Quan passen accidents greus com el que
va passar diumenge a la N-340 al seu pas pel terme de Mont-roig del Camp,
on hi van morir dos ciclistes com a conseqüència d’un atropellament pel
darrere d’un cotxe, les associacions de ciclistes demanen més mesures
de control per als conductors.
Sóc un conductor que no em puc considerar
novell (37 anys de carnet i uns 750.000 kilòmetres fets) i puc afirmar
que quan circules per la carretera les veus de tots colors.
Durant aquests anys he tingut diversos
accidents (sobre tot al principi) Alguns han estat per culpa meva, d’altres
no i, fins i tot un, després de més de 25 anys, encara discrepo de la sentència
que va emetre la jutge que em va donar culpable.
Afortunadament, gràcies a la meva prudència,
he aconseguit evitar-ne uns quants, però també, quan m’he despistat, alguns
conductors han aconseguit eludir una situació molt més complicada.
De totes formes puc afirmar sense temor
a equivocar-me, que he vist moltes més situacions temeràries (ja sigui
per acció o per omissió) que no he comès jo. Bastants més!
Els que em seguiu des de fa temps sabeu
que no és la primera vegada que parlo sobre temes de circulació. De fet,
en parlo prou sovint. Quasi sempre sobre accions temeràries que podrien
acabar en accidents i que només la sort (o la intervenció divina, per aquells
que siguin creients) ha fet que no acabin passant.
Desgraciadament no només els conductors
de cotxes són els causants d’aquestes situacions. Però com el parc automobilístic
és el més gran, sembla que només els conductors de turismes siguin els
causants de tots els mals.
Els conductors professionals (camioners,
però també taxistes i d’altres vehicles), tampoc estant exempts a l’hora
de cometre infraccions. No fa gaires dies un vehicle on hi posava “servei
judicial”, va sortir en una rotonda tot i que jo, amb l’intermitent,
li estava indicant perfectament la maniobra que estava fent.
La conclusió que en trec de tot plegat,
és que la convivència entre els uns i els altres, és molt complicada. Sembla
que quan anem circulant per una carretera competíssim amb els demés pel
millor espai. Però hi ha una dada important a tenir en compte: la fortalesa
de cadascú.
Els camioners són els més forts i els
més febles els ciclistes i els motoristes, fins i tot més que els vianants
ja que, sobre la bicicleta o la moto tenen menys estabilitat.
Si un ciclista atropella un camió,
té totes les de perdre; segurament el conductor del camió sortirà il·lès
i el ciclista molt mal parat. En canvi si un cotxe topa contra un ciclista,
tots dos poden sortir ferits, encara que el de la bicicleta s’emportarà
la pitjor part.
Com a conclusió vull dir que tots hem
de ser conscients d’allò que portem entre mans i els febles que
podem arribar a ser en cada situació. La carretera no és nostra i l’hem
de compartir amb tota la resta. Del nostre comportament dependrà evitar
situacions no desitjables.
El qui pensi que té patent de corsari
per a fer el que li doni la gana, segurament, a la llarga o a la curta,
ho acabarà lamentant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada