El Ple de l’Ajuntament d’Amposta
del passat 30 de novembre va aprovar amb l’abstenció del grup de CiU la
substitució dels noms dels carrers amb més clares connotacions franquistes: el
Garcia Morato i el Ruiz de Alda.
Les peticions per a substituir
els noms d’aquests carrers va ser una constant durant algunes legislatures per
part dels grups de l’oposició, però els anteriors equips de govern de CiU
sempre s’hi havia oposat perquè, segon ells, no hi havia prou consens entre els
veïns.
I a mi què m’importa si hi havia
o no consens entre els veïns? Potser el que no hi va haver va ser informació
suficient!! ¿Trobeu que si als veïns se’ls hagués advertit de que aquests noms
estaven vinculats amb el franquisme i que s’havien de substituir per la Llei de
la Memòria Històrica (aprovada l’any 2007), no ho haurien comprés? O és que una
majoria de veïns d’aquests carrers són nostàlgics del règim anterior?
Al llarg d’aquests anys he escrit
al menys dues vegades sobre el que denomino noms dels carrers d’una
altra època. M’explicaré. A part dels dos anteriors que són clarament
franquistes, hi ha tota una sèrie de noms que avui en dia segur que no es
posarien i, en algun cas (digueu-me malpensat), és possible que es posessin amb
tota la intenció del món. El carrer Navarra per exemple pot tenir una doble
interpretació. Tot i ser el nom d’una comunitat autònoma, curiosament era la de
la divisió que comandava Garcia Valiño que també va tenir un carrer. A la raval
dels Gemecs hi ha 3 carrers amb noms africans: Ceuta, Melilla i Larache.
I un dels carrerons porta el nom d’Àfrica. ¿Suposo que
coneixeu la relació de Franco y d’altres generals franquistes amb el Marroc i
alguna de les seves places?
Hi ha d’altres carrers que poden
tenir una doble interpretació com el Canàries (nom d’un cuirassat del bàndol
rebel)
Un altre carrer que no té cap
tipus de relació amb la nostra ciutat és el Dos de Maig. Què fem a Amposta
homenatjant uns fets que van passar a Madrid durant la guerra del Francès. En
canvi no em consta que en hi hagi cap que recordi el setge de Barcelona de 1714
o de qualsevol altre acte heroic de quan Catalunya va perdre les llibertats.
També es va acordar treure les
plaques que l’antic Ministerio de la Vivienda, amb el jou i les
fletxes falangistes, feia col·locar als habitatges amb protecció oficial.
Durant el meu pas per
l’ajuntament i gràcies a que em desplaço per Amposta a peu, en vaig poder descobrir moltes
que, prèvia comunicació al cap de la brigada municipal a través de la comissió
informativa de Serveis, eren retirades. A part de mi, cap regidor més va
informar de cap troballa. I des de la meva sortida de l’ajuntament, no em
consta que se’n hagi retirat cap més a pesar que a la Via Augusta,
de tant en tant he publicat fotos d’algunes que he anat trobant o una al carrer
Terol de la que em va informat Toni Espanya.
Que recordi, he anat penjant
fotos de plaques que es trobaven als carrers: Grau, Cervantes, Enric Granados i
Terol (en aquest carrer n’hi ha un total de 3)
Però sense cap mena de dubte, el
símbol franquista més gran que hi ha a Amposta està situat al bloc d’habitatges
que hi ha entre els carrer Larache, Melilla, Europa i
la plaça de la Pau. Allí hi ha un rètol de grans dimensions amb la
mateixa simbologia de els plaques de les que us he parlat anteriorment. Com que
està gravat (i per tant forma part de la construcció), es van excusar amb la
dificultat que comportava treure’l i va ser l’únic símbol que jo recordi que no
va ser eliminat (d’entre els que tenia constància) En aquest cas potser la
millor solució seria posar-hi una capa de guix per sobre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada