CUP, ja que li retreuen a Oriol que s’hagi passat a una altra formació política. Li diuen des de que no el votaran a que l’única cosa que busca és una cadira...
Tots aquells que coneixem a Oriol sabem que és un animal polític (com ho puc ser jo) És d’aquelles persones que ha viscut la política de ben a prop i jo diria que des de sempre. Per tant, no és lícit que quan un té vocació política s’hi vulgui dedicar? La política, si no fos pels polítics corruptes o d’aquells que n’acaben fent una professió, és una activitat molt gratificant i que pot arribar a donar moltes satisfaccions personals.
Però els tentacles del poder ampostí poden ser molt llargs i abundants. No és com els pops o els calamars que només en tenen 8, en aquest cas el nombre és indeterminat, però molt coordinat i poderós.
Mireu, us explicaré un exemple que vaig viure de ben a prop fa 8 anys i fins i tot us donaré el nom d’un altre afectat que us ho pot confirmar. Des de fa molts anys, existeix un portal a Internet de contingut exclusivament ampostí. Fins fa 8 anys hi havia un fòrum on els ciutadans podien expressar la seva opinió. Però algunes de les opinions que es podien llegir eren, directament, insults cap a aquelles persones que, com jo, tenim l’atreviment de criticar els dirigents municipals de CiU.
Us he dit que diria qui era l’altra persona: Ismael Piñas (número 20 a la llista actual d’ERC-AM) Ismael era per aquella època (recordeu que estic parlant de 8 anys enrere, es a dir de l’any 2007) director territorial d’Acció Social i Ciutadania. Al fòrum esmentat s’assegurava que Ismael havia dit que si CiU guanyava les eleccions, es traurien els ajuts a al gent gran. La reacció per part de l’exdirector de serveis, va ser adreçar-se a l’administrador de la pàgina i amenaçar-lo en emprendre accions penals.
Jo també m’hi vaig adreçar enviant-li un correu on li deia pràcticament el mateix (encara en guardo còpia) Uns dies més tard es va clausurar per sempre aquell fòrum.
D’haver estat un administrador imparcial (evidentment no ho era), hauria esborrat per pròpia iniciativa qualsevol comentari despectiu i/o injuriós, en canvi, no va actuar fins que no sé li va advertir de prendre accions en contra seva. Evidentment, tots aquells comentaris, com els que ara s’han publicat sobre Oriol Fusté, es van fer de forma anònima.
I jo sempre m’he preguntat: Si manant com manen i amb les majories absolutes que treuen, no s’atreveixen a donar la cara (propi de persones covardes), què faran el dia que perdin el govern municipal i s’hagin d’estar a l’oposició?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada