Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris circulació. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris circulació. Mostrar tots els missatges

dissabte, 15 de març del 2014

AMPOSTA, C3 BLANC: PERILL!

No li vaig poder veure la matrícula, si ho hagués pogut fer ara us la diria. Sé tracta d’un Citroën 3 (C3) de color blanc; diria que de la darrera versió que s’ha fet d’aquest model.
Ara us explicaré la situació. Els fets van passar ahir quan passaven uns minuts de les 7:45. M’estava esperant al carrer Cervantes a la cruïlla amb l’avinguda Sebastià Juan i Arbó quan va passar per davant meu. Pel pas de vianants que hi ha abans d’arribar al carrer Saragossa hi passava un vianant (un antic treballador de la Caixa), que va esquivar donant un cop de volant cap a la dreta. Després, a l’alçada del col·legi Miquel Granell, al primer pas elevat, mentre els dos cotxes que el precedien anaven a molt poca velocitat per poder passar l’obstacle sense massa estridències, el C3 els va avançar per la dreta. Ja no li vaig veure fer res més, però crec que va ser suficient pel poc temps i espai que el vaig poder veure. En arribar a la plaça de la Castellania va continuar en direcció Santa Bàrbara.
Si el torno a veure i us puc donar més detalls, no dubteu que ho faré.  

diumenge, 5 de gener del 2014

LA FOTO DENÚNCIA DEL DIA 4-01-2014

El que denuncio és el que no es veu, no el que surt a la foto.
El que sou d'Amposta segur que coneixeu aquest indret. És la part més alta de l'avinguda de Catalunya i l'edifici de la dreta és el CAP I.
En aquest punt, el tram del carrer Gran Capità és d'un sol sentit. Els que pugen per l'avinguda de Catalunya i volen anar cap a la dreta cap al carrer Amèrica ho poden fer, ja que a partir de l'edifici gris el carrer és de coble sentit.
Aquest matí, al costat d'aquí he estat parlant ben bé mitja hora amb un amic i durant aquest temps, 3 cotxes, tres, que venien per voral de l'avinguda Santa Bàrbara, han baixat per aquest tram.
Si us fixeu al terra, el que pugen poden traspassar la línia del mig, ja que hi ha discontinua. En canvi, a l'inrevés, no.
De totes formes, no caldria posar un senyal d'accés prohibit?
Més feina per al nou subinspector de la policia local.

dimarts, 10 de desembre del 2013

CARTA OBERTA AL SR XAVIER SARAGOSSA, NOU CAP DE LA POLICIA LOCAL D’AMPOSTA

En primer lloc vull felicitar-lo pel recent nomenament com a cap de la policia local de la nostra ciutat, una tasca que, vaticino, no ha de ser gens fàcil, però amb la seguretat que té aptituds per a fer-la bé i també l’experiència necessària que dóna l’haver passat molts d’anys ocupant diversos càrrecs dintre de la nostra policia.
Aquesta experiència acumulada, segurament li ha permès adona-se’n de les mancances existent, sobre tot en temes de circulació, deixadesa a les illes de contenidors de brossa i incivisme divers (com ara pintades i destrosses a mobiliari urbà) que són les que més perceben els ciutadans.
Si la memòria no en falla, el primer pla de circulació a la nostra ciutat data de 1998. Un pla que es va modificar al poc temps i que s’ha anat desenvolupant al llarg de molts d’anys i, de vegades, rectificant coses ‘sobre la marxa’ quan s’ha observat que hi havia solucions més adequades.  
El seu antecessor al càrrec, l’ara inspector dels Mossos d’Esquadra Sr Ruano, tenia la seva pròpia manera de veure la situació, la qual cosa no vol dir que fos la ideal, com segur que tampoc no ho és la meva. És evident. 

Des del meu punt de vista, un dels principals problemes que té Amposta és la manca de places d’aparcament a la zona centre, perquè tothom hi vol arribar amb el cotxe. Això fa que molts de conductors aparquin en llocs que no està permès fer-ho i, sovint, dificultant la circulació d’altres conductors, però també dels vianants.
Sóc partidari d’educar abans de sancionar, es a dir, promoure campanyes informatives amb la finalitat de minimitzar els efectes de la manca de civisme d’alguns (quasi sempre els mateixos) Però si, finalment, s’ha d’aplicar ma dura amb els reincidents, s’hauria de fer. Avui en dia existeixen mecanismes suficients per a identificar a les persones que incompleixen sistemàticament les normes més elementals de trànsit i de civisme.
També sóc conscient de que algunes de les mesures que caldria prendre no depenen únicament de vostè, sinó del seu superior jeràrquic, és a dir, del nostre alcalde; però també és cert que vostè està habilitat per a poder influir en ell para que s’acabin aplicant les mesures correctores necessàries amb la finalitat de humanitzar més la ciutat d'Amposta.
Molta sort!   

dimecres, 30 d’octubre del 2013

LES FOTOS DEL DIA 30-10-2013

 Les fotos estan fetes aquesta tarda sobre 3/4 de 5. No sé si reconeixeu el lloc: es tracta de la rotonda dels nusos, la que hi ha a la part dreta de l'Ebre i que enllaça amb el pont del Bimil·lenari de Tortosa.
Sembla ser que hi ha hagut un accident al bell mig del pont i això dificultava molt la circulació. Si, a sobre, li adjuntes la poca consideració que tenien els vehicles als que volíem creuar-la, ja tens muntat l'enrenou.
(Evidentment, no era jo el que conduïa com es pot apreciar a la tercera foto on es pot veure el camió que estava a la nostra dreta)



dissabte, 19 d’octubre del 2013

COTXES, MOTOS, BICICLETES I VIANANTS



Poseu-ho tot dintre d’una coctelera i mireu-ho d’harmonitzar tot. Difícil veritat?
Tal i com han progressat els temps, la circulació s’ha anat complicant. Els romans, els grans impulsors de les carreteres (vies romanes) les feien d’una amplada d’entre 1,15 i 1,35 cm. (en l’equivalència de les seves mesures) No els hi calia més, ja que en aquell temps era molt difícil que dos carros es poguessin creuar i si ho havien de fer, es veien en prou temps com per a maniobrar i apartar-se.
Els carros van donar pas als cotxes, camions, furgonetes i tractors. Però també hi ha bicicletes i ciclomotors i persones que es desplacen a peu, sobre tot per les ciutats i pobles. Per això s’han d’haver d’eixamplar les carreteres, després fer-les de 2 o 3 carrils en cada sentit, posar senyals de circulació, semàfors i passos de vianants i crear rotondes... Maleïdes rotondes! Qui està segur de gestionar-les bé? Abans, quan només hi havia cruïlles, s’havien de respectar el senyals i si no n’hi havia, donar preferència a la dreta. Ara, a les rotondes, s’ha d’anar sempre pel carril de la dreta? No? Es pot avançar per l’interior de la rotonda? Hi ha molts que ho fan...  
Però el tema encara es pot complicar més... Sempre es pot complicar més! Ara imagineu-vos que un conductor o dos o tres o molts pugin conduir sota els efectes del alcohol o les drogues, la qual cosa els minva la vista i els reflexes a més d’augmentar-los l’eufòria... Però no cal estar borratxo ni drogat per a fer bajanades... El passat diumenge dia 13 d’octubre una senyora circulava per l’avinguda de Catalunya d’Amposta, una via amb 4 carrils, per la dreta del carril de l’esquerra o dit d’una altra manera, ho estava fent en sentit contrari de la circulació. Què hauria passat si en aquell moment es topa amb un cotxe circulant a una velocitat inapropiada?
L’any 2012 més de 2.000 conductors van acabar a la presó. La majoria per ser reincidents en consum d’alcohol i/o drogues. Sovint es poden veure cotxes immobilitzats, sobre tot al costat de els carreteres i camins que passen prop d’una discoteca o altres locals d’oci nocturns.  Des de fa poc s’han començat a decomissar els vehicles dels conductors que posin en perill la vida de terceres persones.
Les autoritats competents sempre han vetllat per a racionalitzar la circulació, però mai se’n han sortit del tot. Saltar-se a la torera normes i senyals va implícit amb la condició humana. El factor de ser jove pot tenir molt a veure, però no és l’únic. La inconsciència o la ximpleria també influeixen directament en la conducció. No haver patit mai accident no és garantia de que un dia, per un simple descuit no el pugis tenir. I sovint paguen justos per pecadors. Jo he tingut accidents per culpa meva, però també per badades d’altres conductors que no han estat prou destres.    
Però de tots, els més febles són els ciclistes i els vianants. Darrerament algun ciclista, amb una càmera al cap, ha captat situacions perilloses per aquest col·lectiu... Però també hi ha ciclistes que, directament, els qualificaria de temeraris per posar en risc la seva vida circulant per llocs on no ho haurien de fer o fent maniobres poc apropiades.
Però de tots sempre serà el vianant qui s’emportarà al pitjor part. Els vianants són l’únic col·lectiu que engloba a tothom. Tots els humans en un o d’altre moment ens desplacem a peu, no sempre ho fem en cotxe, bicicleta o un altre mitjà de transport. Per tant, quan anem al volant hauríem de ser més respectuosos amb els vianants. No s’han adoptar actituds inapropiades que com a vianants no ens agradaria que en fessin. 
Fàcil de dir-ho però difícil de portar-ho a terme.

diumenge, 22 de setembre del 2013

UNA SOLUCIÓ ÒPTIMA?



Ja fa uns anys, pujava amb el cotxe per l’avinguda de Catalunya d’Amposta amb la intenció d’aparcar prop de casa. En arribar a la cruïlla amb el carrer Velázquez, vaig girar cap a l’esquerra. El carrer Velázquez, com la majoria de carrers d’Amposta són de sentit únic i, per tant, mai m’hagués esperat el que va acabar passant-me.
Per aquells que no ho coneixeu, l’avinguda de Catalunya té quatre carrils (2 i 2) separats per una mitjana de formigó. Fa anys, l’oposició socialista va demanar a l’equip de govern que convertís l’avinguda amb una petita rambleta i un sol carril a cada costat, però aquest és un altre tema.
Bé, com us deia, mirant que no vingués cap cotxe en sentit contrari (a més, per aquest punt hi solen baixar a major velocitat que la permesa), vaig girar cap a l’esquerra... Però quina seria la meva sorpresa? Un cotxe em barrava el pas així que vaig haver d’aturar-me al bell mig de la calçada. Evidentment aquell cotxe no podia baixar per allí i, de ben segur que la conductora vivia al passatge Picasso, un carrer sense sortida i, en lloc de anar cap a munt, després a la dreta i finalment incorporar-se a l’avinguda de Catalunya, va optar per la solució més fàcil, encara que hagués pogut provocar un greu accident.
A partir d’aquell dia vaig decidir anar a casa pel carrer d’abans, el Sebastià Juan i Arbó que, al haver una rotonda, disminueix el perill, encara que no al 100%.
No puc afirmar si en aquell punt hi ha hagut accidents darrerament o, simplement, algú se’n ha adonat de que pot significar un greu perill. Però en tot cas, el perill és per culpa dels conductors i, ja sabeu, a grans mals, grans solucions. En lloc de multar el vehicles que no compleixen la normativa en matèria de circulació, s’ha optat en barrar el pas.
Quan vaig passar (a peu) ahir pel matí vaig veure que estava ple de pilones que impedeixen qualsevol maniobra. Una d’aquestes es retràctil, així que, els vehicles d’emergència hi podran passar.
La que s’ha adoptat, és la solució òptima? Per a mi la solució passaria per dissuadir els conductors que, sovint, fan infraccions i provoquen accidents.  

dissabte, 27 d’abril del 2013

DIFÍCIL CONVIVÈNCIA



Quan passen accidents greus com el que va passar diumenge a la N-340 al seu pas pel terme de Mont-roig del Camp, on hi van morir dos ciclistes com a conseqüència d’un atropellament pel darrere d’un cotxe, les associacions de ciclistes demanen més mesures de control per als conductors.
Sóc un conductor que no em puc considerar novell (37 anys de carnet i uns 750.000 kilòmetres fets) i puc afirmar que quan circules per la carretera les veus de tots colors.
Durant aquests anys he tingut diversos accidents (sobre tot al principi) Alguns han estat per culpa meva, d’altres no i, fins i tot un, després de més de 25 anys, encara discrepo de la sentència que va emetre la jutge que em va donar culpable.
Afortunadament, gràcies a la meva prudència, he aconseguit evitar-ne uns quants, però també, quan m’he despistat, alguns conductors han aconseguit eludir una situació molt més complicada.
De totes formes puc afirmar sense temor a equivocar-me, que he vist moltes més situacions temeràries (ja sigui per acció o per omissió) que no he comès jo. Bastants més!
Els que em seguiu des de fa temps sabeu que no és la primera vegada que parlo sobre temes de circulació. De fet, en parlo prou sovint. Quasi sempre sobre accions temeràries que podrien acabar en accidents i que només la sort (o la intervenció divina, per aquells que siguin creients) ha fet que no acabin passant.
Desgraciadament no només els conductors de cotxes són els causants d’aquestes situacions. Però com el parc automobilístic és el més gran, sembla que només els conductors de turismes siguin els causants de tots els mals.
Els conductors professionals (camioners, però també taxistes i d’altres vehicles), tampoc estant exempts a l’hora de cometre infraccions. No fa gaires dies un vehicle on hi posava “servei judicial”, va sortir en una rotonda tot i que jo, amb l’intermitent, li estava indicant perfectament la maniobra que estava fent.
La conclusió que en trec de tot plegat, és que la convivència entre els uns i els altres, és molt complicada. Sembla que quan anem circulant per una carretera competíssim amb els demés pel millor espai. Però hi ha una dada important a tenir en compte: la fortalesa de cadascú.
Els camioners són els més forts i els més febles els ciclistes i els motoristes, fins i tot més que els vianants ja que, sobre la bicicleta o la moto tenen menys estabilitat.
Si un ciclista atropella un camió, té totes les de perdre; segurament el conductor del camió sortirà il·lès i el ciclista molt mal parat. En canvi si un cotxe topa contra un ciclista, tots dos poden sortir ferits, encara que el de la bicicleta s’emportarà la pitjor part.
Com a conclusió vull dir que tots hem de ser conscients d’allò que portem entre mans i els febles que podem arribar a ser en cada situació. La carretera no és nostra i l’hem de compartir amb tota la resta. Del nostre comportament dependrà evitar situacions no desitjables.
El qui pensi que té patent de corsari per a fer el que li doni la gana, segurament, a la llarga o a la curta, ho acabarà lamentant.  

dijous, 18 d’abril del 2013

ROTONDES

Fa un dies, un amic va penjar  a Facebook un gràfic de com s’havia de circular per les rotondes.
Alguns van posar m’agrada, però hi va haver qui va opinar que alguna de les situacions era incorrecta. M’hi vaig mostra d’acord.
Però foren quines foren les situacions que hi sortien, si una cosa és segura és que a les rotondes, com sempre s’havia fet amb les places, el sentit de la circulació sempre serà per la dreta (excepte a la plaça d’Alfons de Tortosa que és per l’esquerra –ho dic perquè així ens ho deien quan em traïa el carnet de conduir l’any 1975, mentre el dictador estava al llit de mort-)
Crec que ningú em discutirà aquesta evidència, al menys que sigui anglosaxó que, en aquest cas, em podria dir que és al contrari de com ho he explicat.
Però que jo sàpiga, Amposta no forma part d’Anglaterra i, com a la majoria del països, les rotondes es donen per la dreta (tal i com he dit abans) Sempre? I aquí ve la meva denúncia.
Sembla ser que hi ha conductors que, per comoditat, les donen en sentit contrari. De fet n’he estat personalment testimoni en més d’una ocasió. Passo a explicar-ho.
Durant aquest darrers anys, l’ampliació del cas urbà d’Amposta ha comportat fer una sèrie de vials i rotondes que no existien abans. Una d’elles es troba en la intersecció del carrer que passa entre els centre comercial on està el Carrefour i el Lidl i el que passa pel darrere del cementeri. El pas soterrat per evitar l’Eix de l’Ebre (C-12)  va fer que s’haguessin de construir dues petites rotondes (una a cada costat) Per aquest punt és freqüent que passin vehicles de la brigada municipal, ja que el magatzem es troba al polígon de les Tosses i és una bona drecera per arribar a Amposta. El conductor d’un dels vehicles del parc municipal (un petit camió de serveis), sembla ser que té grans dificultats per fer el gir que toca i evita fer la circumval·lació.
Personalment em sembla un al exemple tractant-se d’un vehicle que pertany al propi Ajuntament d’Amposta i que haurien de ser els primers en tenir cura del seu comportament. Que la policia municipal no els multi no els dóna dret a fer el que els hi vingui de gust.
Què passaria si tothom fes el mateix?

diumenge, 29 de juliol del 2012

JUGUES?




Problema de lògica. Dos cotxes (un model antic de Volkswagen Golf i un Citroën Xsara Picasso, tampoc massa nou) surten de Tortosa pràcticament a la mateixa hora. Els dos circulen per l’Eix de l’Ebre o C-12 i, en arribar a la rotonda dels “nusos”, el Golf avança pel carril interior a la Picasso. No hi ha cap avançament més i cap dels dos cotxes s’atura. No obstant això, la Picasso arriba primer a Amposta a certa distància del Golf.
Em pots explicar que va passar?

...


Qui em coneixeu bé i sap compenso a l’hora de conduir, i per això, segurament, tindreu una mica d’avantatge. Una pista: al volant de la Picasso anava jo.
Abans d’explicar-vos el que va passar, em remuntaré a uns mesos enrere.
Sabeu que treballo a Tortosa. Un dia, en arribar a la mateixa rotonda, la dels “nusos”, em vaig situar al carril de la dreta, mentre que el mateix Golf es va situar a al de l’esquerra. Va aprofitar el carril interior de la rotonda per avançar-me.
Com que conec els propietaris del Golf (ella és companya de treball, però aquell dia conduïa els seu marit, igual que el dia dels fets), en trobar-la quan vaig arribar a treballar, li vaig preguntar si el seu marit era “Fernando Alonso”. Em va respondre que hi havia dos carrils. “Sí, però en sortir de la rotonda només n’hi ha un i, què passa si tots dos arribem allí junts?” –li vaig respondre-.
La situació era força semblant a la dels dia dels fets, però en sentit contrari de circulació, ja que va ser en sortir del treball. L’única diferència és que sortint de Tortosa hi ha dos carrils. El Golf anava pel de l’esquerra i, en arribar a la rotonda, em va tornar a avançar, però... I aquí està la solució al problema, quan havia de sortir i seguir per la C-12 direcció Sud, es va trobar amb un camió que estava girant pel carril exterior i no va poder sortir, la qual cosa va fer que hagués de fer una volta sencera a la rotonda, fet que jo  “vaig aprofitar” jo per a treure-li certa distància. Suficient per arribar (sense córrer més del compte) primer a Amposta.
Sempre he dit que una bona part dels conductors no saben circular per les rotondes. Quan hi ha dos carrils, pel de l’esquerra sempre hi haurien d’anar els que han de girar, en aquest cas, cap al pont del Mil·lenari i, pel de la dreta, els qui han de girar cap a la dreta (Raval de Cristo) o seguir recte direcció S. Només els camions, si la rotonda és petita (que no és el cas) haurien de poder anar per la dreta (encara que giressin cap a l’esquerra) per motius de maniobrabilitat del vehicle.
Crec que queda suficientment demostrada aquesta circumstància amb el joc i l’anècdota que us acaba de fer.        

dimarts, 10 de juliol del 2012

SOBRE APARCAMENTS I GUALS



Donar la resposta correcta als problemes que s’ocasionen en temes de circulació és molt difícil. De vegades “es desvesteix un mort per a vestir-ne un altre”. O sigui, és dóna resposta a un problema per a crear-ne un de nou.
Fa unes setmanes es va decidir que, en alguns carrers on es podia aparcar de forma alterna cada quinze dies, es passés a aparcar només a un dels costats.
Aparcar per quinzenes tenia un problema endèmic: els dies 1 i 16 de cada més, sempre hi ha cotxes aparcats al costat on no tocava. S’aparcava abans de les 12 de la nit al costat correcte i a partir d’aquell ora ja estaves mal aparca. De vegades hi havia qui no tenia cap mirament i tot i aparcar bé, si a l’altre costat hi havia un altre vehicle i si es tractava d’un carrer estret, això podia produir un tap al carrer i impedir s’hi pogués circular.
Però a l’hora d’escollir el costat on permetre aparcar, com es va fer?
Sembla ser que es va decidir pel costat on menys guals hi hagués. Però que passa amb els guals de l’altre costat? Molts de propietaris s’han donat compte que no serveixen de res, perquè ara ningú els hi pot aparcar davant i han procedit a donar-se de baixa.


 

dilluns, 9 de juliol del 2012

TARDA DE CICLISME A AMPOSTA

Carrer Verge del Pilar.



Dintre del programa de festes de l’Associació de Veïns del Grau, dissabte a la tarda es va fer un prova ciclista per un circuit urbà que transcorria per diversos carrers del barri. És com el germà pobre de la Fórmula 1.
Després de dinar, em vaig disposar a portar a mons pares  casa. Encara no eren les 5 de la tarda. El cert és que de la carrera, ni me’n recordava. Baixàvem amb el cotxe pel carrer General Prim i, en arribar al carrer Santa Teresa, veiérem que estava tallat a l’alçada del carrer Verge del Pilar (un dels carrers que pertany a la xarxa viària principal d’Amposta i per on entren la majoria dels cotxes que venen de Tortosa) Des d’aquell punt fins el carrer Agustina d’Aragó on viuen mons pares, encara hi havia dues travessies i s’havia de creuar el circuit ciclista. No cal ni dir-ho que mons pares caminen amb molta dificultat.
Com vaig veure un policia local, li vaig preguntar que havia de fer amb ells. Em va indicar que podia deixar allí el cotxe i anar caminant cap a casa. En aquells moments, els corredors encara estaven fent unes voltes d’escalfament. Esperarem uns moments que no baixaren ciclistes pel Verge del Pilar i creuarem el carrer.
A la tornada, ja sol, en arribar al Verge del Pilar vaig veure un gran enrenou. El cotxe de policia va sortir esperitat en direcció l’avinguda Aragonesa i el mateix va fer el cotxe de Protecció Civil que estava al cantó entre el Verge del Pilar i el Garcia Morato, en aquest cas, ho va fer en sentit ascendent, contrari al de la marxa del vehicles o, en aquest cas, al de la cursa.
Vaig pensar que, segurament hi havia hagut algun atropellament. Vaig apropar-me al lloc dels fets i només vaig veure discussions entre alguns ciutadans i la policia local i també amb membres de Protecció Civil. Un d’ells preguntava que “havia de fer per arribar a casa”. Vaig girar cua i em vaig encaminar a buscar el cotxe.  Mentre feia la maniobra per poder sortir del tram de carrer tallat i tornar cap a casa, el policia que hi havia a aquell cantó i que havia marxat cap el lloc dels incidents i havia retornat. Li vaig preguntar que havia passat i em va confirmar que hi havia hagut discussions, però també un intent d’agressió a un membre de Protecció Civil.  
Permeteu-me que em pregunti sobre l’oportunitat de fer una cursa ciclista per un circuit urbà tenint que tallar al trànsit una àmplia zona d’Amposta. Què això passa en totes les curses ciclistes? Segur que sí, però no es fer per un altre circuit on es molestés menys als ciutadans?
Evidentment, qui tenen la resposta a aquesta pregunta són els propis organitzadors i l’autoritat responsable.

dijous, 28 de juny del 2012

LA FOTO DENÚNCIA DEL DIA 28-06-2012



La furgoneta està parada sobre l'espai reservat per al bus, amb les molèsties que això comporta. 
No és la primera vegada que la veig aparcada aquí. A vegades fins i tot porta un remolc.
Ho té fàcil veritat? "Com hi ha forat, aparco!"
Bé pel civisme que es promou des de l'Ajuntament d'Amposta.

divendres, 1 de juny del 2012

DE L'EXCEL·LÈNCIA A LA DEFICIÈNCIA (Capítol II)

Camió aparcat al xamfrà entre els carrers Velázquez i Canadà.

Ara voldria fer les següents consideracions: 
 
1.- Si llegiu detingudament el punt en qüestió, veureu que, a continuació de la paraula “excel·lent”, diu “pràcticament han desaparegut els problemes”. O sigui, de problemes en segueixen havent però molts menys. Tots dos conceptes són incompatibles: o és excel·lent i no hi ha problemes o n’hi ha i els resultats són òptims, acceptables...  Però el concepte excel·lent és molt propi de la forma de pensar convergent. 
 
2.- Esta molt bé que es facin proves pilot per poder avaluar-ne els resultats, però sense deixar de controlar la circulació per la resta de la ciutat i, quan hi circules, veus força deficiències de tot tipus. Només cal ser seguidor d’aquest blog per a veure’n de tant en tant.  
 
3.- El carrer Joan d’Àustria forma part de l’eix viari principal i és l’entrada a Amposta des del Nord o de la carretera de Tortosa. Quan hi passes és estrany no trobar-hi vehicles aparcats. Imagino que la proximitat d’un bar és l’origen de moltes d’aquestes situacions. De vegades, els cotxes estan aparcats tan prop de carrer Grau, que fins i tot és difícil donar la volta amb normalitat. 
 
4.- El carrer Jardí és un dels més curs d’Amposta i la intensitat del trànsit per aquest punt tampoc és que sigui tant remarcable, si bé és cert que la proximitat de l’avinguda de la Ràpita (on hi ha una bona part de les botigues i zona blava) fa que la gent hi busqui aparcament per a no tenir que pagar. 
 
5.- Els diferents plans de circulació d’Amposta s’han mostrat, sovint deficients i s’han hagut d’apedaçar sobre la marxa en funció de les experiències acumulades. Tot i això, (i sempre des del meu punt de vista crític) encara hi ha moltes deficiències que resoldre.

L'ajuntament d'Amposta està molt lluny d'assolir l'excel·lència en res, però en qüestions de circulació la deficiència és la nota que s'assoleix amb més assiduïtat.   

dijous, 31 de maig del 2012

DE L’EXCEL·LÈNCIA A LA DEFICIÈNCIA (Capítol I)

El carrer Murillo "partit" per l'avinguda de Catalunya.



Fa uns dies em vaig trobar a la bústia de casa un sobre amb les meves dades però sense identificar-ne el remitent. L’havies d’obrir per a veure que era l’Ajuntament d’Amposta, concretament la Regidoria de Governació, qui s’adreçava als veïns de la zona per a comunicar-los alguns canvis a l’hora d’aparcar els vehicles.
El segon paràgraf comença així: “Fa ja uns quants anys que s’estava detectant a la zona on viu, un greu i creixent problema de circulació, provocat pel sistema d’aparcament (quinzenal altern a un costat i a l’altre del carrer) que be, per indisciplina viària o per descuit dels conductors, cada quinzena hi havia molts de vehicles mal aparcats amb els problemes que tot això genera...” .
El carrer Murillo (d’on sóc veí) té dues parts diferenciades i fins i tot incomunicades per la mitgera de l’avinguda de Catalunya. Fins ara, a la part de l’avinguda de Catalunya s’ha vingut aparcant a tots dos costats i a la part de baix, efectivament, per quinzenes. El nostre bloc és el primer a l’esquerra (segons el sentit ascendent de la numeració), només traspassar l’avinguda. És un bloc petit i al davant n’hi ha un altre més petit encara i que per problemes econòmics dels promotors, no està acabat. Durant els anys que s’ha estat construint, no s’ha pogut aparcar, però quan encara estava l’antic edifici, a l’igual que tota la part superior, sí.
Per tant, el dubte que em general tot plegat és: A partir de quan es posi en funcionament el nou sistema, no es podrà aparcar a un dels costats del carrer Murillo entre les avingudes de Catalunya i Santa Bàrbara?
L’escrit explica que s’han fet proves pilot als carrers Joan d’Àustria (zona Grau), Lope de Vega (paral·lel a l’avinguda de la Ràpita) i Jardi (darrere de l’hospital comarcal)
Després del paràgraf on s’explica això, arriba, des del meu punt de vista, l’apartat més sorprenent de l’escrit. Diu així: “Hem constat, passat el temps, un resultat excel·lent a la mesura, pràcticament han desaparegut els problemes que hi havia anteriorment (aparcament incorrecte, retirada de vehicles, multes, etc...) millorant la circulació dels esmentats carrers d’una manera molt elevada.”
Qui ha fet la valoració de l’excel·lència? Ole Torson, el qui va dissenyar el primer pla de circulació de la nostra ciutat allà per finals de segle passat?

divendres, 18 de maig del 2012

LA PREGUNTA DEL DIA







Per què alguns ciclistes circulen per la carretera quan hi ha carril bici? 

 
De vegades, mentre vaig per Amposta per zones on hi ha carril bici (avingudes Aragonesa , de Sant Bàrbara...) em trobo ciclistes que van per la carretera en lloc d’anar pel lloc reservat exclusivament per a ells. Potser no siguin conscients, però a part de posar en risc la seva pròpia seguretat, impedeixen que els cotxes puguin transitar amb normalitat.
Sempre he cregut que els carrils bici són necessaris i que n’hi hauria d’haver més (sempre que les dimensions de les voreres ho pugin permetre) i, imagino que els propis ciclistes són els que més deuen de reivindicar la construcció d’aquests carrils.
Una mica inversemblant, no?

diumenge, 18 de març del 2012

LES FOTOS DENÚNCIA DEL DIA 18-03-2012

 El cotxe del darrere tapa la baixada de la vorera.
 El mateix cotxe que la foto anterior.
 Literalment, al mig del carrer.
 Al mateix cantó i força separat de la vorera.
 Davant d'un gual.
Sobre la vorera i en direcció prohibida.

dimarts, 6 de març del 2012

LA FOTO DENÚNCIA DEL DIA (6-03-2012)

On van aquests passos de vianants?
Al costat de la nova zona comercial d'Amposta (Carrefour, galeries "Futuro Ciudad Amposta) hi ha un carrer que és una sortida ràpida de la ciutat cap a l'Eix de l'Ebre, sobre tot si vols anar cap a Tortosa. Però de moment el trànsit és escàs.
Aquest carrer-carretera és un dels que més passos de vianants té per metre lineal, però és que a l'altre costat no hi ha res, fins i tot, estan "tapats" per un dels costats.

divendres, 24 de febrer del 2012

LA FOTO DENÚNCIA DEL DIA 24-02-2012

Un altre cas "d'aparco com em rota". Aquest al costat de casa meva. De fet, el morro del cotxe que es veu en primer terme és el meu. Penso que a partir d'ara, per aquesta zona situacions semblants les veurem i patirem sovint.

dimecres, 8 de febrer del 2012

ACUSEN L’AJUNTAMENT DE FIGUERES DE TRACTE DISCRIMINATORI CAP ELS ESTRANGERS



Diumenge em van fer arribar un escrit d’al·legacions a un multa imposada per la policia local de Figueres.
La persona en qüestió, de nacionalitat francesa, explica a l’escrit que visita sovint la biblioteca del poble i que normalment ho té molt difícil a l’hora d’aparcar.
El dia que el van denunciar va veure un lloc al costat mateix de la biblioteca, cosa que li va estranyar, però que va agrair. En sortir el cotxe ja no estava i una enganxina al terra el va advertir que se’l havia emportat la grua municipal i que l’havia d’anar a recollir al dipòsit. Pels voltants d’aquella enganxina tres més, totes amb matrícules estrangeres.
Segons la policia local, el motiu de la denúncia era per haver aparcat a un lloc reservat per a ciclomotors, encara que els línies pintades al terra estaven força deteriorades. Però per a la seva sorpresa, el lloc que ocupava el seu cotxe ja havia estat ocupat per un altre cotxe, en aquest cas amb matrícula espanyola. Es pregunta l’interessat el perquè de la pressa en retirar-lo si el seu cotxe no molestava ningú.
Segons opina la persona en qüestió, la policia local de Figueres té l’ordre de retirar tots els cotxes amb matrícula estrangera i no limitar-se a posar-los una simple multa. Motiu? La dificultat que té l’ajuntament a l’hora de cobrar les multes als estrangers i, d’aquesta manera, s’asseguren el cobrament.
El diari el Punt/Avui publicava fa uns dies que l’Ajuntament de Girona ha incrementat la recaptació de l’apartat de multes de trànsit. Serà pel mateix motiu?
Aquí podeu llegir el text íntegre de l’escrit d’al·legacions adreçat a l’Ajuntament de Figueres i una foto feta per la persona que m’ho va enviar  del lloc que ocupava el seu vehicle. 

Fa anys que vinc , de tant en tant, a la biblioteca de Figueres i es la primera vegada que trobo lliure aquesta plaça d'estacionament. Divendres a la tarda vaig considerar que tenia sort en veure que un cotxe la deixava just quan jo arribava. Quina va ser la meva sorpresa, sortin de la biblioteca, cap a les 7h30 del vespre, de veure que un altre vehicle de 4 rodes l'ocupava. Les meves preguntes al personal de la Fages de Climent i un adhesiu triangular de color groc, amb la meva matricula apuntada, enganxat a la voravia davant de l'emplaçament, em van fer comprendre l'abast dels meus mals de cap. La policia municipal em va fer pagar una multa de 49 E i al dipòsit de vehicles municipal vaig abonar 90E i 50 de taxes de retirada. El motiu : l'emplaçament era reservat a les motocicletes i ciclomotors.
Aquest diumenge: he vingut ,el mati, a Figueres per provar de esbrinar la veracitat dels fets
imputats; i m'he passat una part de la tarda a llegir l'ordenança municipal regulant l'estacionament de vehicles, sobretot el capítol VI (Retirada i Immobilització) i el titol III (Infraccions i Sancions) 

Presento al.legacions per la multa d'aparcament i per les taxes de retirada imposades.
1) Multa d'aparcament: Aquest matí de diumenge, el perímetre conflictiu estava ocupat per
un auto amb matrícula francesa. Les pintades a terra, mig esborrades, semblaven indicar una
divisió de l'espai en dues parts longitudinals. A part aquesta característica ,cap senyalització vertical
palesava que l'estacionament està reservat a les motos.
Segons el meu entendre, la plaça sembla ocupada d'una manera quasi permanent :
a) era la primera vegada que m'hi vaig poder aparcar;
b) un cotxe la deixava quan ho vaig fer;
c) un altre vehicle de 4 rodes l'ocupava quan buscava el meu;
d) aquest matí, altra vegada, l'emplaçament estava pres.
Suposo que la majoria de conductors “enxampats” son com jo de bona fe, no s'atrevirien a rebre una sanció si suposaven que existia una prohibició. La senyalització absent (vertical) o ambigua (terra) explica aquesta elevada ocupació.
He notat, a terra, a la voravia, dos altres adhesius triangulars grocs amb matricules foranes
apuntades. Aquest fet em fa considerar que les multes imposades als cotxes que venen d'altres Estats tenen una freqüència elevada.
He notat, també, que a prop de la biblioteca, uns senyals verticals, posats per la guardia urbana, anuncien pel 30 de Gener (demà), a partir de les 7.00h, pintures vials; fet que confirma la possible deficiència de la senyalització al terra.
2) Taxes de retirada : M'he llegit reiteradament el capítol “retirada i immobilització de
vehicles”. Al meu entendre, cap situació correspon al fet denunciat. La denuncia es de les 17h06, l'hora d'entrada al dipòsit es a les 17h35. Vist la situació geogràfica del dipòsit municipal, no han trigat gaire a retirar-me l'auto. Si aquest no feia cap nosa urgent, perquè tanta precipitació ?
I em quedo perplex, i provo de comprendre.
La meva matricula estrangera pot fer suposar, que si recupero el cotxe multat, sense immobilització ni retirada prèvia, me'n puc anar del país sense pagar la sanció. Però, retirar-me el cotxe sense que la situació ho necessiti i fer me pagar una taxe de 90E50 pel sol fet de ser foraster es una decisió discriminatòria i denunciable.
Si era malfiat de mena podria pensar que aquest perímetre es un enganya-bobos (en francés = un piège à cons) molt benèfic per les arques municipals. Més aviat ho considero un desajust
provisional. I com que Figueres, segons la pàgina web, es “la ciutat dels detalls”, on tot està molt cuidat, confio que les meves al.legacions seran favorablement considerades.
.