HISTORIETES DE L'AMPOSTA PROFUNDA XX. UNA PREGUNTA LLANCÍVOLA

Durant el ple de dilluns de l’Ajuntament d’Amposta, a l’apartat de precs i preguntes, la portaveu de CiU Isabel Ferré va preguntar a l’alcalde sobre si hi havia cap novetat sobre l’empresa que feia la neteja de la Biblioteca Comarcal Sebastià Juan i Arbó. Mentre exposava aquests fets va esmentar al regidor German Ciscar que va ser qui va fer saltar la llebre. La Sra. Ferré es va queixar a l’alcalde de la manca d’informació per aquest tema.

La resposta de l’alcalde va ser que es donava tota la informació que demanaven i va donar la paraula al Sr. Ciscar per a que li expliqués la situació.

Resulta ser que l’Ajuntament d’Amposta va contractar una empresa per a fer la neteja de la biblioteca l’any 2012 (perdoneu-me si alguna de les dades no és del tot precisa) Aquesta empresa va estar facturant a l’Ajuntament 1.040 hores més cada any, amb un cost d’uns 15.000€ aproximadament. Actualment s’està estudiant si es poden demanar responsabilitats a l’empresa que prestava el servei de neteja.  

El Sr. Ciscar li va recordar a la portaveu de CiU que aquells anys era la primera Tinent d’Alcalde i que si no es va assabentar de la irregularitat és perquè no feia la seva feina o era una incompetent... Evidentment hi va haver una picabaralla entre tots dos.

Finalment el Sr Ciscar li va dir a la Sra. Ferré que potser algú del seu grup estava conxorxa’t amb l’empresa o que no era precisament el més llet de classe...  

Què malpensats són alguns!!! 

UNA MOCIÓ FORA DE LLOC

Quan ja semblava que el tema de la rivalitat entre Amposta i Tortosa estava superada, dilluns al ple de l’Ajuntament de la capital del Montsià va tornar a aparèixer.

Va ser arran d’una moció presentada pel grup municipal del PSC-CP sobre instar a la Generalitat de Catalunya per a que obri una oficina pròpia o compartida amb l’administració local de l’Agència Tributària Catalana. Actualment (i fins a l’1 de setembre) és el Registre de la Propietat número 1 el que recapta els tributs que són competència de la Generalitat de Catalunya (Successions i donacions, Actes jurídics documentats, Transmissions patrimonials, etc.) Durant l’exposició de la moció es va dir: Per a què els ampostins no tinguin que desplaçar-se a Tortosa...

Abans de continuar vull fer-vos unes preguntes:

-Sabeu on estan ubicats els Registres de la Propietat a Amposta (n’hi ha dos)?

-Teníeu constància que el Registre de la Propietat número 1 recaptava els tributs propis de la Generalitat?

Si heu contestat afirmativament a la segona pregunta...

-Quantes vegades hi heu anat?

La nostra família dues vegades: Quan tinguérem que liquidar els drets reials per a rescatar dos plans d’estudis dels nostres fills que havíem contractat amb una companyia d’assegurances i, que sinó fèiem efectiu, no ens donaven el capital que havíem dipositat i els interessos que havien generat al llarg dels anys.

La majoria de vegades (per exemple quan hi ha una compravenda d’alguna finca rústica o urbana de segona ma), el pagament dels impostos que es deriven ja ho fa directament la notaria. O no és així?  

Encara no he arribat a la part més important. Cada vegada més, la majoria de tràmits sé poden fer per Internet mitjançant el corresponent certificat d’usuari expedit per la FNMT o bé d’altres certificats acreditatius expedits per diversos organismes certificadors però amb facultats molt més limitades.

Com sabeu treballo a l’Agència Estatal d’Administració Tributària, es a dir, l’espanyola. Com aquell que no vol la cosa, ja fa més de 31 anys... Com va dir una vegada un: una temporadeta.

En tot aquest temps he viscut la implantació i l’evolució de la informàtica. Quan vaig entrar a treballar el 2 de gener de 1986, la informàtica es limitava exclusivament al tractament de dades que es feia al departament de... Informàtica!! Tota la resta de la feina se feia manualment.

L’Administració de Tortosa, a principis dels anys 90 va arribar a 73 treballadors. Sabeu quans ne som ara? 36. Exactament la meitat. Primer van desmantellar la inspecció. Perdó, la van centralitzar a Tarragona... Posteriorment també van centralitzar la Unitat de menor quantia de Recaptació i també Societats...

Dilluns 20 de març (o sigui, fa menys de dues setmanes), per sorpresa, tinguérem una visita del tot inusual: La del Delegat Especial de Catalunya Gonzalo de Castro. En quasi 32 anys d’història de l’Administració de Tortosa era la tercera vegada que ens visitava un delegat especial... Anava acompanyat pel Delegat i el Secretari General de la Delegació de Tarragona. Al principi no va transcendir el motiu de la visita, però poc a poc i amb comptagotes, ens van anar donant informació...

-5 agents tributaris passaven a dependre de la Regional de Barcelona de Gestió Tributària per a una campanya de comprovació de l’IVA.

-Totes les competències de Recaptació s’assumiran des de Tarragona i a Tortosa només quedaran 2 o 3 funcionaris per atendre consultes i poca cosa més. Per a la resta se’ls hi haurà de buscar una nova ubicació, ja sigui a Tortosa o a Tarragona...

-I el que es pitjor: La Administració de Tortosa té els anys comptats... A data d’avui no sé sap res en concret, però dintre d’uns anys acabarà per tancar portes.

Durant els darrers anys ja hi ha hagut precedents de tancament: 1 administració a Sevilla, 4 a Barcelona, etc. La de Betanzos (A Coruña) té 10 treballadors i la de Vinaròs 21... I es va a la baixa...

I no té punt de comparació els impostos que recapta l’Agència Tributària estatal amb els de l’Agència tributària Catalana...

Torbeu que amb aquest panorama la Generalitat s’avindrà en obrir una oficina a Amposta?

(Igual un dia m’hauré de tragar les meves pròpies paraules...) 

Per cert, la moció va ser aprovada per unanimitat.  

AGAFAR EL TORO PER LES BANYES

El 19 d’abril de 2015 vaig publicar un escrit titulat La vella manera de fer política (us recomano la seva lectura, per això només cal que cliques sobre el títol remarcat) Podeu apreciar que la data de publicació és anterior a la victòria d’Adam Tomàs al front d’una candidatura, diguem d’unitat popular (24-05-2015, una data difícil d’oblidar)

Aquest matí, a la botiga de baix de casa he vist la revista Cop d’ull. A la portada hi havia una foto de l’alcalde d’Amposta amb aquest titular: Nou pla per a millorar la xarxa pluvial a Amposta.

Com una vegada li vaig sentir dir a algú: A aquest país no sap ploure. Quasi no plou mai, però el dia que plou ho sol fer amb tanta contundència que de vegades produeix grans desperfectes (només cal recordar les pluges torrencials del mes d’octubre de l’any 2000)

Per això penso que sí, que és absolutament necessari que l’Ajuntament d’Amposta hagi decidit fer un pla per a millorar la xarxa de pluvials, ja que quan plou es fa molt difícil caminar pels carrers de la nostra ciutat perquè solen baixar desbordats i, a part d’això, els cotxes aixequen molta aigua que, si no es té cura, poden banyar els agosarats transeünts, que sempre n’hi ha...

Aquest projecte no és l’únic que té entre mans l’actual equip de govern. Recordeu que a finals de l’any passat es va crear una comissió per a canviar el nomenclàtor, es a dir, la denominació de tota una sèrie de carrers amb clares connotacions a èpoques passades. N’hi ha un parell (Ruiz de Alda i Garcia Morato) que tenen clares reminiscències franquistes i que són prioritaris, però n’hi ha d’altres que tot i que no els vincularia directament amb el franquisme, són noms que, personalment, me grinyolen una mica (Dos de Maig, Isabel la Catòlica, Felipe II, Joan d’Àustria, Gran Capità, Agustina d’Aragó, Larache, Melilla, Canovas i un llarg etcètera)

El tercer projecte és el de la millora de circulació que falta li fa. Tot i que encara no s’ha creat la comissió pertinent per a estudiar com es poden resoldre les principals mancances que en aquest sentit pateix la ciutat, tinc entès que el tema s’abordarà aquest mateix any.

D’això jo en dic agafar el toro per les banyes, ja que no són tan vistosos com les grans inauguracions que portaven a terme els governs anteriors de CiU i que, per tant, no tindran la mateixa repercussió mediàtica i molt possiblement tampoc els hi donaran tant de vots, però és una mostra de la voluntat del nou govern d’afrontar una sèrie de temes necessaris i que hauria de fer molts anys que haguessin hagut de resoldre’s. Però com alguns d’ells poden fins i tot ser controvertits, la millor solució era deixar-ho córrer. Coneixeu aquella dita de qui vingui darrere que arreï... Una cosa així... Encara que ells pensaven estar-hi molts i molts anys més i, de fet, aspiren tornar-hi l’any 2019. Segurament per això segueixen utilitzant uns mètodes que sempre els hi havia donat resultat: difamar el rival.

Un clar exemple el vàrem tenir en l’intent d’intoxicar l’opinió pública en el tema dels ingressos per contribucions urbanes i rústiques. El que és un clar exemple de bona feina (trobar nombrosos immobles que no pagaven contribució), l’equip municipal de CiU ho va anomenar pressió fiscal, es a dir, pujada d’impostos per als seus ciutadans... Però encara n’hi ha més.

Anit sense anar més lluny, una veïna del barri me va dir que aquest any no li havien pagat els 100€ que venia cobrant d’ajut de l’ajuntament (l’ajuntament no és l’alcalde ni l’equip de govern, són els 21 regidors electes que formen el Plenari) i que li anaven molt bé per a pagar la taxa d’escombraries. Però aquí no acaba tot. Segons ella cap de les seves amigues l’ha cobrat... Només vaig poder posar en dubte les seves paraules, ja que no tenia arguments fefaents per a rebatre les seves paraules...

També me va dir que el poble estava més brut que mai (ella viu tot just davant d’una illa de contenidors)

Faria bé l’equip de govern de mirar de contrarestar aquestes opinions negatives, però que van calant entre la població més gran que és la que ha votat tradicionalment CiU a Amposta.  

L’IMPERI CONTRAATACA

Dimarts passat va morir Carrie Fisher, la princesa Leia de la Guerra de les Galàxies, una sèrie de pel·lícules de ciència ficció, de la qual forma part l’Imperi contraataca (1980)  

Uns anys més tard (1987) es va començar a crear a Amposta l’imperi convergent que va durar fins l’any 2015 quan les forces rebels capitanejades per l’actual Alcalde Adam Tomàs els hi va prendre el poder.

Quan encara no han passat dos anys d’aquells fets (24 de maig), l’imperi convergent contraataca en un intent de desprestigiar l’actual equip de govern precisament per on creu que és més feble: l’estat de la via pública i concretament la neteja. Quins collons! Perdoneu-me l’expressió, però és que no me’n ve cap altra més al cap per a expressar el que sento. Fins i tot van crear el hashtaga Twitter #senseprojecte (per a escenificar que l’actual equip de govern d’Amposta no té projecte de ciutat)

Sabeu que vaig estar 8 anys compartint plenari i diferents comissions informatives a l’Ajuntament d’Amposta amb els convergents (ara del PDeCAT) i per tant, quan parlo d’aquella època ho faig amb coneixement de causa. Des del nostre grup, el PSC, sempre reiteràvem la nostra preocupació per l’estat de la via pública. Ho portàvem a cada programa i de la reivindicació en fèiem bandera. Dintre del concepte estat de la via pública incloíem principalment dues coses: la circulació i la neteja. Penseu que alguna vegada ens van fer cas? Si heu respost que sí, ERROR. Pràcticament mai van fer cas als grups de l’oposició i això poden testimoni tots aquells que van compartir la mateixa experiència que jo.

Encara recordo una anècdota que ens van explicar d’aquella època. Un dia un foraster estava comprant al mercat quan li va sonar el mòbil. Sembla ser que el seu interlocutor li va preguntar on estava i aquesta va ser la resposta:

-A Amposta, una ciutat molt bruta...

Ara, després d’un any i mig sense governar, els del PDeCAT sembla ser que han descobert les sopes de frígola i que ja no recorden que van governar l’imperi durant 24 anys i que en aquell temps la ciutat estava tan bruta com ara. Ja sé que al partit hi ha cares noves que sembla que van estar durant uns anys allunyades de la nostra ciutat i, per tant, igual és que no tenen constància d’aquests fets, però dintre del grup municipal de l’Ajuntament n’hi ha qui hi porta tota la vida i per tant hauria de conèixer perfectament com es trobava de deixada la nostra ciutat durant els anys en que van governar (ho torno a remarcar per si no havia quedat clar)  

Un altre dels argument que han fet servir per a votar en contra del pressupost municipal per al 2017 és que s’ha incrementat la pressió fiscal en el capítol de l’IBI (contribució urbana i rústica), un fet que no me quadra, ja que me sembla recordar (i si estic equivocat rectifiqueu-me) que aquest any s’han aprovat diferents bonificacions de l’IBI, a part d’una congelació generalitzada del mateix.

Segons el grup municipal del PDeCAT aquesta pressió fiscal respecte a l’IBI està xifrada en 1,8 milions d’euros... En canvi, un regidor de l’equip de govern m’ha dit que aquest 1,8 euros surt d’una sèrie d’immobles (blocs sencers, m’ha remarcat) que no pagaven IBI.

Si aquest fet és veritat demostraria la desídia d’anteriors equips de govern i fins i tot, penso, se’ls hi hauria de demanar responsabilitats polítiques. Segons el meu interlocutor, l’actual equip de govern exigirà el pagament dels darrers 4 exercicis no prescrits. Tot l’anterior ja ha volat...

Penso amb les coses que es poden fer amb1,8 milions d’euros... I les coses que s’haurien pogut fer durant aquests anysd’exempció a tots aquells propietaris als que no se’ls hi cobrava l’IBI...

I també penso en qui podien ser-ne els titulars... He de ser malpensat? Vosaltres mateixos...

Ara (si voleu) podeu llegir una informacions que va publicar el diari el Punt entre l'octubre de 2009 i el gener de 2010: Els veïns d'Amposta reclamen que s'endureixen les sancions per conductes incíviques

L'Ajuntament d'Amposta ha apujat un 70% l'IBI en els últims deu anys

NOTA: Totes les fotos que apareixen a continuació són dels anys en que governava CiU amb majoria absoluta. 

LA PROPIETAT PARTICULAR DEL CARRER

Un vehicle accidentat aparcat al carrer en sentit contrari de la circulació m’ha inspirat el comentari d’avui.

No és el primer cop que al carrer veig vehicles abandonats (de fet a molt poca distància d’aquest n’hi ha un que porta allí diversos mesos), però me sobta que alguns d’aquests vehicles els hagin allí els tallers de la vora.

L’actual impost municipal sobre la circulació dels vehicles es va dir en un primer moment impost d’aparcament. Son molts els cotxes que dormen al carrer, majoritàriament quan no es disposa d’un magatzem o d’una plaça de pàrquing on deixar-los. Però els cotxes no estan sols. Els hi fan companyia altre tipus de vehicles com ara furgonetes industrials, camions  i fins i tot autocaravanes. Recordo que fa uns anys pels voltants de l’avinguda de Catalunya i el carrer Velázquez d’Amposta hi havia tota una flota de vehicles de lloguer. També (tot i que cada vegada amb menys freqüència) s’hi podien veure exposats vehicles de segona ma que estaven a la venda. Entenc que quan algú és propietari d’un negoci on els vehicles siguin, d’alguna manera, imprescindibles, haurien de tenir forçosament, un lloc apropiat per a deixar-los i no convertir el carrer en una propietat particular amb el beneplàcit d’aquells als que tot els hi sembla bé mentre no els afecti directament la situació. Sembla que hi ha gent que es creu que el carrer sigui de la seva propietat particular ignorant que l’únic que va ser propietari del carrer va ser Manuel Fraga quan era Ministre de l’Interior.

Desconec el que diu al respecte l’ordenança municipal que regula l’ocupació de la via pública d’Amposta i, per tant, no sé si contempla tots els casos que he exposat anteriorment (i algun més com ara les terrasses dels bars) Però és evident que els hauria de contemplar tots i el que encara és més important, fer-la complir i sancionar els infractors.

Molts dels que parlava abans (aquells que tot ho troben bé...), quan deixen el cotxe sobre la vorera u ocupant un pas de vianants, s’excusen de que per aquella zona no hi ha aparcament. ¿Quans aparcaments sé podrien guanyar si sé retiressin tots els vehicles abandonats, aquells que haurien de tenir obligatòriament un lloc on deixar-se, les terrasses dels bars quan s’està fora de temporada, etc.? Segur que no sé solucionaria el problema, però al menys, se’n guanyarien unes quantes per aquells que tenim cura per aparcar el millor possible.

Sense abandonar el carrer, a la pàgina de Facebook de l’Ajuntament d’Amposta, s’anunciava l’altre dia que l’equip de govern s’està plantejant seriosament posar càmeres per a controlar l’incivisme que hi ha cada dia a la majoria d’illes de contenidors de brossa del nostre poble. Evidentment seria una mesura dissuasòria, però tot i que no sóc cap expert en el tema, tinc seriosos dubtes que la mesura en qüestió es pugui portar a terme.

L’enregistrament d’imatges al carrer està regulada per llei i requereix de la corresponent autorització per part de l’òrgan competent. A part, crec que només s’autoritza en zones conflictives on hi poden haver actes delictius com ara robatoris, venda de droga, etc, però en cap cas l’incivisme d’aquells que deixen brossa fora dels contenidors entraria en el mateix apartat. Això sense entrar a valorar el cost total de la inversió...

A veure si serà pitjor el remei que la malaltia.  

  

ELS TEMPS HAN CANVIAT

Què llunyans queden aquells anys quan la Revista Amposta trigava 9 mesos en publicar-te un escrit i si finalment ho feia era gràcies a la persistència d’un... O directament ni te’l publicava. Vull pensar que per subversiu, perquè el seu contingut podia acabar influint en el pensament d’una part de la ciutadania i, en un règim de pensament únic, podia tenir fatals conseqüències... Actualment ja no és que me publiquen els escrits sinó que fins i tot me demanen poder-los publicar sense que els hagi d’enviar. Curiós.

Efectivament ahir me va arribar un missatge de la cap de premsa de l’Ajuntament d’Amposta preguntant-me si podien publicar un article que inicialment havia escrit per a Vinaròs News, la revista digital amb la que vinc col·laborant des de fa més de 9 anys i que està passant per un procés de renovació que, desafortunadament, està durant més del compte, fet que produeix que s’hagi hagut d’aturar per a desesperació d’Emili Fonollosa, el seu històric fundador i director.

L’article titulat Parará papa. Parará Pachín el vaig escriure l’endemà de la primera parada de l’Euromed a l’estació de l’Aldea i mostrava la meva desconfiança en que la mesura sigui la més adequada a l’hora de millorar el transport ferroviari de les comarques del Baix Ebre i el Montsià. Com una millora més, sí, però abans s’ haurien d’haver millorat altres coses, com ara la doble línia fèrria entre l’Hospitalet de l’Infant i Tarragona, a part de les freqüències de parada i la reducció del temps emprat en els desplaçaments i no només el de l’Euromed a Barcelona...

Però no només això. Dimarts de la setmana passada vaig assistir per primera vegada a la Comissió del Nomenclàtor, ja que les anteriors havien coincidint amb el meu horari laboral i, per tant, no havia pogut assistir-hi.

Al ple d’ahir es va aprovar el reglament que regularà el nomenclàtor i, segons ens va dir la Regidora de Cultura i Ensenyament Inés Martí també els es nomenarien els membres que formarem part d’aquesta comissió.

De la primera reunió en vaig treure la conclusió de que l’objectiu que s’han fixat és ambiciós i que el canvi de denominació dels carrers no es limitarà al Ruiz de Alda i Garcia Morato, els més controvertits i susceptibles de ser canviats (s’ha trigat molts anys en posar el fil a l’agulla) Segurament (no me vull avançar) el canvi també pot arribar afectant a d’altres carrers que no tenen cap relació amb Amposta i, com jo mateix he qualificat moltes vegades, són noms d’una altra època, sense haver-los d’identificar forçosament amb el franquisme, tot i que alguns xisclen per tot arreu, com per exemple Larache (en català Larraix) que és el nom d’una població de Marroc que va pertànyer al Protectorat Espanyol (recordeu que quan l’anomenat Alzamiento Nacional, Franco estava destinat per aquella zona del Marroc)

Sempre que sigui possible estaria bé recuperar els noms que tenien aquets carrers abans de ser canviats pels guanyadors de la guerra. Recordo per exemple el canvi de denominació del carrer Serrano Suñer (originalment era Sunyer) de Gandesa, on s’ubicava la casa familiar del cunyat de Franco pel de Miravet, que era el que havia tingut abans de la guerra.

Els noms que els substituiran seran molt més propers. De gent i fets relacionats amb la nostra terra. Per cert hi haurà una novetat. A les noves plaques dels carrers s’identificarà el protagonista. Per exemple: Hi ha uns carrers darrere del Centre Comercial, proper a l’Eix de l’Ebre que porten els noms de Juan Fernández de Heredia i Hug de Follalquer (o Fullalquer -tal com apareix al rètol- o de Folcalquier -tal com posa a Alcanar), castellans d’Amposta. Un altre castellà i que encara no té cap carrer d’Amposta és Joan d’Aragó (Joan II de Ribagorça) que a més a més va ser el 46è President de la Generalitat de Catalunya (1512-1514)        

RESSENTIMENT I DEMAGÒGIA

Campanya de l'Ajuntament de Tarragona per a que no es vagi en cotxe. 

Es trist haver d’opinar d’un acte com el que va fer l’equip de govern d’Amposta la passada setmana posant el punt de mira entre el públic.

L’alcalde d’Amposta Adam Tomàs va voler fer tot un exercici de transparència democràtica al convocar un acte públic per a passar comptes dels escassament 5 mesos des de la presa de possessió. Mai a Amposta s’havia fet una assemblea oberta on la ciutadania pogués expressar les seves inquietuds i preguntar dubtes directament a l’alcalde.

No vaig assistir-hi perquè em trobava de viatge, però gràcies a un amic que em va advertir que ho feien pel canal Terres de l’Ebre, vaig poder seguir quasi bé tota la intervenció d’Adam Tomàs, així com les posteriors intervencions dels assistents.

Pel que sembla, els punts que més preocupen a la ciutadania són aquells que des de fa uns mesos venim denunciant a la pàgina de Facebook Amposta som tots:  la circulació, l’incivisme, sobre tot el relacionat amb les deixalles domèstiques i els excrements dels gossos i les barreres arquitectòniques, sovint causades per conductors desaprensius que no pensen més que amb ells mateixos.

L’alcalde va anunciar una nova campanya de sensibilització per a que es recullin els excrements dels gossos, similar a la que va fer l’anterior equip de govern ja fa un parell d’anys i que pel que es veu, no va tenir cap mena de repercussió. Quan s’arriba a aquest punt només queda la solució de sancionar. També va parlar de la manca de papereres, un mal endèmic de la nostra ciutat. Encara recordo quan durant el govern de Roig es van treure, entre 'altres les poques que hi havia a l'avinguda de Catalunya (un carrer pel que sembla de tercera perquè mai se'n recorden de posar-li llum nadalenca) per perilloses (un nen -crec que de Sevilla- s'hi va ofegar al posar-hi el cap dins); però el problema és que no les van reposar. Per cer, més papereres també vol dir més feina. 

Quan l’alcalde va donar la paraula al públic, sorprenentment, el primer en demanar el micro va ser l’exregidor de governació Josep Garriga. Tot i que no hagués repetit de regidor encara que CiU hagués governat, Garriga segueix fent de gos de presa d’aquells que durant 28 anys van estar governant Amposta. Pel que sembla, encara els hi deu favors, com l’haver-li donat un Leader per a fer-se el magatzem de fruita i verdura. La seva intervenció va ser lamentable i en acabar, la resposta de l’alcalde va ser tant contundent com brillant: entenc que ha expressat la seva opinió i o ha fet cap pregunta, per tant, no cal respondre-li res.

Un dels temes que va explicar Adam Tomàs a la seva intervenció, va ser la posada en marxa de la nova residència d’avis a la zona del Lligallo de Sant Cristòfol. Sobre aquest punt l’alcalde va informar que les places residencials encara no estaven concertades i que, a part d’això, Endesa encara no l’havia connectat a la xarxa elèctrica.

Un altre tema que va sortir va ser l’excedència del Dr. Ferré. Un dels assistents (que no feia falta saber de quin partit era...) va reclamar el dret que, segons ell, tenia com a soci de l’Hospital comarcal d’escollir els metges. Ni que el Dr. Ferré fos una eminència dintre del camp de la medicina!

Al final (les càmeres no el mostraven però devia d’esta botant), l’exalcalde va intervenir per al·lusions. Imagino que les intervencions anteriors de persones del seu entorn tenien precisament aquest objectiu.

Ferré va començar la seva intervenció nerviós. Com si mai hagués tingut un micròfon al davant... Potser perquè sabia que, ara, jugava en camp contrari. Va començar la seva intervenció culpant a l’actual equip de govern de que encara no funcionés la residència d’avis. És més, fa afirmar que si haguessin governat ells, ja estaria en funcionament. El problema de manca de subministrament elèctric també és culpa de l’actual govern.

Explicat tot això, jo també vull dir la meva, encara que algunes de les coses que diré ja s’han dit per les xarxes socials.

Durant la primera legislatura en que vaig ser regidor d’Amposta (2003-2007), recordo que no es podia inaugurar (crec que el Casal), també per manca de subministrament elèctric. Com que jo tinc un amic que treballa d’enginyer a  Endesa (abans Fecsa), em vaig oferir de fer de mitjancer. Finalment no va caler. Ara bé, si en lloc de ser la primera legislatura, hagué estat la segona, després de conèixer bé com eren la majoria dels regidors de CiU, segurament no els hi hauria dit res.

El balanç dels anteriors equips de govern respecte a determinats equipaments, no pot ser més negatiu (aquest punt és el que es recordava a les xarxes): la zona lúdica de Tosses (un fracàs total!), la zona comercial Futuro Ciudad Amposta (un fracàs total!), el nou escorxador (un fracàs total!) I encara un altre: ¿On està el nou CAP que es va anunciar durant la campanya electoral de 2011 i que la Junta electoral de zona va fer retirar el cartell que es va posar al carrer Sebastià Juan I Arbó, a tocar de la plaça de la Castellania d’Amposta? Van tenir 4 anys per a fer-lo i van acabar la legislatura sense haver col·locat ni tan sols la primera pedra.

A Ferré sé li va veure ressentiment en veure com sé li està ensorrant el seu imperi i li va sobrar demagògia que és una ama que es fa servir quan no es tenen arguments per a defensar una posició. 

Tal com diria Josep Pedrerol: Van quedar retratats! 

UN EURET PER AQUÍ... UN ALTRE PER ALLÀ

La setmana passada ens assabentàrem del que podria ser un altre tema de l’anterior equip de govern municipal d’Amposta, descobert (com no?) per Germán Ciscar.

Segons el que va transcendir a la premsa, l’anterior equip de govern de CiU, hauria pagat prop de 40.000€ per la llum del bar-restaurant del parc dels Xiribecs.

Després d’inaugurar el parc (març de 2011, abans de les eleccions municipals que s’havien de fer al maig), el restaurant encara va trigar uns mesos en obrir, segurament perquè ningú acabava de veure clar l’èxit.

Suposo que l’equip de govern va haver de rebaixar les pretensions inicials per a que, finalment, algú se’n pogués fer càrrec. I així va ser. De fet sembla que no li ha anat tant malament ja que encara continua el mateix.

Però tinc dubtes. I no pocs! Primer que res (i suposo que el grup municipal de CiU s’agafarà a això) és que si el restaurant té un comptador de llum a part o bé només n’hi ha un de general que inclogui tot l’enllumenat. Però sobre tot, el meu gran dubte és quina necessitat tenia l’anterior equip de govern en pagar-los la llum. Proves tenim que si alguna cosa no ha funcionat al poble no han tingut cap problema en deixar abandonades les instal·lacions. Exemples no en falten: zona lúdica de Tosses, escorxador municipal també a la partida de Tosses o el centre comercial Futuro Ciudad Amposta. El que els agradava eren les grans inauguracions. Què els seus votants veiessin que a Amposta s’hi estaven fent coses. Després, si no acabaven de funcionar, eludien tota responsabilitat i donaven la culpa a qui fos.

Per tant (insisteixo), per què sé li van donar tantes facilitats a l’actual arrendatari? I una curiositat més: Qui explota el bar dels Xiribecs, també té arrendats dos locals més de la fallida zona comercial del costat del cementiri...

Aquests dies s’està celebrant a la nostra ciutat la 55a edició de la Fira de Mostres. Puntualment, abans de que s’obrin les portes, surt el número de desembre de la Revista Amposta, el contingut de la qual, parla àmpliament de la Fira. A aquells que som subscriptors ens arriba a cas i, per tant, no ens perdem un sol número. Bé, com sempre s’ha fet, hi ha una entrevista al responsable de la fira, en aquest cas a la regidora de Turisme, Fires i Promoció Exterior Joan Estévez. Com sabeu (sobre tot els qui heu anat), aquest any no s’ha de pagar per entrar a la fira. Però si llegeixes l’entrevista a la regidora, encara hi ha una cosa que crida més l’atenció. El costs de la instal·lació dels estands ha estat de 36.800€ quan l’any passat pel mateix servei es va haver de pagar 60.000. La diferència és substancial: Més d’un 60% superior...

I aquí encara em venen més dubtes que abans. Com potser que un equip de govern que sempre v anteposar el bé dels ciutadans d’Amposta per davant de tot, no miressin de reduir costos? És què no es feia concurs públic? Quina empresa (o empreses) eren les encarregades de portar a terme la instal·lació?

Abans d’acabar us explicaré una anècdota que crec que ja l’he explicat més vegades. Entre els anys 1989 i 1984 vaig treballar a l’empresa Juan Chaler SL de Vinaròs, una industria auxiliar del moble. Per tant, treballàvem la fusta. Una vegada, un representat de fustes va passar a vendre fusta de roure. El va atendre, com sempre feia en aquests casos, el gerent.

-Mira, et porto una bona oferta en fusta de roure: 1.300 pessetes m3.

-No m’interessa...

-Però si està molt bé de preu... Què tu a quan la compres?

-A 1.600 pessetes...

I per acabar un gag que feien els pallassos de la tele. Una vegada Fofo, Miliki i Fofito parodiaven a un endeví. Un havia d’ensenyar un objecte, l’altre donava una pista i finalment el tercer l’havia d’endevinar.

El primer va treure un encenedor. I el segon va donar la pista a l’endeví.  

-A buen encendedor pocas palabras banstan...

-I l’altre va exclamar: ¡un encendedor!

Qui diu 1 euro, diu 10 o 100 o 1.000... Oi què m’enteneu?

A PROPÒSIT DE LA SUBSTITUCIÓ DELS NOMS FRANQUISTES D’AMPOSTA

El Ple de l’Ajuntament d’Amposta del passat 30 de novembre va aprovar amb l’abstenció del grup de CiU la substitució dels noms dels carrers amb més clares connotacions franquistes: el Garcia Morato i el Ruiz de Alda.

Les peticions per a substituir els noms d’aquests carrers va ser una constant durant algunes legislatures per part dels grups de l’oposició, però els anteriors equips de govern de CiU sempre s’hi havia oposat perquè, segon ells, no hi havia prou consens entre els veïns.  

I a mi què m’importa si hi havia o no consens entre els veïns? Potser el que no hi va haver va ser informació suficient!! ¿Trobeu que si als veïns se’ls hagués advertit de que aquests noms estaven vinculats amb el franquisme i que s’havien de substituir per la Llei de la Memòria Històrica (aprovada l’any 2007), no ho haurien comprés? O és que una majoria de veïns d’aquests carrers són nostàlgics del règim anterior?

Al llarg d’aquests anys he escrit al menys dues vegades sobre el que denomino noms dels carrers d’una altra època. M’explicaré. A part dels dos anteriors que són clarament franquistes, hi ha tota una sèrie de noms que avui en dia segur que no es posarien i, en algun cas (digueu-me malpensat), és possible que es posessin amb tota la intenció del món. El carrer Navarra per exemple pot tenir una doble interpretació. Tot i ser el nom d’una comunitat autònoma, curiosament era la de la divisió que comandava Garcia Valiño que també va tenir un carrer. A la raval dels Gemecs hi ha 3 carrers amb noms africans: Ceuta, Melilla i Larache. I un dels carrerons porta el nom d’Àfrica. ¿Suposo que coneixeu la relació de Franco y d’altres generals franquistes amb el Marroc i alguna de les seves places?

Hi ha d’altres carrers que poden tenir una doble interpretació com el Canàries (nom d’un cuirassat del bàndol rebel)  

Un altre carrer que no té cap tipus de relació amb la nostra ciutat és el Dos de Maig. Què fem a Amposta homenatjant uns fets que van passar a Madrid durant la guerra del Francès. En canvi no em consta que en hi hagi cap que recordi el setge de Barcelona de 1714 o de qualsevol altre acte heroic de quan Catalunya va perdre les llibertats.

També es va acordar treure les plaques que l’antic Ministerio de la Vivienda, amb el jou i les fletxes falangistes, feia col·locar als habitatges amb protecció oficial.

Durant el meu pas per l’ajuntament i gràcies a que em desplaço per Amposta a peu, en vaig poder descobrir moltes que, prèvia comunicació al cap de la brigada municipal a través de la comissió informativa de Serveis, eren retirades. A part de mi, cap regidor més va informar de cap troballa. I des de la meva sortida de l’ajuntament, no em consta que se’n hagi retirat cap més a pesar que a la Via Augusta, de tant en tant he publicat fotos d’algunes que he anat trobant o una al carrer Terol de la que em va informat Toni Espanya.

Que recordi, he anat penjant fotos de plaques que es trobaven als carrers: Grau, Cervantes, Enric Granados i Terol (en aquest carrer n’hi ha un total de 3)

Però sense cap mena de dubte, el símbol franquista més gran que hi ha a Amposta està situat al bloc d’habitatges que hi ha entre els carrer Larache, Melilla, Europa i la plaça de la Pau. Allí hi ha un rètol de grans dimensions amb la mateixa simbologia de els plaques de les que us he parlat anteriorment. Com que està gravat (i per tant forma part de la construcció), es van excusar amb la dificultat que comportava treure’l i va ser l’únic símbol que jo recordi que no va ser eliminat (d’entre els que tenia constància) En aquest cas potser la millor solució seria posar-hi una capa de guix per sobre.   

DIARI DE L’AGOST. DISSABTE DIA 8

L’herència convergent d'Amposta 

El que avui us explicaré encara que per alguns els pugui sonar a novetat, el cert és que ahir ho van publicar els mitjans de comunicació locals. Tot i això en full incidir per a que us en adoneu, una vegada més, com funcionava el nostre poble fins el passat 13 de juny que va ser quan va prendre possessió el nou consistori.

Primer que res vull recordar-vos les paraules que em van dir personalment l’alcalde i un dels seus regidors: No ens podíem pensar mai trobar-nos tot el que en estem trobat!  

Tot hi això, heu de pensar que només una part transcendirà als canals de comunicació habituals, es a dir, es farà públic; mentre que una gran part, potser perquè no tindrà la mateixa importància, no es farà i potser ens haurem d’assabentar emmarcant-ho dintre de la categoria de xafarderies.

Segons van informar els diaris digitals territorials, el centre de rehabilitació d’Amposta, depenent de l’Hospital Comarcal i, per tant, de SAGESA, tampoc tenia llicència d’obertura. I dic també, perquè si ho recordeu, els multicinemes de Tosses van estar al menys 7 anys i mig sense tenir-ne.  

Si ho recordeu, el centre de rehabilitació no és la primera vegada que es notícia. Fa anys ja ho va ser quan es va saber l’import que es pagava a una empresa d’Amposta pel lloguer de les instal·lacions. A part d’això, una gran part de la superfície (sobre el 40% que és altell) no s’aprofitava ni s’aprofita encara.

L’oposició va demanar a l’equip de govern que traslladés el centre de rehabilitació a alguna dependència buida (que les hi ha) de l’Hospital Comarcal o que negociés a la baixa el preu del lloguer. Al cap d’un temps, l’equip de govern va comunicar a l’oposició que tot hi que havien demanat al propietari una reducció substancial del lloguer, aquest no havia accedit a fer-ho. No ho sé vosaltres, però jo no m’ho crec i opino que hi ha gat amagat en tot aquest tema.

Sembla ser que el problema és que no hi ha una porta alternativa per a fer servir en cas d’emergència. Però això, les nostres autoritats municipals de l’època, amb els seus tècnics i assessors ja ho havien de saber abans de signar el contracte d’arrendament per a no sé quants anys... Molts, perquè deu de fer als voltants de 8 o 9 anys que ocupen els locals del carrer Amèrica. Fa 10 anys quan em va atropellar un bòxer encara vaig anar a rehabilitació al primer pis de l’hospital (que els ampostins anomenen la Clínica)

Avui he tingut ocasió de parlar amb un dels fisios:

-Mira que assabentar-me’n per la premsa que esteu il·legal –li he dit-

-Sí, nosaltres també ens hem assabentat avui per pa premsa. Quan s’ha comprovat que així era, ens han dit que ho solucionaran en pocs dies...    

Mireu, ja sabeu que (com sempre dic) sóc malfiat de mena en aquests tipus de coses.

L’any 2008 també es va conèixer que els multicinemes Amposta no disposaven de llicencia d’obertura després de 7 anys i mig de funcionament. La culpa també la tenia una sortida d’emergència o millor dit, hi havia una sala que no disposava de sortida d’emergència. És la primera que hi ha pel passadís de l’esquerra. La sortida d’emergència s’hauria d’haver fet allà on estan les taquilles. Tot i que van dir que s’havia solucionat i que l’ajuntament ja els hi havia atorgat el permís corresponent, jo ho dubto. Heu vist que s’hagin desplaçat les taquilles o hagin inhabilitat la sala?

Sé segueixen deixant les bosses de brossa fora dels contenidors

Tot i la campanya de sensibilització engegada per l’actual equip de govern sobre no deixar les bosses de brossa, així com d’altres objectes fora dels contenidors, tot indica que, fins ara, no han tingut la incidència que seria desitjable.

Avui mateix (m’he aturat per a fer la foto) passant pel carrer Amèrica, he vist com s’ amuntegaven una gran quantitat de bosses fora del contenidor de la fracció resta. Sinó es prenen mesures més contundents, està clar que no s’acabarà amb el problema.

Una imatge insòlita  

Moments abans he vist a l’alcalde passejant per l’avinguda de la Ràpita xerrant distesament amb algú. I per què qualifico la imatge d’insòlita? Perquè un escena com aquesta ni la recordo de Roig ni de Ferré: ells agafaven el cotxe fins i tot per arribar a la cantonada... Què duri!